Microbial response to restoration of tantalite mine soils in western Rwanda

Artisanal columbite-tantalite (coltan) mining has had negative effects on the rural economy in the great Lakes region of Africa through labor deficits, degradation and loss of farmland, food insecurity, high cost of living, and reduced traditional export crop production alongside secondary impacts that remotely affect the quality of air, water, soil, plants, animals, and human wellbeing. The situation is multifaceted and calls for a holistic approach for short and long-term mitigation of such negative effects. This study focuses on the effects of mine land restoration on soil microbiological quality in the Gatumba Mining District of western Rwanda. Some coltan mine wastelands were afforested with pine and eucalyptus trees while farmers directly cultivated others due to land scarcity. Farmyard manure (FYM) is the sole fertilizer applied on the wastelands although it is insufficient to achieve the desired crop yields. Despite this, several multi-purpose plants such as Tithonia diversifolia, Markhamia lutea, and Canavalia brasiliensis thrive in the area and could supplement FYM. The potential for these ���new��� amendments to improve soil microbial properties, particularly in the tantalite mine soils was investigated. The specific objectives of the study were to: (a) evaluate the effects of land use on soil microbial indices of the tantalite mine soils; (b) investigate the restorative effects of organic amendments on a Technosol; and (c) estimate the short-term N and P supply potential of the soil amendments in the soils. Fresh soils (0-20 cm) from an unmined native forest, two mine sites afforested with pine and eucalyptus forests (pine and eucalyptus Technosols), an arable land, and two cultivated Technosols (Kavumu and Kirengo Technosols) were analyzed for the physicochemical properties. Afterwards, a 28-day incubation (22oC) experiment was conducted followed by measurements of mineral N, soil microbial biomass C, N, P, and fungal ergosterol contents using standard methods. This was followed by a 12-week incubation study of the arable soil and the Kavumu Technosol amended with FYM, Canavalia and Tithonia biomass, and Markhamia leaf litter after which soil microbial properties were measured at 2, 8, and 12 weeks of incubation. Finally, two 4-week incubation experiments each were conducted in soils of the six sites to estimate (i) potential mineralizable N using a soil-sand mixture (1:1) amended with Canavalia and goat manure and (ii) P mineralization mixtures (1:1) of soil and anion exchange resins in bicarbonate form amended with Tithonia biomass and goat manure. In study one, afforestation increased soil organic carbon and total N contents in the pine and eucalyptus Technosols by 34-40% and 28-30%, respectively of that in the native forest soil. Consequently, the microbial biomass and activity followed a similar trend where the cultivated Technosols were inferior to the afforested ones. The microbial indices of the mine soils were constrained by soil acidity, dithionite-extractable Al, and low P availability. In study two, the amendments substantially increased C and N mineralization, microbial properties compared with non-amended soils. Canavalia biomass increased CO2 efflux by 340%, net N mineralization by 30-140%, and microbial biomass C and N by 240-600% and 240-380% (P < 0.01), respectively after four weeks of incubation compared with the non-amended soils. Tithonia biomass increased ergosterol content by roughly 240%. The Kavumu Technosol showed a high potential for quick restoration of its soil quality due to its major responses to the measured biological parameters. In study three, Canavalia biomass gave the highest mineralizable N (130 ��g g-1 soil, P < 0.01) in the Kavumu Technosol and the lowest in the native forest soil (-20 ��g g-1 soil). Conversely, the mineralizable N of goat manure was negative in all soils ranging from -2.5 ��g N g-1 to -7.7 ��g N g-1 soil except the native forest soil. However, the immobilization of goat manure N in the ���cultivated soils��� was 30-70% lower than in the ���forest soils��� signifying an imminent recovery of the amended soils from N immobilization. The mineralization of goat manure P was three-fold that of Tithonia, constituting 61-71% of total P applied. Phosphorus mineralization slightly decreased after four weeks of incubation due to sulfate competition as reflected in a negative correlation, which was steeper in the Tithonia treatment. In conclusion, each amendment used in this research played a unique role in C, N, and P mineralization and contributed substantially to microbial properties in the tantalite mine soils. Interestingly, the ���N immobilizers��� exhibited potentials for P release and soil organic carbon storage. Consequently, the combined use of the amendments in specific ratios, or co-composting prior to application is recommended to optimize nutrient release, microbial biomass dynamics and soil organic matter accrual. Transport of organic inputs seems more feasible for smallholder farmers who typically manage small field sizes. To reduce acidity in the soils, liming with wood ash was recommended to also improve P availability and enhance soil biological quality, even if it may only be possible on small areas. Further, afforestation with mixed-species of fast-growing eucalyptus and legume or indigenous tree species are suggested to restore tantalite mine wastelands. It is emphasized most of this research was conducted under controlled laboratory conditions, which exclude interaction with environmental variables. Also fine fractions of the amendments were used compared with the usual practice of applying a mixture of predominantly coarser fractions. Therefore, the biological dynamics reported in the studies here may not entirely reflect those of farmers��� field conditions.

