Where Has the Old Debate Gone? Realism, Institutionalism, and IR Theory

This paper resorts to the contribution of the science philosopher Gerald Holton to map some of the IR arguments and debates in an unconventional and more insightful way. From this starting point, it is sustained that the formerly all-pervading neorealism-neoinstitutionalism debate has lost its appeal and is attracting less and less interest among scholars. It does not structure the approach of the theoretically-oriented authors any more; at least, not with the habitual intensity. More specifically, we defend that the neo-neo rapprochement, even if it could have demonstrated that international cooperation is possible and relevant in a Realist world, it has also impoverished theoretical debate by hiding some of the most significant issues that preoccupied classical transnationalists. Hence, some authors appear to be trying to rescue some of these arguments in an analytical and systematic fashion, opening up a theoretical querelle that may be the next one to pay attention to.

A First approximation to the realism/idealism debate about the external world

El text intenta fer una primera aproximació al debat contemporani entre realistes i anti-realistes sobre el món empíric, centrant-se en les posicions de Putnam i Nagel. El seu objectiu principal és el d'entendre les motivacions de les posicions i l'estructura actual del debat, i el d'establir les característiques que hauria de tenir qualsevol posició satisfactòria

Visual realism enhances realistic response in an immersive virtual environment

Participants in an immersive virtual environment interact with the scene from an egocentric point of view that is, where there bodies appear to be located rather than from outside as if looking through a window. People interact through normal body movements, such as head-turning,reaching, and bending, and within the tracking limitations move through the environment or effect changes within it in natural ways.

Visual realism enhances realistic response in an immersive virtual environment

Participants in an immersive virtual environment interact with the scene from an egocentric point of view that is, where there bodies appear to be located rather than from outside as if looking through a window. People interact through normal body movements, such as head-turning,reaching, and bending, and within the tracking limitations move through the environment or effect changes within it in natural ways.

Visual realism enhances realistic response in an immersive virtual environment - Part2

Does realistic lighting in an immersive virtual reality application enhance presence, where participants feel that they are in the scene and behave correspondingly? Our previous study indicated that presence is more likely with real-time ray tracing compared with ray casting, but we could not separate the effects of overall quality of illumination from the dynamic effects of real-time shadows and reflections. Here we describe an experiment where 20 people experienced a scene rendered with global or local illumination. However, in both conditions there were dynamically changing shadows and reflections. We found that the quality of illumination did not impact presence, so that the earlier result must have been due to dynamic shadows and reflections. However, global illumination resulted in greater plausibility - participants were more likely to respond as if the virtual events were real. We conclude that global illumination does impact the responses of participants and is worth the effort.

La il·lustració britànica

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.

Pessebre virtual: disseny i exportació

Aquest projecte és una part d’un projecte més ampli consistent en estudiar un format gràfic que permeti exportar una escena modelada en Blender i importar aquesta mateixa escena en un entorn interactiu basat en Visual C++ amb OpenGL. D’aquesta forma, disposem de la capacitat de modelat de Blender i de la interacció i visualització de la llibreria OpenGL. Aquest format ha de representar geometria i textures imprescindiblement, i si és possible, d’altres factors importants com il·luminació, visualització i moviment. La part del projecte explicada en aquesta memòria consisteix en estudiar el format gràfic més adient per representar els diferents factors de realisme de l’escena (geometria, textura, etc.) havent triat el format OBJ per la seva capacitat de representació i fàcil edició. Per a provar el format, s’ha dissenyat un diorama de pessebre utilitzant les capacitats de modelatge de Blender. Pel que respecta les figures, aspecte important per a considerar l’escena com a pessebre, s’ha utilitzat un escàner 3D que ha obtingut representacions de malla 3D, a partir de figures reals de pessebre, que posteriorment han estat texturades. S’ha generat un vídeo del diorama de pessebre que permet veure’n tots els detalls navegant amb el punt de vista per l’escena. Aquest vídeo s’ha exposat en la mostra de pessebres de la Associació Pessebrista de Sabadell el Nadal del 2008.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Implementació de les físiques d'un vehicle en un videojoc 3D

En la carrera del mundo de los videojuegos por alcanzar insospechables cotas de realismo con las que seguir sorprendiendo y enganchando al público, los motores de física se han convertido en la herramienta de presente y futuro. Atraídos por el auge de esta nueva tecnología, hemos lidiado con los motores referencia hoy día en el mercado, seleccionando luego uno de ellos e implementando un humilde videojuego de carreras como muestra de su potencial y de los conocimientos adquiridos.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

The Decision on Turkish EU accession in December 2002: The logic of anarchy, collective action problems and rhetorical action

Studies of the EU accession of the East and Central European Countries have stressed the importance of neo-liberal institutionalism as an explanation for Member State preferences. In this paper it is argued that Member States’ preferences over Turkish EU accession are better explained by power politics and neo-realism. It seems therefore that Turkey’s way to the EU follows another path than the East and Central Countries. Turkish accession raises the question of the EU’s role in a uni-polar world order – whether the EU should develop into an independent actor on the world stage or not. However, when it comes to the interaction among the Member States in order to decide on when to open accession negotiations with Turkey the constitutive values of the EU seriously modify the outcome that pure power politics would have let to.

