999 resultados para Matemàtica -- Ensenyament -- Congressos
Resumo:
Us presentem, pel seu inters, uns extractes de la conferncia que lescriptor Antoni Puigverd va dictar a la Facultat de Cincies de lEducaci i Psicologia de la UdG el dia 18 de novembre de 2009, en la sessi inaugural del Mster en Professorat dESO i de Batxillerat, Formaci Professional i Ensenyament didiomes
Resumo:
Lestudi es centra en lanlisi i valoraci que fan els propis estudiants universitaris amb qui sinteractu en un projecte dintegrar ls del diari escolar, com a un element essencial del portafoli personal per tal que actu com a recurs potenciador de laprenentatge dels continguts conceptuals i procedimentals de les assignatures de Didctica de la Matemàtica, alhora que element transcendental per ladquisici de competncies professionals (treball cooperatiu, millora de la capacitat comunicativa, s de recursos de noves tecnologies, dissenys avaluatius; capacitat de reflexi i anlisi de concepcions i filosofia educativa; ...) i de competncies de millora personal (capacitat crtica, autoconeixement; solidaritat i respecte a les diferncies personals; ...) i, per altre costat, eina de revisi de la docncia impartida i, recurs avaluatiu per a la millora i innovaci didctica. Lexperincia sha portat a terme al llarg de nou cursos a la Facultat dEducaci i Psicologia de lUdG en els estudis de mestre de primria i a lassignatura de Didctica de la Matemàtica I i Didctica de la Matemàtica II. La recerca que es descriu es centra exclusivament en un dels grups on sha aplicat aquesta experincia, els estudiants de segon del curs 2008-09. Es tracta de sintetitzar i exemplificar en un cas concret el treball i enfoc desenvolupat. Lobjectiu de la recerca ha prets detectar i avaluar els resultats obtinguts atenent els criteris i consideracions dels propis estudiants que han estat els subjectes actius de lexperimentaci del projecte. A nivell metodolgic sha utilitzat una estratgia danlisi qualitativa feta a partir del test CVUDE (Criteris i Valoracions de ls del Diari Escolar) on de manera lliure i oberta cada estudiant ha valorat els aspectes que al seu entendre ha comportat el Diari Escolar. Fruit del buidat daquest test, selabor el test ICVUDE (Incidncia dels Criteris i Valoracions de ls del Diari Escolar) per tal danalitzar quantitativament el grau dincidncia i interioritzaci personal de cada un dels diferents criteris establerts per CVUDE. Lanlisi dels resultats demostra que lexperincia resulta plenament satisfactria i que els objectius establerts com a base del projecte han estat assolits en bona mesura de manera que el diari escolar resulta ser un excellent recurs per ajudar a desenvolupar competncies professionalitzadores, personals i daprenentatges especfics de la matria
Resumo:
L'ensenyament de les matemtiques i les cincies segons Baldiri Reixac. Baldiri Reixac enfoca l'ensenyament de les cincies i de les matemtiques sota l'ptica de l'experincia quotidiana. Vol relacionar l'explicaci, freqentmenc abstracta per la naturalesa propia del tema que exposa, amb les coses que els nois veuen, coneixen, senten i amb les que viuen
Resumo:
Conferncia emmarcada dins el III Workshop Biblioteca UdG en l'apartat de valoraci de la implementaci dels Graus: el punt de vista docent, on es parla del canvi en els estudis de postgrau i mster en l'mbit de la Psicologia de la Salut de cares al nou sistema d'aprenentatge centrat en l'assoliment de continguts, habilitats i competncies per part de l'estudiant. Tamb es parla del suport que proporciona la Biblioteca en aquest tipus d'ensenyament
Resumo:
Nul ne songe nier quil y ait des diffrences entre les lves en mathmatiques . Cependant, la description de ces diffrences prend plusieurs formes et sappuie sur des types de corpus galement multiples selon le champ de recherche dans lequel lon sinscrit: certains sintressent plutt aux diffrences de performances en considrant les productions crites de ces lves, dautres plutt aux diffrences dans les comportements partir denregistrements de sances, dautres encore aux diffrences dans les ressentis, partir dentretiensCependant encore, les interprtations ou les explications apportes ces diffrences sont aussi multiples : elles peuvent ainsi tre intrieures lespace de la classe ou au contraire extrieures au monde scolaire si par exemple elles sont recherches dans les diffrences entre les milieux socio-culturels dans lesquels les enfants voluent.Nous souhaitons montrer comment une approche didactique apporte un clairage intressant cette problmatique des descriptions et des interprtations des diffrences entre lves
Resumo:
Segn Polya (1962), la principal finalidad de las matemticas del currculum de secundaria es ensear a los alumnos a PENSAR. Este "pensar" lo identificamos, al menos en una primera aproximacin, con "la resolucin de problemas, considerada de suma importancia en el currculum de matemticas de nuestro pas (Departament dEducaci, 2008). Adems de una herramienta para aprender a pensar matemticamente, la resolucin de problemas la consideramos, en s misma, como un mtodo de enseanza: es la interaccin con situaciones problemticas la que hace que los alumnos construyan activamente su conocimiento (Vila y Callejo, 2004; Onrubia y otros, 2001)
