The Irish pub as a third place : a sociological exploration of people, place and identity

There is considerable interest in alcohol in Irish society, yet minimal sociologcial understanding of its consumption, particularly of the sites where most drinking occurs: the country's 8750 pubs. Despite widespread public discussions on the role of the pub, there is scant social science evidence to better inform debate. Pubs are central to Irish community and are key sites of social interaction. American sociologist Ray Oldenburg has argued that "third places" (neither workplace nor home) are crucial to the maintenance of the community and the enhancement of social capital. According to Oldenburg, the role of the third place in the community is to provide continuity, regularity, a sense of place - all of which conceptually contribute to the construction of the self, the projection of the self within the public sphere, the distribution of social capital and the generation of a collective identity. The pub is the archetypal third place, but Oldenburg is concerned that modern pubs are less able to provide this vital function. Social scientists have suggested that community is in a state of fragmentation and decline due to changes in modes of social interaction and a decrease in shared spaces, resulting in a weakened connection to place. Community without propinquity has been characterised by social alienation, fragmentation and what Oldenburg refers to as the "problem of place" (13). Third places, and thus the Irish pub, have been particularly affected. In order to increase the sociological knowledge of the pub in Ireland, this project critically engages with the pub to assess the importance that public drinking houses have in the everyday. Moreover, this research sets out to investigate the people/place relationship using the pub as an investigative lens and examine the ways in which people shape place, place shapes people and how that relationship is implicated in the construction of irish identities. Furthermore, this is also an articulation of a cultural shift within Ireland and Irish places whose effects are deep and multi-layered. This project aims to explore the development of the contemporary geography of identity as the irish pub as a third place is transformed or disappears from the social landscape.

Reversible behavioural autistic-like regression: A manifestation of a special (new?) epileptic syndrome in a 28-month-old child. A 2-year longitudinal study .

A 28-month-old boy was referred for acute onset of abnormal head movements. History revealed an insidious progressive regression in behaviour and communication over several months. Head and shoulder 'spasms' with alteration of consciousness and on one occasion ictal laughter were seen. The electroencephalograph (EEG) showed repeated bursts of brief generalized polyspikes and spike-wave during the 'spasms', followed by flattening, a special pattern which never recurred after treatment. Review of family videos showed a single 'minor' identical seizure 6 months previously. Magnetic resonance imaging was normal. Clonazepam brought immediate cessation of seizures, normalization of the EEG and a parallel spectacular improvement in communication, mood and language. Follow-up over the next 10 months showed a new regression unaccompained by recognized seizures, although numerous seizures were discovered during the videotaped neuropsychological examination, when stereotyped subtle brief paroxysmal changes in posture and behaviour could be studied in slow motion and compared with the 'prototypical' initial ones. The EEG showed predominant rare left-sided fronto-temporal discharges. Clonazepam was changed to carbamazepin with marked improvement in behaviour, language and cognition which has been sustained up to the last control at 51 months. Videotaped home observations allowed the documentation of striking qualitative and quantitative variations in social interaction and play of autistic type in relation to the epileptic activity. We conclude that this child has a special characteristic epileptic syndrome with subtle motor and vegetative symptomatology associated with an insidious catastrophic 'autistic-like' regression which could be overlooked. The methods used to document such fluctuating epileptic behavioural manifestations are discussed.

