992 resultados para language learner autonomy


Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

Understanding the language of one’s cultural environment is important for effective communication and function. As such, students entering U.S. schools from foreign countries are given access to English to Speakers of Other Languages (ESOL) programs and they are referred to as English Language Learner (ELL) students. This dissertation examined the correlation of ELL ACCESS Composite Performance Level (CPL) score to the End of Course tests (EOCTs) and the Georgia High School Graduation Tests (GHSGTs) in the four content courses (language arts, mathematics, science, and social studies). A premise of this study was that English language proficiency is critical in meeting or exceeding state and county assessment standards. A quantitative descriptive research design was conducted using Cross-sectional archival data from a secondary source. There were 148 participants from school years 2011-2012 to 2013- 2014 from Grades 9-12. A Pearson product moment correlation was run to assess the relationship between the ACCESS CPL (independent variable) and the EOCT scores and the GHSGT scores (dependent variables). The findings showed that there was a positive correlation between ACCESS CPL scores and the EOCT scores where language arts showed a strong positive correlation and mathematics showed a positive weak correlation. Also, there was a positive correlation between ACCESS CPL scores and GHSGT scores where language arts showed a weak positive correlation. The results of this study indicated that that there is a relationship between the stated variables, ACCESS CPL, EOCT and GHSGT. Also, the results of this study showed that there were positive correlations at varying degrees for each grade levels. While the null hypothesis for Research Question 1 and Research Question 2 were rejected, there was a slight relationship between the variables.

Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

Learning English as a foreign language (EFL) entails different factors. Language learners use different strategies in order to make their language acquisition successful. Motivation and self-regulated learning are other factors that influence how successful the EFL learner is. This paper aims to analyze the beliefs of upper secondary students in a Swedish school about learning EFL, as well as how their beliefs relate to what is specified in the Swedish curriculum. An analysis of the differences between students’ beliefs and what is stated in the curriculum was done. A survey was conducted on a total of 54 students who were enrolled in the social sciences program. The results showed that students believed that motivation and self-regulated learning were important factors for a successful learning. For them, the language skill of reception is more important than production, which does not correspond with what it is stated in the national curriculum. First and second year students’ beliefs were similar in most of the cases, but not all of them.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A maioria dos instrumentistas de cordas friccionadas apresentam problemas ou dificuldades ao longo de toda a sua aprendizagem musical. Como professora e violetista, realizei este relatório de estágio com o intuito de pesquisar onde se focam a maioria desses problemas. Este relatório de estágio está dividido em duas diferentes secções, a primeira apresenta todo o trabalho pedagógico efectuado com três diferentes alunos, de diferentes níveis ao longo do ano lectivo de 2012/13 na Fundação Musical dos Amigos das Crianças (FMAC), e a segunda apresenta toda a investigação que realizei para concluir quais as principais dificuldades que os alunos de viola de arco apresentam quando ingressam no Ensino Superior. A investigação apresenta uma vasta pesquisa literária e o testemunho dos professores de várias instituições, como a Universidade do Minho, Escola Superior de Música e Artes de Espectáculo, Universidade de Aveiro, Escola Superior das Artes Aplicadas de Castelo Branco e Escola Superior de Música de Lisboa que ajudaram à profunda análise deste tema. Os resultados revelaram que os principais problemas apresentados nos estudantes de viola de arco são de origem técnica, ou seja, postura (posição do corpo, distribuição do peso correcto pelas pernas e escolha adequada do instrumento de acordo com a fisionomia do aluno); mão direita (pega correcta dos dedos no arco, distribuição de arco e contracção muscular); mão esquerda (posição do polegar, ombro e braço que afectam a afinação, flexibilidade, mudanças de posição e vibrato); influência da escolha do repertório por parte de um professor e autonomia do aluno.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Partimos da convicção de que a autonomia do aprendente e o tratamento produtivo do erro são fatores decisivos no sucesso da aprendizagem. Vimos esta opinião confirmada através da leitura de reconhecidos estudos científicos. Propusemo-nos, em seguida, verificar o sucesso / insucesso da sua aplicação na lecionação das disciplinas de Português e Alemão. O presente relatório descreve esta implementação e reflete sobre o desafio que constituiu a sua aplicação didática no âmbito da Prática de Ensino Supervisionada no ano letivo de 2013/14.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L'autonomia és un concepte que afecta els diferents àmbits de la vida de la persona. El desenvolupament de l'autonomia personal es considera una competència essencial que per ajudar a la persona a desenvolupar-se d'una manera integral. L'autonomia es desenvolupa en un context de relacions i per tant la qualitat que puguin tenir les relacions que manté la persona podrà afavorir o dificultar el desenvolupament de l'autonomia personal. Ajudar els estudiants a desenvolupar la capacitat d'autonomia i iniciativa personal requereix tant ensenyar les eines i els instruments necessaris per a planificar i desenvolupar projectes individuals i col·lectius com fomentar la reflexió sobre el que s'ha fet com a forma d'avaluació i autoregulació constant. En síntesi, la competència en autonomia i iniciativa personal requereix que els estudiants, quan acabin l'ensenyament obligatori, hagin adquirit habilitats per prendre decisions, que siguin conscients i tinguin en compte els factors que poden afectar determinades situacions, que puguin portar a la pràctica les decisions preses, assumir els riscos i acceptar les responsabilitats que derivin en diferents escenaris i contextos