Performance indicators for the physical therapy program���s field academic programs at the Universidad del Rosario for 2004-2007.

Introducci��n: El programa de Fisioterapia de la Universidad del Rosario, en su responsabilidad social de generar un impacto positivo en la comunidad y en su prop��sito de formar profesionales, cuenta con los Programas Acad��micos de Campo (PAC) que se consideran una fuerte estrategia de extensi��n de la Universidad. Los PAC contribuyen a la adquisici��n de competencias para el desarrollo de procesos de acci��n-actuaci��n-creaci��n en los estudiantes para que resuelvan problemas en un espacio real de ejercicio profesional. Bajo esta perspectiva los PAC del programa de Fisioterapia muestran su comportamiento a trav��s de la medici��n de indicadores de proceso y resultados propuestos desde el Programa con el fin de proveer informaci��n ��til para la reorientaci��n y permanente actualizaci��n de los contenidos program��ticos en las asignaturas y en los mismos PAC. Materiales y m��todos: En el siguiente art��culo se presenta un an��lisis de los indicadores de demanda por g��nero, r��gimen de Seguridad Social en Salud, procedimiento y morbilidad de los Programas Acad��micos de Campo Integral Pedi��trico, Integral de Adultos y Rehabilitaci��n card��aca y/o pulmonar, con el fin de establecer las caracter��sticas de la poblaci��n objeto de la prestaci��n de los servicios y procurar informaci��n verificable que d�� soporte para la construcci��n de procesos de cambio dentro de la din��mica de mejoramiento continuo que debe tener cualquier instituci��n. Este seguimiento es ��til para la toma de decisiones de planeaci��n acad��mica que contribuye a mejorar los procesos de planeaci��n y a facilitar el cumplimiento de los prop��sitos de formaci��n para cada pr��ctica, y de esta manera ayuda a ser elemento de an��lisis para directivas, instructores y estudiantes en la orientaci��n del proceso de gesti��n acad��mico-administrativo, y a retroalimentar los procesos de planeaci��n y programaci��n acad��mica. Resultados: Los resultados arrojados en el an��lisis de los datos de la morbilidad en los programas acad��micos de campo muestran el siguiente comportamiento durante los a��os 2004, 2005, 2006 y 2007. Conclusiones: En el PAC pedi��trico la mayor incidencia es de asma con un 37,2% y la m��s baja incidencia es para luxaci��n cong��nita de cadera y enfermedad mental de origen central con un 0,1%. El 58% de los usuarios es de g��nero masculino, y el 81% del total pertenece al r��gimen contributivo. En la morbilidad del PAC de adultos la mayor incidencia es de EPOC, con un 23,2%, y la menor incidencia es de lumbalgia, con un 2,4%. La mayor��a de usuarios atendidos (58%) son hombres, y el 58% de los usuarios pertenece al r��gimen contributivo. En el PAC de rehabilitaci��n card��aca y/o pulmonar la mayor incidencia fue de EPOC, con un 40%; seguido de neumon��a, con 17%; y con una menor incidencia para asma, con un 2%. El 54% de los usuarios son hombres y el 91% del total pertenece al r��gimen subsidiado.

Indicadores para evaluar programas de orientaci��n educativa. 'Indicators to evaluate educational guidance programs'.

