Evaluación neuropsicológica de las personas con parálisis cerebral.

Identificar y priorizar las dificultades existentes en la tarea de la evaluación, diagnóstico y clasificación de las personas con parálisis cerebral. En el estudio se pretende llevar a cabo un análisis de las dificultades que se les presentan a los profesionales para la evaluación psicológica integral de las personas con parálisis cerebral aplicando las adaptaciones ajustadas a las capacidades de cada persona. La realización de la investigación se desarrolla en cuatro fases. En la primera se realiza la documentación y la recogida de información. En la segunda fase se elabora el cuestionario y el guión de las entrevistas. En la tercera fase se aplica el cuestionario y en la última fase se analizan los datos obtenidos. Se elabora un cuestionario propio de 'evaluación neuropsicológica de las personas con parálisis cerebral'. En cuanto ala elección de los participantes se toma como referencia a las asociaciones y centros específicos que atienden a personas con parálisis cerebral en Castilla y León, teniendo presente que no todos los centros cuentan con un psicólogo y si forma parte de la plantilla, puede que no realice funciones de evaluación. Finalmente se eligen a 14 psicólogos que realizan evaluaciones a personas con parálisis cerebral en su trabajo. El marco teórico sobre la parálisis cerebral apenas cuenta con contrastación empírica y la evaluación psicológica requiere adaptaciones para la población heterogénea que se va a evaluar. El instrumento de recogida de información utilizado es un cuestionario compuesto por diferentes preguntas cuyo interés fue atender al máximo de variables que pudieran influir en la evaluación psicológica según el marco teórico presentado, dividido en cuatros dimensiones: datos demográficos, formación y experiencia, recogida de información, y evaluación. El análisis evaluativo de las dificultades revelo que las los problemas que planteaban los psicólogos en la evaluación tenían que ver con las personas con parálisis cerebral, su nivel cognitivo, conducta, dificultades manipulativas, motóricas y contexto. La mayoría de los profesionales, el 78,6 por ciento, llevan más de diez años realizando esta tarea resolviendo las dificultades mediante la selección de la prueba adecuada a cada persona, utilizando diferentes técnicas de evaluación y aplicando diferentes adaptaciones. El análisis descriptivo de los datos desvela que el aspecto que más tienen en cuenta son las dificultades manipulativas, seguido de los trastornos del lenguaje y los trastornos visuales.

Líneas de catequesis catecumenales a partir del documento 'Ordo initiationis christianae adultorum'.

Tratar el tema de la catequesis de adultos basada en la iniciación cristiana. Mostrar la prioridad de la catequesis de adultos en la pastoral en la Iglesia. Explicar las experiencias neocatecumenales paralelas a los estudios catequéticos. La importancia de la fe dentro de la familia. Se divide en cinco capítulos: introducción, precatecumenado, catecumenado, iluminación y purificación. El primer capítulo muestra el objetivo principal de trabajo del autor, el por qué de su experiencia basada en su vivencia personal de catequesis de adultos, siempre bajo la mirada de la familia y el entorno social cristiano, siendo una experiencia meramente comunitaria. Se centra en sesenta y siete prenotandos cuya finalidad es permitir una base firme de actuación en la práctica catequística de la iniciación cristiana, siempre teniendo como referencia el documento litúrgico. En el capítulo segundo se inicia el recorrido a través de los 'praenotandos' del OICA (Ritual de la Iniciación Cristiana de Adultos). Se enuncian los principios básicos del Precatecumenado y su recorrido. Se pone interés en la realidad del hombre, el Dios vivo, la respuesta del hombre, la fe, la conversión y la comunidad cristiana. En el capítulo tercero, el catecumenado, se explican las principales ideas y el recorrido de los fieles a través de este periodo, la importancia de la catequesis, su estructuración, contenido, la liturgia específica, la comunidad y los principios esenciales que deben regular este periodo. En el capítulo cuarto se muestra la purificación y la Iluminación; periodos caracterizados por la coincidencia con la cuaresma. Requiriendo por parte de los catecúmenos la conversión de la mente y de las costumbres. La finalidad de estas catequesis va íntimamente ligada a la del periodo en cuestión. En el capítulo quinto se explica la Mistagogía, etapa que empieza después de recibir los sacramentos propios de la iniciación y que se prolonga a lo largo de los cincuenta días del tiempo pascual, teniendo como ejes de referencia la catequesis y la vivencia comunitaria de la Eucaristía. 1) Elaborar una línea de posible actuación catequística para la iniciación cristiana de adultos a la fe a partir de las indicaciones que los números de los prenotandos. 2) Concluir con las fases de la catequesis, periodos y contenidos generales de actuación. 3) Importancia de la catequesis de iniciación.

