??Puede la educaci??n transformar el orden social? : descripci??n de una modalidad pedag??gica que permite el acceso a posiciones sociales diferenciales

Resumen basado en el de la publicaci??n

La pr??ctica en la formaci??n de educadores en Brasil: curr??culos fracturados

Monogr??fico con el t??tulo: " Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Linguagem dos docentes nas turmas concludentes dos cursos integrados do Instituto Federal de Sergipe

O presente estudo teve como principal objetivo oferecer uma contribuição para reflexão a respeito do emprego da linguagem dos docentes nas turmas de prováveis concludentes do Ensino Médio Integrado do Instituto Federal de Sergipe, apontando as representações dos alunos sobre essa prática, tendo em vista alguns deles afirmarem, em conversa amistosa, nos corredores ou em sala de aula, que deixavam de compreender determinado assunto, recém abordado, por não conseguirem compreender a linguagem utilizada pelos professores durante as aulas. De igual modo, pensamos obter as representações dos professores sobre a linguagem por eles utilizada nessas mesmas turmas. Nas discussões teóricas, buscamos conceituar a linguagem e, tomando como pólo orientador o pensamento de Bernstein, observar se esta escola mantém como regra a prática do código elaborado, através do qual poderá discriminar ou até excluir o aluno oriundo das classes menos favorecidas, que conhece e faz uso do código restrito. Ao utilizar a linguagem do professor como mediadora, procuramos avaliar se havia uma justa relação na comunicação professor-aluno, através da utilização de uma forma de linguagem acessível, que se mostrasse igual para todos, propiciando maior interação em sala de aula. Procedimentos metodológicos, embasados na pesquisa descritiva de caráter exploratório, envolveram aulas observadas, questionários, entrevistas semi-estruturadas, além de relatório das tarefas feitas com professores e alunos, cujos resultados serão apresentados como tentativa de contribuir para melhoria do processo de ensino-aprendizagem dentro do Campus Aracaju do Instituto Federal de Sergipe. Nas considerações finais são apresentadas algumas sugestões para trabalhos futuros.

A collocation method for high frequency scattering by convex polygons

We consider the problem of scattering of a time-harmonic acoustic incident plane wave by a sound soft convex polygon. For standard boundary or finite element methods, with a piecewise polynomial approximation space, the computational cost required to achieve a prescribed level of accuracy grows linearly with respect to the frequency of the incident wave. Recently Chandler–Wilde and Langdon proposed a novel Galerkin boundary element method for this problem for which, by incorporating the products of plane wave basis functions with piecewise polynomials supported on a graded mesh into the approximation space, they were able to demonstrate that the number of degrees of freedom required to achieve a prescribed level of accuracy grows only logarithmically with respect to the frequency. Here we propose a related collocation method, using the same approximation space, for which we demonstrate via numerical experiments a convergence rate identical to that achieved with the Galerkin scheme, but with a substantially reduced computational cost.

A Galerkin boundary element method for high frequency scattering by convex polygons

In this paper we consider the problem of time-harmonic acoustic scattering in two dimensions by convex polygons. Standard boundary or finite element methods for acoustic scattering problems have a computational cost that grows at least linearly as a function of the frequency of the incident wave. Here we present a novel Galerkin boundary element method, which uses an approximation space consisting of the products of plane waves with piecewise polynomials supported on a graded mesh, with smaller elements closer to the corners of the polygon. We prove that the best approximation from the approximation space requires a number of degrees of freedom to achieve a prescribed level of accuracy that grows only logarithmically as a function of the frequency. Numerical results demonstrate the same logarithmic dependence on the frequency for the Galerkin method solution. Our boundary element method is a discretization of a well-known second kind combined-layer-potential integral equation. We provide a proof that this equation and its adjoint are well-posed and equivalent to the boundary value problem in a Sobolev space setting for general Lipschitz domains.

