Avaluació de la sessió plenària de l'ABP en els estudis d'Infermeria

En el marc de l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior i a partir del procés de Bolonya, es configura un disseny de canvi estratègic per crear un espai comú de reconeixement de l’ensenyament-aprenentatge, en què professors i alumnes participen i elaboren amb l’objectiu d’aconseguir respostes professionals a les demandes i necessitats socials del nostre entorn. Des d’aquesta perspectiva fa 4 anys l’escola d’infermeria va introduir l’aprenentatge basat en problemes (ABP o PBL) com a impuls per contemporaneitzar la metodologia tradicional aconseguint uns resultat excel·lents. En aquest punt i amb l’objectiu de desplegar, complementar i millorar l’estratègia didàctica es proposa implementar i avaluar la sessió plenària a fi i efecte d’incorporar un element addicional i finalista de l’ABP, en el qual estudiants i professors puguin objectivar i ser testimonis de la consecució dels objectius i el tractament dels continguts treballats en les sessions tutorials de cadascun del grups i cursos respectivament. La inclusió de la sessió plenària permetrà crear un context d’exposició comú, obert i interdisciplinari favorable per la discussió dels continguts treballats en cadascun dels objectius que integren el cas. Amb la sessió plenària, la construcció del coneixement és compartida pel grup, ja que s’ha adquirit en les sessions tutorials prèvies de l’ABP. La importància de la interacció no rau exclusivament en la dimensió comunicativa sinó que a més suposa la mediació per l’estructuració de la dimensió cognitiva. El total de la mostra d’estudiants correspon a 297 estudiants, 71 dels quals són de primer curs, 79 de segon curs i 147 de tercer curs . Cal incidir que el tercer curs ha participat en dues sessions plenàries al primer semestre i per tant s’han valorat les dues ( n=74, primera sessió i n=73, segona sessió). En quant a la mostra de professors assistents a la sessió plenària correspon a 15 professors, repartits en els 3 cursos acadèmics. En virtut dels resultats s’observa que l’experiència de la sessió plenària genera l’escenari idoni per la comunicació i expressió verbal dels i entre alumnes el que suposa una oportunitat excepcional per consolidar i incorporar nous coneixements aconseguint un aprenentatge significatiu i consistent. Com a conclusió, considerem convenient continuar apostant pel manteniment de la sessió plenària, ara bé, a fi d’optimitzar el seu resultat, cal valorar en profunditat els punts forts i febles detectats tant pels professors com pels estudiants i realitzar els canvis pertinents

Orientacions per a la intervenció socioeducativa en els serveis de pediatria hospitalària

Estudi de la realitat de la intervenció socioeducativa dirigida als infants i adolescents en el context hospitalari, considerant-lo un tema desconegut, innovador per ser un possible i futur àmbit d’intervenció de l’educador/a social

El Conjunt instrumental Orff com a dinamitzador de la motivació en els alumnes de música d’educació secundària

L’estudi que es presenta a continuació aporta una experiència a l’entorn de l’efectivitat del CIO com a material capaç d’incentivar un canvi en l’actitud i en la implicació de l’alumnat d’ESO cap a l’assignatura de música. Aquesta investigació va néixer com a conseqüència de la necessitat d’estimular la motivació personal dels alumnes de dos grups-classe d’ESO cap a la matèria després de detectar la manca d’interès i la facilitat amb què es distreien a l’aula. Aquesta percepció es va poder corroborar mitjançant la realització d’uns qüestionaris informals realitzats a finals del curs 2005-2006 on es demanava a l’alumnat que escrivissin tres aspectes positius i tres de negatius del que havien fet a l’assignatura durant aquell curs. Amb aquesta breu indagació es va confirmar que l’opinió més generalitzada entre l’alumnat era que s’avorrien sovint a les classes perquè eren massa teòriques. Arran d’aquests resultats, es va decidir canviar l’orientació de l’assignatura per tal d’estimular el “fer música” per davant de la “transmissió” de continguts més conceptuals. De les diverses opcions possibles, es va optar per introduir el CIO com a eina per fer possible aquest canvi, ja que algunes experiències educatives prèvies realitzades amb aquest tipus de material demostraven que la intervenció amb els instruments Orff podia contribuir a incrementar l’interès de l’alumnat cap a la matèria i alhora aportar nombrosos beneficis per a la pràctica musical

Els infants del carrer. 'Los niños de la calle'.

Las Naciones Unidas cifran en alrededor de 150 millones a los niños de la calle, con edades entre 3 y 18 años. El 40 por ciento no tiene hogar y el 60 por ciento trabaja en la calle para ayudar a sus familias. Este material se compone de diversos apartados: Introducción, Qué son los niños de la calle, Causas, La vida en la calle, Cifras, Asociaciones antiniños de la calle, La realidad del mundo, Testimonios de niños y niñas de la calle, Documentos, La temática en la literatura y en el cine.

Com conceben la lectura els infants que aprenen a llegir. 'Cómo conciben la lectura los niños que aprenden a leer'.

