European guidelines for the development of mechanisms/tools supporting the individual demand for training through use of training Vouchers

El projecte de TAV es basa en la transferència d'un sistema de vals de capacitació, i en com aquest sistema de vals és adaptable a altres països o regions. En el document s'analitzen diferents conceptes teòrics sobre la conveniència o no de la implantació d'aquest sistema. A més a més, aquest document és una guia per a les organitzacions interessades en l'adaptació del sistema de vals formatius al seu territori, mostrant els passos a seguir i oferint eines útils per aconseguir-ho.

The development and pilot-testing of a training curriculum in adolescent medicine and health.

PURPOSE: To select and propose a set of knowledge, attitudes, and skills essential for the care of adolescents; to encourage the development of adolescent health multidisciplinary networks; and to set up training programs in as many European countries as possible. METHODS: The curriculum was developed by 16 physicians from 11 European countries with various professional specializations. In line with modern guidelines in medical education, it is a modular, flexible instrument which covers the main teaching areas in the field, such as basic skills (i.e. setting, rights and confidentiality, gender and cultural issues) as well as specific themes (i.e. sexual and reproductive health, eating disorders, chronic conditions). It consists of 17 thematic modules, each containing detailed objectives, learning approaches, examples, and evaluation methods. RESULT: Two international one-week summer schools were used to assess the feasibility and appropriateness of the curriculum. The overall evaluation was good, with most of the items surpassing three on a four-point Likert scale. However, it pointed to several aspects (process and content) which will need to be refined in the future, such as an increase in interactive sessions (role playing), and a better mix of clinical and public health issues.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Formació i desenvolupament professional del formador de formadors. Un professional que lidera i forma docents en processos d'innovació educativa

L'article resumeix una investigació sobre el perfil competencial que han de tenir els formadors i les formadores de docents en servei per liderar processos de canvi en el desenvolupament professional docent, tot i orientant la formació i la tasca educativa no a la transmissió i la reproducció de continguts, sinó al desenvolupament d'una pedagogia basada en la reflexió de la pràctica, crítica i cooperativa. La recerca té com a objectiu definir les competències necessàries per dur a terme les funcions pròpies d'aquest tipus de formador, així com els sabers que calen per desenvolupar-les, amb la finalitat de millorar llur formació. Aquest estudi es realitza a partir de la confrontació i l'anàlisi de les veus dels implicats en tot el procés de formació.

La investigació-acció, la formació i el desenvolupament professional del professorat. Superar l'hiatus entre la teoria i la pràctica

Si analitzem, tant históricament com actualment, els processos d'investigació en la formació del professorat, trobem diverses concepcions sobre qué és investigar en aquest camp, basades fonamentalment en la distinció entre una investigació sobre la formació del professorat i la investigació en la formació del professorat.

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional

La recerca que es presenta té com a objectiu enfocar una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Per dur-ho a terme s"ha valorat l"encaix entre el marc didàctic i les competències que s"exigeixen als alumnes a l"hora d"incorporar-se al mercat de treball. S"ha partit d"una enquesta a persones acabades de llicenciar de la Facultat d"Economia de la Universitat de Barcelona, a docents d"aquesta mateixa Facultat i a empresaris. A partir dels resultats obtinguts s"ha fet una anàlisi de la situació dels joves treballadors en termes de competències instrumentals, interpersonals i professionals, centrada exclusivament en la percepció dels empresaris. Segons les conclusions, una planificació de la docència més centrada en l"estudiant, des del punt de vista de la seva formació integral, pot contribuir de forma essencial a incrementar la seva futura productivitat laboral.

Models de desenvolupament professional del professor

L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.

European guidelines for the development of mechanisms/tools supporting the individual demand for training through use of training Vouchers

El projecte de TAV es basa en la transferència d'un sistema de vals de capacitació, i en com aquest sistema de vals és adaptable a altres països o regions. En el document s'analitzen diferents conceptes teòrics sobre la conveniència o no de la implantació d'aquest sistema. A més a més, aquest document és una guia per a les organitzacions interessades en l'adaptació del sistema de vals formatius al seu territori, mostrant els passos a seguir i oferint eines útils per aconseguir-ho.

How can continuing professional development better promote shared decision-making? Perspectives from an international collaboration.

ABSTRACT: BACKGROUND: Shared decision-making is not widely implemented in healthcare. We aimed to set a research agenda about promoting shared decision-making through continuing professional development. METHODS: Thirty-six participants met for two days. RESULTS: Participants suggested ways to improve an environmental scan that had inventoried 53 shared decision-making training programs from 14 countries. Their proposed research agenda included reaching an international consensus on shared decision-making competencies and creating a framework for accrediting continuing professional development initiatives in shared decision-making. CONCLUSIONS: Variability in shared decision-making training programs showcases the need for quality assurance frameworks.

Quines característiques hauria de tenir el perfil professional d'un/a professor/a d'educació física en la secundària?

L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.

Open source software in translator training

La formació de traductors implica l´ús de procediments i eines que permetin els estudiants familiaritzar-se amb contextos professionals. El software lliure especialitzat inclou eines de qualitat professional i procediments accessibles per a les institucions acadèmiques i els estudiants a distància que treballen a casa seva. Els projectes reals que utilitzen software lliure i traducció col·laborativa (crowdsourcing) constitueixen recursos indispensables en la formació de traductors.

La FP ha de dur a la universitat? La formació professional compleix uns objectius diferents al batxillerat.

Alumnes de formació professional copen els graus dedicats a formar el professorat. La irrupcio d'estudiants de FP deixa fora de la universitat alguns batxillers.

Analysing Professional Discourse in Interactive Learning: Integrating Historical and Situational Perspectives

Peer-reviewed

Training needs in adolescent medicine of practising doctors: a Swiss national survey of six disciplines.

OBJECTIVE: To assess and compare the training needs in adolescent medicine of doctors within 6 specialties as a basis for the development of pre/postgraduate and continuing medical education (CME) training curricula. DESIGN: Cross-sectional postal survey. SETTING: Switzerland. PARTICIPANTS: National, representative, random sample of 1857 practising doctors in 6 disciplines (general practitioners, paediatricians, gynaecologists, internists, psychiatrists, child psychiatrists) registered with the Swiss Medical Association. MAIN OUTCOME MEASURES: Perceived importance of and training interest in 35 topics related to adolescent medicine listed in a self-administered, anonymous questionnaire. RESULTS: A total of 1367 questionnaires were returned, representing a response rate of 73.9%. Clear interest in adolescent medicine was reported by 62.1% of respondents. Topics perceived to be the most important in everyday practice were functional symptoms (71.4%), acne (67.1%), obesity (64.6%), depression-anxiety (68.1%) and communication with adolescents (61.7%). Differences between disciplines were especially marked for gynaecologists, who expressed interest almost exclusively in medical topics specific to their field. In contrast, other disciplines commonly reported a keen interest in psychosocial problems. Accordingly, interest in further training was expressed mostly for functional symptoms (62.4%), eating disorders (56.3%), depression-anxiety (53.7%) and obesity (52.6%). Issues related to injury prevention, chronic disease and confidentiality were rated as low priorities. CONCLUSIONS: Regardless of discipline, Swiss primary care doctors expressed a strong interest in adolescent medicine. Continuing medical education courses should include both interdisciplinary courses and discipline-specific sessions. Further training should address epidemiological and legal/ethical issues (e.g. injury prevention, confidentiality, impact of chronic conditions).