Donar un altre sentit als sentits. 'Dar otro sentido a los sentidos'

Resumen de la revista en catal??n. Este art??culo forma parte del monogr??fico 'Ensenyar a pensar'

La ràdio com a mitjà per desenvolupar el sentit crític davant els mitjans de comunicació. 'La radio como medio para desarrollar el sentido crítico ante los medios de comunicación'.

Resumen basado en el de la autora

Educar en el sentit de la realitat i la mesura. 'Educar en el sentido de la realidad y la medida'.

resumen basado en el del autor

La transformaci?? del m??n rural : el sentit de l'escola rural en un m??n que es desruralitza. 'La transformaci??n del mundo rural : el sentido de la escuela rural en un mundo que se desruraliza'

Resumen en ingl??s,franc??s y castellano

Educació : bellesa i sentit. 'Educación : belleza y sentido'.

Resumen del autor en catalán

Construint el nen i la família : el sentit comú de la raó com a política d'inclusió i d'exclusió social. 'Construyendo al niño y la familia : el sentido común de la razón como política de inclusión y exclusión social'.

Resumen de la revista

Significat i sentit d'ensenyar a aprendre a l'escola d'avui. 'Significado y sentido de enseñar a aprender en la escuela de hoy'.

Resumen de las autoras en catalán

La ciutat al món : l'observació directa i indirecta : el sentit cívic. 'La ciudad en el mundo : la observación directa e indirecta : el sentido cívico'.

Crédito de Ciencias Sociales para alumnos de Secundaria Obligatoria. Contiene una primera parte con los bloques de contenido, los objetivos didácticos, las actividades de evaluación y la temporalización. La segunda ofrece la documentación para el alumno. El tema central del crédito es la ciudad. Se hace un análisis del hábitat, de la ciudad en estos momentos, de la ciudad en relación al sector de los servicios, la forma como se gobierna ésta y finalmente se habla de la ciudad en el pasado. En resumen se trata de profundizar en el tema a partir de las conexiones y relaciones que tiene con la Historia, las actividades, la Política y estructura.

L'Educació Preescolar : sentit psicopedagògic de l'activitat lliure. 'La Educación Preescolar : sentido psicopedagógico de la actividad libre'.

Estudiar las actividades que se realizan en Preescolar, especialmente la actividad libre, teniendo como referencia final el estudio concreto de la actividad exploratoria entendida como una actividad libre de características específicas. 12 centros escolares con Preescolar de la ciudad de Barcelona. (La selección de la muestra es realizada por sistemas de cotas). 1. Estudio descriptivo de la población de centros con Preescolar en la ciudad de Barcelona. 2. Estudio objeto de la investigación realizado en la muestra: entrevista con la Dirección escolar de cada centro. Entrevista a los maestros responsables del aula de Preescolar. Observación de 34 jornadas escolares que recogen actividades y organización real de la clase. Correlación de los resultados obtenidos en las entrevistas y observaciones. Observación del aula llevada a cabo por dos observadores: registros verbales y escritos. Posteriormente se elabora un único registro de observación. Entrevista con los maestros: ítems de respuesta abierta. Registro magnetofónico. Duración: una hora. En ambos casos se siguen pautas específicas que designan las categorías a observar y a preguntar. Las hojas de vaciado ayudan a realizar posteriormente el análisis cualitativo. Estudio de porcentajes: porcentajes medios y diferencias de porcentajes. A nivel cualitativo se elabora un código de categorización de los estilos del educador basado en indicadores múltiples. También se elabora un sistema de categorización de la actuación del alumno en 9 categorías. El estilo educativo dominante en Preescolar es un estilo organizador y directivo. Organizador porque el maestro prepara las unidades didácticas con el fin de transmitir conocimientos, y directivo porque conduce la actividad en el sentido exigido y programado. Existe una falta de relación entre la explicitación verbal del valor educativo de la actividad libre y el estilo educativo utilizado por el maestro. El maestro debe ser: observador-organizador-interventor y potenciador.

La millora del centre : el sentit de l'avaluació : un model per a l'autoconeixement dels centres educatius. 'La mejora del centro : el sentido de la evaluación : un modelo para el autoconocimiento de los centros educativos'.

