Experiència d'autoregulació d'aprenentatges a partir dels blocs educatius dels alumnes de grau d'educació primària

La majoria dels alumnes actuals del grau d’educació primària que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de l’any 2050. Aquest fet, i la constatació que vivim en una societat canviant, fa cada vegada més necessari esenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, no només per ser un ensenyant competent, sinó també per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigències del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissió Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen l’autoregulació dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procés d’ensenyament aprenentatge. En aquests context, la pràctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau d’eines per a la seva autoregulació dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducció de la coavaluació era acceptada per l’estudiantat del grau d’educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés l’ensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referència a la competència lingüística i la capacitat crítica.

Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes de la Universitat de Girona. Una experiència d'aprenentatge basat en problemes en un tema de genètica per a psicòlegs

L’experiència que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn d’aprenentatge basat en problemes (a partir d’ara ABP) en un grup d’estudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Genètica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de l’experiència. A continuació s’explicarà el procediment que s’ha seguit per implementar-la i com s’ha avaluat. Al final es fa una reflexió de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat l’experiència hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.

La Influencia de las actividades fuera del aula en el desarrollo de las competencias: análisis del Congreso Internacional de Estudiantes de Turismo

El objetivo del presente trabajo es analizar el papel que juegan las actividades fuera del aula, como el Congreso Internacional de Estudiantes de Turismo, en el desarrollo de las competencias que necesitan los alumnos de los estudios turismo en su incorporación al mundo laboral. Más concretamente, se pretende estudiar en qué medida estas actividades no obligatorias y realizadas fuera del aula potencian el desarrollo de las competencias transversales recogidas en el Libro Blanco del título de Grado en Turismo. Incluso se añaden otras competencias que también se consideran importantes de desarrollar, como el aprendizaje autónomo. Se analizan por tanto, los puntos fuertes que presentan estas metodologías activas en el aprendizaje y los obstáculos que se han encontrado, tanto para el fomento de competencias más complejas como puede ser el liderazgo, como una autoevaluación de las competencias necesarias del profesorado para el desarrollo de este tipo de experiencias docentes innovadoras

Una Experiència d'aplicació de l'aprenentatge basat en projectes (ABP) en una assignatura de l'àmbit de les ciències socials: potencialitats i limitacions

L’experiència que es descriu en aquesta comunicació consisteix en una aplicació de l’ABPrj (Aprenentatge Basat en Projectes) a l’assignatura de psicologia de les organitzacions que s’imparteix en el cinquè curs dels estudis de psicologia a la Universitat de Girona i que va tenir lloc durant el curs acadèmic 2008-09. Aquesta aplicació es va materialitzar a través del disseny d’un projecte d’intervenció psicosocial en una organització real. Els objectius de l’assignatura i el curs en que situa en el conjunt del pla d’estudis, varen portar a considerar que aquesta metodologia podia fer una incidència important en l’aprenentatge autoregulat dels estudiants tot augmentant la seva motivació vers els continguts de l’assignatura. A la comunicació s’exposa el procediment que es va seguir en la implantació i seguiment de l’ABPrj. També es comenten els aspectes més forts i els més febles d’aquest procés i s’aporten suggerències de millora

Una Experiencia de gestión de la información histórico educativa en la Universidad de Oviedo

Se planteó la integración de la gestión de la información en la asignatura Historia de la Educación en una actividad específica y a la vez interdisciplinar, pues todas las asignaturas del segundo curso de la licenciatura trabajamos monográficamente en seminarios durante el curso 2008-09 cuatro temas, siendo elegido el tercero, la adolescencia, para conocer las competencias de obtención, registro y reelaboración de la información primaria que habían logrado los estudiantes. Para trabajar en seminarios se había acordado, desde el punto de vista metodológico, abordar cada tema con materiales diversos y con actividades variadas (talleres, mesas redondas, visitas,…) que requirieran la participación activa del alumnado, circunstancia que tomamos en consideración a la hora de diseñar la experiencia que presentamos

Activitat observacional emmarcada en el practicum de 1er de Grau d'Infermeria

Descripció de l'incorporada en el Pràcticum de Primer de Grau d'Infermeria de l’Escola Universitària d'Infermeria de la UdG i primera valoració de la seva implantació

Aprenentatge basat en problemes en l'ensenyament de la semiologia mèdica

Experiència d'aplicació de la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en l'ensenyament de la semiologia mèdica en alumnes de segon de medicina

El Role-playing com estratègia didàctica en l’atenció sanitària: una experiència educativa als estudis d’infermeria sobre el procés de morir

