Aprendizaje reflexivo y colaborativo (ARC) y TAC en la formación de personas adultas : hacia la formación de un alumnado competente con ayuda de las TAC.

Resumen tomado de la publicación

El arc??n literario de dos generaciones

El presente documento recoge los textos creados, tanto por ni??osy ni??as como por mayores, para el Taller Intergeneracional Art??stico-Literario organizado por la Concejal??a de la Infancia del Ayuntamiento de Coslada (Madrid). La experiencia tuvo como base el inter??s de que esas generaciones dejen de ser independientes entre si y constituyan una parte activa de la vida social. La cooperaci??n y la creatividad fueron los soportes sobre los que se sustent?? esta idea.

'Arc Iris'.

Programa emitido el 28 de septiembre de 1994

La Fundació l'Arc Música i la nova Escola Municipal de Can Ponsic. 'La Fundació l'Arc Música y la nueva Escola Municipal de Can Ponsic'.

Resumen basado en el del autor

L'arc : quadern informatiu de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears

Publicación cerrada : 1996-2002.

Comunicaci??n y autismo : intervenci??n a trav??s del Programa Arc??n

Se describe una experiencia llevada a cabo en el CEIP Arias Montano (Badajoz) que consisti?? en el uso de un software concreto, el Programa Arc??n, para favorecer la comunicaci??n a trav??s de un soporte digital de un alumno con trastorno de espectro autista escolarizado en segundo curso de primaria. Se observ?? una mejora de la socializaci??n del alumno, de su integraci??n y de su capacidad comunicativa

Propuestas de geometr??a para Educaci??n Infantil en la Aplicaci??n de Recursos al Curr??culum (ARC)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Propiedades psicom??tricas de la escala ARC-INICO para evaluar la autodeterminaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

Fault-finding device

El projecte es va fer al KHLim a Diepenbeek. Es tractava de dissenyar un nou dispositiu de localització d'avaries del relè del motor, per tal de de substituir el que ja hi havia, per raons de seguretat

Case based reasoning as an extension of fault dictionary methods for linear electronic analog circuits diagnosis

El test de circuits és una fase del procés de producció que cada vegada pren més importància quan es desenvolupa un nou producte. Les tècniques de test i diagnosi per a circuits digitals han estat desenvolupades i automatitzades amb èxit, mentre que aquest no és encara el cas dels circuits analògics. D'entre tots els mètodes proposats per diagnosticar circuits analògics els més utilitzats són els diccionaris de falles. En aquesta tesi se'n descriuen alguns, tot analitzant-ne els seus avantatges i inconvenients. Durant aquests últims anys, les tècniques d'Intel·ligència Artificial han esdevingut un dels camps de recerca més importants per a la diagnosi de falles. Aquesta tesi desenvolupa dues d'aquestes tècniques per tal de cobrir algunes de les mancances que presenten els diccionaris de falles. La primera proposta es basa en construir un sistema fuzzy com a eina per identificar. Els resultats obtinguts son força bons, ja que s'aconsegueix localitzar la falla en un elevat tant percent dels casos. Per altra banda, el percentatge d'encerts no és prou bo quan a més a més s'intenta esbrinar la desviació. Com que els diccionaris de falles es poden veure com una aproximació simplificada al Raonament Basat en Casos (CBR), la segona proposta fa una extensió dels diccionaris de falles cap a un sistema CBR. El propòsit no és donar una solució general del problema sinó contribuir amb una nova metodologia. Aquesta consisteix en millorar la diagnosis dels diccionaris de falles mitjançant l'addició i l'adaptació dels nous casos per tal d'esdevenir un sistema de Raonament Basat en Casos. Es descriu l'estructura de la base de casos així com les tasques d'extracció, de reutilització, de revisió i de retenció, fent èmfasi al procés d'aprenentatge. En el transcurs del text s'utilitzen diversos circuits per mostrar exemples dels mètodes de test descrits, però en particular el filtre biquadràtic és l'utilitzat per provar les metodologies plantejades, ja que és un dels benchmarks proposats en el context dels circuits analògics. Les falles considerades son paramètriques, permanents, independents i simples, encara que la metodologia pot ser fàcilment extrapolable per a la diagnosi de falles múltiples i catastròfiques. El mètode es centra en el test dels components passius, encara que també es podria extendre per a falles en els actius.

