724 resultados para ICT-based learning
Resumo:
Relatório de estágio de mestrado em Educação Pré-Escolar
Resumo:
Dissertação de mestrado em Ensino de Biologia e Geologia no 3º Ciclo do Ensino Básico e no Ensino Secundário
Resumo:
Changes in population age structure are a major concern and represent a priority in the agendas and policies of the developed world, which are demanding for renewed models of social and healthcare as well as assistance services to the elderly population. Studies indicate that as far as possible these types of services should desirably be provided at the user’s home, and that ICT-based solutions can have tremendous impact on the delivery of new services. This paper highlight and discusses some of the main results of a project undertaken in a Portuguese Municipality that demonstrates the potential contribution of an e-Marketplace of care and assistance services to the well-being of elderly people. Studies undertaken allowed identifying the main services that should be provided by such e-Marketplace (termed GuiMarket), the relevance that the population grant to this platform and, conversely, the fact that the Digital Divide phenomena influences the potential utilization of this project (and alike projects). The findings support that there is a strong relation between age and qualifications, and between access to ICT and the intended use of GuiMarket.
Resumo:
Attention to transferable skills is growing in higher education. Problem-based learning (PBL) is increasingly used in management education for its promising potential to, amongst others, promote transferable skills, including problem-solving, critical thinking and teamwork skills. However, this relationship is seldom assessed. In this study, I use structural equation modelling to examine the effectiveness of PBL, measured through students’ perceptions of satisfaction and skills development. Results show the development of transferable skills is explained by interaction with tutors and a host company, and defining teamwork rules. Satisfaction is explained by skills development, assessment issues, defining teamwork rules and understanding how organisations work. I draw conclusions and recommendations.
Resumo:
This paper presents a framework of competences developed for Industrial Engineering and Management that can be used as a tool for curriculum analysis and design, including the teaching and learning processes as well as the alignment of the curriculum with the professional profile. The framework was applied to the Industrial Engineering and Management program at University of Minho (UMinho), Portugal, and it provides an overview of the connection between IEM knowledge areas and the competences defined in its curriculum. The framework of competences was developed through a process of analysis using a combination of methods and sources for data collection. The framework was developed according to four main steps: 1) characterization of IEM knowledge areas; 2) definition of IEM competences; 3) survey; 4) application of the framework at the IEM curriculum. The findings showed that the framework is useful to build an integrated vision of the curriculum. The most visible aspect in the learning outcomes of IEM program is the lack of balance between technical and transversal competences. There was not almost any reference to the transversal competences and it is fundamentally concentrated on Project-Based Learning courses. The framework presented in this paper provides a contribution to the definition of IEM professional profile through a set of competences which need to be explored further. In addition, it may be a relevant tool for IEM curriculum analysis and a contribution for bridging the gap between universities and companies.
Resumo:
O presente artigo traz uma avaliação sobre um processo de implementação do PBL que ocorreu no curso de Engenharia Informática na Faculdade de Engenharia da Universidade Eduardo Mondlane em Moçambique. Por este processo ser novo no contexto de ensino de Engenharia em Moçambique foram os desafios encontrados por parte dos docentes e estudantes relativos a implementação, coordenação e adequação do currículo a metodologia do PBL, fazendo com que o processo de implementação fosse gradual. Assim no primeiro semestre de 2014 foi implementado um processo PBL piloto envolvendo as disciplinas de Programação Orientada à Objetos 1 e Base de Dados 1, que foram disciplinas escolhidas pelo facto de seus currículos terem matérias comuns, todos desafios e comentários dados pelos estudantes foram levados em conta no desenho do segundo processo PBL para o segundo semestre de 2014 que envolveu as disciplinas de Programação Orientada à Objetos 2, Base de Dados 2 e Sistemas de Multimídia fazendo com que houvesse mais informação para o terceiro processo envolvendo as disciplinas de Engenharia de Software 1 e Programação em Web. A avaliação do processo por parte dos estudantes, veio através de inquiridos onde os estudantes fizeram chegar as suas preocupações e ideias a respeito do PBL e dos moldes em que este estava a ser implementado no currículo. O processo de implementação do PBL pode ser considerado uma experiência bem sucedida e com futuro promissor e que de certeza vai ajudar a inovar os processos de ensino de engenharia em Moçambique.
