El Role-playing com estratègia didàctica en l’atenció sanitària: una experiència educativa als estudis d’infermeria sobre el procés de morir

Per aconseguir un aprenentatge significatiu en el concepte d’atenció sanitària integral sobre el procés de morir ens va semblar interessant utilitzar com estratègia didàctica el role-playing. Aquesta metodologia afavoreix que els estudiants escenifiquin entrant empàticament al paper de qualsevol dels personatges simbòlics que es troben en la situació del procés de morir: afectat, cuidador/s, professional sanitari. En aquest marc permet que els estudiants a partir d’una dinàmica de grup identifiquin conceptes, procediments, actituds, valors i normes a partir de la vivenciació difícilment assolibles amb d’altres metodologies. En aquesta línia coneixen a fons l’impacte multidimensional que genera una situació de malaltia crònica irreversible i la repercussió en les vides de les persones implicades en el procés. Aquesta experiència didàctica, provoca un canvi d’actitud en les components cognitives, emocionals o afectives i conductuals. La tècnica del role-playing és una via ideal per incidir en la component afectiva i emocional que en la sessió magistral mostra una enorme complexitat d’identificar i retroalimentar. Aquesta intervenció repercuteix directament en l’aprenentatge i modificació de la conducta i en l’adquisició d’uns continguts apresos des d’una experiència vivencial i grupal. El procés d’estructuració racional de la vivència transfereix a un ensenyament-aprenentatge significatiu

Aprendre a partir d'articles de recerca clàssics: l'exemple de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d'economia

La recerca més recent en docència universitària en diversos àmbits mostra els avantatges d’un canvi de paradigma en els mètodes d’ensenyament des d’un aprenentatge basat en classes magistrals cap a un aprenentatge on l’alumne té un paper més actiu (vegeu, per exemple, Johnson, Johnson i Smith, 1998; Johnson, Johnson i Stanne, 2000; Maxwell, Mergendoller, Bellisimo i Kennedy, 2005; Ramiro Díaz, Alcázar de Velasco Rico i Fernández Jiménez, 2007). Aquesta comunicació presenta una experiència basada en l’aprenentatge de microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia a partir d’articles de recerca clàssics. L’objectiu final de la comunicació és doble. D’una banda, determinar si l’aprenentage objectiu dels estudiants (mesurat a partir de les qualificacions obtingudes) millora com a conseqüència d’aquesta experiència. De l’altra, determinar si l’aprenentatge subjectiu dels estudiants (mesurat a partir d’enquestes) es correspon amb l’aprenentatge objectiu reflectit en les qualificacions obtingudes en l’assignatura. La comunicació comença descrivint les principals dificultats a què s’enfronten els professors de cursos avançats, posant com a exemple el cas de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia. Tot seguit es detalla l’experiència portada a terme el curs 2008/2009 en l’assignatura Microeconomia II de segon cicle de la Llicenciatura en Economia a la Universitat de Girona. El següent pas és avaluar l’aprenentatge objectiu i el subjectiu dels resultats. Finalment, s’ofereixen pautes per discutir com millorar i generalitzar aquesta experiència a d’altres assignatures i llicenciatures/graus

ABP en el grau d'infermeria: avaluació de la satisfacció dels professors després de 2 anys d'experiència

L'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en el grau d'infermeria de l'Escola Universitària d'Infermeria del Mar (EUI Mar) es va posar en pràctica des de l'inici del Grau, en el curs 2009-2010. Donat que és una estratègia incorporada recentment per l'equip, dins d'un procés d'innovació docent integral, i amb l'objectiu de millorar la qualitat, es va dissenyar un qüestionari ad hoc, per tal de conèixer la satisfacció del professorat. En la present comunicació, descriurem la implementació de l'ABP en la nostra institució, i analitzarem els resultats del nivell de satisfacció dels professors que hi han participat

L'Experiència dels pobles indígenes, amb milers d'anys d'història, està entrant a la universitat"

Andrés Fábregas Puig és el rector de la Universitat Intercultural de Chiapas, a Mèxic. El mes de març passat va visitar la UdG i va pronunciar una conferència a la Càtedra Unesco de la Universitat sobre l'actualitat sociopolítica del seu país

