La lectura es divertida : diez métodos para cultivar el hábito de lectura en los niños.

Resumen tomado de la publicación

La web 2.0 como recurso para la ense??anza del franc??s como lengua extranjera

Este volumen tiene su origen en el curso de formaci??n del profesorado que se celebr?? en la Universidad Complutense de Madrid en El Escorial, en el verano de 2008

El teatro franc??s en el a??o 1949

Compendio del panorama teatral en Francia durante el a??o 1949. Se mencionan los directores de escena que han ca??do en el olvido durante este a??o, y los j??venes que han cosechado ??xito, los grandes escritores teatrales del a??o, y los actores que representan los papeles de estas obras. Se valora el conjunto de cada obra representada en la escena francesa de este a??o, especialmente, las de Roger Vailland y Juan Bernardo Luc.

Cómo cultivar la ciudadanía cosmopolita en la Educación Superior : el caso de la Universidad Politécnica de Valencia.

Monográfico con el título: 'La Educación para el Desarrollo ante las desigualdades del siglo XXI'. Resumen basado en el de la publicación

Cultivar el amor a la vida.

El artículo forma parte de un dossier titulado: Educar con la naturaleza.

El papel de la lengua materna y las redes sem??nticas como estrategias l??xicas : estudio comparativo con alumnos franc??fonos

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprendizaje contrastivo del l??xico y otras estrategias para estudiantes franc??fonos

Resumen basado en el de la publicaci??n

Interculturalidad en clase de Franc??s Lengua Extranjera : actividades para abrirse al mundo

Resumen en ingl??s

El Surrealismo al servicio de la clase de franc??s

Se describe una actividad llevada a cabo con alumnos de franc??s, de segundo idioma en primero y segundo de ESO, para explicar el uso de las preposiciones de lugar con cuadros surrealistas conocidos. La experiencia aporta adem??s referencias culturales y permite trabajar otros aspectos de la gram??tica como las formas verbales

Estudi fonamental i aplicat de l'etapa d'eliminació de tinta per flotació

La tesi realitza un estudi detallat dels principals processos que tenen lloc durant l'eliminació de tinta tòner per flotació. L'estudi del procés d'adhesió de tinta a la superfície de bombolles d'aire s'ha realitzat mitjançant visió artificial. Els resultats obtinguts han mostrat que un excés de tensioactiu provoca una disminució de la quantitat de tinta unida a la bombolla d'aire i per tant una disminució de l'eficàcia del procés de flotació. La caracterització de les bombolles d'aire presents en una cel·la de flotació ha posat de manifest que tant el cabal d'aire com la velocitat de l'agitador configuren la distribució de diàmetres final. L'estudi del procés d'eliminació de tinta per flotació en absència de fibres cel·lulòsiques ha mostrat que les variables físico-químiques estudiades són les que tenen una major influència en el procés d'eliminació de tinta tòner per flotació. Finalment s'han addicionat fibres cel·lulòsiques a la suspensió. S'ha pogut comprovar que s'aconsegueix una bona eliminació de tinta sempre i quan les condicions hidrodinàmiques siguin les adequades.

Procés de destintatge del paper per flotació. Avaluació de l'eficàcia de l'eliminació de tinta