Wavelets and the generalization of the variogram

The experimental variogram computed in the usual way by the method of moments and the Haar wavelet transform are similar in that they filter data and yield informative summaries that may be interpreted. The variogram filters out constant values; wavelets can filter variation at several spatial scales and thereby provide a richer repertoire for analysis and demand no assumptions other than that of finite variance. This paper compares the two functions, identifying that part of the Haar wavelet transform that gives it its advantages. It goes on to show that the generalized variogram of order k=1, 2, and 3 filters linear, quadratic, and cubic polynomials from the data, respectively, which correspond with more complex wavelets in Daubechies's family. The additional filter coefficients of the latter can reveal features of the data that are not evident in its usual form. Three examples in which data recorded at regular intervals on transects are analyzed illustrate the extended form of the variogram. The apparent periodicity of gilgais in Australia seems to be accentuated as filter coefficients are added, but otherwise the analysis provides no new insight. Analysis of hyerpsectral data with a strong linear trend showed that the wavelet-based variograms filtered it out. Adding filter coefficients in the analysis of the topsoil across the Jurassic scarplands of England changed the upper bound of the variogram; it then resembled the within-class variogram computed by the method of moments. To elucidate these results, we simulated several series of data to represent a random process with values fluctuating about a mean, data with long-range linear trend, data with local trend, and data with stepped transitions. The results suggest that the wavelet variogram can filter out the effects of long-range trend, but not local trend, and of transitions from one class to another, as across boundaries.

A wavenumber independent boundary element method for an acoustic scattering problem

In this paper we consider the impedance boundary value problem for the Helmholtz equation in a half-plane with piecewise constant boundary data, a problem which models, for example, outdoor sound propagation over inhomogeneous. at terrain. To achieve good approximation at high frequencies with a relatively low number of degrees of freedom, we propose a novel Galerkin boundary element method, using a graded mesh with smaller elements adjacent to discontinuities in impedance and a special set of basis functions so that, on each element, the approximation space contains polynomials ( of degree.) multiplied by traces of plane waves on the boundary. We prove stability and convergence and show that the error in computing the total acoustic field is O( N-(v+1) log(1/2) N), where the number of degrees of freedom is proportional to N logN. This error estimate is independent of the wavenumber, and thus the number of degrees of freedom required to achieve a prescribed level of accuracy does not increase as the wavenumber tends to infinity.

A high-wavenumber boundary-element method for an acoustic scattering problem

In this paper we show stability and convergence for a novel Galerkin boundary element method approach to the impedance boundary value problem for the Helmholtz equation in a half-plane with piecewise constant boundary data. This problem models, for example, outdoor sound propagation over inhomogeneous flat terrain. To achieve a good approximation with a relatively low number of degrees of freedom we employ a graded mesh with smaller elements adjacent to discontinuities in impedance, and a special set of basis functions for the Galerkin method so that, on each element, the approximation space consists of polynomials (of degree $\nu$) multiplied by traces of plane waves on the boundary. In the case where the impedance is constant outside an interval $[a,b]$, which only requires the discretization of $[a,b]$, we show theoretically and experimentally that the $L_2$ error in computing the acoustic field on $[a,b]$ is ${\cal O}(\log^{\nu+3/2}|k(b-a)| M^{-(\nu+1)})$, where $M$ is the number of degrees of freedom and $k$ is the wavenumber. This indicates that the proposed method is especially commendable for large intervals or a high wavenumber. In a final section we sketch how the same methodology extends to more general scattering problems.

Insights into processes and deposits of hazardous vulcanian explosions at Soufrière Hills Volcano during 2008 and 2009 (Montserrat, West Indies)

During the Soufrière Hills eruption, vulcanian explosions have generally occurred 1) in episodic cycles; 2) isolated during pauses in extrusion, and 3) after major collapses of the dome. In a different eruptive context, significant vulcanian explosions occurred on 29 July 2008, 3 December 2008, and 3 January 2009. Deposits are pumiceous except for the 3 December event. We reconstructed the dispersal pattern of the deposits and their textural characteristics to evaluate erupted volume and vesicularity of the magma at fragmentation. We discuss the implications of these explosions in terms of eruptive processes and chronology, and the hazards posed by their sudden and often unheralded occurrence. We suggest that overpressurization of the conduit can develop over time-scales of months to weeks by a process of self-sealing of conduit walls and/or the cooling dome by silica polymorphs. This work provides new insights for understanding the generation of hazardous vulcanian explosions at andesitic volcanoes.

