Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

Les villae de Costantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Article que tracta la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (ss. I aC - XIV dC)

S'estudia els precedents de l'actual edifici de la Catedral de Girona prenent com a guia bàsica les restes físiques detectades en el sector, combinant-les amb nombroses notícies procedents de la documentació escrita i la consideració de paral·lels. Un apartat historiogràfic posa de relleu les diferents opinions sobre la història de la Catedral i dels seus edificis d'ençà del segle XVII. El conjunt d'època romana consistia en la plaça religiosa del fòrum de la ciutat. Com que els segles de l'Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana no deixaren rastre físic identificable, el següent conjunt arquitectònic estudiat és el de la catedral del segle XI (iniciada vers 1010), detallada en cadascuna de les seves parts així com en els seus aspectes generals (implantació, tècnica constructiva, decoració). Finalment, l'estudi del conjunt claustral (configuració i funcions) permet aclarir determinats aspectes de la història institucional del capítol de la Catedral.

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Immigració, incorporació tardana, diversitat, llengua i escola. Inmigración, incorporación tardía, diversidad, lengua y escuela'.

Expone la problemática que supone el hecho de la inmigración en la comunidad autónoma de las Islas Baleares. Problemática derivada de la falta de adecuación de las infraestructuras institucionales para la incorporación, la adaptación y el conocimiento de los ejes fundamentales de esta realidad particular. También existe una confusión sobre la manera a utilizar para integrar a las personas que llegan, las estrategias a seguir y la lengua de acogida, teniendo presente que la lengua tiene que ser una puerta de entrada hacia la diversidad y no una barrera. Ante la convivencia intercultural, se tiene que aprender a gestionar los conflictos, que de esta se deriven para que sea positiva y enriquecedora. También se analiza el programa de educación compensatoria, el cual pretende ayudar para la plena integración escolar de los niños y niñas con problemas de marginación social: que pertenecen a minorías culturales, padecen condiciones sociales desfavorables o inician tarde su escolarización.

Estratègies per a un pla d'acolliment dirigit a l'alumnat d'incorporació tardana. 'Estrategias para un plan de acogida dirigido al alumnado de incorporación tardía'.

Las escuelas reciben muchos alumnos que provienen de diferentes países y culturas, los cuales se incorporan de manera tardía al sistema educativo y tienen un desconocimiento de las lenguas oficiales de la Comunidad Autónoma lo que provoca más dificultades. Ante esta situación la escuela tiene que aplicar una estrategia compensadora a través de la educación intercultural, fomentando valores de tolerancia, respecto y solidaridad, respectado el maraco legal y las necesidades educativas. Ante esta situación en la reforma del sistema educativo se contempló un cambio para el tratamiento de las lenguas. Se tienen que enseñar el uso de la lengua que permita al alumno comunicarse en cualquier situación de la vida cuotidiana. La lengua propia del país de llegada es una parte fundamental del proceso formativo si se pretende la integración de la persona, y se tiene que enseñar partiendo del aprendizaje comunicativo y con todo el apoyo lingüístico necesario.

Alumnes d'incorporació tardana, aula d'acollida. 'Alumnos de incorporación tardía, aula de acogida'.

La primera Jornada de intercambio de experiencias en torno al Plan de acogida lingüística y cultural, conocido como PALIC, tuvo lugar el 31 de marzo del 2003

L'alumnat d'incorporació tardana : reflexions entorn l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. 'El alumnado de incorporación tardía : reflexiones en torno a la enseñanza-aprendizaje de la lengua'.

Resumen de la autora en catalán

Projecte d'incorporació tardana de l'IES Josep Brugulat de Banyoles. 'Proyecto de incorporación tardía del IES Josep Brugulat de Banyoles'.

Resumen basado en el de los autores

Funcionament de l'aula d'incorporació tardana. 'Funcionamiento del aula de incorporación tardía'.

Resumen de la autora en catalán

El tractament de la incorporació tardana a Roses : una experiència positiva. 'El tratamiento de la incorporación tardía en Roses : una experiencia positiva'.

Después de tres años de un programa específico de trabajo con alumnos de incorporación tardía, y ante las inercias a las que parece decantarse desde algunas instancias implicadas en este campo, a los autores les ha parecido realizar una serie de reflexiones alrededor de la experiencia que han vivido.

L'alumnat d'incorporació tardana : reflexions entorn de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua. 'El alumnado de incorporación tardía : reflexiones en torno a la enseñanza-aprendizaje de la lengua'.

Resumen de la autora en catalán e inglés

Narrar per entendre' ns : adaptació d'un conte tradicional per a alumnes d'incorporació tardana. 'Narrar para entenderse : adaptación de un cuento tradicional para alumnos de incorporación tardía'.

Resumen basado en el de la autora en catalán

Necessitats educatives de l'alumnat d'incorporació tardana a l'educació secundària obligatòria : orientacions i propostes. 'Necesidades educativas del alumnado de incorporación tardía en la educación secundaria obligatoria : orientaciones y propuesta'.

Resumen basado en el de la autora en catalán

La incorporació tardana de l'alumnat estranger en els instituts d'educació secundària obligatòria. 'La incorporación tardía de alumnado extranjero en los institutos de educación secundaria obligatoria'.

Resumen basado en el de la autora