Construyendo un proyecto : vandalics.

El artículo forma parte de un monográfico dedicado a la innovación en el área de educación física

La justificación y la argumentación en la enseñanza de las ciencias sociales.

El artículo forma parte de una monografía dedicada a construcción del conocimiento social y lenguaje.- El resumen está tomado de la revista.- en el artículo se presentan los resultados de un debate entre alumnos realizado en diversos centros de secundaria, valorando una experiencia sobre argumentación

Hábitos de estudio de los alumnos de la Universidad de Murcia.

Un primer acercamiento al problema del estudio en el ámbito universitario como proceso de aprendizaje intencional, autónomo, que propicia una formación personal, centrándose en aspectos del comportamiento externo de esa aproximación que el alumno realiza sobre la tarea y que no aseguran de forma definitiva la adquisición de los aprendizajes. Objetivos concretos: A/ Analizar cómo operan algunos hábitos de estudio, junto con otros constructos, como condicionantes del rendimiento académico; B/ Analizar los factores que pueden estar influyendo en el desarrollo de los hábitos de estudio. 982 alumnos universitarios de los centros ubicados en Murcia que se encuentran en primer o último curso, con matrícula oficial. Elaboración de un cuestionario y administración a los sujetos de la muestra. Tras la propuesta de modelos teóricos explicativos del rendimiento se pasó a comprobar qué constructos y variables tenían un peso significativo en la explicación del rendimiento. Para comprobar qué factores indirectamente mediatizados por los hábitos de estudio pueden condicionar el rendimiento, se seleccionaron los constructos: 'tiempo de dedicación al estudio' y 'hábitos de busqueda y trabajo con material bibliográfico', examinando las variables con un peso significativo. Cuestionario ad hoc de hábitos de estudio en universitarios murcianos que proporciona información sobre: variables situacionales, rendimiento académico, tiempo de dedicación, hábitos de búsqueda y trabajo con material bibliográfico, expectativas y motivaciones, características del profesor como enseñante, etc. Tabla de frecuencias, Chi de Pearson, coeficientes de asociación Gamma de Goodman-Kruskal, coeficiente de contingencias, modelos explicativos Logit. Las variables que han presentado un peso significativo en los constructos que son capaces de dar respuesta al rendimiento académico son: sexo, edad, profesión del padre, tiempo de dedicación a actividades domésticas, satisfacción en la elección vocacional, etc. Variables con peso significativo para la explicación de la regularidad en el estudio diario: edad, sexo, vivienda, agrado en la elección de estudio, dotación de biblioteca, etc. Las variables significativas en la frecuencia y uso del material de los departamentos: edad, sexo, centro en el que se cursó las EEMM, expectativas y motivación, tipo de evaluación, etc. Los hábitos de estudio considerados en este trabajo operan como factores condicionantes del rendimiento académico en los universitarios. Propuestas de acción: la enseñanza universitaria tiene que transformarse incluyendo elementos integrados de orientación. Esto supondría desarrollar metodologías en donde la acción tutorial resultara un aspecto básico e institucionalizar procedimientos de acogida a los nuevos alumnos. Es necesario profundizar en otros factores no contemplados en esta investigación, tales como, el papel de la materia o la tarea de estudio en el desarrollo de los aprendizajes.

Percepciones del aprendizaje en contextos presenciales y virtuales : la perspectiva de alumnos universitarios.

Resumen basado en el de la publicación

Canvi de tendència o estabilització de la població escolar de les Illes Balears

Resumen tomado de la publicación

Estudi de l’ansietat i l’estrès en la població d’estudiants de Balears. Relació amb el rendimient acadèmic

Es van seleccionar un total d’onze instituts públics. Un total de 471 alumnes de segon de batxillerat van participar en l’estudi. Es van utilitzar qüestionaris d’estrès i ansietat validats. També es van fer entrevistes amb orientadores, tutores i caps d’estudis per obtenir informació del rendiment acadèmic dels alumnes i obtenir dades sobre la presència d’alumnes amb problemàtica de tipus personal i familiar. Els resultats mostren un increment molt significatiu de l’ansietat estat (reacció de caràcter situacional) al final de curs en comparació amb el principi de curs i una ansietat tret (ansietat general, característica de personalitat) que es manté constant al llarg del curs. En el cas de l’estrès, s’hi veu un increment significatiu tant en el cas de l’estrès recent com de l’estrès general. Les dones presenten uns nivells d’ansietat i estrès significativament superiors als nivells dels homes. S’observa que nivells elevats d’ansietat es relacionen de manera significativa amb un pitjor rendiment acadèmic. Ara bé, les dones no obtenen un pitjor rendiment que els homes malgrat que tenen un nivell d’ansietat més elevat que ells. Pel que fa a la relació entre l’estrès i el rendiment acadèmic, els resultats són significatius únicament al principi de curs. Sembla que cert nivell d’estrès pot ser positiu per al rendiment o, almenys, no interfereix en aquest rendiment. Pel que fa al component emocional de l’ansietat, s’ha observat que té una influència negativa en tots els casos. Aquells alumnes que presenten problemes personals o familiars manifesten un nivell d’ansietat tret, ansietat estat, estrès recent i estrès general superior respecte d’aquells alumnes que no presenten problemes personals o familiars. També presenten un pitjor expedient acadèmic.