Resumen basado en el de la publicaci��n. Resumen y t��tulo en castellano y en ingl��s

Identification of quality in educational research publications : the european educational research quality indicators (EERQI) project

Resumen basado en el de la publicaci��n

The equity aspect within the framework of the assessment of the quality of Higher Education : developing indicators to identify students with a higher risk of failure at university with a view to improving equality of chances of succes

Resumen basado en el de la publicaci??n

Neurophysiological indicators of emotional processing in youth psychopathy

Resumen tomado de la publicaci??n

Some indicators of satisfaction with the support system for students with disabilities in Secondary Education in Croatia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Measurement Quality in Indicators of Compositions: a Compositional Multitrait-Multimethod Approach

Compositional data, also called multiplicative ipsative data, are common in survey research instruments in areas such as time use, budget expenditure and social networks. Compositional data are usually expressed as proportions of a total, whose sum can only be 1. Owing to their constrained nature, statistical analysis in general, and estimation of measurement quality with a confirmatory factor analysis model for multitrait-multimethod (MTMM) designs in particular are challenging tasks. Compositional data are highly non-normal, as they range within the 0-1 interval. One component can only increase if some other(s) decrease, which results in spurious negative correlations among components which cannot be accounted for by the MTMM model parameters. In this article we show how researchers can use the correlated uniqueness model for MTMM designs in order to evaluate measurement quality of compositional indicators. We suggest using the additive log ratio transformation of the data, discuss several approaches to deal with zero components and explain how the interpretation of MTMM designs di ers from the application to standard unconstrained data. We show an illustration of the method on data of social network composition expressed in percentages of partner, family, friends and other members in which we conclude that the faceto-face collection mode is generally superior to the telephone mode, although primacy e ects are higher in the face-to-face mode. Compositions of strong ties (such as partner) are measured with higher quality than those of weaker ties (such as other network members)

Aquatic community patterns across environmental gradients in a Mediterranean floodplain and their application to ecosystem restoration

El presente estudio tiene como objetivo proporcionar una base de conocimiento s��lida para la restauraci��n ecol��gica de r��os, basada en la respuesta de comunidades acu��ticas a cambios en la conectividad h��drica, factores medioambientales y presi��n antr��pica. La conectividad h��drica lateral result�� ser el factor principal que estructura h��bitats y comunidades acu��ticas en el Ebro; mientras que la turbidez, salinidad y concentraci��n de nutrientes fueron factores secundarios. La combinaci��n de estos factores establece un marco ecol��gico que permite realizar predicciones acerca de los patrones taxon��micos y funcionales con m��s probabilidades de ocurrir en la llanura del Ebro. La posibilidad de que se creen nuevos humedales de forma natural en el Ebro es muy baja, mientras los que quedan est��n amenazados por una baja renovaci��n del agua. El objetivo de la restauraci��n ecol��gica debe por tanto consistir en re-establecer un amplio rango de condiciones h��dricas, de acuerdo con el potencial sostenible del ecosistema.

Fish as ecological indicators in Mediterranean freshwater ecosystems

Podeu escriure el text directament o arrossegar-lo des d'un altre document L'objectiu d'aquesta tesi ��s contribuir a l'��s dels peixos continentals com a indicadors de l'estat ecol��gic a la conca Mediterr��nia. En el primer treball es va detectar que encara que tots els ��ndex biol��gics estaven correlacionats significativament, els peixos integren i expressen els estressos de manera i a una escala diferents, aportant una informaci�� complement��ria als altres ��ndexs. Al segon article es van estudiar els cabals de sis conques catalanes. S'ha mostrat que els r��gims h��drics estan alterats amb una tend��ncia a la disminuci�� del cabal i del nivell dels aq����fers. S'ha detectat quatre m��triques de peixos que es troben significativament afectades en zones m��s castigades per manca d'aigua degut a l'activitat humana. Es discuteix la necessitat de con��ixer en profunditat el r��gim h��dric de cada conca abans d'utilitzar els ��ndex biol��gics. Al tercer article es va detectar que la composici�� d'esp��cies capturades va variar significativament al llarg del buidat amb un augment de l'alburn (A. alburnus) a les aig��es pel��giques durant els dies de pitjor qualitat de l'aigua, confirmant que l'alburn ��s m��s tolerant a la mala qualitat de l'aigua que la madrilleta vera (R. rutilus) i suggereix el seu potencial com a bioindicador. La condici�� d'aquestes dues esp��cies va canviar significativament al llarg del buidat de manera molt estreta amb la qualitat de l'aigua. Al quart cap��tol es va estudiar la biologia dels peixos d'un embassament altament contaminat (Flix). El percentatge de DELT anomalies i la pres��ncia de par��sits externs era major en la zona impactada que als punts de control i els valors m��s alts de pes eviscerat i pes del fetge estaven als punts de control. Les respostes van ser diferents per cada esp��cie i la carpa va ser la que va mostrar m��s clarament els impactes.

