Student notes of Elijah Dunbar, 1792-1793

Three unlined pages with notes written by Harvard undergraduate Elijah Dunbar. The documents consist of two pages of chemistry notes compiled in September 1792 when Dunbar was a junior and an undated, untitled list of theological themes. The chemistry notes include a summary of the discipline and a set of laws regarding the "affinity of composition." The verso of the second page was later annotated: "Borrow- He that discerneth Youth & Beau[ty] Elij. Dunar 2'd 1793. Rec'd David Tappan, Professor of Divinity in the University--Elijah Dunbar, jun." followed by a list of students identified as "Alchemists" in the "Ridiculous Society": Joseph Perkins, Isaac Braman, William Biglow, and Elijah Dunbar. The second document is an untitled list of 27 theological themes beginning "1. Doctrine of the Trinity," and ending "27. Family worship," and may refer to sermon or lecture topics.

Student mathematical notebook of William Emerson Faulkner, 1795

Leather hardcover notebook with unruled pages containing the handwritten mathematical exercises of William Emerson Faulkner, begun in 1795 while he was an undergraduate at Harvard College. The volume contains rules, definitions, problems, drawings, and tables on geometry, trigonometry, surveying, calculating distances, sailing, and dialing. Some of the exercises are illustrated by unrefined hand-drawn diagrams, including some of buildings and trees.

Student mathematical notebook of William Tudor, 1795

Notebook containing the handwritten mathematical exercises of William Tudor, kept in 1795 while he was an undergraduate at Harvard College. The volume contains rules, definitions, problems, drawings, and tables on geometry, trigonometry, surveying, calculating distances, sailing, and dialing. Some of the exercises are illustrated with hand-drawn diagrams. The Menusration of Heights and Distances section contains color drawings of buildings and trees, and some have been altered with notes in different hands and with humorous additions. For instance, a drawing of a tower was drawn into a figure titled “Egyptian Mummy.” Some of the images are identified: “A rude sketch of the Middlesex canal,” Genl Warren’s monument on Bunker Hill,” “Noddles Island,” “the fields of Elysium,” and the “Roxbury Canal.” The annotations and additional drawings are unattributed.

Student notebook of Marston Cabot, ca. 1720-1735

This leather-bound volume contains excerpts copied by Marston Cabot from books he read while he was a student at Harvard in 1723. The volume includes extracts from Charles Morton's 1687 Compendium Physicae (titled "of Phisicks" by Cabot), Dr. Adriani Heereboord (Adrianus Heereboord), Philosophia Naturalis and Johanne-Henrico Alstedio’s (John Henry Alsted) geometry text Compendium Geometria. The excerpts from Compendium Geometria include both figures and text, primarily in Latin with some Greek. The volume also includes “Theses quaedam extractae potissimum ex Enchiridio Metaphysico Domini Johannis Clerici" a précis of Jean Le Clerc's Ontologia et Pneumatologia made by Jonathan Remington, a Harvard Tutor from 1703 to 1711, to serve in place of printed textbooks. The names Jonathan Jackson and Edward Jackson are written on the inside cover, suggesting the book may have been handed down to Edward Jackson (Class of 1726) and his son Jonathan Jackson (Class of 1761). The text of the volume is in Marston Cabot's hand.

Projecte Frankenstein: materials de metodologia docent

El projecte correspon a la assignatures de 1r curs de Fonaments Físics a l’Enginyeria Mecànica. Els alumnes han de dedicar un total de 16 h distribuïdes al llarg de dues setmanes amb un número aproximat de 8 h/setmana. Les classes expositives del professor corresponen a 2 h/setmana (1 h explicació conceptes i 1 h d’aplicació de conceptes en problemes). Els alumnes han d’assolir els conceptes simultàniament al desenvolupament del projecte. Els grups formats cooperen en el projecte, en el desenvolupament i comprensió dels exercicis i en la resolució de dubtes respecte la matèria relacionada amb el projecte