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Challenges of mass university conceived and experienced by university language centre language teachers The massification of the university involved not only an expansion but also a transition from one period to another, from elite higher education to mass higher education. Massification cannot be viewed as expansion and structural change but it has to be viewed in a context of a number of changes involving universities, state, economy, society and culture as well as science, technology, education and research. In the Finnish academic context, massification is often associated with negative development and it may be used as an excuse for poor teaching. The objective of the present study is to find out how the mass context is manifested in the work of university language centre language teachers. The data were collected by means of semi-structured questionnaires from 32 language teachers working at language centres at the universities of Helsinki, Jyväskylä, Tampere and Turku in Finland. Both Finnish and native speakers, 6 male and 26 female teachers, were included. All the teachers in the study had taught more than 10 years. The data were complemented by interviews of four teachers and email data from one teacher. Phenomenographic analysis of the informants’ conceptions enabled a description of their experiences of students at a mass university, conceptions of teaching and learning and of issues related to work health. Some conceptions were consonant with earlier results. The conceptions revealed differences between two teacher groups, teachers of subject-specific language, or language for specific purposes (LSP), and teachers of elementary and advanced language courses (general language teachers). For the first, the conceptions of the investigated teachers provided a picture of the students as a member of a mass university. The students were seen as customers who demanded special services to facilitate their studies or were selective about the contents of the course. The finding that appeared only in the LSP teachers’ data was the unengaged attitude towards language study, which appeared as mere hunt for credits. On the other hand, the students were also seen as language learning individuals, but a clear picture of a truly interested language learner was evident in the data of general language teachers. The teachers’ conceptions of teaching and learning revealed a picture of experienced teachers with a long background of teaching, reflecting experiences from different time periods and influences from their own education and illustrating the increasing problems with organizing individual tutoring due to large, heterogeneous groups. It seemed, however, that in spite of the large student groups, general language teachers were able to support the students’ learning processes and to use learner-centred methods, whereas LSP teachers were frequently compelled to resort to knowledge transmission type of teaching. The conditions of the mass university were clearly manifested in the respondents’ conceptions about work satisfaction: there were a number of factors related to administration, teaching arrangements and the status of the language centres that were likely to add to the teachers’ work stress, whereas traditional characteristics of academic work were viewed as promoting work satisfaction. On the basis of the teachers’ conceptions, it is safe to assume that academic mass context and students’ orientations have an effect on the teacher’s approach to teaching, while there is no unequivocal association between mass university teaching and poor teaching.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Ontario Colleges of Applied Arts and Technology (CAATs) are currently in the process of restructuring to ensure quality, accountability, and accessibility of college education. References to learner involvement and self-directed learning are prevalent. "Alternative delivery" and "paradigm shift" are current buzzwords within the Ontario CAAT system as an environment is created supportive of change. Instability of funding has also dictated a need for change. Therefore, a focus has become quality of learning with less demand on public resources. This qualitative case study was conducted at an Ontario CAAT to gather descriptive, perceptual data from post-secondary community college educators who were identified as supportive of self-directed learning and from post-secondary, traditional-aged college students who were perceived by their educators to be selfdirected learners. This college was selected because of initiatives to modify its academic paradigm to encourage what was reputed in the Ontario CAAT system to be self-directed learning. The purpose of this study was to investigate how postsecondary, traditional-aged college students and their educators perceive self-directed learning as part of the teaching-learning experience within a community college setting. Educator participants of the study were selected based on the results of a teaching and learning survey intended to identify educators supportive of self-directed learning. A total of 317 surveys were distributed to every full-time educator at the sample college; 192 completed surveys were returned for a return rate of 61 %. Of these, 8% indicated instructional beliefs and values supportive of self-directed learning. A purposive sample of six educators was selected using a maximulp variation sampling strategy. A network selection sampling strategy was used to select a purposive sample of seven post-secondary students who were identified by the sample educators as selfdirected learners. The results of the study show that students and educators have similar