A Fitter Future for All - Framework launched

Obesity is a modern lifestyle epidemic that is threatening our health and well-being.This was the key message delivered by Health Minister Edwin Poots at the launch of The Framework for Preventing and Addressing Overweight and Obesity in Northern Ireland 2012-2022: 'A Fitter Future for All'.This ten year strategy will seek to improve the health and wellbeing of people throughout their entire life, from newborns to seniors.Minister Poots said: "We need to face the issue of obesity head on. It's an issue that will require commitment and action from across all sectors, including other government departments and agencies. It is therefore my intention to invest more than £7 million towards tackling the problem of obesity over the next three years."The negative impact on health caused by obesity cannot be over stated. Being obese increases the risk of developing serious illnesses such as heart disease, stroke, some cancers and type 2 diabetes."It is a significant challenge facing modern society and if we don't tackle it now we are storing up a multitude of problems for ourselves in the future."The Minister continued: "More and more of our children and young people are becoming overweight or obese and are putting themselves at risk of developing a range of health problems in their later years."Evidence shows that it is more likely that an obese child will become an obese adult. This in turn will lead to a greater strain on our health and social care services, with more people requiring treatment for obesity related illnesses and specialist care."The proposed framework looks to address a number of key issues, including:-increasing levels of breastfeeding;increasing knowledge and skills about food and its preparationencouraging participation in physical activity;promoting walking and cycling; making sure how we live and where we live encourages and supports healthy eating and physical activity;encouraging and supporting more community involvement with these issues; and;continuation of reformulation of processed foods.The Minister added: "In Northern Ireland 59% of adults are either overweight (36%) or obese (23%). Another worrying statistic is that 8% of children aged 2-15 years were assessed as being obese. These figures demonstrate the scale of the problem and the enormous challenge we are facing."The new framework sets challenging targets. To date we have focussed on simply trying to stop the rise in the levels of obesity, however under A Fitter Future For All we are seeking to actually reduce the level of obesity by 4% and overweight and obesity by 3% among adults. In addition, we are seeking a 3% reduction of obesity and 2% reduction of overweight and obesity among our children and young people." "Meeting these targets will require changes in our lifestyles and behaviours. Most importantly, individuals need to be given the opportunity to make decisions that will benefit their own health and wellbeing".Referring to the 'Give It A Go!' initiative, to increase awareness of the range of nutritional and physical activity initiatives in the southern area, the Minister said: "The Give It A Go! Initiative is a great example of how collaborative work can make such a positive contribution to peoples' lives by providing opportunities for learning, participation in physical activity and for social interaction."Tackling obesity and seeing positive results throughout the life course of the entire population will take time but I strongly believe that the actions set out in this framework will inspire and enable people to improve their diets and be more active."Encouraging people to consider the framework and adopt a healthier lifestyle, the Minister concluded: "Government cannot tackle obesity on its own. We can encourage and promote healthy eating and physical activity but as a society, we must take more individual responsibility for our own health outcomes."Dr Tracy Owen, Consultant in Public Health Medicine with the PHA, said: "The PHA is already working with partner organisations across many of the areas included in the framework 'A Fitter Future for All' and is addressing issues such as developing people's skills and knowledge about healthier eating along with encouraging participation in physical activity. The framework gives us the opportunity to raise awareness of this important area and strengthen action."As the Minister has mentioned, a good example of this coordinated action is the PHA supported initiative Give it a Go! which is providing people in the Southern area with the opportunity to learn about food through supermarket tours and Cook it! classes and to get active through walks, spinning classes and many other activities, all of which are free. These taster sessions are aimed at raising awareness of healthier lifestyles which will ultimately make changes in behaviour more likely."These changes, no matter how small, can help people to lose weight, maintain a healthy weight and bring big benefits to their general health. Importantly, we have developed this joint programme by working closely with our partners, particularly local councils."

Planning Practice Guidance

The Department for Communities and Local Government has published National Planning Practice Guidance which recognises the importance of local infrastructure planning in the development of healthy communities. The guidance supports the National Planning Policy Framework and now includes a section on health and wellbeing. This guidance sets out the government’s planning policies for England and how these are expected to be applied by local authorities. A significant development in the guidance is the recognition of the important role the planning system can play in facilitating social interaction and creating healthy, inclusive communities. Local planning authorities should ensure that health and wellbeing, and health infrastructure are considered in local and neighbourhood plans and in planning decision making.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Les habilitats adaptatives : L'ajuda i l'acompanyament d'un alumne amb discapacitat intel·lectual

Aquest projecte s'ha creat amb la intenció d'elaborar i implementar tasques i/o activitats que, amb els suports i ajuts adequats, han potenciat i han fomentat les habilitats adaptatives, prioritzant aquelles que guarden relació amb les habilitats d'interacció social i les habilitats d'autocura de l'alumnat.

Vuorovaikutuskouluttajana työyhteisöissä

This thesis concerns organizing a workshop about interaction in the various communities represented by Helsinki city's social welfare department. There were seventeen workshops altogether and they were organized in different communities; for example, in a children's daycare centre. The aim was to gain experience in the planning and organizing of these kinds of workshop. The workshops focused on dealing with interactive quetions arising out of the very community which was taking part in the workshop. These questions were discussed and handled using a technique called forum-statues. This means that the problems arising from the community were presented as living pictures to the group. There was also a short theoretical element concerning interactions between people, self-esteem, the different phases in developing a group, and the effects of conflicts in groups. There was a high degree of interest in the research and places were soon filled. The workshops consisted of a warming part with a lot of playing, a deepening part with questions arising out of the group, and a relaxation and feedback part at the end. The basis of the workshop was similar for all seventeen workshops. The athmosphere in workshops was discussive and open. The participants were engouraged to express there opinions and point of views. Feedback from the participantswas very positive. The participants obtained new points of view, according there fellow workers, and the community spirit improved. Shortage of time was, unfortunately, a problem. With more time, it would have been possible to go deeper into the problems of interaction within the community. Ceratinly, the research proved that there would be great demand for this kind of workshop in future.