Implementation, elimination of weakly dominated strategies and evolutionary dynamics

This paper is concerned with the realism of mechanisms that implementsocial choice functions in the traditional sense. Will agents actually playthe equilibrium assumed by the analysis? As an example, we study theconvergence and stability properties of Sj\"ostr\"om's (1994) mechanism, onthe assumption that boundedly rational players find their way to equilibriumusing monotonic learning dynamics and also with fictitious play. Thismechanism implements most social choice functions in economic environmentsusing as a solution concept the iterated elimination of weakly dominatedstrategies (only one round of deletion of weakly dominated strategies isneeded). There are, however, many sets of Nash equilibria whose payoffs maybe very different from those desired by the social choice function. Withmonotonic dynamics we show that many equilibria in all the sets ofequilibria we describe are the limit points of trajectories that havecompletely mixed initial conditions. The initial conditions that lead tothese equilibria need not be very close to the limiting point. Furthermore,even if the dynamics converge to the ``right'' set of equilibria, it stillcan converge to quite a poor outcome in welfare terms. With fictitious play,if the agents have completely mixed prior beliefs, beliefs and play convergeto the outcome the planner wants to implement.

Three-party entanglement from positronium

The decay of orthopositronium into three photons produces a physical realization of a pure state with three-party entanglement. Its quantum correlations are analyzed using recent results on quantum information theory, looking for the final state that has the maximal amount of Greenberger, Horne, and Zeilinger like correlations. This state allows for a statistical dismissal of local realism stronger than the one obtained using any entangled state of two spin one-half particles.

Statistical modeling of bowing control applied to violin sound synthesis

Excitation-continuous music instrument control patterns are often not explicitly represented in current sound synthesis techniques when applied to automatic performance. Both physical model-based and sample-based synthesis paradigmswould benefit from a flexible and accurate instrument control model, enabling the improvement of naturalness and realism. Wepresent a framework for modeling bowing control parameters inviolin performance. Nearly non-intrusive sensing techniques allow for accurate acquisition of relevant timbre-related bowing control parameter signals.We model the temporal contour of bow velocity, bow pressing force, and bow-bridge distance as sequences of short Bézier cubic curve segments. Considering different articulations, dynamics, and performance contexts, a number of note classes are defined. Contours of bowing parameters in a performance database are analyzed at note-level by following a predefined grammar that dictates characteristics of curve segment sequences for each of the classes in consideration. As a result, contour analysis of bowing parameters of each note yields an optimal representation vector that is sufficient for reconstructing original contours with significant fidelity. From the resulting representation vectors, we construct a statistical model based on Gaussian mixtures suitable for both the analysis and synthesis of bowing parameter contours. By using the estimated models, synthetic contours can be generated through a bow planning algorithm able to reproduce possible constraints caused by the finite length of the bow. Rendered contours are successfully used in two preliminary synthesis frameworks: digital waveguide-based bowed stringphysical modeling and sample-based spectral-domain synthesis.

The building blocks of the full body ownership illusion

Previous work has reported that it is not difficult to give people the illusion of ownership over an artificial body, providing a powerful tool for the investigation of the neural and cognitive mechanisms underlying body perception and self consciousness. We present an experimental study that uses immersive virtual reality (IVR) focused on identifying the perceptual building blocks of this illusion. We systematically manipulated visuotactile and visual sensorimotor contingencies, visual perspective, and the appearance of the virtual body in order to assess their relative role and mutual interaction. Consistent results from subjective reports and physiological measures showed that a first person perspective over a fake humanoid body is essential for eliciting a body ownership illusion. We found that the illusion of ownership can be generated when the virtual body has a realistic skin tone and spatially substitutes the real body seen from a first person perspective. In this case there is no need for an additional contribution of congruent visuotactile or sensorimotor cues. Additionally, we found that the processing of incongruent perceptual cues can be modulated by the level of the illusion: when the illusion is strong, incongruent cues are not experienced as incorrect. Participants exposed to asynchronous visuotactile stimulation can experience the ownership illusion and perceive touch as originating from an object seen to contact the virtual body. Analogously, when the level of realism of the virtual body is not high enough and/or when there is no spatial overlap between the two bodies, then the contribution of congruent multisensory and/or sensorimotor cues is required for evoking the illusion. On the basis of these results and inspired by findings from neurophysiological recordings in the monkey, we propose a model that accounts for many of the results reported in the literature.