Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

Article que fa una descripció general de la sintaxi dels clítics del català medieval des d’una perspectiva comparativa

Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat s'ha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats d'aquesta descripció s'han contrastat amb els d'estudis anteriors de l'obra fabriana. Finalment, s'han establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de l'obra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Como os nossos filhos aprendem a falar? : percurso de aquisição da Língua Portuguesa falada no Brasil

Esta investigação teve como objetivo descrever o percurso de aquisição da Língua Portuguesa falada no Brasil. Como base teórica, adotamos um referencial múltiplo, com abordagem das teorias behaviorista, inatista, cognitivista piagetiana, sócio-interacionista e emergentista, no intuito de buscar em cada uma delas as contribuições que nos auxiliassem no estudo da aquisição da linguagem. Trata-se de um estudo longitudinal em que registramos quinzenalmente em áudio o desenvolvimento linguístico de duas crianças brasileiras, desde a idade de 1;00 até 5;00. Os dados obtidos receberam transcrição fonética e/ou ortográfica e foram analisados nos aspectos fonológico, morfológico e sintático. Na área da fonologia, apresentamos o percurso de aquisição dos fonemas, os fonemas de difícil pronunciação e as estratégias de reparo usadas pelas crianças. Na morfologia, descrevemos o processo de aprendizagem dos morfemas flexivos nominais e verbais. Na sintaxe, apresentamos o caminho percorrido pelas crianças na construção das orações simples e dos diversos tipos de orações compostas. De modo geral, observamos um processo de aprendizagem lenta e gradual, em que provavelmente interatuam fatores de ordem biológica, cognitiva, social e linguística, marcado por elevações e regressões indicativas de uma auto-regulação do sistema-que-aprende.

An exploration of the role of narrative skills in higher-level reading comprehension of teenagers with hearing loss

This Study examines the relationship between scores on adolescents’ self-generated narratives and standardized reading-comprehension scores. This relationship is also compared with the more simple language metrics: vocabulary and syntax.

Validation of the Rhode Island Test of Language Structure with orally educated hearing-impaired students

This paper examines the Rhode Island Test of Language Structures (RITLS) and its measurement of the comprehension of syntax, and the relationship of this comprehension to the use of syntax in the production of spoken English by orally educated hearing-impaired students.

Digitisation, representation, and formalisation - Digital libraries of mathematics

One of the main tasks of the mathematical knowledge management community must surely be to enhance access to mathematics on digital systems. In this paper we present a spectrum of approaches to solving the various problems inherent in this task, arguing that a variety of approaches is both necessary and useful. The main ideas presented are about the differences between digitised mathematics, digitally represented mathematics and formalised mathematics. Each has its part to play in managing mathematical information in a connected world. Digitised material is that which is embodied in a computer file, accessible and displayable locally or globally. Represented material is digital material in which there is some structure (usually syntactic in nature) which maps to the mathematics contained in the digitised information. Formalised material is that in which both the syntax and semantics of the represented material, is automatically accessible. Given the range of mathematical information to which access is desired, and the limited resources available for managing that information, we must ensure that these resources are applied to digitise, form representations of or formalise, existing and new mathematical information in such a way as to extract the most benefit from the least expenditure of resources. We also analyse some of the various social and legal issues which surround the practical tasks.

Perspex machine X: software development

The Perspex Machine arose from the unification of computation with geometry. We now report significant redevelopment of both a partial C compiler that generates perspex programs and of a Graphical User Interface (GUI). The compiler is constructed with standard compiler-generator tools and produces both an explicit parse tree for C and an Abstract Syntax Tree (AST) that is better suited to code generation. The GUI uses a hash table and a simpler software architecture to achieve an order of magnitude speed up in processing and, consequently, an order of magnitude increase in the number of perspexes that can be manipulated in real time (now 6,000). Two perspex-machine simulators are provided, one using trans-floating-point arithmetic and the other using transrational arithmetic. All of the software described here is available on the world wide web. The compiler generates code in the neural model of the perspex. At each branch point it uses a jumper to return control to the main fibre. This has the effect of pruning out an exponentially increasing number of branching fibres, thereby greatly increasing the efficiency of perspex programs as measured by the number of neurons required to implement an algorithm. The jumpers are placed at unit distance from the main fibre and form a geometrical structure analogous to a myelin sheath in a biological neuron. Both the perspex jumper-sheath and the biological myelin-sheath share the computational function of preventing cross-over of signals to neurons that lie close to an axon. This is an example of convergence driven by similar geometrical and computational constraints in perspex and biological neurons.

