968 resultados para PORTUGUESE LANGUAGE LEARNING


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Although Brazil imported more African slaves than any other country in the Americas, knowledge of the accounting and taxation of slave-related transactions in Brazil is under-developed. We explore Portuguese-language documents showing how accounting and taxation were implicated in maintaining slavery in Brazil in the eighteenth and nineteenth centuries. The study presents examples of key documents involving slaves (such as inventory lists, rental agreements, insurance policies, and receipts) and explains how slave-related transactions were recorded and taxed. We enable important comparisons to be drawn with the accounting and taxation of slaves in the USA and British West Indies.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Tese de Doutoramento em Ciências da Comunicação (área de especialização em Sociologia da Comunicação e da Informação).

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Partindo da configuração de um novo ecossistema comunicacional, que tem na internet o seu epicentro, procura-se refletir sobre a influência do mesmo na socialização de crianças e jovens, através da análise da presença de literatura infantojuvenil neste novo media. A observação de que os dispositivos de comunicação digital alargam as oportunidades de acesso à informação entre cidadãos que falam, pensam e sentem em língua portuguesa, foca a questão no espaço cultural da lusofonia.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

É meu propósito, neste texto, discutir a Lusofonia através de um conjunto de conceitos ligados aos média digitais interativos, rompendo os limites da ligação entre produtores e recetores de conteúdos nas relações multi, inter e transculturais. Vou insistir na ideia de que os média digitais interativos significam novas práticas nas relações interculturais: por um lado, formas digitais interativas de comunicação intercultural e, por outro, textualidades multimodais (“hipertextualidades”) na produção do sentido lusófono. O percurso que proponho tem um cariz preponderantemente epistemológico. Tomando a Lusofonia como figura de interesse geoestratégico e cultural e os média digitais como objeto de análise, é minha preocupação fundamental interrogar a inovação, a hibridez e a interatividade digitais e verificar de que modo se articulam com as relações multi, inter e transculturais. Palavras-chave: Lusofonia, comunicação intercultural, média digitais interativos, comunicação multimodal, tecnologia da comunicação, Museu da Língua Portuguesa em São Paulo, Museu Virtual da Lusofonia.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Objective The purpose of this research was to make a cross-cultural adaptation of the Medication Adherence Rating Scale (MARS) for psychiatric patients to the Brazilian context. Methods The procedure consisted of four phases: translation of the original scale, back-translation, review by an Expert Committee and Pre-test study with a patients’ sample. Results The Expert Committee corrected the items’ translation when necessary and modified the scale administration format and its instructions from self-report to face-to-face interview form in order to ensure easy understanding by the target population. During Pre-test, the instructions and most of the items were properly understood by patients, with the exception of three of them which had to be changed in order to ensure better understanding. The Pre-test sample was composed by 30 psychiatric patients, with severe and persistent disorders mainly single (46.7%), female (60.0%), with a mean age of 43.8 years old and an average of five years of education. Conclusion The Brazilian version of MARS scale is now adapted to the Brazilian Portuguese language and culture and is easily understood by the psychiatric target population. It is necessary to do further research to evaluate the scale psychometric qualities of validity and reliability in order to use it in Brazil.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação de mestrado em Relações Internacionais

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação de mestrado em Ciências da Educação (área de especialização em Supervisão Pedagógica na Educação em Línguas)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação de mestrado em Educação Especial (área de especialização em Dificuldades de Aprendizagem Específicas)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

How does classroom interaction contribute to language learning? This study aims at identifying and interpreting some patterns of teacher-student interaction within an EFL classroom. Different interactional patterns and strategies are examined through the self-observation of the teacher's own performance as a student-teacher during her practicum period in a secondary school

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

French verb morphology has always been a major challenge for learners as well as teachers of French as a foreign language. Learning difficulties arise not only from the inherent complexity of the conjugation system itself, but mostly from the traditional description found in specialized books, grammars, etc. French spelling alone tends to complexify the actual oral verb morphology by more than 60%, thus hindering efficient learning. Following Dubois (1967), Csécsy (1968), Pouradier Duteil (1997), etc., I suggest an alternative approach, exclusively based on phonetic transcription, and starting with plural forms instead of singular ones (Mayer 1969). For more than 500 verbs of the 2nd and 3rd groups, this strategy allows learners to first memorize the present tense plural form e.g. /illiz/ (ils lisent, "they read") and take the stem's final consonant away to get the singular /illi/ (il lit, "he reads").