¡Marchando una de matemáticas!

Monográfico con el título: 'Enseñar matemáticas'

Nuevas tecnologías y medición educativa.

Monográfico con el título: 'Aportaciones de las nuevas tecnologías a la investigación educativa'. Resumen basado en el de la publicación

Análisis del conocimiento didáctico del contenido de tres profesores universitarios

Los procesos y resultados de este trabajo forman parte de un Proyecto de investigación titulado: 'El conocimiento profesional del profesorado universitario: procesos de construcción y transferencia a la práctica docente'

Creativitat musical a secund??ria : un estudi del pensament del professorat sobre activitats de composici?? i improvisaci?? a l'educaci?? secund??ria anglesa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Implantaci??n del sistema de calidad 5s en un centro integrado p??blico de formaci??n profesional

Contiene anexos

An??lisis y reflexiones para pensar el desarrollo profesional docente continuo

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Factors relacionats amb l'ús del casc en adolescents i aspectes canviants després d'un accident amb ciclomotor

Les lesions cerebrals per traumatismes craniencefàlics són la causa més freqüent de defunció en els accidents de trànsit en els que estan implicats vehicles de dues rodes. Malgrat la provada eficàcia de l'ús del casc per amortir les lesions en cas d'accidents, molts adolescents i joves no el fan servir o fan un ús incorrecte. El principal objectiu d'aquesta investigació és identificar les variables que millor prediuen l'ús del casc entre els adolescents. En la recerca es combinen la metodologia quantitativa i qualitativa i consta de dues fases. A la primera fase participen 876 estudiants de secundària (46,8% nois) amb edats compreses entre 14 i 18 anys. A la segona fase, s'estudien quatre casos d'adolescents que han patit un accident greu circulant amb ciclomotor i que no portaven el casc o feien un ús incorrecte. Els resultats suggereixen que l'edat i la influència social són les variables més rellevants per predir l'ús continuat del casc entre els adolescents. De l'estudi se'n deriven estratègies d'intervenció per incrementar l'ús del casc entre els dolescents.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

El Perú y el Ecuador: nuevos países de emigración

En general, los países andinos en los últimos 40 años han experimentado una transición sociodemográfica migracional; han pasado de haber sido una región de inmigración (hasta la década de 1960) a otra de emigración (desde la década de 1960 hasta la actualidad). En los últimos 10 años, este proceso se ha incrementado notablemente convirtiéndonos en una de las regiones de mayor emigración en el mundo. En particular, el Perú y el Ecuador han tenido y tienen patrones de migración transnacional comunes pero al mismo tiempo tienen sus particularidades. En la siguiente ponencia, se exploran las fases de la migración transnacional en el Perú y el Ecuador; al mismo tiempo, se analiza a manera de un perfil, aspecto sociopolíticos y culturales en los que se desarrolla la migración transnacional.

El talk show de Maritere: tramas y mecanismos de su producción

La investigación del presente trabajo pretende destacar algunos aspectos importantes de los mecanismos de producción de los denominados talk shows y su aparecimiento en la televisión ecuatoriana, la pregunta que sirvió como guía de investigación fue: ¿Cuáles son las razones del éxito alcanzado por los talk shows? Este trabajo se dividió en cinco capítulos, el primero contiene un marco referencial del aporte de la televisión en la proliferación de estos programas como consecuencia de las transformaciones de la visibilidad que ha cambiado la concepción de lo público y lo privado dando paso a la creación de nuevos géneros televisivos. En el capítulo dos, abordaré el origen de los talk shows en los Estados Unidos y su inmersión en Latinoamérica, para posteriormente concentrar mi estudio en el Talk Show de Maritere que se constituyó en el primer programa de este género que se hizo en el Ecuador. En el capítulo tres analizaré las causas del éxito del talk show de Maritere, la proliferación del género, la estructura del programa, para en el capítulo cuarto describir las fases de la producción en base a la entrevista mantenida con el productor, quien aportó datos muy interesantes que despejaron varias dudas referentes a estas preguntas: ¿Porqué la gente revela su intimidad y acude a estos programas ? ¿ Cuál es el trabajo que realiza la producción? ¿ Cómo consiguen que la gente vaya al talk show? ¿Porque éstos programas tiene un alto rating de audiencias? ¿Los personajes son pagados? ¿Utilizan actores?. Y entrevistas a varias personas que señalan claramente por qué miran estos programas, así como un análisis de las características principales que presenta el género, con discursos no políticos, los usos de un lenguaje popular , la violencia y el sensacionalismo como ejes fundamentales del éxito de los talk shows. En el capitulo cinco, se determinan las conclusiones de este trabajo.