Enhanced fault recovery methods for protected traffic services in GMPLS networks

Les noves tecnologies a la xarxa ens permeten transportar, cada cop més, grans volums d' informació i trànsit de xarxa amb diferents nivells de prioritat. En aquest escenari, on s'ofereix una millor qualitat de servei, les conseqüències d'una fallada en un enllaç o en un node esdevenen més importants. Multiprotocol Lavel Switching (MPLS), juntament amb l'extensió a MPLS generalitzat (GMPLS), proporcionen mecanismes ràpids de recuperació de fallada establint camins, Label Switch Path (LSPs), redundants per ser utilitzats com a camins alternatius. En cas de fallada podrem utilitzar aquests camins per redireccionar el trànsit. El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar alguns dels actuals mecanismes de recuperació de fallades MPLS/GMPLS, amb l'objectiu de suportar els requeriments de protecció dels serveis proporcionats per la nova Internet. Per tal de fer aquesta avaluació s'han tingut en compte alguns paràmetres de qualitat de protecció com els temps de recuperació de fallada, les pèrdues de paquets o el consum de recursos. En aquesta tesi presentem una completa revisió i comparació dels principals mètodes de recuperació de fallada basats en MPLS. Aquest anàlisi inclou els mètodes de protecció del camí (backups globals, backups inversos i protecció 1+1), els mètodes de protecció locals i els mètodes de protecció de segments. També s'ha tingut en compte l'extensió d'aquests mecanismes a les xarxes òptiques mitjançant el pla de control proporcionat per GMPLS. En una primera fase d'aquest treball, cada mètode de recuperació de fallades és analitzat sense tenir en compte restriccions de recursos o de topologia. Aquest anàlisi ens dóna una primera classificació dels millors mecanismes de protecció en termes de pèrdues de paquets i temps de recuperació. Aquest primer anàlisi no és aplicable a xarxes reals. Per tal de tenir en compte aquest nou escenari, en una segona fase, s'analitzen els algorismes d'encaminament on sí tindrem en compte aquestes limitacions i restriccions de la xarxa. Es presenten alguns dels principals algorismes d'encaminament amb qualitat de servei i alguna de les principals propostes d'encaminament per xarxes MPLS. La majoria dels actual algorismes d'encaminament no tenen en compte l'establiment de rutes alternatives o utilitzen els mateixos objectius per seleccionar els camins de treball i els de protecció. Per millorar el nivell de protecció introduïm i formalitzem dos nous conceptes: la Probabilitat de fallada de la xarxa i l'Impacte de fallada. Un anàlisi de la xarxa a nivell físic proporciona un primer element per avaluar el nivell de protecció en termes de fiabilitat i disponibilitat de la xarxa. Formalitzem l'impacte d'una fallada, quant a la degradació de la qualitat de servei (en termes de retard i pèrdues de paquets). Expliquem la nostra proposta per reduir la probabilitat de fallada i l'impacte de fallada. Per últim fem una nova definició i classificació dels serveis de xarxa segons els valors requerits de probabilitat de fallada i impacte. Un dels aspectes que destaquem dels resultats d'aquesta tesi és que els mecanismes de protecció global del camí maximitzen la fiabilitat de la xarxa, mentre que les tècniques de protecció local o de segments de xarxa minimitzen l'impacte de fallada. Per tant podem assolir mínim impacte i màxima fiabilitat aplicant protecció local a tota la xarxa, però no és una proposta escalable en termes de consum de recursos. Nosaltres proposem un mecanisme intermig, aplicant protecció de segments combinat amb el nostre model d'avaluació de la probabilitat de fallada. Resumint, aquesta tesi presenta diversos mecanismes per l'anàlisi del nivell de protecció de la xarxa. Els resultats dels models i mecanismes proposats milloren la fiabilitat i minimitzen l'impacte d'una fallada en la xarxa.

Time misalignments in fault detection and diagnosis

El desalineamiento temporal es la incorrespondencia de dos señales debido a una distorsión en el eje temporal. La Detección y Diagnóstico de Fallas (Fault Detection and Diagnosis-FDD) permite la detección, el diagnóstico y la corrección de fallos en un proceso. La metodología usada en FDD está dividida en dos categorías: técnicas basadas en modelos y no basadas en modelos. Esta tesis doctoral trata sobre el estudio del efecto del desalineamiento temporal en FDD. Nuestra atención se enfoca en el análisis y el diseño de sistemas FDD en caso de problemas de comunicación de datos, como retardos y pérdidas. Se proponen dos técnicas para reducir estos problemas: una basada en programación dinámica y la otra en optimización. Los métodos propuestos han sido validados sobre diferentes sistemas dinámicos: control de posición de un motor de corriente continua, una planta de laboratorio y un problema de sistemas eléctricos conocido como hueco de tensión.