Maria Antònia Canals. El GAMAR, l'experiència de tocar les matemàtiques

El reglets de Maria Antònia Canals són unes caixes plenes de peces de fusta. N'hi ha de diferent mida i color. La combinació de les peces proporciona la possibilitat de resoldre problemes matemàtics sense escriure cap número: l'experiència de tocar la matemàtica. La professora Canals els té a disposició dels mestres al seu despatx del Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (GAMAR)

La Implantació de l’aprenentatge basat en problemes (APB-APP) en l’educació universitària: anàlisi d’una experiència

En aquest document es detalla l’experiència que s’ha portat a terme en l’Escola Politècnica Superior de la UdG. Concretament en l’assignatura de Fonaments Físics per l’enginyeria en l’àmbit de les titulacions de Disseny Industrial i d’Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Mecànica. L’objectiu general de l’activitat és aportar als alumnes els coneixements bàsics sobre camps elèctrics i teoria de circuits, des dels fonaments conceptuals, passant per l’aplicació dels conceptes en problemes fins a realitzar un esquema del procés, així com la utilització de les noves tecnologies tot aplicant com a tècnica d’aprenentatge basat en problemes: Project Based Learning (APB)

L'Avaluació en l'APP: l'experiència de l'INSA de Tolosa (França)

Presentació de l'experiència d'avaluació en APP a l'Institut Nacional de Ciències Aplicades de Tolosa

Estudiants: Enginyeria sense Fronteres a la UdG: una experiència personal

Un grup d’estudiants va emprendre un projecte en combinació amb l’ONG Enginyeria sense Fronteres (ESF) de Barcelona. És una organització sense ànim de lucre que té com a missió treballar per posar al servei de les comunitats més desafavorides tecnologies per al desenvolupament humà amb la finalitat d’aconseguir una societat internacional justa i solidària

Professionals: L'experiència de la inserció laboral d'un enginyer industrial acabat de titular

Sóc Aleix Avalos Sans, enginyer industrial titulat a la Universitat de Girona. Vaig finalitzar els estudis el gener del 2007. En aquest escrit us explico la meva experiència professional com a recent titulat de la UdG incidint especialment en la meva participació en un conveni universitat-empresa mentre estava finalitzant els estudis, cosa que em va facilitar posteriorment la meva ràpida i adient inserció al món laboral

Professionals: L'experiència d'un titulat que desenvolupa la seva activitat professional dissenyant circuits electrònics

Seguint amb l’objectiu que titulats a l’Escola Politècnica Superior expliquin detalls de la seva inserció laboral i del seu perfil professional, en aquest segon número de la revista entrevistem el Sr. Albert Pijuan Vila. En aquest cas no es tracta d’un titulat recent, ja que l’Albert va finalitzar els estudis l’any 1988. Recordem que, si bé al 1988 ja disposàvem de d’actual edifici P-I de l’EPS, l’escola encara estava vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya. El principal interès que ens ha mogut a entrevistar l’Albert ha estat el fet de poder presentar les característiques d’un tipus de lloc de treball que pot ser adient per a alguns dels titulats actuals de l’EPS, especialment d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Electrònica Industrial i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. L’entrevista també vol explorar quins són els tipus de coneixements i les competències que haurien d’adquirir els estudiants per adequar-se millor a aquest tipus de sortida professional

Realització de pràctiques amb alumnes col·laboradors: una experiència a dret penal

