Public-private sector wage differentials by type of contract: evidence from Spain

The article examines public-private sector wage differentials in Spain using microdata from the Structure of Earnings Survey (Encuesta de Estructura Salarial). When applying various decomposition techniques, we find that it is important to distinguish by gender and type of contract. Our results also highlight the presence of a positive wage premium for public sector workers that can be partially explained by their better endowment of characteristics, in particular by the characteristics of the establishment where they work. The wage premium is greater for female and fixed-term employees and falls across the wage distribution, being negative for more highly skilled workers.

Evolución de las diferencias salariales por razón de sexo

El artículo examina los determinantes del diferencial salarial por razón de sexo y de sus cambios entre 1995 y 2002 mediante una extensión de la metodología propuesta por Juhn et al. (1991, 1993) adaptada a los microdatos emparejados empresa-trabajador de la Encuesta de Estructura Salarial. La evidencia obtenida muestra que el origen fundamental del diferencial radica en la influencia del establecimiento de filiación de los trabajadores y de factores inobservables. Se constata también que la exigua reducción del diferencial con el transcurso del tiempo se debe a que la intensificación de la segregación de las mujeres en establecimientos que pagan salarios comparativamente bajos (caracterizados fundamentalmente por una elevada feminización de su fuerza laboral) contrarresta en buena medida el efecto que en sentido contrario ejercen diversos factores, especialmente la mejora de las cualificaciones relativas de las mujeres. La intensificación de este tipo de segregación es más pronunciada en el caso de las mujeres de mayor cualificación, hasta el punto de que esta circunstancia da lugar, de forma diferenciada para este colectivo, a una ampliación de la brecha salarial frente a hombres de características equivalentes.

El dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formació d’una consciència democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constitució de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucció, a partir de l’any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l’educació és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuració d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidació, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

Les dones i la nova ciutadania: cap a una educació per a la igualtat des de la diferència

En aquest article es presenten els interrogants clau que avui dia planteja l'educació per a la ciutadania paritària. S'analitzen dues dicotomíes bàsiques en aquest camp: "àmbit públic/àmbit privat" i "igualtat/diferencia". Aquestes dicotomíes s'han construït sobre la diferenciació sexual entre home i dona. De tal forma que l'esfera d'allò públic, de la política, de la ciutadanía, se l'hi ha adjudicat a l'home, mentre que la dona ha quedat relegada a l'àmbit del privat, d'allò quotidià, de la família. S'aporten evidencies que posen de manifest en què moment estem. Així, se planteja la situació de les dones en diferents esferes: en el món educatiu i de la docència, en el món del treball i en els mitjans de comunicació. Per altra lloc, es recullen els principis i assumpcions bàsiques d'una educació per a la igualtat des de la diferència. Conclou l'article amb una sèrie de reptes que té pendent l'educació per a la ciutadanía paritària en aquest mil·lenni.

Taller Igualtat UB

Taller dins la VII Trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia Campus Pedralbes. 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013. http://www.ub.edu/trobades/. Taller 1: Què s’ha fet en el pla d’igualtat de gènere?

Què prefereix el teu cervell, jerarquia o igualtat?

Un grup de científics suggereix una base neurobiològica per a les actituds socials i polítiques

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Selectivitat renovada. Les proves d'accés a la universitat afavoreixen la igualtat d'oportunitats

Milers d'estudiants estan pendents de les proves d'accés a la universitat, la famosa selectivitat, per accedir als estudis desitjats. Unes proves d'estructura i continguts renovats, però amb temes per resoldre.

Un Pla d'igualtat entre homes i dones a la UdG

Per suggeriment de la Comissió de Dona i Ciència, el 21 d'abril del 2006 la Junta Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya va instar de manera oficial que totes les unversitats catalanes iniciessin l'elaboració d'un pla d'igualtat entre homes i dones, i que aquest estigui redactat abans de finals de l'any 2007

Identitats en moviment. Igualtat i pluralitat a la Universitad Intercultural de Chiapas

Estudi sobre estudiants de la Universidad Intercultural de Chiapas per explorar les diferents identitats culturals i les seves relacions

Llei d'igualtat, una llei necessària.'Ley de igualdad, una ley necesaria'.

Se menciona y se analiza la aprobación de la ley de igualdad efectiva entre mujeres y hombres el 15 de marzo de 2007. Esta ley pretende hacer realidad el principio de igualdad de trato y la eliminación de toda discriminación hacia las mujeres, contemplando un conjunto de medidas que afectan a la vida política, jurídica y social. Se reconoce el derecho a la conciliación de la vida personal y laboral y la necesidad de hacerla extensiva a todos los regímenes de la Seguridad Social.