Resumen de las autoras en catalán

Els infants, l'espai i la forma de les coses. 'Los niños, el espacio y la forma de las cosas'.

Resumen de la revista en catalán

Els infants, la pau, la guerra i allà lluny el Fòrum. 'Los niños, la paz, la guerra y allá a lo lejos el Fórum'.

Resumen de la autora en catalán

Els infants, la pau, la guerra i, allà lluny, el Fòrum. 'Los niños, la paz, la guerra y, ahí lejos, el Fòrum'.

Resumen de la autora en catalán

No es pot leer lligat, hay que leer separat : el que saben de lletra els infants nouvinguts. 'No se puede leer ligado, hay que leer separado : lo que saben de letra los ni??os reci??n llegados'

Resumen basado en el de los autores en catal??n

De què aprenen els infants? Del que els diem o del que fem?.'¿De dónde aprenden los niños? ¿De lo que les decimos o de lo que hacemos?'.

Reflexión sobre lo que se consideran fracasos a nivel escolar y social. La autora parte de la idea de que los adultos transmiten ideas contradictorias en lo que dicen y en lo que hablan, creando así el fracaso. Considera que deben buscarse las causas con el fin de saber porqué se producen estas situaciones a principios del S XXI.

Temps i aspecte : com els infants aprenen a parlar del passat. 'Tiempo y aspecto : cómo los niños aprenden a hablar del pasado'.

Describir el uso de aspectos léxicos y morfosintácticos relacionados con las marcas de tiempo y aspectos verbales del pasado en catalán y castellano. Aportar nuevos datos a los estudios trans-lingüísticos y discutir algunos modelos de la adquisición del lenguaje. 2 niños bilingües (catalán y castellano) y 1 niña monolingüe en catalán de nivel sociocultural medio-alto y con edades de 2 a 5 años. Introduce una base teórica de los modelos de adquisición del lenguaje y de las categorías lingüísticas de referencia temporal. Graba a los niños en conversaciones espontáneas con los adultos. Realiza un estudio longitudinal transcribiendo los registros. Hace una descripción de los tiempos gramaticales y establece la secuencia evolutiva de emergencia de otras expresiones temporales o aspectuales. Realiza el estudio de un caso. Describe los resultados. Hipótesis: 1. Los niños marcan el aspecto antes que el tiempo. 2. La representación del tiempo gramatical se da a nivel deíctico. Vídeo y magnetófono. Paquete informático Salt. Estudio longitudinal. Estudio de casos. - La secuencia de emergencia de los tiempos gramaticales y de otras expresiones temporales y aspectuales coinciden con lo observado en otros estudios. Se rechaza la hipótesis sobre la anterioridad del aspecto y se propone que los subsistemas temporal y aspectual se construyen simultáneamente y paralelamente. - Los ítems lexicales son incorporados como unidades aisladas y la construcción de categorías es posterior. Las marcas lingüísticas dependen del contexto y cumplen una función indicativa. Lenguaje y cognición son dos entidades interdependientes, por ello desaparece la distinción entre competencia y realización. El uso del lenguaje es necesario para el desarrollo de las funciones mentales superiores y para la integración en la vida social.

Els massatges a les sessions de psicomotricitat: perqu?? ??s important escoltar els infants, encara que no articulin paraules, tot el seu cos parla

Se expone una experiencia did??ctica dirigida a un grupo de alumnos de segundo ciclo de educaci??n infantil. Se desarrolla una actividad de psicomotricidad vinculada al masaje. El masaje infantil pretende transmitir a los ni??os sensaciones y canalizarlas, les ayuda a trabajar el esquema corporal integrando cada parte f??sica y emocional del cuerpo y adem??s, es una pr??ctica l??dica que les tranquiliza y relaja. Para el maestro o la maestra, puede ayudar a interpretar los mensajes de los ni??os: gestos, miradas, llantos, movimientos??? y por tanto, entender su mensaje. Finalmente, se enumeran los objetivos y contenidos del curriculum que pueden reforzarse con la pr??ctica del masaje infantil en las aulas

Els infants i la guerra : consideracions al voltant d'una investigaci?? sobre dibuixos d'escolars durant la Guerra Civil espanyola

Resumen basado en el de la publicaci??n

Experiències en PBL en els estudis d’enginyeria del disseny

L’estructura curricular d’aquests estudis potencia competències transversals i específiques per a l’activitat projectual, en la generació de productes industrials, així com les capacitats creatives i innovadores. Per aconseguir aquestes competències, les diferents assignatures de cada curs estan interrelacionades amb les assignatures de projectes, on el grau de complexitat va creixent a mesura que avancen els cursos. Com objectiu principal proposem que l’estudiant arribi al final de l’assignatura amb dos projectes ben definits, on ha d’haver aplicat de manera satisfactòria els coneixements adquirits a les altres assignatures

Organització de l'assignatura de projectes en els estudis d'enginyeria tècnica agrícola

L’objectiu plantejat ha estat dissenyar i organitzar l’assignatura de Projectes dels estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola de manera que permeti que l’estudiant adquireixi les capacitats que necessita per a desenvolupar aquesta activitat a nivell professional