Indigentes (incapacitados) sem voz e sem vez…. (Histórias de vida de deficientes mentais).

Resumen tomado de la publicación

Els sense sostre malalts mentals, figures típiques de les nostres comunitats locals, estan desapareixent a causa de les noves polítiques socials i de benestar. Hi ha pocs estudis sobre aquests individus sense veu (drets) i sense lloc (activitat) en la societat. En aquest estudi etnogràfic en el context de les metodologies qualitatives, hem emprat les històries de vida de sis indigents discapacitats (estudis de cas) diagnosticats pels serveis psiquiàtrics i socials a la regió de Castelo Branco (Portugal). L’estudi se centra en els motius que varen donar origen a situacions d’abandonament social i en les tendències dels tècnics sobre la indigència. Es tracta d’un estudi en el qual es varen fer servir tècniques de recopilació de dades com ara entrevistes i notes de camp, anàlisi de contingut dels casos individuals i altres fonts, fet que suposava la triangulació de dades. Creiem que les històries d’aquests ciutadans seran útils a la societat, i que la realització de les seves capacitats i qualitats personals, encara que limitades, pot oferir una millor qualitat de vida a aquestes persones i més suport a les seves famílies o els seus tutors.