Sala de llum i construccions

L???article descriu un projecte d???innovaci?? pedag??gica dirigit a alumnes d???Educaci?? Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Es comenta que els nens estan pressionats a cr??ixer i a madurar cada vegada m??s aviat ja que s???anteposen els continguts del curr??culum front a exercicis que desenvolupin l???emotivitat, la relaci?? amb els altres i l???autoestima. La proposta pedag??gica es concreta en la definici?? de quatre espais-ambients diferents en els quals s???agrupen nins de diferents edats. Amb aquestes activitats es pret??n enriquir les relacions entre grups d???alumnes i els seus mestres; desencadenar din??miques de pensament, simbolisme i creaci??; afavorir la motricitat dels nens; adquirir autoconfian??a; fomentar el treball en equip, etc. Els resultats d???aquestes activitats denoten que els nens aprenen a observar, actuar, preveure el resultat de la seva acci??, sentir els l??mits de les seves possibilitats i modificar les accions. Es conclou que, gr??cies a aquest canvi metodol??gic, els nens s???impliquen en el seu paper col??laboratiu; augmenten la concentraci?? en el treball, i sincronitzen l???acci?? motriu i mental. No obstant aix??, es detecta certa aversi?? cap a les propostes m??s obertes i s???evidencien espais que, en un moment determinat, no s??n tan utilitzats com la resta. Aquest fet d??na lloc a una valoraci?? i posterior replantejament de l???activitat.

Els ambients al CEIP Son Basca

Aquest article es va escriure el 2009. Des de llavors, les autores han anat fent cam?? realitzant modificacions de diferents aspectes per tal d'adaptar-se a les necessitats i demandes dels infants. Actualment, no es treballen aquests mateixos ambients ja que s???ha anat perfilant la filosofia de feina com a equip de cicle i com a centre.

Els massatges a les sessions de psicomotricitat: perqu?? ??s important escoltar els infants, encara que no articulin paraules, tot el seu cos parla

Se expone una experiencia did??ctica dirigida a un grupo de alumnos de segundo ciclo de educaci??n infantil. Se desarrolla una actividad de psicomotricidad vinculada al masaje. El masaje infantil pretende transmitir a los ni??os sensaciones y canalizarlas, les ayuda a trabajar el esquema corporal integrando cada parte f??sica y emocional del cuerpo y adem??s, es una pr??ctica l??dica que les tranquiliza y relaja. Para el maestro o la maestra, puede ayudar a interpretar los mensajes de los ni??os: gestos, miradas, llantos, movimientos??? y por tanto, entender su mensaje. Finalmente, se enumeran los objetivos y contenidos del curriculum que pueden reforzarse con la pr??ctica del masaje infantil en las aulas

L'espectacle ha de continuar

Se expone una experiencia educativa desarrollada en un colegio de educaci??n infantil y primaria en la que el eje central es una representaci??n teatral. La programaci??n de la actividad se desarrolla desde diferentes asignaturas del curr??culo educativo: educaci??n pl??stica, m??sica, lengua, etc. El resultado de la experiencia da lugar a la representaci??n de una obra teatral en la que participa toda la comunidad del centro y que representa un elemento de identidad del mismo como tradicion el mes de diciembre.

Els processos de socialització dels adolescents immigrants: la xarxa d’amistats del jovent nouvingut a Palma

La consolidació d’una xarxa d’amistats esdevé una vertadera prioritat en la vida de qualsevol adolescent, més encara si es tracta de persones que han aterrat recentment en un entorn que els resulta del tot desconegut. D’aquesta manera, l’article que us ocupa pretén oferir una panoràmica real dels processos de socialització dels joves immigrants, tot partint d’un estudi empíric realitzat a la ciutat de Palma que analitza tres col·lectius concrets: argentins, marroquins i xinesos. Així, doncs, els resultats aquí plantejats permeten interpretar amb certa nitidesa quina és la genètica a partir de la qual es vertebren les relacions amb iguals d’aquests nouvinguts, amb les conseqüències que de tots aquests processos es poden derivar, en Educació Infantil i del Grau en Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears.