Una d??cada del Projecte d???implantaci?? de sistemes de gesti?? de qualitat als centres docents de les Illes Balears (2001-2011)

Des del curs 2001-2002, la Conselleria d???Educaci?? i Cultura impulsa un projecte que se centra en la difusi?? de la cultura de la qualitat, dirigit a les organitzacions escolars i amb l???objectiu clau d???aconseguir la millora del rendiment acad??mic dels alumnes. Actualment, hi participen m??s de cinquanta centres, tant de prim??ria com de secund??ria. Per??, realment, qu?? s???ent??n per qualitat? Qu?? ??s una gesti?? de qualitat en una escola? A partir de l???explicaci?? dels antecedents, el proc??s d???implantaci??, els models de refer??ncia, les experi??ncies dels centres, etc., es veu com es tradueix la idea de la qualitat i la millora cont??nua en els beneficiaris del servei educatiu que presten els centres docents.

Estudi comparatiu del rendiment acadèmic dels estudiants amb els títols de grau i amb els de l’ordenació anterior

La Universitat de les Illes Balears (UIB), en el marc del procés d’adaptació dels ensenyaments universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), ha aplicat una sèrie de canvis en els títols de grau i màster oficials en relació amb els títols corresponents a l’anterior ordenació quant a la metodologia docent. Aquests canvis se centren fonamentalment a reforçar la planificació i coordinació docents, fomentar l’oferta d’activitats formatives que afavoreixin l’aprenentatge actiu i el treball autònom de l’estudiant i, finalment, aplicar tècniques d’avaluació alternatives a les tradicionals en un context d’avaluació contínua. El propòsit d’aquest treball és fer un estudi comparatiu, en termes estrictament quantitatius, del rendiment acadèmic entre els estudiants pertanyents a títols de grau i a títols de l’ordenació anterior. Per fer-ho, s’ha treballat amb les actes oficials de la població de 2.584 estudiants que varen començar una llicenciatura, diplomatura o enginyeria tècnica l’any acadèmic 2005-2006, així com les actes oficials de la població de 2.492 estudiants que varen començar un grau l’any acadèmic 2009-2010 a la UIB. Les dades analitzades fan referència al rendiment dels estudiants el segon curs de la titulació. Els resultats globals posen de manifest una millora dels resultats acadèmics dels estudiants amb la implantació dels títols adaptats a l’EEES. Així, si bé la taxa de rendiment (crèdits superats/matriculats) no varia, amb els títols de grau augmenta la taxa de crèdits avaluats (crèdits presentats/matriculats), en la d’èxit (crèdits superats/presentats), així com en la mitjana de les qualificacions de les assignatures. Les línies d’investigació futures en la UIB s’encaminaran a analitzar en un nivell més qualitatiu el grau d’adquisició de les competències i els resultats d’aprenentatge dels estudiants una vegada que hagin conclòs el pla formatiu.

Una escola per a tothom. Integració d’un infant de dos anys amb alteracions comunicatives i relacionals.

Exposam la història educativa de tot un curs d’un infant que tenia just dos anys quan començà a una escoleta pública municipal de Menorca. Les dificultats es van evidenciar just a la primera setmana: estava aïllat de tot, no participava de cap context de grup, presentava indiferència pel que passava al seu voltant, pels iguals, tenia greus dificultats per comunicar-se, no explicitava cap demanda. S’exposa el treball fet: des del primer moment, la família, l’escoleta i l’equip d’atenció primerenca vam desplegar recursos organitzatius i humans, així com estratègies d’abordatge terapèutiques, per atendre la seva dificultat. Ara pot gaudir i rendibilitzar en bona mesura la vida de grup d’escola i gestionar amb certa autonomia el seu aprenentatge, tot i que les dificultats que presenta encara són significatives.