Intelligent agents enabling negotiated control of pervasive environments

One of the important goals of the intelligent buildings especially in commercial applications is not only to minimize the energy consumption but also to enhance the occupant’s comfort. However, most of current development in the intelligent buildings focuses on an implementation of the automatic building control systems that can support energy efficiency approach. The consideration of occupants’ preferences is not adequate. To improve occupant’s wellbeing and energy efficiency in intelligent environments, we develop four types of agent combined together to form a multi-agent system to control the intelligent buildings. Users’ preferential conflicts are discussed. Furthermore, a negotiation mechanism for conflict resolution, has been proposed in order to reach an agreement, and has been represented in syntax directed translation schemes for future implementation and testing. Keywords: conflict resolution, intelligent buildings, multi-agent systems (MAS), negotiation strategy, syntax directed translation schemes (SDTS).

Citation and peer review of data: moving towards formal data publication

This paper discusses many of the issues associated with formally publishing data in academia, focusing primarily on the structures that need to be put in place for peer review and formal citation of datasets. Data publication is becoming increasingly important to the scientific community, as it will provide a mechanism for those who create data to receive academic credit for their work and will allow the conclusions arising from an analysis to be more readily verifiable, thus promoting transparency in the scientific process. Peer review of data will also provide a mechanism for ensuring the quality of datasets, and we provide suggestions on the types of activities one expects to see in the peer review of data. A simple taxonomy of data publication methodologies is presented and evaluated, and the paper concludes with a discussion of dataset granularity, transience and semantics, along with a recommended human-readable citation syntax.

(In)Complete acquisition of Turkish among Turkish German bilinguals in Germany and Turkey: an analysis of complex embeddings in narratives

Although most researchers recognise that the language repertoire of bilinguals canmvary, few studies have tried to address variation in bilingual competence in any detail. This study aims to take a first step towards further understanding the way in which bilingual competencies can vary at the level of syntax by comparing the use of syntactic embeddings among three different groups of Turkish�German bilinguals. The approach of the present paper is new in that different groups of bilinguals are compared with each other, and not only with monolingual speakers, as is common in most studies in the field. The analysis focuses on differences in the use of embeddings in Turkish, which are generally considered to be one of the more complex aspects of Turkish grammar. The study shows that young Turkish� German bilingual adults who were born and raised in Germany use fewer, and less complex embeddings than Turkish�German bilingual returnees who had lived in Turkey for eight years at the time of recording. The present study provides new insights in the nature of bilingual competence, as well as a new perspective on syntactic change in immigrant Turkish as spoken in Europe.

Evidence for insertional codemixing: mixed compounds and French nominal groups in Brussels Dutch

In this paper we analyse mixed compounds, such as legume+winkel ‘vegetable shop, greengrocery’ and winter+paletot ‘winter coat’ which contain a French and a Dutch element, and French nominal groups, such as carte d’identité ‘identity card’, and journal parlé ‘radio news’, which bilingual speakers from Brussels frequently insert into Brussels Dutch utterances. Using Muysken’s (2000) typology of bilingual speech, we claim that the mixed compounds and the nominal groups display the characteristics of insertional code-mixing. In addition, some evidence for the existence of a continuum between borrowing and code-switching can be obtained from these examples. As the multimorphemic units that are inserted into Dutch are neither single words, nor full constituents, their status in the lexicon raises interesting issues for researchers interested in the interface between syntax and the lexicon (see also Backus 2003). We try to argue that nominal groups such as carte d’identité and journal parlé are probably best seen as lexical templates or constructional idioms (Booij, 2002b). The insertion of French constructional idioms in Brussels Dutch represents an innovation in the lexical patterns that are available to speakers of this language, which is highly relevant for theories of language change.

Ever decreasing circles: speech production in semantic dementia

We explored the impact of a degraded semantic system on lexical, morphological and syntactic complexity in language production. We analysed transcripts from connected speech samples from eight patients with semantic dementia (SD) and eight age-matched healthy speakers. The frequency distributions of nouns and verbs were compared for hand-scored data and data extracted using text-analysis software. Lexical measures showed the predicted pattern for nouns and verbs in hand-scored data, and for nouns in software-extracted data, with fewer low frequency items in the speech of the patients relative to controls. The distribution of complex morpho-syntactic forms for the SD group showed a reduced range, with fewer constructions that required multiple auxiliaries and inflections. Finally, the distribution of syntactic constructions also differed between groups, with a pattern that reflects the patients’ characteristic anomia and constraints on morpho-syntactic complexity. The data are in line with previous findings of an absence of gross syntactic errors or violations in SD speech. Alterations in the distributions of morphology and syntax, however, support constraint satisfaction models of speech production in which there is no hard boundary between lexical retrieval and grammatical encoding.

Linguistic interfaces and language acquisition in childhood: introduction to the special issue

Much contemporary L1 acquisition theory and empirical research are guided by the hypothesis that acquisition delays in children are often related to the integration of information across grammatical and other cognitive modules, such as syntax and discourse-pragmatics (see e.g., Grinstead, 2010). This special issue brings together cutting edge research from all relevant paradigms addressing interface issues in child language acquisition and provides a platform for the study of the interaction between different levels of linguistic knowledge. In this introduction, we present the reader with the tools needed to best understand the contributions of the individual studies and what they bring to bear on larger theoretical questions as a collective.