Pre-Columbian ring ditch construction and land use on a “chocolate forest island” in the Bolivian Amazon

We present a palaeoecological investigation of pre-Columbian land use in the savannah “forest island” landscape of north-east Bolivian Amazonia. A 5700 year sediment core from La Luna Lake, located adjacent to the La Luna forest island site, was analysed for fossil pollen and charcoal. We aimed to determine the palaeoenvironmental context of pre-Columbian occupation on the site and assess the environmental impact of land use in the forest island region. Evidence for anthropogenic burning and Zea mays L. cultivation began ~2000 cal a BP, at a time when the island was covered by savannah, under drier-than-present climatic conditions. After ~1240 cal a BP burning declined and afforestation occurred. We show that construction of the ring ditch, which encircles the island, did not involve substantial deforestation. Previous estimates of pre-Columbian population size in this region, based upon labour required for forest clearance, should therefore be reconsidered. Despite the high density of economically useful plants, such as Theobroma cacao, in the modern forest, no direct pollen evidence for agroforestry was found. However, human occupation is shown to pre-date and span forest expansion on this site, suggesting that here, and in the wider forest island region, there is no truly pre-anthropogenic ‘pristine’ forest.

Histórias de leituras e de leitores: práticas e representações de leitura em narrativas de professores de diferentes disciplinas escolares

Nous avons pris comme point de départ le préssuposé que en exerçant ses practiques de lecture en salle de classe, les professeurs récuperent des signes de ses expériences socioculturelles par rapport à la lecture, construites au long de ses trajectoires. Indépendemment de sa discipline scolaire, la mémoire de ces expériences interviennent certainement, de manière positive ou négative, dans la médiation de la formation de l élève lecteur. C est donc, par l articulation entre les perspectives de ses études qui parlent sur l histoire de la lecture, narratives (auto)biographiques et formation du professeur que je prétends récupérer et reconstruire, par les narratives de lectures racontées par les professeurs de différentes disciplines scolaires, les processus d appropriation de la lecture en considérant ses tactiques d accès et d utilisation des matériels écrits en circulation dans les groupes sociaux auxquels ils appartennaient. Pour ça ce travail s inquérit : Quels models de lectures émergent dans les narratives de professeurs de différentes disciplines scolaires ? Comment se manifestent-elles les représentations sur sa performance pour la formation de l élève lecteur ? L objectif central est d inférer les rapports existants entre des expériences de lecture et la médiation dans la formation de lecteurs. Douze professeurs de l éducation de base des écoles de la ville de Belém y ont participé. Le corpus est constitué par les transcriptions de deux genres d instruments: douze interviews narratives et deux groupes de débats. Les analyses montrent deux grandes fases de la rencontre avec la lecture : une antérieure à l école et l autre à partir de l école. Ces fases montrent des pratiques et des représentations de lecture hétérogènes différenciés par rapport à ses aspects fonctionnaux. Elles revellent encore que la formation du lecteur professeur et élève se lie, d abord, à la constitution culturelle de l homme, marquée, fondamentalement, par son interlocution avec l autre. La famille, l école et le lieu de travail se présentent comme des espaces qui impriment des marques profondes dans le rapport avec la lecture. Malgré ça, le même matériel écrit, un fois mis en scène le lu dans ces espaces n ont pas de significat coincidents pour les différentes personnes qui s en approprient. Cette raison montre la possibilité de la construction d une histoire de la lecture, basée pas exclusivement à la description des matériels lus pendant le cours de leurs vies, mais surtout, sur les indicateurs de ses différentes manières de lire. Cette trajectoire exerce de cette façon une forte influence sur la prise de décision et les manifestations du travail du professeur en situation de salle de classe. Comme ça on peut conclure, premièrement, que les représentations et pratiques de lecture se sont constitués et se sont (re)configurés dans des différentes formes, concepts, temps et espaces, dans un entrecroisement de différents discours. Deuxièmement que la reflexion sur les mémoires de lecture a resulté un nouveau regard des participants sur son travail de professeur et a confirmé l hipothèse selon laquelle la production des narratives autoréférencées offre, à qui les narre, la possibilité de transformation des représentations du sujet avec lui-même, avec l autre et avec le monde, ce qui démontre l importance de la recherche (auto)biographique comme méthode d investigation en éducation et sa contribuition pour la formation des formateurs de lecteurs dans des différents domaines de la connaissance , comme territoires constitutifs du sujet et de ses pratiques sociales, à l école et ailleurs