Evolutionary games on complex networks : the emergence and maintenance of cooperation

Abstract The object of game theory lies in the analysis of situations where different social actors have conflicting requirements and where their individual decisions will all influence the global outcome. In this framework, several games have been invented to capture the essence of various dilemmas encountered in many common important socio-economic situations. Even though these games often succeed in helping us understand human or animal behavior in interactive settings, some experiments have shown that people tend to cooperate with each other in situations for which classical game theory strongly recommends them to do the exact opposite. Several mechanisms have been invoked to try to explain the emergence of this unexpected cooperative attitude. Among them, repeated interaction, reputation, and belonging to a recognizable group have often been mentioned. However, the work of Nowak and May (1992) showed that the simple fact of arranging the players according to a spatial structure and only allowing them to interact with their immediate neighbors is sufficient to sustain a certain amount of cooperation even when the game is played anonymously and without repetition. Nowak and May's study and much of the following work was based on regular structures such as two-dimensional grids. Axelrod et al. (2002) showed that by randomizing the choice of neighbors, i.e. by actually giving up a strictly local geographical structure, cooperation can still emerge, provided that the interaction patterns remain stable in time. This is a first step towards a social network structure. However, following pioneering work by sociologists in the sixties such as that of Milgram (1967), in the last few years it has become apparent that many social and biological interaction networks, and even some technological networks, have particular, and partly unexpected, properties that set them apart from regular or random graphs. Among other things, they usually display broad degree distributions, and show small-world topological structure. Roughly speaking, a small-world graph is a network where any individual is relatively close, in terms of social ties, to any other individual, a property also found in random graphs but not in regular lattices. However, in contrast with random graphs, small-world networks also have a certain amount of local structure, as measured, for instance, by a quantity called the clustering coefficient. In the same vein, many real conflicting situations in economy and sociology are not well described neither by a fixed geographical position of the individuals in a regular lattice, nor by a random graph. Furthermore, it is a known fact that network structure can highly influence dynamical phenomena such as the way diseases spread across a population and ideas or information get transmitted. Therefore, in the last decade, research attention has naturally shifted from random and regular graphs towards better models of social interaction structures. The primary goal of this work is to discover whether or not the underlying graph structure of real social networks could give explanations as to why one finds higher levels of cooperation in populations of human beings or animals than what is prescribed by classical game theory. To meet this objective, I start by thoroughly studying a real scientific coauthorship network and showing how it differs from biological or technological networks using divers statistical measurements. Furthermore, I extract and describe its community structure taking into account the intensity of a collaboration. Finally, I investigate the temporal evolution of the network, from its inception to its state at the time of the study in 2006, suggesting also an effective view of it as opposed to a historical one. Thereafter, I combine evolutionary game theory with several network models along with the studied coauthorship network in order to highlight which specific network properties foster cooperation and shed some light on the various mechanisms responsible for the maintenance of this same cooperation. I point out the fact that, to resist defection, cooperators take advantage, whenever possible, of the degree-heterogeneity of social networks and their underlying community structure. Finally, I show that cooperation level and stability depend not only on the game played, but also on the evolutionary dynamic rules used and the individual payoff calculations. Synopsis Le but de la théorie des jeux réside dans l'analyse de situations dans lesquelles différents acteurs sociaux, avec des objectifs souvent conflictuels, doivent individuellement prendre des décisions qui influenceront toutes le résultat global. Dans ce cadre, plusieurs jeux ont été inventés afin de saisir l'essence de divers dilemmes rencontrés dans d'importantes situations socio-économiques. Bien que ces jeux nous permettent souvent de comprendre le comportement d'êtres humains ou d'animaux en interactions, des expériences ont montré que les individus ont parfois tendance à coopérer dans des situations pour lesquelles la théorie classique des jeux prescrit de faire le contraire. Plusieurs mécanismes ont été invoqués pour tenter d'expliquer l'émergence de ce comportement coopératif inattendu. Parmi ceux-ci, la répétition des interactions, la réputation ou encore l'appartenance à des groupes reconnaissables ont souvent été mentionnés. Toutefois, les travaux de Nowak et May (1992) ont montré que le simple fait de disposer les joueurs selon une structure spatiale en leur permettant d'interagir uniquement avec leurs voisins directs