La tesi doctoral presentada té com a objectius principals l'estudi de les etapes fonamentals de desintegració i flotació en un procés de destintatge de papers vell de qualitats elevades per a poder millorar l'eficàcia d'aquestes etapes clau. Conté una revisió teòrica completa i molt actualitzada del procés de desintegració i flotació tant a nivell macroscòpic com microscòpic. La metodologia de treball en el laboratori, la posada a punt dels aparells, així com les anàlisis efectuades per a valorar la resposta del procés (anàlisi de blancor, anàlisi d'imatge i anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual) estan descrites en el capítol de material i mètodes. La posada en marxa permet obtenir unes primeres conclusions respecte la necessitat de treballar amb una matèria primera homogènia i respecte la no significació de la temperatura de desintegració dins l'interval de treball permès al laboratori (20-50°C). L'anàlisi de les variables mecàniques de desintegració: consistència de desintegració (c), velocitat d'agitació en la desintegració (N) i temps de desintegració (t), permet de discernir que la consistència de desintegració és una variable fonamental. El valor de consistència igual al 10% marca el límit d'existència de les forces d'impacte mecànic en la suspensió fibrosa. A consistències superiors, les forces viscoses i d'acceleració dominen l'etapa de desintegració. Existeix una interacció entre la consistència i el temps de desintegració, optimitzant-se aquesta darrera variable en funció del valor de la consistència. La velocitat d'agitació és significativa només per a valors de consistència de desintegració inferiors al 10%. En aquests casos, incrementar el valor de N de 800 a 1400 rpm representa una disminució de 14 punts en el factor de destintabilitat. L'anàlisi de les variables químiques de desintegració: concentració de silicat sòdic (% Na2SiO3), peròxid d'hidrogen (% H2O2) i hidròxid sòdic (% Na2OH), proporciona resultats força significatius. El silicat sòdic presenta un efecte altament dispersant corroborat per les corbes de distribució dels diàmetres de partícula de tinta obtingudes mitjançant anàlisi d'imatges. L'hidròxid sòdic també presenta un efecte dispersant tot i que no és tant important com el del silicat sòdic. Aquests efectes dispersants són deguts principalment a l'increment de les repulsions electrostàtiques que aporten a la suspensió fibrosa aquests reactius químics fent disminuir l'eficàcia d'eliminació de l'etapa de flotació. El peròxid d'hidrogen utilitzat generalment com agent blanquejant, actua en aquests casos com a neutralitzador dels grups hidroxil provinents tant del silicat sòdic com de l'hidròxid sòdic, disminuint la repulsió electrostàtica dins la suspensió. Amb l'anàlisi de les variables hidrodinàmiques de flotació: consistència de flotació (c), velocitat d'agitació durant la flotació (N) i cabal d'aire aplicat (q), s'aconsegueix la seva optimització dins el rang de treball permès al laboratori. Valors elevats tant de la velocitat d'agitació com del cabal d'aire aplicat durant la flotació permeten eliminar majors quantitats de tinta. La consistència de flotació assoleix valors òptims depenent de les condicions de flux dins la cel·la de flotació. Les metodologies d'anàlisi emprades permeten obtenir diferents factors de destintabilitat. Entre aquests factors existeix una correlació important (determinada pels coeficients de correlació de Pearson) que permet assegurar la utilització de la blancor com a paràmetre fonamental en l'anàlisi del destintatge de papers vells, sempre i quan es complementi amb anàlisis d'imatge o bé amb anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual. S'aconsegueixen expressions empíriques tipus exponencial que relacionen aquests factors de destintabilitat amb les variables experimentals. L' estudi de les cinètiques de flotació permet calcular les constants cinètiques (kBlancor, kERIC, kSupimp) en funció de les variables experimentals, obtenint un model empíric de flotació que relacionant-lo amb els paràmetres microscòpics que afecten realment l'eliminació de partícules de tinta, deriva en un model fonamental molt més difícil d'interpretar. Mitjançant l'estudi d'aquestes cinètiques separades per classes, també s'aconsegueix determinar que l'eficàcia d'eliminació de partícules de tinta és màxima si el seu diàmetre equivalent és superior a 50 μm. Les partícules amb diàmetres equivalents inferiors a 15 μm no són eliminades en les condicions de flotació analitzades. Es pot dir que és físicament impossible eliminar partícules de tinta de diàmetres molt diferents amb la mateixa eficiència i sota les mateixes condicions de treball. El rendiment del procés analitzat en funció de l'eliminació de sòlids per l'etapa de flotació no ha presentat relacions significatives amb cap de les variables experimentals analitzades. Únicament es pot concloure que addicionar quantitats elevades de silicat sòdic provoca una disminució tant de sòlids com de matèria inorgànica presents en les escumes de flotació.