Es Pratet, una escola en construcció...

A l’inici, l’equip de mestres que posàrem en marxa l’escola Es Pratet, teníem un doble repte: dur a terme un projecte educatiu de qualitat i lluitar per les infraestructures d’una escola nova. Ara, tres cursos més tard, podem afirmar que ho hem aconseguit. Per una banda, en el procés d’escolarització, 55 famílies varen sol·licitar plaça a la nostra escola i, per l’altra, el dia 29 de juny el Govern va aprovar el finançament per al nou centre. Ha suposat un repte professional ple d’il·lusions i d’angoixes, però el treball en equip, la complicitat de les mestres que cada curs s’hi han anat incorporant i la implicació de les famílies l’han fet possible. A Es Pratet, malgrat les mancances d’infraestructura i de recursos, s’ha demostrat que és possible dur a terme un bon projecte educatiu.

Poblaci?? universit??ria d???Eivissa i Formentera (2011): passat, present i futur de l???educaci?? superior a les illes Piti??ses

En aquest treball es presenten una s??rie de dades referents a l???alumnat universitari d???Eivissa i Formentera que ha estudiat durant el curs 2010-11. Aquestes dades, que tamb?? van acompanyades d???algunes reflexions, s???han complementat amb d???altres, com un hist??ric de dades, per poder tenir una visi?? m??s detallada de la situaci?? educativa. Tamb?? es vol remarcar la import??ncia de l???educaci?? superior per a la societat, i la transmissi?? de la cultura que desenvolupen les universitats presents a les illes Piti??ses.

Taller de teatre. Una experi??ncia did??ctica a l???educaci?? infantil

L???article descriu una proposta pedag??gica sobre representacions teatrals. Aquesta proposta va ser desenvolupada amb alumnes d???educaci?? infantil del CEIP Pere Cerd?? de S??ller entre els cursos 2002-2003 i 2008-2009. Els objectius de la proposta van ser: millorar l???expressi?? comunicativa mitjan??ant frases de tipus enunciatiu, interrogatiu i exclamatiu; observar, analitzar i verbalitzar les caracter??stiques dels personatges de l???obra; retenir gestos i moviments del personatge sobre l???escenari, desenvolupar el llenguatge gestual, etc. L???argument de les obres es basa en contes cl??ssics i de literatura local. Es detallen aspectes a considerar a l???hora de preparar l???attrezzo i s???aporta un hist??ric de les representacions teatrals iniciades des del curs 2002-2003.

Els ambients al CEIP Son Basca

Aquest article es va escriure el 2009. Des de llavors, les autores han anat fent cam?? realitzant modificacions de diferents aspectes per tal d'adaptar-se a les necessitats i demandes dels infants. Actualment, no es treballen aquests mateixos ambients ja que s???ha anat perfilant la filosofia de feina com a equip de cicle i com a centre.

Aprenent al mercat de Sineu

Se expone una experiencia didáctica dirigida a alumnos de segundo curso de la ESO del IES Santa Margalida. Se propone la visita al mercado de Sineu (Mallorca), uno de los mercados más antiguos de la isla. En esta actividad se trabajaron contenidos matemáticos relacionados con la aritmética (proporcionalidad de porcentajes, nombres decimales y fracciones), geometría (clasificación de figuras planas y espaciales), medidas (medidas e instrumentos tradicionales y unidades de medida). Se desarrollan los aspectos trabajados en todas y cada una de las competencias básicas. La actividad fue distribuida en cinco sesiones en las cuales se trabajarían, además de los contenidos matemáticos expuestos, aspectos relacionados con la historia, mapa y edificios emblemáticos del municipio de Sineu, características de su mercado, refranes, recetas de cocina, etc. Se incluyen las fichas con las actividades propuestas. Finalmente, se aportan propuestas de mejora

Dinamització de la biblioteca: el poeta del mes.

S'exposa una experiència didàctica dirigida a alumnes de primer i segon curs de batxiller de l'IES Berenguer d'Anoia (Mallorca), amb l'objectiu de dinamitzar la biblioteca escolar, treballant be sigui: un poeta cada mes, rebent poetes locals mensualment o realitzant recitals poètics a l'espai de la biblioteca escolar, aquesta activitat estar pensada per alumnes de primer i segon del batxillerat artístic amb la finalitat de realitzar una activitat acadèmica diferent que les motivi a l'estudi de la poesia.