Estudi guarderies: Eivissa i Formentera 2002

Esta publicaci??n es una iniciativa de la Oficina de Defensa de los Derechos del Menor (ODDM) de la Conselleria de Bienestar Social del Gobierno de las Islas Baleares. Este estudio corresponde al estudio censal de 24 guarderias abiertas en Ibiza y Formentera en el momento de este trabajo de campo (febrero 2002). Este estudio pretende referenciar el nivel de adecuaci??n a los requisitos m??nimos que marcan el Real Decreto 1004/1991, de 14 de junio, por el cual las guarder??as se deben transformar en centros de educaci??n infantil, la aplicaci??n del Decreto 66/2001, de 4 de mayo, por el cual se establece el cirr??culum de educaci??n infantil en las Islas Baleares y la normativa europea UNE-EN 1176-1177, sobre seguridad en las ??reas de juego.

La Contribución de los conocimientos de los alumnos a los procesos de aprendizaje

El aprendizaje de la lengua escrita, como cualquier otro aprendizaje, es un resultado conjunto del aprendiz y del entorno. Aunque seria más apropiado hablar de los entornos, en plural, ya que este aprendizaje se nutre de múltiples entornos: la familia, la comunidad cercana, la escuela, el aula. La misma multiplicidad impera en los conocimientos y habilidades del aprendiz. El presente trabajo forma parte de un proyecto que estudia la contribución del aula y de los conocimientos del aprendiz al aprendizaje de la lengua escrita (SEJ2006‐05292) pero aquí nos centraremos en la contribución de aprendiz. Nos hemos propuesto, en primer lugar detectar el conocimiento inicial de los niños en lectura y escritura y en un conjunto de ámbitos considerados clave para su aprendizaje y, en segundo lugar comprobar el desempeño de esos mismos niños al finalizar el primer grado de primaria. Aunque la construcción de conocimientos sobre la lengua escrita es muy precoz, en nuestro medio el último ano de educación infantil y el primero de educación primaria se consideran clave para este aprendizaje. Por lo tanto, evaluamos esos conocimientos al comenzar el ultimo ano de educación infantil (evaluación inicial) y al final de primer curso de primaria (evaluación final). En tercer lugar nos propusimos explicar progresos o retrocesos en el aprendizaje de la lengua escrita. Para ello, comprobamos la incidencia del conocimiento inicial y de las prácticas docentes en los logros de aprendizaje pero también las interacciones y las estrategias que los niños ponen en juego en el aula. Observamos a un grupo reducido de alumnos en actividades de aula caracterizadas por diferentes perfiles de prácticas docentes durante el último ano de educación infantil y el primero de educación primaria

Transformación curricular del proceso de enseñanza-aprendizaje musical en la etapa 0-3

La propuesta de trabajo musical con los bebés que estamos desarrollando parte de una concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje centrada en el desarrollo de las capacidades de los niños. Siguiendo los presupuestos de la psicología cognitiva, el desarrollo de la aptitud musical se realiza mediante actividades relacionadas con la improvisación o composición, la interpretación o ejecución y la audición o percepción musical activa, que se corresponden con las funciones de los músicos profesionales de compositor, intérprete, director y crítico respectivamente. Estos papeles se llevan a cabo mediante las actividades musicales escolares tradicional es relacionadas con la expresión vocal, instrumental, el movimiento y la danza, y la audición musical activa

Les Didàctiques específiques en context: un valuós potencial per crear xarxes d’aprenentatge més enllà de les aules universitàries. El cas del projecte Pol·len a la ciutat de Girona

L’experiència que presentem és un exemple del potencial que tenen les didàctiques específiques per desenvolupar i treballar competències generals i específiques dels mestres en educació infantil i primària

Col·laboració interdisciplinar per a la creació de continguts 2.0.