Fungicide and cultivar affect post-anthesis patterns of nitrogen uptake, remobilization and utilization efficiency in wheat

Three successive field experiments (2000/01-2002/03) assessed the effect of wheat cultivar (Consort.. Hereward and Shamrock) and fungicide (epoxiconazole and azoxystrobin) applied at and after flag leaf emergence on the nitrogen in the above-ground crop (Total N) and grain (Grain N), net nitrogen remobilization from non-grain tissues (Remobilized N). grain dry matter (Grain Dill), and nitrogen utilization efficiency (NUtE(g) = Grain DM/Total N). Ordinary logistic curves were fitted to the accumulation of Grain N, Grain DM and Remobilized N against thermal time after anthesis and used to simultaneously derive fits for Total N and NUtE(g). When disease was controlled, Consort achieved the greatest Grain DM, Total N, Grain N and NUtEg; in each case due mostly to longer durations, rather than quicker rates, of accumulation. Fungicide application increased final Grain Dill.. Grant N, Total N and Remobilized N, also mostly through effects on duration rather than rate of accumulation. Completely senesced leaf laminas retained less nitrogen when fungicide had been applied compared with leaf laminas previously infected severely with brown rust (Puccinia recondita) and Septoria tritici, or with just S. tritici. Late movement of nitrogen out of fungicide-treated laminas contributed to extended duration of both nitrogen remobilization and grain N filling, and meant that increases in NUtE(g) could occur without simultaneous reductions in grain N concentration.

Identifying seed uptake pathways: The spread of Agya amoah rice cultivar in southwestern Ghana

A study was carried out to identify the factors that contributed to the natural spread and uptake of a rainfed rice variety named Agya Amoah in the Western Region of Ghana after introduction of a small amount (0.5 kg) of seed in 1987 by a small-scale farmer. Fifteen years after its introduction over 73% of rice farmers had grown the variety in the Western Region. Initial awareness of the variety was created by information provided mainly by friends, seeing the variety grown in fields and from relatives. Seed for initial planting of the variety was purchased from other farmers by 67% of farmers, but in the most recent season 77% of farmers used their own saved seed. Annual incremental income per household from the replacement of the previously most widely grown variety with Agya Amoah was estimated to be US $282. The results show that informal systems can result in relatively fast spread and extensive uptake. Local seed systems need to be understood to design appropriate activities that are likely to lead to rapid spread and equitable distribution of introduced varieties, irrespective of characteristics such as wealth and kin.

Delaying senescence of wheat with fungicides has interacting effects with cultivar on grain sulphur concentration but not with sulphur yield or nitrogen: sulphur ratios

Winter wheat was grown in three field experiments, each repeated over two or three seasons, to investigate effects of extending flag leaf life by fungicide application on the concentration, kg ha(-1) and mg grain(-1) of nitrogen (N) and sulphur (S) as well as N:S ratio and sodium dodecyl sulphate (SDS) sedimentation volume. The experiments involved up to six cultivars and different application rates, timings and frequencies of azoxystrobin and epoxiconazole. For every day the duration to 37 % green flag leaf area (m) was extended, N yield was increased by 2.58 kg ha(-1), N per grain by 0.00957 mg, S yield by 0.186 kg ha(-1) and S per grain by 0.000718 mg. The N:S ratio decreased by 0.0135 per day. There was no evidence that these responses varied with cultivar. In contrast, the relationship between flag leaf life and N or S concentration interacted with cultivar. The N and S concentrations of Shamrock, the cultivar that suffered most from brown rust (Puccinia rccondita), increased with the extension of flag leaf life whereas the concentrations of N and S in Malacca, a cultivar more susceptible to Septoria tritici, decreased as flag leaf senescence was delayed. This was because the relationships between m and N and S yields were much better conserved over cultivars than those between m and thousand grain weight (TGW) and grain yield ha(-1). (c) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.