Per aconseguir un aprenentatge significatiu en el concepte d’atenció sanitària integral sobre el procés de morir ens va semblar interessant utilitzar com estratègia didàctica el role-playing. Aquesta metodologia afavoreix que els estudiants escenifiquin entrant empàticament al paper de qualsevol dels personatges simbòlics que es troben en la situació del procés de morir: afectat, cuidador/s, professional sanitari. En aquest marc permet que els estudiants a partir d’una dinàmica de grup identifiquin conceptes, procediments, actituds, valors i normes a partir de la vivenciació difícilment assolibles amb d’altres metodologies. En aquesta línia coneixen a fons l’impacte multidimensional que genera una situació de malaltia crònica irreversible i la repercussió en les vides de les persones implicades en el procés. Aquesta experiència didàctica, provoca un canvi d’actitud en les components cognitives, emocionals o afectives i conductuals. La tècnica del role-playing és una via ideal per incidir en la component afectiva i emocional que en la sessió magistral mostra una enorme complexitat d’identificar i retroalimentar. Aquesta intervenció repercuteix directament en l’aprenentatge i modificació de la conducta i en l’adquisició d’uns continguts apresos des d’una experiència vivencial i grupal. El procés d’estructuració racional de la vivència transfereix a un ensenyament-aprenentatge significatiu

Formant treballadors socials a la UdG

Josep Manuel Barbero, coordinador dels estudis de Treball Social a la Universitat, parla dels reptes que hauran d'afrontar els treballadors i les treballadores socials en la seva pràctica professional

L’ús de dades reals per a la realització de pràctiques basades en l'aprenentatge cooperatiu (Pràcitques d'hidrogeologia )

Pràctiques d’hidrogeologia realitzades per Anna Menció i Domingo, dins aquesta assignatura que forma part del mòdul obligatori de Bases científiques del medi natural del segon curs del grau en Ciències Ambientals.

Caught in the headlights: Designing for creative learning and teaching in higher education

This study was an exploration of the different ways that educators conceptualise and approach creative learning and teaching. The research revealed theoretical and practice-based insights, demonstrating that exemplary teachers adopt an ecological approach to designing for student creativity; this approach acknowledges and works with the complexity of the higher education environment and the dynamic relationships between students, peers and teachers. The inquiry confirmed the value of using learning design patterns to uncover hidden creative processes.

Visual arts, technology and education : how can teaching and learning in high school visual arts classrooms be enriched by the use of computer technology?

Whilst a variety of studies has appeared over the last decade addressing the gap between the potential promised by computers and the reality experienced in the classroom by teachers and students, few have specifically addressed the situation as it pertains to the visual arts classroom. The aim of this study was to explore the reality of the classroom use of computers for three visual arts highschool teachers and determine how computer technology might enrich visual arts teaching and learning. An action research approach was employed to enable the researcher to understand the situation from the teachers' points of view while contributing to their professional practice. The wider social context surrounding this study is characterised by an increase in visual communications brought about by rapid advances in computer technology. The powerful combination of visual imagery and computer technology is illustrated by continuing developments in the print, film and television industries. In particular, the recent growth of interactive multimedia epitomises this combination and is significant to this study as it represents a new form of publishing of great interest to educators and artists alike. In this social context, visual arts education has a significant role to play. By cultivating a critical awareness of the implications of technology use and promoting a creative approach to the application of computer technology within the visual arts, visual arts education is in a position to provide an essential service to students who will leave high school to participate in a visual information age as both consumers and producers.

The paradox of creative uncertainty in learning and teaching

In an ever-changing and globalised world there is a need for higher education to adapt and evolve its models of learning and teaching. The old industrial model has lost traction, and new patterns of creative engagement are required. These new models potentially increase relevancy and better equip students for the future. Although creativity is recognised as an attribute that can contribute much to the development of these pedagogies, and creativity is valued by universities as a graduate capability, some educators understandably struggle to translate this vision into practice. This paper reports on selected survey findings from a mixed methods research project which aimed to shed light on how creativity can be designed for in higher education learning and teaching settings. A social constructivist epistemology underpinned the research and data was gathered using survey and case study methods. Descriptive statistical methods and informed grounded theory were employed for the analysis reported here. The findings confirm that creativity is valued for its contribution to the development of students’ academic work, employment opportunities and life in general; however, tensions arise between individual educator’s creative pedagogical goals and the provision of institutional support for implementation of those objectives. Designing for creativity becomes, paradoxically, a matter of navigating and limiting complexity and uncertainty, while simultaneously designing for those same states or qualities.

The effect of social skills training on grade 3 students' self-esteem, moral development and perceptions of classroom environment

Two Grade 3 classes were used to study the effects of a formal social skills training program. Specifically, comparisons were made on self-esteem, classroom environment, and moral development to see whether changes occurred as a direct result of social skills training. One group participated in the social skills program, while the other group did not. It was hypothesized that formal social skills training would improve students' selfesteem, moral development, and the classroom environment. At the end of the program, however, data from class observations, teacher interviews, journal of the social skills training group teacher, and measures of self-esteem, classroom environment and moral development did not support this hypothesis. Although the social skills training group scored significantly higher in class cohesiveness, they did not show marked improvement in the other measures. In fact, in some measures (e.g., friction and competitiveness), they demonstrated greater scores at both pretest and posttests. The social skills training group was, however, able to vocalize and utilize the strategies of several skills which had been a focus of the program, suggesting that formal social skills training is a useful tool for presenting and reinforcing some specific behaviours.