El primer nou curr??culum de llengua del segle XXI

Resumen basado en el de la publicaci??n

La llengua catalana davant l'entrada a l'Espai Europeu d'Educaci?? Superior

Resumen basado en el de la publicaci??n

El coneixement de la llengua catalana a prim??ria i a secund??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Ensenyar i aprendre llengua a "La Monjoia"

Resumen basado en el de la publicaci??n

Una llengua, quatre Estats i set regulacions legals diferents

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'aprenentatge de l'expressi?? oral de la llengua catalana a parvulari

Resumen basado en el de la publicaci??n

Dimonis i bestiari, m??siques i espurnes, llengua i cultura

Resumen basado en el de la publicaci??n

Algunes reflexions entorn de la conceptualitzaci?? de la inf??ncia i adolesc??ncia en risc social a l???Estat espanyol

Resumen basado en el de la publicaci??n

La funci?? del llibre de text a la classe de llengua

Resumen basado en el de la publicaci??n

La memoria afectiva com a clau per a la did??ctica de la llengua i de la literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Els teus costums en la teva llengua??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

Arribar a la llengua estrangera per camins multidisciplinars

L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar una experiència d’ensenyament/aprenentatge de la llengua francesa amb estudiants dels estudis de Mestre que no són de l’especialitat de llengua estrangera però que han d’estudiar francès o anglès durant un semestre del segon curs, en els plans d’estudis anteriors a la implantació dels graus. En el cas concret del francès, es tracta d’un grup d’alumnes amb nivells de llengua i graus de motivació molt diferents, però que han de seguir un mateix programa en el seu currículum. Davant d’aquesta situació, i amb la finalitat d’estimular el seu interès per aprendre i la implicació en el propi aprenentatge, ja fa uns quants anys que vam idear una activitat que els permetés treballar d’una manera força autònoma i els fes participar molt més activament en la millora de les seves competències en llengua estrangera

Començant pel començament: la pregunta d'investigació. Anàlisi del procés d’aprenentatge dels investigadors novells en didàctica de la llengua i la literatura

En la nova estructura derivada de l’EEES la formació d’investigadors en l’àmbit universitari s’organitza a través dels màsters de recerca, configurats com a període de formació dels programes de doctorat. En l’àrea de la didàctica de la llengua i la literatura (DLL), la Universitat de Barcelona ofereix, des del curs 2007-08, un màster de recerca adreçat a la formació d’investigadors capaços d'analitzar els processos i les relacions d’ensenyament-aprenentatge que es produeixen a les classes de llengua i literatura, d’aportar elements de crítica i de reflexió a la pràctica educativa, i d’elaborar i aplicar eines i recursos d’avaluació dels aprenentatges lingüístics i literaris

La Llengua de l'heroi: notes sobre la llengua del segle XX a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

Estudi comparatiu de les dues traduccions catalanes publicades de David Copperfield de Charles Dickens. La primera de Josep Carner feta l’any 1930 però publicada el 1964 i la segona obra de Joan Sellent del 2003. L’anàlisi mostra que ambdues traduccions, excel·lents, reflecteixen una evolució singular i força accelerada del model de llengua que els traductors fan arribar al seu públic, que és reflex de la complexa història de la llengua catalana del segle xx, que encara s’ha d’escriure.