¿Cómo aprenden los adultos? Características del pensamiento.

Ante las diferentes ópticas y aproximaciones en el estudio y la investigación de la inteligencia y las habilidades cognitivas en el período adulto que han dado lugar a una gran diversidad de perspectivas y resultados, se presenta un acercamiento a las características del pensamiento y el proceso de aprendizaje de los adultos estructurado en cinco apartados: ¿qué preguntarnos acerca de cómo se desarrollan cognitivamente los adultos?, cambios epistemológicos, sistemas de autorregulación (la reconexión entre cognición y afecto), diseño de tareas significativas (un reto para la investigación en desarrollo adulto), y la perspectiva del aprendizaje.

Algunos requisitos y características para un sistema de edición electrónica e indexación de publicaciones científicas en español.

Resumen basado en el de la publicación

Elementos y características del material impreso que favorecen la formación y el aprendizaje a distancia en la UNED : (sistematización de características y resultados globales).

Resumen basado en el de la publicación

Violencia filio-parental en la adolescencia : características ambientales y personales.

Resumen basado en el de la publicación

Características ecológicas de la ciudades : aproximación al estudio ambiental de Vallecas.

Contiene: 1. Un cuaderno para el profesor y para el alumno - 2. Un CD-ROM con las características ambientales de Vallecas

Características, géneros y efectos de los mensajes televisivos.

Resumen tomado de la publicación. Resumen en inglés. Monográfico: Textos y contextos de la televisión

Síndrome de Asperger : características y tratamiento : claves para la integración escolar.

Resumen basado en el del autor. Resumen en inglés

Características de los materiales web para la enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras.

Resumen basado en el de la publicación

Definiendo las características de un software de apoyo al proceso educativo sobre dispositivos táctiles de última generación.

Resumen basado en el de la publicación

Características psicométricas del 'Cuestionario para la evaluación del síndrome de quemarse por el trabajo' en maestros mexicanos.

Monográfico con el título: 'Las posibilidades de la voz del alumnado para el cambio y la mejora educativa'. Resumen basado en el de la publicación

Las características esperadas del docente en una innovación curricular orientada a competencias.

Monográfico con el título: 'La Docencia en Ciencias de la Salud'. Resumen basado en el de la publicación

El acoso entre adolescentes en España : prevalencia, papeles adoptados por todo el grupo y características a las que atribuyen la victimización

Esta investigación forma parte del estudio del Observatorio Estatal de la Convivencia Escolar (2010), realizado en el marco de un convenio entre la Unidad de Psicología Preventiva de la Universidad Complutense y el Ministerio de Educación, con la colaboración de las 17 comunidades autónomas.

Sexismo y características del centro escolar : diferencias en función

Resumen basado en el de la publicación

Características fenotípicas de personalidad y neuropsicológicas en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques.