La Relació intercultural: la formació dels estudiants d'infermeria

Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes. La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal

Actitudes y percepciones del alumnado de Magisterio en la especialidad de Educaci??n Primaria ante los procesos migratorios

Resumen tomado de la publicaci??n

Iniciaci??n a las lenguas desde una perspectiva intercultural

Resumen tomado de la publicaci??n

Per una educació intercultural

L'escola tradicional s'ha vist impotent quan s'ha reconegut el dret que tenen tots els alumnes a rebre atenció educativa en els centres ordinaris, independentment de les seves característiques individuals. Si, per una banda, la realitat escolar és -i ha estat sempre- heterogknia i desigual, per l'altra, tots els alumnes participen d'un mateix sistema educatiu que es proposa el ple desenvolupament de la seva personalitat, l'adquisició d'hibits intel.lectuals, de tkcniques de treball i de coneixements en tots els imbits del saber, la capacitació per a l'exercici d'activitats professionals, la preparació per participar activament en la vida social i cultural ... tal i com ha quedat escrit en l'article 1 de la LOGSEL

El plan para la lengua y la cohesión social (Plan LIC) del gobierno de Cataluña = The language and social cohesion plan from the Government of Catalonia

El Plan para la Lengua y la Cohesión Social es un proyecto estratégico del gobierno de Cataluña para la mejora de la educación. Sus tres objetivos fundamentales son: consolidar la lengua catalana, fomentar la educación intercultural y promover la igualdad de oportunidades. Este artículo explica el origen y las finalidades del Plan, sus ejes estratégicos y emblemáticos, y los contextos socioculturales y políticos en los que se plantea y desarrolla

Práctica educativa y diversidad lingüística = Educational practice and linguistic diversity

Los movimientos migratorios han crecido espectacularmente durante los últimos años y la escuela en nuestro país se ha visto afectada por los cambios demográficos ocurridos durante la última década. Una gran parte del alumnado presente en las aulas de nuestro sistema educativo está escolarizado en programas de cambio de lengua del hogar a la escuela que no cumplen los requisitos de la inmersión lingüística. Dada la gran diversidad de lenguas existentes, el sistema educativo no se puede organizar según los parámetros de la educación bilingüe. Esto no significa que dicho alumnado esté condenado al fracaso escolar: desde la práctica educativa y la modificación de la organización escolar existen soluciones para que todo el alumnado progrese a lo largo de la enseñanza obligatoria. El artículo analiza las condiciones implicadas en una práctica educativa que facilite el aprendizaje de la lengua de la escuela. Asimismo, sugerimos algunos criterios para la evaluación de este alumnado

Ethnic minority parents' and teachers' orientation on collaboration between home and school : strategies and contexts

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Com ens veuen?

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

Educar en una societat plural

Crònica amb valoració personal d'un fet que va generar un fort dèbat social entorn al cas de tres nenes magrebines que varen deixar d'anar a escola

Les cultures en contacte

L’evidència de la multiplicitat de cultures a l’escola planteja molts interrogants sobre la manera com han de ser-hi presents aquestes cultures. Si volem que contribueixin a construir una cultura comuna plenament inserida en el nostre país, com podem convertir les dificultats d’aquest objectiu en clau d’oportunitat?

Programa intercultural pel Centre Penitenciari de Figures: activitat per treballar la interculturalitat amb interns del Centre Penitenciari de Figueres

Proposta d’activitat per treballar la interculturalitat en el centre penitenciari de Figueres des del punt de vista de l’educador social. L’activitat consisteix en la creació i manteniment d’un blog obert a tots els interns mitjançant la xarxa moodle. L’autora aprofita per fer una extensa contextualització de la realitat del CP de Figueres

Educació musical i multiculturalisme. 'Educación musical y multiculturalismo'.

En la educación musical la perspectiva multicultural apenas se ha desarrollado y el contenido relacionado con músicas del mundo es insuficiente. Se propone introducir la diversidad musical en los planes de estudios y en la formación inicial y continua de los educadores musicales.

Educació intercultural : un repte educatiu per al segle XXI. 'Educación inter-cultural : un reto educativo para el siglo XXI'.

La educación inter-cultural es la respuesta al fenómeno socioeducativo de la multiculturalidad. Es la respuesta pedagógica a la necesidad de preparar los futuros ciudadanos para vivir en una sociedad realmente multicultural e idealmente intercultural.

Immigració, ciutadania, interculturalitat. 'Inmigración, ciudadanía, interculturalidad'.

El artículo es un resumen de la conferencia

Ventajas que aporta el E-Learning a los procesos de diferenciación estratégica e internacionalización en la Universidad Del Rosario

En el presente trabajo se analiza la existencia y argumenta la importancia de las ventajas que aporta el E-Learning al proceso de Internacionalización en la Universidad del Rosario, además se indaga si dichas ventajas podrían facilitar la diferenciación estratégica de la misma. Inicia con una revisión teórica sobre los conceptos de educación virtual y aprendizaje, y su estado actual en Colombia, logrando la creación de un marco teórico. En una segunda etapa se identificarán las características que comparte la institución educativa con una organización y que la hacen objeto de estudio en el campo estratégico, específicamente en cuanto a la diferenciación. Posteriormente se describirán las etapas de implementación del E-Learning en la Universidad, analizando los aspectos más importantes de este proceso. Más adelante se hace una aproximación al concepto de internacionalización y la importancia que tiene en el mundo multicultural actual. Finalmente se relacionan las ventajas de la implementación del E-Learning con las brindadas en el proceso de internacionalización y se argumenta si estas facilitan la diferenciación estratégica del Rosario.