De les TIC a les TAC : reflexions sobre les tecnologies en l'educació. 'De las TIC a las TAC : reflexiones sobre las tecnologías en la educación'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'TIC-TAC: Temps de les tecnologies'

L'escola de la societat del coneixement i l'ús de les TIC. 'La escuela de la sociedad del conocimiento y el uso de las TIC'.

Resumen basado en el del autor. No aparece el centro realizador

Enriquiment intelúlectual a l'educació primària amb les TIC. 'Enriquecimiento intelectual en la educación primaria con las TIC'.

Resumen basado en el del autor

Enriquiment intelúlectual a l'educació primària amb les TIC.'Enriquecimiento intelectual en la Educación Primaria con las TIC'.

Conjunto de actividades con el objetivo de potenciar el desarrollo de las habilidades mentales del alumnado en primaria. Las actividades han sido creadas a través del programa Clic y pueden servir de complemento a las clases de informática.

Les TIC a l'àrea de tecnologia de l'ESO : disseny i fabricació amb ajuda d'ordinador. 'Las TIC en el área de tecnología de la ESO : diseño y fabricación con ayuda de ordenador'.

El vídeo contiene dos reportajes más relacionados con las TIC en la ESO

Les TIC a l'àrea de tecnologia de l'ESO : els components bàsics de l'ordinador. 'Las TIC en el área de tecnología de la ESO : los componentes básicos del ordenador'.

El vídeo contiene dos reportajes más relacionados con las TIC en la ESO

Les TIC a l'àrea de tecnologia de l'ESO : l'impacte de les TIC en l'evolució tecnocientífica. 'Las TIC en el área de tecnología de la ESO : el impacto de las TIC en la evolución tecnocientífica'.

El vídeo contiene dos reportajes más relacionados con las TIC en la ESO

Utilitzaci?? de les TIC a l???educaci?? infantil

Es descriu una proposta pedag??gica per introduir l???ordinador en el curr??culum de l???educaci?? infantil. La metodologia duta a terme segueix un proc??s globalitzador fonamentat en principis d???aprenentatge significatiu. S???estudiaren els coneixements previs dels alumnes i es realitz?? un plantejament de la tasca atenent les necessitats individuals de cada nen i nena. Es conclou que les TIC han estat elements mediadors a l???hora de treballar aspectes com l???aprenentatge de les matem??tiques, la lectoescriptura, la comunicaci??, l???escriptura i el desenvolupament del llenguatge oral.

Per què no hi ha ara a la Mediterrània tant de peix com abans? : les TIC en l’estudi del medi al Cicle Mitjà a partir d’un problema

Resumen basado en el de la publicación

Les TIC en les seq????ncies did??ctiques de llengua i literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tradici?? i renovaci?? a l???aula : l???ensenyament de la literatura i les TIC

Resumen basado en el de la publicaci??n

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Texte de présentation sur les concepts muséologiques dans leurs rapports avec les systèmes muséologiques actuels responsables de bouleversements: une double hystérie ?

Les concepts, les notions, les langages qui en découlent, sont intimement lies aux systèmes et aux contextes qui alimentent la forme et la vie du musée. Depuis que la question se pose, où va la muséologie qui a emprunté la voie du changement dans les années 70, 80 et 90, une réflexion sur les principaux vecteurs de transformation de l’institution dex fois séculaire s’impose. Bien que la plupart des musées et de ses dérivatifs (60%) possédant une crédibilité dans le monde occidental , malgré les réformes de modernisation introduites ( attention aux publics, presentation améliorée ) demeurent attachés à la tradition qui en determine l’image, on peut affirmer, sans se tromper, qu’un pan considerable de la muséologie de la période post-moderne (20% en terme de volume d’activité ) est à peine reconnaissable, si on se réfère à la periode antérieure à la deuxième moitié du 20ème siècle. Le concept de MUSEE, dans deux champs antagonistes ou complémentaires, selon l’angle d’analyse, soit la muséologie entrée de plein pied dans les industries culturelles de l ‘ère des communications, et la muséologie (ou l’anti-musée) ayant adopté le parti-pris de l’intervention sociale, véhicules de systèmes idéologiques et organisationnels rompant radicalement avec un passé recent, se partageant entre la mondialisation globalisante et les aspirations du mouvement alter-mondialiste puissant dans la tradition associative. Tributaires d’une part des luttes libératrices (60/70), de la contestation des valeurs, d’autre part des technologies (80/90), de la globalisation (90. ), ces musólogies ( systéme binaire ) prennent la vedette à l’aide de changements irréversibles dans l’ordre des functions du musée.