perspectives and operating definitions of self-directed learning and all participants believe they either practice or facilitate self-directed learning. However, their perspectives and practices are not consistent with the literature which emphasizes learner autonomy or control in course structure and content. A central characteristic of the participants represented in this study is the service-oriented professions with which each is associated. Experientiallearning opportunities were highly valued for the options provided in increasing learner independence and competencies in reflective practice. Although there were discrepancies between espoused theory and theory in practice in terms of course structure, the process of self-directed learning was being practiced and supported outside the classroom structure in clinical settings, labs and related experiences.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Les difficultés croissantes de l’enseignement supérieur en matière d’accessibilité aux formations et de disponibilité de filières de qualité, dans les pays en voie de développement de l’Afrique de l’Ouest notamment, conjuguées avec le développement vertigineux des technologies de l’information et de la communication (TIC), suscitent un grand espoir de faire de la formation à distance une solution alternative crédible des formations présentielles (OCDE, 2006). Or, si la littérature s’accorde à reconnaitre aux TIC et l’interactivité qu’elles procurent des facteurs favorisant l’apprentissage (Karsenti, 2006), la réalité du terrain éducatif lui impose de reconnaitre que non seulement la révolution de la formation ouverte et à distance (FOAD) n’est pas encore d’actualité (OCDE, 2006), mais qu’elle ne le sera que si, pour faire face à la distance transactionnelle, plus accrue en formation à distance, l’apprenant ne se contente plus d’apprendre, mais d’apprendre à apprendre, ce qui exige de lui des compétences d’autonomie. Or, malgré des décennies d’intérêt et d’investissement de la recherche, le développement de l’autonomie sur le terrain reste toujours marginal, les débats philosophiques ayant pris le pas sur la quête de solutions pratiques (Albero ,2003). La question de savoir comment les éducateurs de la FOAD utilisent les solutions existantes, censées favoriser l’autonomie de l’apprenant, telles certaines formes de tutorat et de travail de groupes, n’est pas sans intérêt, puisqu’elle permet de mieux comprendre le terrain cible et sa part de responsabilité dans cet insuccès de l’autonomie. S’inscrivant en droite ligne des travaux d’Albero (2003), la présente étude organise les principes d’autonomie suivant un cadre conceptuel privilégiant l’action et le développement, selon une dimension dynamique symbolisant l’importance du soutien à accorder à l’apprenant, une dimension topologique indiquant la nécessité pour ce soutien de prendre en compte les différents aspects sur lesquels l’apprenant peut exercer son autonomie et une dimension chronologique exprimant l’importance du désétayage. De façon pratique, cette étude, démarrée en 2009 dans le contexte de la FOAD du 2IE (Institut International des Ingénieurs de l’Eau et de l’Environnement), sis à Ouagadougou au Burkina Faso, s’organise en trois articles : le premier tente de comprendre si les conditions d’efficacité de la FOAD, selon les apprenants, formulent un besoin d’apprentissage en autonomie; le second tente de comprendre, à partir des propos des tuteurs, si l’encadrement des apprenants respecte les principes d’autonomie; enfin, le troisième article s’est penché, sur la base des intentions exprimées par les concepteurs, sur le respect des principes d’autonomie par les cours. L’éloignement des apprenants et l’objectif de comprendre leurs perceptions de la FOAD, nous ont fait préférer une approche de recherche de type mixte, à la fois qualitative pour mieux comprendre leur perception (Karsenti & Savoie-Zajc, 2004) et quantitative, pour tenir compte de leur éloignement. Pour la perception des éducateurs, nous avons opté pour une approche qualitative/descriptive plus appropriée dès que l’étude vise la compréhension du phénomène social abordé (Karsenti & Savoie-Zajc, 2004). Des résultats obtenus, la perception des 62 apprenants sur les 170 initialement invités par courriel à répondre au questionnaire, semble confirmer l’autonomie de l’apprenant comme une condition de leur réussite en FOAD. La demande des apprenants pour un soutien accru, malgré l’effort actuellement consenti par l’encadrement, effort reconnu par les apprenants eux-mêmes et qu’attestent les 10 tuteurs interviewés sur une quarantaine au 2IE, devrait, toutefois, inviter à la réflexion, puisque ne s’opposant pas réellement à un apprentissage en hétéronomie. À l’analyse, il apparait que l’insatisfaction des apprenants s’expliquerait par la non-prise en compte des différents aspects susceptibles d’influencer leur apprentissage. De plus, en nous référant aux entretiens avec les 11 concepteurs de cours sur un total de 30, il apparait que, bien que conscients de la nécessité d’adapter les cours au contexte de la FOAD, ni la modularité des contenus, ni la flexibilité de la structure des cours ne semblent être prises en compte. Au final, l’étude révèle l’urgence de lutter contre les habitudes acquises en formation présentielle et la nécessité d’employer des pédagogues professionnels formés pour une pédagogie d’autonomisation. Encore faudrait-il que l’autonomie soit véritablement consacrée par la littérature comme une praxis pour signifier qu’elle n’a d’autre fin qu’elle-même, et non comme une poiesis, pour dire que l’autonomie vise une production et cesserait dès que son objectif est atteint.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