Resumo:
This paper reports on the experience of the implementation of a new mechanism to assess individual student contribution within project work, where students work in teams to solve a large-scale open-ended interdisciplinary project. The study takes place at the University of Minho, with first year engineering students, enrolled in the Industrial Management and Engineering (Integrated Masters) degree. The aim of this paper is to describe the main principles and procedures underlying the assessment mechanism created and also provide some feedback from its first implementation, based on the students, lecturers and tutors perceptions. For data collection, a survey was sent to all course lecturers and tutors involved in the assessment process. Students also contributed with suggestions, both on a workshop held at the end of the project and also by answering a survey on the overall satisfaction with PBL experience. Findings show a positive level of acceptance of the new mechanism by the students and also by the lecturers and tutors. The study identified the need to clarify the criteria used by the lecturers and the exact role of the tutor, as well as the need for further improvement of its features and procedures. Some recommendations are also issued regarding technical aspects related to some of the steps of the procedures, as well as the need for greater support on the adjustment and final setting of the individual grades.
Resumo:
Sustainability-related skills are becoming more and more relevant for a proficient and professional engineering practice. Industrial engineers in particular, given their broad field of intervention and being at the heart of industrial activity, hold a great deal of potential and responsibility in providing and delivering best industrial practices, that support enhanced industrial systems and products. Therefore making a real contribution in generating wealth and income for all the companies’ stakeholders, including local communities, as well as adding up to more sustainable ecosystems. Previous work by the authors focused on studying the inclusion of this subject on the education of industrial engineers, especially through active-learning methodologies, as well as presenting results on the use of one such approach. The study conducted tried to identify the impacts on sustainability learning using a given specific activity, i.e. a workshop on industrial ecology, held in the 2014/2015 academic year on the Integrated MSc degree on Industrial Engineering and Management at the University of Minho, Portugal. The study uses content analysis of student teams’ reports for two consecutive academic years. The former did not include one such workshop, while the latter did. The Fink taxonomy was used in the discussion of results and reflection. The study outcomes aimed at supporting decision making on worthiness of investment on similar education instruments for sustainability competency development. Some results of the study highlight that: (1) the workshop seem to globally have a positive contribution on the sustainability learning; (2) a number of dimensions of the Life cycle design strategy wheel was developed, but the approach was not broadly used, (3) There was a mismatch on the workshop schedule; (4) students enjoy the workshop; (5) a clearer endorsement on relevance of this aspect is required. Suggestions for future work are also issued.
Resumo:
O desenvolvimento profissional dos professores de matemática, por meio de progra¬mas nacionais e formações contínuas, deve proporcionar experiências que envolvam investigação, pensamento, planeamento, prática e reflexão. No caso da tecnologia, não nos devemos focar nas ferramentas em si, mas no modo como são usadas pelos docentes em contexto de sala de aula. Existem taxonomias de atividades de apren¬dizagem baseadas no conteúdo assentes na ideia do professor como construtor do currículo, que, para integrar com sucesso a tecnologia educativa nas aulas, desenvolve o conhecimento pedagógico e tecnológico do conteúdo (TPACK), e apresenta-se a de matemática. Desse modo, reflete-se, por meio de vários estudos nacionais e internacionais, que as tecnologias deverão ser usadas pelos professores de acordo com objetivos, conteúdos e pedagogias específicas para terem um efeito positivo na aprendizagem dos alunos sobre as atividades baseadas no conteúdo que melhor se enquadram com essas tecnologias.
Resumo:
Dissertação de mestrado integrado em Engenharia e Gestão de Sistemas de Informação
Resumo:
Tese de Doutoramento em Ciências da Educação (área de especilização em Desenvolvimento Curricular).
Resumo:
Relatório de estágio de mestrado em Ensino de Inglês e Espanhol no 3º Ciclo do Ensino Básico e Ensino Secundário
Resumo:
RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.
Resumo:
En aquest projecte s’ha estudiat el disseny d’una plataforma robòtica mòbil per un PBL (Aprenentatge Basat en Problemes) en enginyeria informàtica. El principal objectiu és introduir aquest model en l’ensenyament universitari, com a complement de diferents assignatures de primer curs. Per arribar a aconseguir aquests objectius, s’ha dissenyat i construït una plataforma robòtica, dirigida per un microcontrolador i dotada de diversos sensors per interactuar amb l’entorn. El robot permet diferents tipus de programació i esta especialment dissenyada per ser una bona experiència educativa.
Resumo:
En aquest projecte presentem un mètode per generar bases de imatges de vianants, requerides per a l'entrenament o validació de sistemes d'aprenentatge basats en exemples, en un entorn virtual. S'ha desenvolupat una plataforma que permet simular una navegació d'una càmara en una escena virtual i recuperar el fluxe de vídeo amb el seu groundtruth. Amb l'ús d'aquesta plataforma es suprimeix el procés d'anotació, necesari per obtenir el groundtruth en entorns reals, i es redueixen els costos al treballar en un entorn virtual.