Consumo de sustancias psicoactivas en los contextos recreativos entre estudiantes universitarios en Colombia

El consumo de sustancias psicoactivas (SPA) representa un problema de salud pública en Colombia y en el mundo. La población que recurre a este tipo de sustancias es cada vez más joven y sus efectos son potencialmente deletéreos y pueden afectar todas las áreas de ajuste de la persona. Aunque así se ha concebido, esta práctica no siempre está asociada con problemas personales ni con altos grados de estrés. Puede haber otras motivaciones asociadas. Objetivos: los objetivos de este artículo están dirigidos a presentar: (a) la frecuencia relativa de consumo de SPA entre los estudiantes universitarios, (b) las SPA más utilizadas por los estudiantes universitarios y sus diferencias según el sexo y la edad, (c) la relación entre el uso de SPA y los contextos de diversión. Materiales y métodos: este fue un estudio descriptivo correlacional, derivado de un proyecto de investigación italiano, con una muestra de 226 estudiantes de cuatro carreras de una universidad privada de Bogotá, seleccionados por muestreo aleatorio estratificado con asignación proporcional, a quienes se les aplicó una encuesta. Resultados: las SPA de mayor utilización son el alcohol, la nicotina y la marihuana, cuya mayor predominancia se presenta en el sexo masculino. Los resultados son congruentes con la tendencia nacional. Conclusión: el consumo de SPA en la población universitaria es alto y algunos contextos recreativos están asociados con esta conducta.

Taller de estimulación para las habilidades prerrecurrentes para la lectoescritura

La escritura es una modalidad de comunicación y aprendizaje propia de unaorganización motriz fina, correspondiente al dominio de las relaciones del espacio,el pensamiento y la afectividad. Implica la utilización de símbolos gráficos quepermiten la comunicación verbal.

Incidencia de las agresiones a la seguridad cibernética en el desarrollo informático de las Fuerzas Armadas de Estados Unidos (2003-2013)

La presente investigación tiene como objetivo analizar la incidencia de las agresiones cibernéticas en el desarrollo informático de las Fuerzas Armadas de Estados Unidos. Los diferentes estudios que se han realizado sobre el ciberespacio se han enfocado en el papel del individuo como actor principal y se ha dejado de lado las repercusiones que éste ha tenido para el Estado, como un nuevo eje de amenazas. Teniendo en cuenta lo anterior, esta investigación demostrará a partir del concepto de securitización, que se busca priorizar la “ciberseguridad” dentro de la agenda del gobierno estadounidense. Al ser este un estudio que aborda experiencias concretas durante un periodo de tiempo de más de 10 años, el diseño metodológico de la investigación será longitudinal, ya que abarcará estudios, artículos, textos y resoluciones que se han realizado desde 2003 hasta la actualidad.

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

The influence of ideology on the translation of Mao Zedong’s poems

Mao Zedong’s poems hold an important place in the history of Chinese literature. From the perspective of manipulation theory, the paper aims at exploring the influences that ideology exerted on the translation of Mao Zedong’s poems. These influences have manifested themselves mainly in such aspects as the organizing of translation activity, the selection of source texts, the comprehension of the texts and the freedom translators enjoy to render the poems.

A aprendizagem da literatura Brasileira no ensino médio : possibilidades do Seminário Temático

O presente estudo é resultado de um trabalho inserido no contexto de uma pesquisa-ação desenvolvida no Instituto Federal de Sergipe- IFS, visando solucionar as dificuldades de aprendizagem apresentadas pelos alunos durante as aulas de Literatura Brasileira. A investigação tem como objeto a reflexão acerca da estratégia do Seminário Temático utilizada como método de ensino da referida disciplina, fundamentando-se, para tanto, no aporte teórico de autores como Carvalho (1979), Cândido (1995), Zilberman (2003), Veiga (2003), Morais (2005), Libâneo (2009), dentre outros que abordam não somente esta temática, mas também o ensino de Literatura, como os Parâmetros Curriculares Nacionais (2002). Os sujeitos da pesquisa, em número de 82, foram alunos da 2ª série do Ensino Médio dos Cursos Integrados de Eletrônica, Informática e Química, que participaram respondendo a um questionário composto de dez questões abertas, onde manifestaram suas opiniões pessoais sobre a importância do ensino da Literatura, o Seminário como método didático, abordagens dos textos literários e a contribuição do Seminário tanto na formação da cultura individual e de ações sociais, quanto na aprendizagem da Literatura Brasileira e no estímulo à pesquisa. Partindo-se do objetivo geral de investigar a contribuição do Seminário Temático no processo de aprendizagem da Literatura Brasileira desses alunos à luz da dinâmica de sala de aula, optou-se pela metodologia da análise de conteúdo para enfatizar os aspectos qualitativos e quantitativos do material levantado. Os resultados demonstraram que os discentes valorizaram as experiências vivenciadas ao afirmarem que, no âmbito das atividades do Seminário Temático, adquiriram de forma dinâmica os conhecimentos propostos pela disciplina, validando assim a escolha do trabalho sistemático com tal estratégia metodológica.

