Los videos como una herramienta para evaluar las competencias transversales de aprendizaje autónomo y de trabajo en grupo

El objetivo principal de la actividad es realizar un video en donde los estudiantes expliquen un temadeterminado de la asignatura, que previamente no ha sido explicado en clase. La actividad evalúalas competencias transversales de aprendizaje autónomo y de trabajo en grupo.

Desenvolupament de projectes

Desenvolupament autònom d’un projecte de manera anàloga al mode operatiu de treball en l’àmbit laboral privat.

Resolución de problemas de materiales como herramienta de aprendizaje autónomo

El principal objetivo de la actividad es proporcionar herramientas al alumnado para consolidar losconocimientos teóricos adquiridos en el ámbito de los materiales, mediante aprendizaje autónomobasado en la resolución de ejercicios prácticos.

Disseny i execució autònoma d'una pràctica d'extensometria

Desenvolupar una activitat d’aprenentatge autònom basada en l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits a l’assignatura Anàlisis experimental de tensions (4t curs EA) i/o Tècniques d’anàlisi de tensions (4t curs EI). Els objectius parcials serien definir el guió bàsic així com el mode d’avaluació i retroacció.

Treball de selecció de materials

L’objectiu principal de l’activitat és desenvolupar l’aprenentatge autònom mitjançant eldesenvolupament d’un treball en grup relacionat amb l’àmbit dels materials.

Anàlisi científic d'una escena de pel·lícula on no es verifiquin les lleis de la física

Es pretén que l'alumne sàpiga aplicar els conceptes apresos a classe en un context diferent a l’habitual. L’alumne ha de saber discernir entre els conceptes físics ben aplicats i els que no ho estan, ha de ser prou crític com per detectar errors en l’aplicació dels conceptes físics estudiats a classe i saber extreure la informació adequada de les diferents situacions a que s’han d’enfrontar.

Elaboració i presentació d’un pòster a una jornada de divulgació

Es pretén que els alumnes, en grups de dos o de forma individual, desenvolupin un problema relacionat amb l’assignatura “relativitat especial i ho presentin en format de pòster, primer a l’aula i desprès davant d’un públic aliè a l’assignatura, però amb certa formació i interès científic.

Bateries de qüestions bàsiques de materials

Fomentar l’estudi i l’aprenentatge autònom de continguts bàsics de les assignatures troncals de materials (Fonaments de Ciència dels Materials, Tecnologia dels Materials i Materials Aeroespacials), de les titulacions d’Enginyeria Industrial i Enginyeria Aeronàutica.

Música a la Universitat: una eina per desenvolupar l'expressió creativa i la comunicació

Aquest article pretén exposar de quina manera la música, que comporta sempre una participació activa de l'alumne, constitueix un element formatiu de primer ordre, per raó de les seves característiques creatives i expressives. Informar i crear un corrent d'opinió favorable a la inclusió de la música com a matèria dins la Universitat, per aprofitar les seves qualitats i enriquir així la vida emocional i relacional dels joves, moltes vegades mancada d'unes pautes i d¿uns models basats en la creativitat, l'autenticitat, la solidaritat, la comprensió i la comunicació. També es proposen recursos per desenvolupar l'expressió creativa dels alumnes, a partir de la música.

La carpeta de aprendizaje: qué, cómo y por qué

La carpeta de aprendizaje es un recurso didáctico que goza de una larga y fructífera historia en la enseñanza primera y secundaria. Este hecho contrasta con su reciente introducción en la educación superior. El presente artículo parte de esta consideración y explora las consecuencias que la irrupción de la carpeta de aprendizaje tiene en la enseñanza universitaria. Para ello, se investigan las diversas definiciones que los especialistas en la materia han dado del instrumento y se analizan sus repercusiones en el terreno del aprendizaje y su evaluación.

Iowa College Student Aid Commission Annual Report FY 2011

Iowa College Aid connects students and families to the essential resources and services needed to go to college. Staff is available every step of the way to help students plan, prepare, and pay for college. On behalf of the State of Iowa and the General Assembly, Iowa College Aid supports students and families with scholarships, grants, loan forgiveness, informational resources and a range of services that help Iowans prepare for college, as well as assist student loan borrowers through the repayment process.

Joint Enrollment Report, 2011

The Iowa Department of Education collects information on joint enrollment in Iowa’s 15 community colleges. Jointly enrolled students are high school students enrolled in community college credit coursework. Most jointly enrolled students enroll through Senior Year Plus programs such as PSEO (Postsecondary Enrollment Options) and concurrent enrollment. Others enroll independently by paying tuition or enrolling in courses delivered through contractual agreements that do not meet the definition of concurrent enrollment. For more information about Senior Year Plus programs, please refer to the department’s website. This report consists of fiscal year and trend data on joint enrollment including headcount enrollment, credit hours, student demographics, and enrollment by program type and offering arrangement. All data included in this report is taken from the Community College Management Information System (MIS) and confirmed by each college, unless otherwise noted.

Practicum en re-construcción: Tejiendo colectivamente un modelo de prácticas desde la innovación

Los proyectos forman la identidad de las personas, y las personas construyen la identidad de los proyectos. El objetivo de este artículo, es describir la trayectoria del practicum dentro de los estudios de educación social de la Universidad de Barcelona a partir de identificar los elementos que han impulsado su construcción y reconstrucción. La historia de este practicum se caracteriza por las diferentes decisiones que se han tomado, y los permanentes cuestionamientos de éstas, en los casi veinte años de funcionamiento. Pero, no sólo las decisiones tomadas han supuesto un avance o evolución sino también la forma en que éstas se han tomado. Esta evolución va de la mano de tres planes de estudios que han supuesto la oportunidad de revisar y reflexionar qué era el practicum y qué debería llegar a ser. El presente, pasado y futuro del practicum ha sido un proceso de reconstrucción desde la reflexión y evaluación de los agentes implicados. No ha sido una trayectoria en solitario, sino que ha supuesto un proceso colectivo que ha configurado los diferentes espacios formativos y la función docente de los agentes implicados. El camino que hemos andado, y trazado, nos ha permitido evolucionar en los planteamientos, aprender de la experiencia compartida y construir nuestra identidad. Esta evolución permite configurar las prácticas dentro del Grado de Educación Social a partir del modelo de partenariado de reciprocidad, modelo que se ha de consolidar y sistematizar para seguir innovando colectivamente.

Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias

En el marco de la consolidación de la RED de portafolios electrónicos (e-portafolios) en el estado español, el presente artículo expone, los marcos conceptuales que guían las diferentes propuestas en el diseño y la implementación de e-portafolios en la educación superior. En este texto se realiza una cierta revisión sobre estas perspectivas teóricas. También se aborda genéricamente las tipologías de e-portafolios que se relacionan con el conocimiento práctico dirigido por un enfoque de desarrollo competencial y se finaliza el artículo apuntando líneas de desarrollo y aplicación futuras que emergen de nuevas demandas y necesidades en el campo educativo y social.

Una recerca acció per desenvolupar la capacitat crítica i autocrítica dels estudiants en diversos ensenyaments de la Universitat de Barcelona

L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d'aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d'activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d'avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d'aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educació superior (EEES), en què es pretén donar a l'estudiant un rol més important en el procés d'aprenentatge.