La inserció social dels colúlectius desafavorits. 'La inserción social de los colectivos desfavorecidos'.

Se realiza una panorámica general y una presentación de las tendencias y realidades de la inserción social en el año 1998. A continuación se presentan las actuaciones realizadas en relación con los colectivos desfavorecidos, dividiéndolas por grupos de edad: inmigrantes extracomunitarios, presos y ex-presos, minorías étnicas, centros de atención de exclusión social, programas de inserción sociolaboral y prestaciones económicas. En último lugar se plantean las perspectivas y retos de futuro.

Dades per a un coneixement de la realitat dels joves dels barris de Ciutat. 'Datos para un conocimiento de la realidad de los jóvenes de los barrios de Palma'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye tablas y gráficos de datos

Guia d'adopció internacional a Mallorca. 'Guía de adopción internacional en Mallorca'.

Resumen tomado del propio recurso

Celebrant el vot : 75 anys de sufragi femení a Espanya.'Celebrando el voto : 75 años de sufragio femenino en España'.

Resumen tomado de la publicación

Atles de recursos sobre immigració estrangera de la província de Barcelona. 'Atlas de recursos sobre inmigración extranjera de la provincia de Barcelona'.

Resumen del documento en catalán

L’educació al llarg de tota la vida com a element clau per a l’envelliment actiu

L’envelliment actiu és un dels reptes del segle XXI. En són prova les nombroses iniciatives en l’àmbit internacional i nacional que s’estant duent a terme. Dins aquest concepte multidimensional, l’educació i, en concret l’educació al llarg de tota la vida, hi juga un paper fonamental, no sols com a transmissora de coneixements que poden resultar bàsics per a un envelliment actiu exitós, com ara els aspectes relacionats amb la salut, sinó alhora per potenciar la plena garantia de drets, com el dret a l’educació i el dret a la no-discriminació per raons d’edat. L’educació al llarg de tota la vida també influeix en la promoció d’una imatge positiva i participativa dins de cada un dels entorns on es mou cada persona gran (família, veïnat, societat...). Les experiències formatives de persones grans es poden enfocar des de diferents àmbits, el formal, el no formal i l’informal i, evidentment, no podem negar que cada un influeix en l’altre. El fet és, emperò, que dins l’àmbit formal els programes universitaris per a persones grans han resultat una font educativa exitosa, a causa, entre altres coses, del fet de poder combinar de manera eficaç la resposta a les demandes i a les necessitats dels alumnes grans i, alhora, oferir eines i recursos a les persones grans que possibiliten la seva participació activa en la societat.

Relacions intergeneracionals a la Universitat Oberta per a Majors: tres exemples d’experiències.

Aquest article és una aproximació al moviment intergeneracional que es produeix d’una manera molt significativa en els àmbits de treball amb persones grans. A la primera part de l’article s’exposa el que entenem per relacions intergeneracionals i activitats o programes intergeneracionals, per després fer una ullada als orígens d’aquest tipus de programes i a la seva evolució, des que varen aparèixer els anys seixanta fins als nostres dies. A continuació i a partir d’una cerca i revisió dels programes que es realitzen a Espanya, s’exposen els diferents tipus d’activitats intergeneracionals que s’han realitzat o que estan actualment en marxa, agrupades per característiques similars, tant dels col·lectius que hi participen com de les activitats que es fan. A la segona part de l’article s’exposen les experiències intergeneracionals que s’han dut a terme a la Universitat Oberta per a Majors (UOM) en els diferents programes que estan en marxa a les diferents illes de l’arxipèlag balear. A Mallorca s’ha realitzat el projecte Quan jo era petit!, en el qual han participat alumnes de la UOM i tres escoles de primària. A Menorca s’han realitzat diverses experiències sota el nom de Junts aprenem més i millor amb els alumnes de la UOM i alumnes de primària, secundària i universitaris. I a Eivissa han dut a terme per primera vegada aquesta activitat, en la qual els alumnes de la UOM han participat amb els alumnes d’una escola de primària.

Assetjament escolar (Bullying)

Aquesta publicació ha rebut la col·laboració institucional de la Direcció General d’Ordenació i Innovació i Formació del Professorat (Conselleria d’Educació i Cultura), la Regidoria de Serveis Socials (Ajuntament de Palma), l'Observatori per a la Convivència Escolar de les Illes Balears, així com col·laboracions personals de la Sra. Carmen Orte Socías (Departament de Ciències de l’Educació de Universitat de les Illes Balears) i Maria de Lluc Lladó Sanmartín (Alumna en pràctiques de Treball Social (UIB) a la Direcció General de l’ODDM).

La formació dels majors i les noves tecnologies.

Resumen tomado de la publicación

Competències de la Direcció de Protecció al Menor i Atenció a la Família.

Resumen tomado de la publicación

L'autoavaluació en els equips d'intervenció social. Accions de millora contínua en el programa Turmeda d'atenció a persones immigrades. 'La autoevaluación en los equipos de intervención social. Acciones de mejora continua en el programa Turmeda de atención a personas inmigradas'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye esquemas de intervención

Geografia humana : activitats industrials i serveis. 'Geografía humana : actividades industriales y servicios'.

Resumen tomado de la publicación

Educaci?? i societat tur??stica a les Illes Balears. L???impacte de l???economia de serveis tur??stics en l???abandonament educatiu prematur

Resumen tomado de la publicaci??n

Indigentes (incapacitados) sem voz e sem vez…. (Histórias de vida de deficientes mentais).

Resumen tomado de la publicación

La LOE i l'educació i formació de persones adultes. 'La LOE y la educación y formación de personas adultas'.

El proyecto de ley de la LOE contiene intenciones y objetivos referentes a la formación de personas adultas, pero le fallan los procedimientos, la metodología y la evaluación. Prueba de ello es que no se tiene en cuenta que el tiempo disponible de las personas adultas es escaso, no cuenta con currículos pensados para personas adultas, no se garantiza un profesorado con dedicación exclusiva a este sector de población, y no responde a sus necesidades y objetivos.