O círculo da escrita : o texto argumentativo e a consciência (meta)linguística no ensino secundário

O projeto que se apresenta tem por finalidade investigar processos de aperfeiçoamento da competência de escrita do texto argumentativo de alunos do Ensino Secundário. Considerou-se as contribuições convergentes das teorias e técnicas da psicologia cognitiva e de perspetivas sociais da linguagem. Em consequência, associou-se o modelo de revisão de Hayes e Flower (1983; 1980), e de Hayes, Flower, Schriver, Stratman e Carey (1987), ao modelo de análise do discurso de Bronckart (2004; 1996) e à proposta linguística de Adam (2006; 1992). A hipótese que sustenta a investigação é que a consciência (meta)linguística pode facilitar a revisão textual e o aperfeiçoamento da competência de escrita de textos argumentativos, em contexto de Oficina de Escrita. A investigação conjugou duas fases. Na fase intensiva do estudo de caso, os alunos do 11.º ano de Português de uma Escola do Porto progrediram, através de trabalho continuado em Oficina de Escrita. Após a experiência, mesmo alunos com dificuldades revelaram domínio de metalinguagem, mais consciência (meta)linguística na revisão e autorregulação da sua aprendizagem. Na fase extensiva, foi aplicado um inquérito por questionário a uma amostra probabilística de professores do Secundário, igualmente do Porto. Os docentes valorizaram os aspetos supracitados, bem como a leitura de textos argumentativos e o treino do conhecimento explícito da língua. Contudo, em triangulação, as respostas indiciam um ensino centrado no professor, pouco aberto a projetos de escrita, a novas tecnologias e à divulgação de textos à Escola e ao meio. Os resultados indicam que a competência de escrita de textos argumentativos é passível de aperfeiçoamento em Oficina de Escrita, através de interiorização do género textual e aprofundamento da competência (meta)linguística. No contexto do estudo, comprova-se a influência de um treino de escrita inserido em Projetos de Escola, tendo o aluno como sujeito da sua própria aprendizagem, em interação com o meio.

La escritura desterritorializada: dos insufribles discursos de Roberto Bolaño (Dossier: Literaturas de la integración, el Sur y su diversidad)

La obra de Roberto Bolaño tiende a establecer una relación fronteriza y marginal con el mundo, en la medida en que expresa una subjetividad movediza, susceptible de ser leída en varios niveles de sus textos y de interpretarse como una escritura “desterritorializada’. Dicha noción permite vincular la producción del autor con ciertos procesos socioculturales –como las migraciones y las nuevas formas de exilio–, en tanto reinterpretados o reinventados por una perspectiva contemporánea. En concreto, nos abocamos aquí a examinar “Los personajes fatales” y “El último lugar del mapa”, del libro Entre paréntesis (2004), los cuales no se ajustan a ningún género canónico o tipología textual, al transgredir continuamente sus reconocidos límites.

'Operation motorway': landscapes of construction on England's M1 motorway

Recent years have seen an increasing number of academics attempt to write more process-oriented and 'nonrepresentational' accounts of landscape. Drawing upon this literature, I discuss a number of the movements, materialities, and practices entailed in constructing England's M1 motorway in the late 1950s. The performances, movements and durability of a diverse range of things-including earth-moving machines, public relations brochures, maps, helicopters, senior engineers, aggregate and labourers-are shown to be important to the construction and ordering of the motorway and spaces of the construction company in different times and spaces, with people's experiences or understandings of construction, both now and in the past, emerging through memories, talk and embodied encounters with architectures, texts and artefacts which are assembled, circulated and/or archived. Aerial perspectives assumed a prominent role in depictions of construction, while journalists and engineers frequently drew upon a military vocabulary and alluded to the military nature of the project when discussing the motorway. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Primary teachers as readers

In the context of the continued pressure and politicisation of the teaching of reading in England, the United Kingdom Literacy Association (UKLA) sought to ascertain patterns in primary teachers' reading, both personally and professionally. The project, undertaken in 11 Local Authorities in England, explored 1200 primary teachers' personal reading habits and preferences, investigated their knowledge of children's literature, and documented their reported use of texts in the classroom through a questionnaire. In addition, it sought to establish the extent of the teachers' involvement with and use of local area/school library services. This paper reports on the findings with reference to the teachers' personal reading, the frequency of this reading and the sources they use to select their reading material. It also considers the teachers' favourite childhood texts and the books they identified as highly significant to them, as well as their perceptions of the importance of literature. Connections are made to the data gathered about their knowledge of children's literature, and how primary teachers decide which literature to work with in the classroom.