est suffisant pour maintenir un certain niveau de coopération même si le jeu est joué de manière anonyme et sans répétitions. L'étude de Nowak et May, ainsi qu'un nombre substantiel de travaux qui ont suivi, étaient basés sur des structures régulières telles que des grilles à deux dimensions. Axelrod et al. (2002) ont montré qu'en randomisant le choix des voisins, i.e. en abandonnant une localisation géographique stricte, la coopération peut malgré tout émerger, pour autant que les schémas d'interactions restent stables au cours du temps. Ceci est un premier pas en direction d'une structure de réseau social. Toutefois, suite aux travaux précurseurs de sociologues des années soixante, tels que ceux de Milgram (1967), il est devenu clair ces dernières années qu'une grande partie des réseaux d'interactions sociaux et biologiques, et même quelques réseaux technologiques, possèdent des propriétés particulières, et partiellement inattendues, qui les distinguent de graphes réguliers ou aléatoires. Entre autres, ils affichent en général une distribution du degré relativement large ainsi qu'une structure de "petit-monde". Grossièrement parlant, un graphe "petit-monde" est un réseau où tout individu se trouve relativement près de tout autre individu en termes de distance sociale, une propriété également présente dans les graphes aléatoires mais absente des grilles régulières. Par contre, les réseaux "petit-monde" ont, contrairement aux graphes aléatoires, une certaine structure de localité, mesurée par exemple par une quantité appelée le "coefficient de clustering". Dans le même esprit, plusieurs situations réelles de conflit en économie et sociologie ne sont pas bien décrites ni par des positions géographiquement fixes des individus en grilles régulières, ni par des graphes aléatoires. De plus, il est bien connu que la structure même d'un réseau peut passablement influencer des phénomènes dynamiques tels que la manière qu'a une maladie de se répandre à travers une population, ou encore la façon dont des idées ou une information s'y propagent. Ainsi, durant cette dernière décennie, l'attention de la recherche s'est tout naturellement déplacée des graphes aléatoires et réguliers vers de meilleurs modèles de structure d'interactions sociales. L'objectif principal de ce travail est de découvrir si la structure sous-jacente de graphe de vrais réseaux sociaux peut fournir des explications quant aux raisons pour lesquelles on trouve, chez certains groupes d'êtres humains ou d'animaux, des niveaux de coopération supérieurs à ce qui est prescrit par la théorie classique des jeux. Dans l'optique d'atteindre ce but, je commence par étudier un véritable réseau de collaborations scientifiques et, en utilisant diverses mesures statistiques, je mets en évidence la manière dont il diffère de réseaux biologiques ou technologiques. De plus, j'extrais et je décris sa structure de communautés en tenant compte de l'intensité d'une collaboration. Finalement, j'examine l'évolution temporelle du réseau depuis son origine jusqu'à son état en 2006, date à laquelle l'étude a été effectuée, en suggérant également une vue effective du réseau par opposition à une vue historique. Par la suite, je combine la théorie évolutionnaire des jeux avec des réseaux comprenant plusieurs modèles et le réseau de collaboration susmentionné, afin de déterminer les propriétés structurelles utiles à la promotion de la coopération et les mécanismes responsables du maintien de celle-ci. Je mets en évidence le fait que, pour ne pas succomber à la défection, les coopérateurs exploitent dans la mesure du possible l'hétérogénéité des réseaux sociaux en termes de degré ainsi que la structure de communautés sous-jacente de ces mêmes réseaux. Finalement, je montre que le niveau de coopération et sa stabilité dépendent non seulement du jeu joué, mais aussi des règles de la dynamique évolutionnaire utilisées et du calcul du bénéfice d'un individu.

Shared knowledge

Agents use their knowledge on the history of the economy in orderto choose what is the optimal action to take at any given moment of time,but each individual observes history with some noise. This paper showsthat the amount of information available on the past evolution of theeconomy is an endogenous variable, and that this leads to overconcentrationof the investment, which can be interpreted as underinvestment in research.It presents a model in which agents have to invest at each period in one of$K$ sectors, each of them paying an exogenous return that follows a welldefined stochastic path. At any moment of time each agent receives an unbiasednoisy signal on the payoff of each sector. The signals differ across agents,but all of them have the same variance, which depends on the aggregate investmentin that particular sector (so that if almost everybody invests in it theperceptions of everybody will be very accurate, but if almost nobody doesthe perceptions of everybody will be very noisy). The degree of hetereogeneityacross agents is then an endogenous variable, evolving across time determining,and being determined by, the amount of information disclosed.As long as both the level of social interaction and the underlying precisionof the observations are relatively large agents behave in a very preciseway. This behavior is unmodified for a huge range of informational parameters,and it is characterized by an excessive concentration of the investment ina few sectors. Additionally the model shows that generalized improvements in thequality of the information that each agent gets may lead to a worse outcomefor all the agents due to the overconcentration of the investment that thisproduces.