Limnological characteristics and zooplankton community structure of Mediterranean coastal lagoons undergoing restoration

Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauraci�� a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanitzaci��, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutr��fia (aiguamolls del Baix Ter, NE Pen��nsula Ib��rica). L'objectiu d'aquesta tesi ��s establir el funcionament d'ambd��s ecosistemes, analitzar-ne la problem��tica ambiental i avaluar els efectes de la restauraci��. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composici�� i din��mica dels nutrients i del zoopl��ncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauraci�� com a nous refugis per una esp��cie de peix amena��ada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg per��ode de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La din��mica del nitrogen inorg��nic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del f��sfor, del nitrogen total i de la mat��ria org��nica es va relacionar amb els processos d'acumulaci�� i reciclatge intern durant el confinament. El zoopl��ncton es va analitzar mitjan��ant la combinaci�� d'aproximacions taxon��miques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure m��s afectada per les interaccions tr��fiques (depredaci�� i compet��ncia) mentre que l'estructura taxon��mica va ser m��s sensible a factors abi��tics (nutrients). El r��pid creixement de la poblaci�� A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'h��bitat adequat per a l'esp��cie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauraci�� a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjan��ant (1) la construcci�� d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simult��niament a la restauraci��, per�� de forma independent, la gesti�� agr��cola de l'aigua va reduir dr��sticament el cabal d'entrada d'aigua dol��a a la llacuna, provocant un canvi en el r��gim h��dric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zoopl��ncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dol��a d'acord amb la demanda agr��cola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovaci�� de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Despr��s del canvi, la hidrologia va dependre m��s del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el per��ode de confinament. La composici�� y din��mica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zoopl��ncton no ho va fer. L'estat ecol��gic de la llacuna va millorar despr��s del canvi en el r��gim h��dric.

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gesti�� de xarxes ��s un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral est�� centrada en la gesti�� dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes l��giques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem gen��ricament camins l��gics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins l��gics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A m��s, els camins l��gics s��n molt flexibles i les seves caracter��stiques es poden canviar din��micament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gesti�� din��mica d'aquesta xarxa l��gica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les caracter��stiques dels camins l��gics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la c��rrega (reassignaci�� d'ample de banda i reencaminament) i els de restauraci�� de fallades (��s de camins l��gics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa l��gica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enlla��os f��sics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interfer��ncies. La gesti�� de recursos convencional que fa ��s de la xarxa l��gica, recalcula peri��dicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa l��gica d'una forma centralitzada. Aix�� introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa l��gica no es realitzen en el moment en qu�� realment hi ha problemes. D'altra banda tamb�� introdueix la necessitat de mantenir una visi�� centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribu��da basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura ��s realitzar de forma conjunta i coordinada la gesti�� de recursos a nivell de xarxa l��gica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauraci�� preplanejada, inclosa la gesti�� de l'ample de banda reservada per a la restauraci��. Es proposa que aquesta gesti�� es porti a terme d'una forma cont��nua, no peri��dica, actuant quan es detecta el problema (quan un cam�� l��gic est�� congestionat, o sigui, quan est�� rebutjant peticions de connexi�� dels usuaris perqu�� est�� saturat) i d'una forma completament distribu��da, o sigui, sense mantenir una visi�� global de la xarxa. Aix�� doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa l��gica adaptant-la d'una forma cont��nua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada tamb�� t�� en consideraci�� altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat est�� estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitoritzaci�� (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests ��ltims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent ��s responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que est�� assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribu��t a nivell de connexi�� proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada ��s capa�� de realitzar les tasques assignades de detecci�� de la congesti��, reassignaci�� din��mica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauraci�� preplanejada i gesti�� de l'ample de banda reservat per la restauraci��. L'arquitectura distribu��da ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gr��cies a la seva flexibilitat i modularitat.

Development of practical methodology and indicators for on-farm animal welfare assessment

163 p.