Exploring teachers' knowledge of children's literature

In the context of the current debate about teaching reading, research to ascertain primary teachers' personal and professional reading practices was undertaken. The study explored teachers' reading habits and preferences, investigated their knowledge of children's literature, and documented their reported use of such texts and involvement with library services. Questionnaire responses were gathered from 1200 teachers. The data were analysed and connections made between the teachers' own reading habits and preferences, their knowledge of children's literature, their accessing practices and pedagogic use of literature in school. This paper reports on part of the dataset and focuses on teachers' knowledge of children's literature; it reveals that primary professionals lean on a narrow repertoire of authors, poets and picture fiction creators. It also discusses teachers' personal reading preferences and considers divergences and connections between these as well as the implications of the teachers' limited repertoires on the reading development of young learners.

Adobe Devanagari typeface

Typeface design: collaborative work commissioned by Adobe Inc. Published but unreleased. The Adobe Devanagari typefaces were commissioned from Tiro Typeworks and collaboratively designed by Tim Holloway, Fiona Ross and John Hudson, beginning in 2005. The types were officially released in 2009. The design brief was to produce a typeface for modern business communications in Hindi and other languages, to be legible both in print and on screen. Adobe Devanagari was designed to be highly readable in a range of situations including quite small sizes in spreadsheets and in continuous text setting, as well as at display sizes, where the full character of the typeface reveals itself. The construction of the letters is based on traditional penmanship but possesses less stroke contrast than many Devanagari types, in order to maintain strong, legible forms at smaller sizes. To achieve a dynamic, fluid style the design features a rounded treatment of distinguishing terminals and stroke reversals, open counters that also aid legibility at smaller sizes, and delicately flaring strokes. Together, these details reveal an original hand and provide a contemporary approach that is clean, clear and comfortable to read whether in short or long passages of text. This new approach to a traditional script is intended to counter the dominance of rigid, staccato-like effects of straight verticals and horizontals in earlier types and many existing fonts. OpenType Layout features in the fonts provide both automated and discretionary access to an extensive glyph set, enabling sophisticated typography. Many conjuncts preferred in classical literary texts and particularly in some North Indian languages are included; these literary conjuncts may be substituted by specially designed alternative linear forms and fitted half forms. The length of the ikars—ि and ी—varies automatically according to adjacent letter or conjunct width. Regional variants of characters and numerals (e.g. Marathi forms) are included as alternates. Careful attention has been given to the placements of all vowel signs and modifiers. The fonts include both proportional and tabular numerals in Indian and European styles. Extensive kerning covers several thousand possible combinations of half forms and full forms to anticipate arbitrary conjuncts in foreign loan words. _____

The Gift of the Nile: Hellenizing Egypt from Aeschylus to Alexander

The Egyptians mesmerized the ancient Greeks for scores of years. The Greek literature and art of the classical period are especially thick with representations of Egypt and Egyptians. Yet despite numerous firsthand contacts with Egypt, Greek writers constructed their own Egypt, one that differed in significant ways from actual Egyptian history, society, and culture. Informed by recent work on orientalism and colonialism, this book unravels the significance of these misrepresentations of Egypt in the Greek cultural imagination in the fifth and fourth centuries B.C.E. Looking in particular at issues of identity, otherness, and cultural anxiety, Phiroze Vasunia shows how Greek authors constructed an image of Egypt that reflected their own attitudes and prejudices about Greece itself. He focuses his discussion on Aeschylus Suppliants; Book 2 of Herodotus; Euripides' Helen; Plato's Phaedrus, Timaeus, and Critias; and Isocrates' Busiris. Reconstructing the history of the bias that informed these writings, Vasunia shows that Egypt in these works was shaped in relation to Greek institutions, values, and ideas on such subjects as gender and sexuality, death, writing, and political and ethnic identity. This study traces the tendentiousness of Greek representations by introducing comparative Egyptian material, thus interrogating the Greek texts and authors from a cross-cultural perspective. A final chapter also considers the invasion of Egypt by Alexander the Great and shows how he exploited and revised the discursive tradition in his conquest of the country. Firmly and knowledgeably rooted in classical studies and the ancient sources, this study takes a broad look at the issue of cross-cultural exchange in antiquity by framing it within the perspective of contemporary cultural studies. In addition, this provocative and original work shows how Greek writers made possible literary Europe's most persistent and adaptable obsession: the barbarian.

Isotype in Africa, 1952–58

A review of work done by the Isotype Institute in the 1940s and 1950s, associated with Africa. The chapter discusses Otto Neurath's growing interest in the last years of his life in the issue of presenting information to (West) Africans through Isotype methods. Although this interest was not realised by Otto Neurath in the form of completed work during his lifetime, Marie Neurath and the Isotype Institute did successfully carry out numerous projects in Britain's West African colonies during the 1950s, in Sierra Leone, Gold Coast (Ghana), and most extensively in the Western Region of Nigeria. Discussion of these projects illustrates the means by which Isotype work was carried out in a developing world context, the difficulties that were encountered, and the issues of effectiveness and sustainability the work raised.