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Les preguntes de recerca que es podran respondre a partir de la realització del treball es basen en les següents: Com funcionen les aules d'acollida o el TAE a l'escola estudiada pels alumnes immigrants de secundària? Quines diferències hi ha depenent de si el centre és públic o concertat? Afecta el nombre d'immigrants de l'escola en l'estratègia seguida per a la integració d'aquests alumnes? Afecta el país de procedència a la integració dels immigrants en l?escola (llengua i cultura incloses)? Quins recursos pedagògics s'utilitzen? Com evoluciona l'aprenentatge de la llengua en aquests alumnes? Quines estratègies d'integració s'apliquen des dels centres escolars? Com s'han solucionat els reptes plantejats en cursos anteriors? què esperen aquests alumnes i les seves famílies de l?escola? Es poden millorar aquestes estratègies d'aprenentatge i acollida de l'alumne?

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball presenta una proposta d’investigació mitjançant la qual es pretendràanalitzar com percep l’aprenent la incidència de l’ús de les eines comunicatives de l’entornvirtual en la motivació envers l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’objectiu delprojecte d’investigació serà indagar com l’alumnat es relaciona amb l’ús d’eines decomunicació de l’entorn virtual com a recurs en l’aprenentatge de l’anglès i com percep elgrau en que aquestes estimulen el seu interès en adquirir la llengua.Aquesta indagació es durà a terme mitjançant una investigació bàsicament qualitativa. Elsresultats seran extrets a partir de dos grups de subjectes, que expressaran la seva pròpiapercepció del caràcter motivador de les eines de comunicació de l’entorn virtual. A partirde l’anàlisi i comparació dels resultats, s’inferirà quins estímuls resulten incitadors per al’estudiant, i si aquests estan relacionats amb les eines comunicatives de l’entorn virtual; o,al contrari, si en són independents.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

De successifs Gouvernements du Portugal, Organisations du Gouvernement Portugais et ses représentants légitimes, non mal de fois, s’affolent à associer la Langue Portugaise non seulement à l’identité Nationale mais aussi comme un moyen de reconnaissance internationale du pays, liée à une vision plus élargie reliée au concept géolinguistique et géopolitique de Lusophonie. Un concept particulièrement important et opératif qu’il est assimilé à l’image d’autres langues de présence globale ou, du moins, comme des langues de communication international intercontinental – comme les pays Anglophones, Spanophones et Francophones -. Le but, est celui de promouvoir l’usage international de la langue portugaise aussi que le développement économique et social des huit pays rassemblés à la Communauté des Pays de Langue Portugaise (CPLP). Cette étude, essaye de trouver les relations entre le discours officiel diffusé et les programmes de chaque Gouvernement depuis 1974. Une recherche sur la promotion, diffusion et/ou défense de la langue portugaise soit en temps que PLE (Portugais Langue Étrangère), soit en temps que dans le domaine de l’usage de la Langue Portugaise dans les différents Forums Internationaux dont le Portugal et les autres pays de langue portugaise font partie. Les discours et les documents officiels nous présentent toujours la promotion et diffusion de la langue comme une priorité, un impératif national, il est donc aussi impératif de confronter tous ces mots, dits et écrits, avec la réalité de l’action politique, voir, la politique de la langue effectivement mise en place, par les successifs gouvernements.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A qualidade do ensino depende da língua em que é ministrado, conforme o domínio que dela têm os aprendentes. Historicamente, nas escolas de Cabo Verde, o Português tem sido a língua veicular e de alfabetização e é assumido como instrumento de comunicação escrita e meio de acesso a diferentes áreas de saber, já que usufrui do estatuto de língua recomendada para o ensino das diferentes disciplinas. No entanto, a UNESCO recomenda ou reconhece que o ensino deve ser iniciado e/ou realizado em língua materna, de acordo com a Declaração Universal dos Direitos Linguísticos. Todavia, a Língua Cabo-Verdiana (LCV), que tem o estatuto de Língua materna (LM), é ainda predominantemente oral, embora seja utilizada à escala nacional, a nível do quotidiano. A LCV ainda não é ensinada nas escolas, pelo que a instituição de um modelo de ensino que favoreça a situação actual de Cabo Verde exige uma complexa e reflectida decisão a tomar pelas autoridades educativas. O ensino será ministrado na Língua Cabo-Verdiana? Continuará a sê-lo em Português, como se fosse língua materna, ou como língua estrangeira, língua segunda? Ou será melhor um ensino bilingue? As respostas a estas e outras questões serão procuradas junto dos professores do Ensino Básico, alguns do Secundário que ensinam em Cabo Verde e altos responsáveis pelo sistema educativo caracterizarão o ensino, a língua de ensino no processo pedagógico, a hipótese de introdução da língua materna. É nossa perspectiva reunir ideias que justifiquem a proposta de um planeamento educativo, onde sobressaem aspectos relacionados com a escolha de língua (s) de ensino, visando introduzir melhoria na qualidade das aprendizagens, de modo a satisfazer as necessidades do país.