La Formacin inicial de los maestros en didctica de las matemticas a travs de los materiales docentes
Resumo:
Analizando informaciones de diversas fuentes sobre resultados en Educacion Matemtica de nios de Educacion Primaria (TIMMS1, Informe PISA2, contacto con profesionales), es fcil constatar la gran dificultad que muchos de ellos tienen para alcanzar el nivel matemtico que sera deseable en una sociedad como la actual, que necesita ciudadanos bien formados y particularmente en sta materia que se encuentra en multitud de situaciones cotidianas y en la base de la mayora de conocimientos cientficos e informticos
Resumo:
Prparer la classe constitue une des tches professionnelles affrentes chaque enseignant. Cette tche, dont laction denseignement mene auprs des lves rsulte, seffectue dans un espacetemps distinct de celui de la classe. Comment les enseignants du premier degr qui, linverse des enseignants du second degr, doivent enseigner toutes les disciplines ralisent-ils cette tche? Quelles ressources utilisent-ils? Les manuels qui reprsentent une grande part des supports proposs et commercialiss par les diteurs constituent une ressource
Resumo:
Le cahier des charges franais de la formation des matres a introduit en 2007 (BOEN n1, 4 janvier 2007) un rfrentiel de comptences pour lensemble des mtiers de lenseignement. Outre la dfinition de dix comptences, appuye sur des listes de ressources (capacits, connaissances et attitudes), ce cahier des charges a introduit lvaluation professionnelle par comptences, valuation laquelle participe lensemble des intervenants dans la formation initiale des professeurs-stagiaires. Lvaluation est opre au vu de situations denseignement-apprentissage prpares, ralises, analyses par les stagiaires. La rflexivit est par consquent une disposition construire chez les professeurs-stagiaires, grce des dispositifs de formation par alternance entre situations de formation et situations denseignement
Resumo:
Resum de les prctiques desenvolupades lestiu de 2007 a lescola Creciendo Juntos, situada a Parque Paso del Rey de Moreno, una ciutat de la perifria de Buenos Aires, Argentina. Es basa principalment en lanlisi dun projecte dinnovaci en lrea de matemtiques qu realitzava lescola
Resumo:
Entendemos que ensear Matemticas en la titulacin de Arquitectura no debe ser nicamente transmitir frmulas, resultados o tcnicas, sino tambin formar a los estudiantes en un desarrollo creativo de sus capacidades y en un uso inteligente de estrategias matemticas ante problemas de Arquitectura
Resumo:
Competncies Acadmiques i Professionals Integrades (dara en davant CAPI) s un mdul de 12 crdits del Grau en Psicologia que es reparteixen de 3 en 3 crdits al llarg del 1er i 2on semestre del primer curs, el 1er semestre del segon curs i el 1er semestre del 3er curs. El curs 2009-10 hem desplegat 6 dels primers crdits. Amb la introducci daquest mdul en el pla destudis del grau en Psicologia es pretn donar una dimensi ms professionalitzadora al perfil de la titulaci, atenent de manera particular al desenvolupament de la competncia reflexiva com a fil vertebrador dels processos daprenentatge
Resumo:
Descripci de l'incorporada en el Prcticum de Primer de Grau d'Infermeria de lEscola Universitria d'Infermeria de la UdG i primera valoraci de la seva implantaci
Resumo:
Per aconseguir un aprenentatge significatiu en el concepte datenci sanitria integral sobre el procs de morir ens va semblar interessant utilitzar com estratgia didctica el role-playing. Aquesta metodologia afavoreix que els estudiants escenifiquin entrant empticament al paper de qualsevol dels personatges simblics que es troben en la situaci del procs de morir: afectat, cuidador/s, professional sanitari. En aquest marc permet que els estudiants a partir duna dinmica de grup identifiquin conceptes, procediments, actituds, valors i normes a partir de la vivenciaci difcilment assolibles amb daltres metodologies. En aquesta lnia coneixen a fons limpacte multidimensional que genera una situaci de malaltia crnica irreversible i la repercussi en les vides de les persones implicades en el procs. Aquesta experincia didctica, provoca un canvi dactitud en les components cognitives, emocionals o afectives i conductuals. La tcnica del role-playing s una via ideal per incidir en la component afectiva i emocional que en la sessi magistral mostra una enorme complexitat didentificar i retroalimentar. Aquesta intervenci repercuteix directament en laprenentatge i modificaci de la conducta i en ladquisici duns continguts apresos des duna experincia vivencial i grupal. El procs destructuraci racional de la vivncia transfereix a un ensenyament-aprenentatge significatiu
Resumo:
Lexperincia docent que es presenta a continuaci es porta a terme des del curs 04/05 amb els/les estudiants/es dinfermeria matriculats/des a lassignatura dInfermeria Materno Infantil de la Diplomatura dInfermeria que simparteix a lEscola Universitria dInfermeria de la UdG, i dins el marc de les prctiques clniques