La idea bàsica d’aquest programa de pràctiques consisteix en què, donats els recursos temporals i materials limitats, es va detectar que les pràctiques que es podien treballar a classe resultaven insuficients perquè l’alumne adquirís els coneixements necessaris per a resoldre una pràctica, a banda d’assolir una sèrie de competències transversals rellevants (en particular, l’expressió oral) Per això es va pensar que, amb la col·laboració d’alumnes avantatjats que ja haguessin superat l’assignatura, podrien treballar-se altres pràctiques, amb grups reduïts, fora de l’horari lectiu de l’assignatura, i amb una altre metodologia de treball que possibilités l’exercici de competències transversals. Per tant, d’una banda, es potencia una funció d’ensenyament i aprenentatge, i no només dels alumnes de l’assignatura, sinó també dels alumnes col·laboradors, que ja han superat l’assignatura, però que poden acabar de consolidar els seus coneixements. I, d’una altra banda, es potencia també una funció d’avaluació, doncs el programa de pràctiques amb col·laboradors s’ha integrat al sistema d’avaluació continuada que ofereix l’assignatura de Dret Penal I, representant la qualificació de la meitat de la nota pràctica, que suposa, al seu torn, un 50% de la nota final. En definitiva, el que es pretén amb el programa amb col·laboradors és que els alumnes de l’assignatura de Dret Penal I interioritzin satisfactòriament els coneixements necessaris per resoldre de forma adequada un cas pràctic –per tant, bàsicament, que sàpiguen aplicar correctament la Teoria del Delicte i la Teoria de la Determinació de la Pena. A banda, és un mètode de treball que fomenta la participació activa de l’alumnat, potenciant un major grau d’implicació per part del mateix, doncs es tracta de grups reduïts, de pràctiques guiades per un alumne col·laborador –que no deixa de ser un company- i on es formen subgrups, cadascun dels quals ha d’exposar una de les pràctiques a classe, amb el que també es treballen competències transversals bàsiques com la expressió oral

L'Aprenentatge en grup per projectes, una experiència enriquidora

Els canvis a la universitat s’estan produint amb un cert recel per part d’alguns a qui costa acoblar-se als dictats del nou marc que proposa l’EEES. Nosaltres portem anys treballant amb grups i per projectes, dintre dels estudis de Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes de la Universitat de Girona, en les assignatures de Projectes. La nostra experiència és molt positiva i concorda amb tot allò que es ve publicant sobre l’aprenentatge basat en grups i el model de treball sobre projectes. D’aquesta manera aconseguim una bona interacció dels estudiants amb allò que nosaltres volem que aprenguin. L’aprenentatge per projectes (APP, o PBL Project Based Learning) es un conjunt de mètodes de treball, una eina d’instrucció que ajuda tant al docent com a l’alumne en el procés d’ensenyament / aprenentatge però que requereix alguns canvis significatius respecte una classe expositiva o un tradicional treball en grup. Presentem el desenvolupament d’aquests mètodes, on a més hem introduït elements innovadors dintre el que es coneix com autogestió del temps i de l’aprenentatge

La Participació estudiantil a la universitat com a oferta docent. L'experiència pilot de la UPF en un context institucional de canvis

Aquesta ponència tracta sobre la baixa participació estudiantil a les universitats públiques catalanes i l’experiència d’una assignatura pilot sobre participació estudiantil a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Primer, es fa una diagnosi de l’estat de la participació estudiantil per plantejar, entre algunes de les mesures per intentar incrementar la participació, la formació en aquest àmbit. En segon lloc, s’explica l’experiència pilot de la realització d’una assignatura de lliure elecció sobre participació estudiantil a la universitat des del procés d’elaboració del programa fins la implementació en dos cursos acadèmics. Es conclou amb una avaluació de l’experiència docent destacant els aspectes positius i les seves limitacions

L'Estudiant com a eix de la programació docent. Una experiència basada en les expectatives dels estudiants

Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir de l’ensenyament del “saber fer” o competències, en l’actual llenguatge introduït pel conveni de Bolonya el 1999. Aquesta comunicació vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexió sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en l’actualitat és vàlida. Aquestes dues qüestions es tractaran a través l’explicació d’una experiència docent innovadora, en l’àmbit de l’urbanisme, amb un grup d’estudiants del segon any dels estudis d’Arquitectura. Aquest esdeveniment s’explicarà a partir d’una anàlisi de l’alumnat feta també mitjançant d’un qüestionari que es va passar per conèixer les seves perspectives abans que comencés el curs. Després s’explicaran els objectius, la divisió de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats però positius. L’avaluació del curs va ressaltar que la programació d’un curs a partir de les necessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va més enllà de la implicació que comporta la clàssica docència magistral. Al mateix temps, l’èxit positiu va ser motiu també d’una reflexió sobre els factors que hi van contribuir