Desmuntant Àfrica: innovació, participació i reflexió en Geografia Humana

Desmuntant Àfrica és una experiència pedagògica inèdita en el marc de l’assignatura de Geografia Humana que pretén estudiar la complexitat del sistema món tot partint d’una plataforma d’anàlisi concreta: l’Àfrica subsahariana. S’utilitza com a eina didàctica l’entorn interactiu Moodle, que dinamitza el tractament dels diferents escenaris simulats que haurà de resoldre cada alumne (representant d’un país). Les seves vuit edicions (set de les quals s’han desenvolupat en l’entorn virtual de Microsoft Messenger Groups) posen de manifest que aquest joc d’estratègia: (a) potencia la reflexió crítica entorn temàtiques com els recursos naturals, la cooperació internacional, l’economia i la producció d’aliments, els drets i les llibertats, els conflictes latents,...; (b) promou la necessitat d’actuar mitjançant propostes proactives; (c) constata la participació col·lectiva; i (d) fomenta la imaginació i la creativitat en l’elaboració d’estratègies per afrontar-ne el desenvolupament. A més, i de forma paral·lela a la dinàmica del joc, alguns alumnes-participants aposten per propostes col·lectives i alternatives al joc per tal d’afrontar interessos més enllà dels escenaris plantejats. Per últim, Desmuntant Àfrica trenca amb la relació estereotipada entre professor i alumne perquè magnifica el diàleg i la interacció entre els representants dels diferents països a partir de sinèrgies específiques, aposta per l’aproximació i el coneixement d’espais poc coneguts i aprofundeix en lectures especialitzades i en documents de rigorosa actualitat. Les diferents visions, interpretacions i posicionaments de la realitat actual davant el procés i la dinàmica del desenvolupament a escala mundial són, en bona part, objectius als quals pretén donar resposta la disciplina geogràfica dins el context de la Geografia Humana. En aquest sentit Desmuntant Àfrica vol acomplir un únic objectiu: aplicar els mètodes i les tècniques necessaris per, a partir d’un escenari de treball proposat i basat en una temàtica actual, assolir el desenvolupament dels països de l’Àfrica subsahariana. Tot plegat, aprofundint en actuacions individuals i col·lectives amb la finalitat que els alumnes analitzin i sobretot actuïn des de perspectives socials, econòmiques, territorials i ambientals

Experience in introduction of English terminology in engineering lessons: methodology and evaluation

This communication explains a experience for the introduction of English terminology in a technical degree of higher education. We present the methodology and assessment procedures used to evaluate the way the students perceived the introduction of terminology in English in two different subjects from 3rd and 5th year courses of a Computer Science degree in which English was not the vehicular language. We propose a strategy based on two main pillars, namely: 1) The design of materials, explanations, and exams, paying particular attention to the way in which the specific terminology was exposed to the students, and 2) The assessment of the impact in the students by means of the analysis of the feedback trough a set of enquiries. Our experience showed that the students responded very positively to the introduction of English terminology, and presented an affirmative feedback about the impact that an improvement of their linguistic abilities would have in their future work. Further, we present statistics regarding the use of English as the vehicular language for technical reports, which is envisaged as very useful by the students. Finally, we propose a set of questions for further debate which are centered in the role that English terminology should pay in technical degrees, and about the way in which universities should deploy resources in English languages within the different Syllabus

La Construcción compartida del aprendizaje a través del Moodle: una experiencia con alumnos de magisterio de la Universidad de Valladolid

En esta comunicación se presenta la experiencia de aprendizaje llevada a cabo con la plataforma Moodle aplicada al alumnado de 1º de Maestro Especialista de E. Primaria y 2º de Educación Infantil de la Universidad de Valladolid en las asignaturas: ‘Psicología de la Educación y del Desarrollo en Edad Escolar’ y Psicología de la Educación y del Desarrollo en la Edad Infantil. Se comprueba que, en general, la metodología es atractiva para la mayoría de los alumnos, que están interesados por la asignatura, la consideran como un buen sistema de trabajo y de aprendizaje (alto índice de aprobados entre los que participan). El éxito es mayor en el grupo de 2º curso, (ya se conocen más entre ellos, están acostumbrados al trabajo en grupo y más motivados con la carrera y la asignatura), los resultados son algo más bajos en el grupo de primer curso, (quizás debido a ser una experiencia nueva para ellos, no se conocen previamente ni están familiarizados con el trabajo en red). En lo que todos parecen estar de acuerdo es que esta metodología requiere mucho tiempo, compromiso y dedicación lo cual puede ser difícil de llevar a cabo si se aplicara este sistema de trabajo en todas las asignaturas del curso

Diseñar la internacionalización: perspectivas desde los programas de movilidad de estudiantes

La labor de internacionalización de las universidades españolas en el nuevo marco propiciado por Bolonia supone un gran reto al que debemos enfrentarnos. Las particularidades de los diversos estudios que se imparten en una universidad son un factor relevante que debería ser tomado en consideración en el diseño de los planes de internacionalización de estas universidades, acogiendo las peculiaridades de estos estudios en los instrumentos que definen la estrategia de internacionalización, en la cual los programas de movilidad de estudiantes asumen un papel clave. En este sentido la presente comunicación quiere exponer el planteamiento que se lleva a cabo en los estudios de Derecho en la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, en un programa de movilidad en especial, el Sócrates-Erasmus. Para ello, se ha reflexionado detenidamente sobre cuestiones referidas a las estrategias diseñadas hacia la futura mediata implementación de los nuevos grados y la movilidad de estudiantes

Ús de qüestionaris en la docència d'ecologia i la seva anàlisi mitjançant la plataforma Moodle

Durant el curs 2009/10, la Universitat de Girona ha implantat la plataforma virtual interactiva Moodle, adaptada a la formació i emprada pel professorat com a suport a la tasca docent. Aquesta plataforma ofereix la possibilitat de crear nous recursos, alguns dels quals enfocats a l’avaluació de l’aprenentatge. Com qualsevol pràctica educativa, aquests recursos han de ser sotmesos a processos d’anàlisi i revisió orientats a la seva millora, processos de metaavaluació (avaluar les avaluacions) els quals han de permetre detectar contradiccions i introduir canvis que contribueixin la millora dels recursos produïts i, de retruc, del procés d’avaluació