Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat s'ha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats d'aquesta descripció s'han contrastat amb els d'estudis anteriors de l'obra fabriana. Finalment, s'han establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de l'obra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.

The general purpose oh the thesis is to analyse the purposes and hypothesis assumed by Pompeu Fabra (1891-1948), and his methodology when codifying catalan syntax. To do that, the terminology of 995 fabrian texts (which have been classified according to its importance) has been identified, extracted, and classified. The result of these operations is that a description of Fabra's conceptions about syntax and sentence, syntactic change, syntactic variation, and syntactic codification, and of the relationship established by him between these conceptions, has been established. The results of this description have been compared with the results of previous studies on Fabra's works. Finally, we have established the fields of study that these results allow to undertake, on the sources of Fabra's work, the coincidencies of it with other scholars' works in the world and its influence on later catalan studies.