Resumen basado en el del autor. Resumen en catalán

Conversem, llegim i escrivim : aprenem amb sentit

Resumen basado en el de la publicaci??n

Com podem donar sentit a la tasca amb la sintaxi?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aproximació al disseny de procediments i instruments per a la personalització de l'ensenyament a l'etapa primària des d'una perspectiva inclusiva

The main objective of this research is to found a new process about the personalization's curriculum for pupils with especial educational needs. In this research there are two objectives: the first objective is to describe a procedure for to do the individual planning for this pupils. This procedure is called "Procediment per cartes de personalització" (Pedragosa 2002). The other objective is centered to validate this procedure for teachers who are in active service in primary's etapa and to check if it's a good process for to do the individual planning in an inclusive approach. The procedure's cobcretion is about three basic referents: In the first, we consult with the current regulations, in the second we incorporate the inclusion's approach and the fundamentals of universal learning design, and finally we consult Ruiz's (1999) provides. We obtain the information for the research until, during and after of the formation's course (in 2003/2004). We introduced two questionnaire (until and after of formation sessions) and we register all of the sessions with a parlimentary report. About the main research results we can to affirm that the procedure is a good option for the professional's practice. It's an organized, ordered and coherent design with our curriculum. But, in spite of, we can to probate that there some interesting variables which are to influence to the procedure's efficiency.

Polarització comarcal de rendes a Catalunya

Sovint parlem de les comarques catalanes en termes de grups més o menys homogenis. Per exemple, les segmenten en riques i pobres, en dinàmiques i estancades, en interiors o costaneres, etc. Apart de l'interès com a instrument de síntesi, el grau de formació de grups cohesionats i distants entre si pot ser un assumpte rellevant en termes de la cohesió territorial. En aquestes circumstàncies, la disponibilitat d'una mesura específica que permeti la quantificació precisa d'aquest fenomen sembla particularment útil. En aquest sentit, la literatura ens ha suggerit diverses mesures de polarització, entre les que s’haurien de destacar els Índexos de Polarització Generalitzada (Esteban, Gradín i Ray (1999)). El principal objecte d'aquest treball consisteix a aplicar aquestes mesures a la distribució comarcal de la renda a Catalunya al llarg del període 1990-2002. El principal resultat obtingut apunta cap a una creixent polarització econòmica de les comarques que, conjuntament amb l'increment observat en les desigualtats, recolzaria una actitud molt més decidida per part de l'administració en el reequilibri del territori.

Desenvolupament de mesures per comparar transculturalment xarxes personals (USA i Estats Units)

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Florida durant Abril i Maig de 2006. “Application to Immigrant Populations in South Florida and Northeastern Spain" ha permès recollir les xarxes personals d’immigrants en els dos països mitjançant un qüestionari implementat amb un software desenvolupat ex professo per recollir i presentar visualment les dades. Es van revisar i assemblar les entrevistes i qüestionaris realitzats a Catalunya i a Estats Units (Miami i Nova York, especialment). Fins al moment s’han revisat i analitzat uns 450 casos. Un cop depurada i analitzada la informació obtinguda s’ha pogut disposar per primer cop de mesures globals pels diferents col•lectius estudiats. L'objectiu global del projecte és entendre les implicacions que les estructures de les xarxes personals tenen en relació a un conjunt de conductes (de salut, d'ús de la llengua, etx) i les autoconcepcions. En aquest sentit era necessari desenvolupar un seguit de mesures que permetessin comparar i documentar la variació de les estructures de les xarxes personals a diferents cultures, nivells socioeconòmics, gènere, religió, etc. i incorporar-les com a variables independents als models explicatius.En aquest moments s’està desenvolupant un índex basat en variables estructurals (número de components de la xarxa, densitat, grau d’intermediació, etc.) i variables de composició (proporció de persones diferents del país d’origen, entre d'altres). La idea és disposar d’un índex d’heterogeneïtat de la xarxa social comparable entre els diferents col•lectius. Malgrat que el treball continua, la principal conclusió a la que s’ha arribat és que al menys a Espanya a mida que passa el temps augmenta el nivell d’heterogeneïtat de les xarxes personals. És a dir, que desprès d’un ràpid procés de canvi i una fase de transnacionalitat la tendència és a reduir aquest nivell (pels costos socials i econòmics que comporta) depenent, naturalment, de factors com l’origen temporal (primera onada o successives), el tipus de col•lectiu i el sexe.