En aquesta experiència de col•laboració s'han combinat les capacitats i necessitats d'alumnes de dos titulacions ben diferents (informàtica i educació infantil). Amb l'objectiu de dissenyar e implementar una serie de pàgines web sobre temàtiques treballades a diverses assignatures, s'han format equips heterogenis. Aquesta heterogeneïtat ha facilitat la definició del rolls i responsabilitats dins de l'equip. Els resultats obtinguts han estat sorprenents tant per la seua qualitat tècnica i de continguts, com per les habilitats adquirides pels alumnes de les dues titulacions

La importància del pati escolar: com els patis escolars poden contribuir a l’educació ambiental

Article que reflexiona sobre la importància del pati escolar, i com aquests poden contribuir a l’educació ambiental dels infants

Orientar la posada en marxa del TFG en el context dels nous graus de magisteri: elaboració d'una guia per a la seva planificació, gestió i avaluació

En el marc del projecte APRÈN 2008-2011, inscrit en el 'Programa d'ajuts per al desenvolupament de projectes d'incorporació a la recerca en educació' de la URV, un equip de professors d'aquesta universitat adscrits a l'àrea de Psicologia Evolutiva i de l'Educació ens vam proposar de confeccionar una Guia que facilites la realització del Treball Fi de Grau (TFG) en la titulació dels nous graus de Magisteri. El punt de partida per a dur a terme l'elaboració d'una Guia per al TFG ha estat revisar la definició conceptual i els enfocaments d'aquesta matèria que consten en el programa formatiu de la titulació dels graus de Mestre/a a la URV en particular, i en d'altres universitats catalanes en general. També, com a pas previ a la preparació de la Guia, hem analitzat algunes qüestions estratègiques entorn a la planificació, gestió i avaluació del TFG en altres referents documentals complementaris als plans d'estudi. Aquest conjunt de tasques ha culminat amb el document pilot 'Guia per als TFG en el grau de Mestre/a d'Educació Infantil i d'Educació Primària' que, prèvia revisió i aprovació del professorat del Consell d'Estudis de Mestres i dels responsables acadèmics de la FCEP , es publicitarà en suport paper i digital

Aprendizaje y desarrollo de la teoría de la mente en la edad preescolar: algunas consideraciones teóricas y educativas

El propósito del presente trabajo es considerar las relaciones entre desarrollo, entendido como cambio evolutivo, y aprendizaje o cambio educativo, a la luz de las teorías de Piaget, Vygotski y el impacto que estas han tenido en los recientes avances alrededor de la Teoría de la Mente (TM). Entendemos por TM la capacidad que permite a las personas explicar su conducta y la de los demás basándose en la atribución de estados mentales, como creencias, deseos o intenciones. Se apunta que aprendizaje y desarrollo mantienen relaciones recíprocas que varían según el momento de desarrollo considerado. Así como las formas primigenias de cognición social como la atención conjunta apoyan la emergencia de las habilidades lingüísticas y el intercambio educativo, éste, a su vez, posibilita el desarrollo de modos más complejos de cognición social, como la comprensión de la falsa creencia. Finalmente, se sugieren algunas actividades educativas encaminadas a fomentar la adquisición de la TM en la edad preescolar

El treball en equip dels mestres. Causes i efectes

Estudi de cas, centrat en una escola d'educació infantil i primària del Gironès. El tractament de la informació s'ha fet mitjançant el mètode de comparacions constants en el marc de la Grounded Theory. Principals conclusions: 1. El projecte genera l'equip En el cas estudiat, la proposta d'implantació d'un projecte contextualment i socialment compromès ha acabat generant dinàmiques col·lectives i estables de treball. 2. Es pot aprendre a treballar en equip Simplement practicant-ho, a partir del concurs d'unes condicions prèvies. Cada persona, però, pot desenvolupar-se en marcs col·laboratius de diferents maneres i amb diferents intensitats. 3. Un treball en equip prolongat en el temps modifica el context Un cop instal·lades les dinàmiques de treball en equip, el treball dels mestres en aquesta escola adquireix unes característiques diferents. El procés d'incorporació d'un nou mestre en aquesta escola, per exemple, presenta diferències evidents abans i després de la posada en funcionament dels projectes col·laboratius.

Annex 7.1.d. Pràctica 12. Coneixement de la realitat

El document és l'annex de la pràctica 12. Coneixement de la realitat en Educació Infantil.