Evaluating the performance of external fault ridethrough solutions used in wind farms with fixed speed induction generators when facing unbalanced faults

Na sequência da integração da energia eólica em larga escala foram estabelecidos códigos de rede pelos vários operadores de sistema, exigindo que os parques eólicos permaneçam em serviço durante e após a ocorrência de defeitos na rede a montante. Nos parques eólicos equipados com sistemas de velocidade constante este requisito pode ser assegurado pela instalação, no ponto de interligação à rede, de equipamento de compensação dinâmica de potência reactiva, controlado como fonte de tensão, sendo as funções de controlo baseadas em medidas efectuadas no ponto de interligação relativamente às componentes directas da tensão e da corrente. Como a adopção deste tipo de soluções externas é adequada ao funcionamento do sistema em regime equilibrado, este artigo foca a avaliação do desempenho da solução no caso da ocorrência de defeitos assimétricos. Os resultados obtidos através das simulações dinâmicas evidenciam o aparecimento de sobre tensões nas fases não afectadas pelo defeito que poderão colocar o parque eólico fora de serviço.

Pb-210-Ra-226 and Ra-228-Th-232 systematics in young arc lavas: implications for magma degassing and ascent rates

New data show that island arc rocks have (Pb-210/Ra-226)(o) ratios which range from as low as 0.24 up to 2.88. In contrast, (Ra-22S/Th-232) appears always within error of I suggesting that the large Ra-226-excesses observed in arc rocks were generated more than 30 years ago. This places a maximum estimate on melt ascent velocities of around 4000 m/year and provides further confidence that the Ra-226 excesses reflect deep (source) processes rather than shallow level alteration or seawater contamination. Conversely, partial melting must have occurred more than 30 years prior to eruption. The Pb-210 deficits are most readily explained by protracted magma degassing. Using published numerical models, the data suggest that degassing occurred continuously for periods up to several decades just prior to eruption but no link with eruption periodicity was found. Longer periods are required if degassing is discontinuous, less than 100% efficient or if magma is recharged or stored after degassing. The long durations suggest much of this degassing occurs at depth with implications for the formation of hydrothermal and copper-porphyry systems. A suite of lavas erupted in 1985-1986 from Sangeang Api volcano in the Sunda arc are characterised by deficits of Pb-210 relative to Ra-226 from which 6-8 years of continuous Rn-222 degassing would be inferred from recent numerical models. These data also form a linear (Pb-210)/Pb-(Ra-226)/Pb array which might be interpreted as a 71-year isochron. However, the array passes through the origin suggesting displacement downwards from the equiline in response to degassing and so the slope of the array is inferred not to have any age significance. Simple modelling shows that the range of (Ra-226)/Pb ratios requires thousands of years to develop consistent with differentiation occurring in response to cooling at the base of the crust. Thus, degassing post-dated, and was not responsible for magma differentiation. The formation, migration and extraction of gas bubbles must be extremely efficient in mafic magma whereas the higher viscosity of more siliceous magmas retards the process and can lead to Pb-210 excesses. A possible negative correlation between (Pb-210/Ra-226)(o) and SO2 emission rate requires further testing but may have implications for future eruptions. (C) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.

Pb-210-Ra-226 and Ra-228-Th-232 systematics in young arc lavas: implications for magma degassing and ascent rates

New data show that island arc rocks have (Pb-210/Ra-226)(o) ratios which range from as low as 0.24 up to 2.88. In contrast, (Ra-22S/Th-232) appears always within error of I suggesting that the large Ra-226-excesses observed in arc rocks were generated more than 30 years ago. This places a maximum estimate on melt ascent velocities of around 4000 m/year and provides further confidence that the Ra-226 excesses reflect deep (source) processes rather than shallow level alteration or seawater contamination. Conversely, partial melting must have occurred more than 30 years prior to eruption. The Pb-210 deficits are most readily explained by protracted magma degassing. Using published numerical models, the data suggest that degassing occurred continuously for periods up to several decades just prior to eruption but no link with eruption periodicity was found. Longer periods are required if degassing is discontinuous, less than 100% efficient or if magma is recharged or stored after degassing. The long durations suggest much of this degassing occurs at depth with implications for the formation of hydrothermal and copper-porphyry systems. A suite of lavas erupted in 1985-1986 from Sangeang Api volcano in the Sunda arc are characterised by deficits of Pb-210 relative to Ra-226 from which 6-8 years of continuous Rn-222 degassing would be inferred from recent numerical models. These data also form a linear (Pb-210)/Pb-(Ra-226)/Pb array which might be interpreted as a 71-year isochron. However, the array passes through the origin suggesting displacement downwards from the equiline in response to degassing and so the slope of the array is inferred not to have any age significance. Simple modelling shows that the range of (Ra-226)/Pb ratios requires thousands of years to develop consistent with differentiation occurring in response to cooling at the base of the crust. Thus, degassing post-dated, and was not responsible for magma differentiation. The formation, migration and extraction of gas bubbles must be extremely efficient in mafic magma whereas the higher viscosity of more siliceous magmas retards the process and can lead to Pb-210 excesses. A possible negative correlation between (Pb-210/Ra-226)(o) and SO2 emission rate requires further testing but may have implications for future eruptions. (C) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.