En diferents assignatures de primer de grau, s’han planificat activitats d’aprenentatge que tenen com a finalitat fer reflexionar a l’estudiant sobre com aprèn a partir d’un conjunt de preguntes relacionades amb: com es planifiquen, com fan el seguiment o la regulació de la posada en pràctica d’allò que han planificat i com avaluen al final els resultats aconseguits. I, a més, que siguin capaços d’aplicar aquest esquema d’actuació en qualsevol de les activitats d’aprenentatge que se’ls plantegi (activitats de laboratori, exercicis de classe, activitats de sortida de camp, exàmens, ...). En realitat, es tracta d’aconseguir responsabilitzar l’estudiant del seu aprenentatge, requeriment imprescindible per a la seva autonomia

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L’objectiu principal de la present comunicació és mostrar el funcionament d’un recurs de reforç de principis matemàtics creat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona amb la finalitat de: a) millorar l’activitat docent en l’ensenyament, b) centrar l’ensenyament en l’alumne, c) augmentar la capacitat d’aprenentatge autònom dels alumnes, d) potenciar l’autoestima en els alumnes, e) reforçar l’autogestió de l’aprenentatge de coneixements de principis, f) ajudar a determinar les hores de treball autònom de l’alumne necessàries per dominar procediments matemàtics bàsics

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La pràctica que es presenta, s’ha pensat per a l’assignatura de Física de primer en la qual, entre d’altres competències, hi ha la d’aprendre a interpretar qualitativament i quantitativament un conjunt de dades en un protocol marc. En aquest sentit, es proposa una pràctica en què l’alumne no només ha de fer els càlculs i interpretar-los sinó que a més pot treballar en definir aspectes que facin que un treball plantejat en abstracte s’acosti més o menys a alguna realitat, depenent dels seus interessos.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

En este artículo se hace énfasis en la necesidad de contar con herramientas de monitorización del proceso de aprendizaje el cual, en el contexto del crédito ECTS, ha de contemplar en su organización el trabajo continuado que ha de realizar el alumno dentro y fuera del aula. La herramienta presentada permite al profesor y al alumno obtener información sobre el proceso de aprendizaje, permitiendo detectar irregularidades tales como desequilibrios de carga respecto a la planificación o problemas recurrentes de los alumnos. Estas herramientas necesitan de una motivación para la participación de profesores y alumnos para un aprovechamiento eficiente de las mismas

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El autoconcepto ha sido objeto de estudio tradicional en la Psicología, destacando la importancia del dominio físico, especialmente durante la adolescencia, periodo vital caracterizado por un fuerte descenso en sus niveles, que determinan, entre otros, el establecimiento de hábitos de vida y decisiones conductuales más o menos saludables. Con el objetivo de aumentar el autoconocimiento, mejorar el autoconcepto físico y facilitar la adquisición de herramientas para el trabajo personal así como profesional, se propone la aplicación autónoma de un programa educativo de corte cognitivo sobre un grupo de alumnado universitario. La evaluación del programa muestra su utilidad para fomentar el autoaprendizaje tanto de aspectos teóricos acerca del autoconcepto como de estrategias prácticas para su mejora

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

En el marco IKD modelo de enseñanza-aprendizaje de la UPV/EHU, la Escuela Universitaria de Magisterio de Bilbao ha firmado el documento EHUNDU por el que se compromete a que todo el profesorado de los cursos de primero de los nuevos grados de Educación Infantil, Educación Primaria y Educación Social participe en la dirección y evaluación de los trabajos interdisciplinares de los módulos en los que se articula la docencia. En particular, en esta comunicación detallamos un nuevo planteamiento didáctico llevado a cabo en los tres grados de la Escuela Universitaria de Magisterio de Bilbao. El fin es doble, por una parte promover el aprendizaje autónomo y significativo del alumnado y por otro maximizar el esfuerzo del profesorado pasando de los planteamientos docentes individuales a la organización en equipos docentes que sean reconocidos por la Universidad como elementos innovadores y potencien la vertiente docente tanto de los profesores con gran experiencia como la de los noveles que progresivamente se vayan incorporando

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Este proyecto interdisciplinar ha sido llevado a cabo por todos los docentes de las asignaturas del 1º cuatrimestre del 1º curso del Grado de Educación Infantil y Grado de Educación Primaria de la E.U. de Magisterio de Donostia de la Universidad del País Vasco. En la fase de implementación han participado 15 docentes y 234 estudiantes agrupados en 60 grupos de trabajo. Los resultados de esta experiencia apuntan a una mejora crítica en la coordinación del profesorado y en los productos desarrollados por los estudiantes. Este pilotaje ha abierto nuevas estrategias de evaluación y colaboración del equipo docente, aunque el número elevado de estudiantes hace necesaria una revisión del proceso