The Decision on Turkish EU accession in December 2002: The logic of anarchy, collective action problems and rhetorical action

Studies of the EU accession of the East and Central European Countries have stressed the importance of neo-liberal institutionalism as an explanation for Member State preferences. In this paper it is argued that Member States’ preferences over Turkish EU accession are better explained by power politics and neo-realism. It seems therefore that Turkey’s way to the EU follows another path than the East and Central Countries. Turkish accession raises the question of the EU’s role in a uni-polar world order – whether the EU should develop into an independent actor on the world stage or not. However, when it comes to the interaction among the Member States in order to decide on when to open accession negotiations with Turkey the constitutive values of the EU seriously modify the outcome that pure power politics would have let to.

Els estudis sobre l'adhesió a la UE dels països de l'Europa Oriental i Central han destacat la importància del neo-institucionalisme liberal com una explicació de preferències dels Estats membres. En aquest treball s'argumenta que les preferències dels Estats membres sobre Turquia a la UE s'expliquen millor per la política del poder i el neo-realisme. Sembla, doncs, d'aquesta manera de Turquia a la UE segueix una ruta diferent dels Països de l'Est i Central. Adhesió de Turquia planteja la qüestió del paper de la UE en un ordre mundial unipolar - si la UE ha d'esdevenir un actor independent en l'escena mundial o no. No obstant això, quan es tracta de la interacció entre els Estats membres per decidir sobre el moment d'obrir les negociacions d'adhesió amb Turquia els valors constitutius de la UE seriosament modificar el resultat que pura política de poder hagués deixat fer-ho.