Variational calculations of rovibrational states: a precise high-energy potential surface for HCN [and discussion]

We report the results of variational calculations of the rovibrational energy levels of HCN for J = 0, 1 and 2, where we reproduce all the ca. 100 observed vibrational states for all observed isotopic species, with energies up to 18000 cm$^{-1}$, to about $\pm $1 cm$^{-1}$, and the corresponding rotational constants to about $\pm $0.001 cm$^{-1}$. We use a hamiltonian expressed in internal coordinates r$_{1}$, r$_{2}$ and $\theta $, using the exact expression for the kinetic energy operator T obtained by direct transformation from the cartesian representation. The potential energy V is expressed as a polynomial expansion in the Morse coordinates y$_{i}$ for the bond stretches and the interbond angle $\theta $. The basis functions are built as products of appropriately scaled Morse functions in the bond-stretches and Legendre or associated Legendre polynomials of cos $\theta $ in the angle bend, and we evaluate matrix elements by Gauss quadrature. The hamiltonian matripx is factorized using the full rovibrational symmetry, and the basis is contracted to an optimized form; the dimensions of the final hamiltonian matrix vary from 240 $\times $ 240 to 1000 $\times $ 1000.We believe that our calculation is converged to better than 1 cm$^{-1}$ at 18 000 cm$^{-1}$. Our potential surface is expressed in terms of 31 parameters, about half of which have been refined by least squares to optimize the fit to the experimental data. The advantages and disadvantages and the future potential of calculations of this type are discussed.

A reaction surface Hamiltonian study of malonaldehyde

We report calculations using a reaction surface Hamiltonian for which the vibrations of a molecule are represented by 3N-8 normal coordinates, Q, and two large amplitude motions, s(1) and s(2). The exact form of the kinetic energy operator is derived in these coordinates. The potential surface is first represented as a quadratic in Q, the coefficients of which depend upon the values of s(1),s(2) and then extended to include up to Q(6) diagonal anharmonic terms. The vibrational energy levels are evaluated by solving the variational secular equations, using a basis of products of Hermite polynomials and appropriate functions of s(1),s(2). Our selected example is malonaldehyde (N=9) and we choose as surface parameters two OH distances of the migrating H in the internal hydrogen transfer. The reaction surface Hamiltonian is ideally suited to the study of the kind of tunneling dynamics present in malonaldehyde. Our results are in good agreement with previous calculations of the zero point tunneling splitting and in general agreement with observed data. Interpretation of our two-dimensional reaction surface states suggests that the OH stretching fundamental is incorrectly assigned in the infrared spectrum. This mode appears at a much lower frequency in our calculations due to substantial transition state character. (c) 2006 American Institute of Physics.

Childhood emotional abuse and neglect as predictors of psychological and physical symptoms in women presenting to a primary care practice

Objective: There were two aims to this study: first to examine whether emotional abuse and neglect are significant predictors of psychological and somatic symptoms, and lifetime trauma exposure in women presenting to a primary care practice, and second to examine the strength of these relationships after controlling for the effects of other types of childhood abuse and trauma. Method: Two-hundred and five women completed the Childhood Trauma Questionnaire (Bernstein et al., 1994), Trauma History Questionnaire (Green, 1996), the Symptom Checklist-revised (Derogatis, 1997), and the Revised Civilian Mississippi Scale for posttraumatic stress disorder (Norris & Perilla, 1996) when presenting to their primary care physician for a visit. Hierarchical multiple regression analyses were conducted to examine unique contributions of emotional abuse and neglect variables on symptom measures while controlling for childhood sexual and physical abuse and lifetime trauma exposure. Results: A history of emotional abuse and neglect was associated with increased anxiety, depression, posttraumatic stress and physical symptoms, as well as lifetime trauma exposure. Physical and sexual abuse and lifetime trauma were also significant predictors of physical and psychological symptoms. Hierarchical multiple regressions demonstrated that emotional abuse and neglect predicted symptomatology in these women even when controlling for other types of abuse and lifetime trauma exposure. Conclusions: Long-standing behavioral consequences may arise as a result of childhood emotional abuse and neglect, specifically, poorer emotional and physical functioning, and vulnerability to further trauma exposure. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.