Anàlisi factorial confirmatòria per a variables categòriques: Aplicació al qüestionari de discapacitat WHODAS-II

Objective: To describe the methodology of Confirmatory Factor Analyis for categorical items and to apply this methodology to evaluate the factor structure and invariance of the WHO-Disability Assessment Schedule (WHODAS-II) questionnaire, developed by the World HealthOrganization.Methods: Data used for the analysis come from the European Study of Mental Disorders(ESEMeD), a cross-sectional interview to a representative sample of the general population of 6 european countries (n=8796). Respondents were administered a modified version of theWHODAS-II, that measures functional disability in the previous 30 days in 6 differentdimensions: Understanding and Communicating; Self-Care, Getting Around, Getting Along withOthers, Life Activities and Participation. The questionnaire includes two types of items: 22severity items (5 points likert) and 8 frequency items (continuous). An Exploratory factoranalysis (EFA) with promax rotation was conducted on a random 50% of the sample. Theremaining half of the sample was used to perform a Confirmatory Factor Analysis (CFA) inorder to compare three different models: (a) the model suggested by the results obtained in theEFA; (b) the theoretical model suggested by the WHO with 6 dimensions; (c) a reduced modelequivalent to model b where 4 of the frequency items are excluded. Moreover, a second orderfactor was also evaluated. Finally, a CFA with covariates was estimated in order to evaluatemeasurement invariance of the items between Mediterranean and non-mediterranean countries.Results: The solution that provided better results in the EFA was that containing 7 factors. Twoof the frequency items presented high factor loadings in the same factor, and one of thempresented factor loadings smaller than 0.3 with all the factors. With regard to the CFA, thereduced model (model c) presented the best goodness of fit results (CFI=0.992,TLI=0.996,RMSEA=0.024). The second order factor structure presented adequate goodness of fit (CFI=0.987,TLI=0.991, RMSEA=0.036). Measurement non-invariance was detected for one of the items of thequestionnaire (FD20 ¿ Embarrassment due to health problems).Conclusions: AFC confirmed the initial hypothesis about the factorial structure of the WHODAS-II in 6factors. The second order factor supports the existence of a global dimension of disability. The use of 4of the frequency items is not recommended in the scoring of the corresponding dimensions.

A nonparametric method for the measurement of size diversity with emphasis on data standardization

The most suitable method for estimation of size diversity is investigated. Size diversity is computed on the basis of the Shannon diversity expression adapted for continuous variables, such as size. It takes the form of an integral involving the probability density function (pdf) of the size of the individuals. Different approaches for the estimation of pdf are compared: parametric methods, assuming that data come from a determinate family of pdfs, and nonparametric methods, where pdf is estimated using some kind of local evaluation. Exponential, generalized Pareto, normal, and log-normal distributions have been used to generate simulated samples using estimated parameters from real samples. Nonparametric methods include discrete computation of data histograms based on size intervals and continuous kernel estimation of pdf. Kernel approach gives accurate estimation of size diversity, whilst parametric methods are only useful when the reference distribution have similar shape to the real one. Special attention is given for data standardization. The division of data by the sample geometric mean is proposedas the most suitable standardization method, which shows additional advantages: the same size diversity value is obtained when using original size or log-transformed data, and size measurements with different dimensionality (longitudes, areas, volumes or biomasses) may be immediately compared with the simple addition of ln k where kis the dimensionality (1, 2, or 3, respectively). Thus, the kernel estimation, after data standardization by division of sample geometric mean, arises as the most reliable and generalizable method of size diversity evaluation

Human capital in growth regressions: how much difference does data quality make? An update and further results

We construct estimates of educational attainment for a sample of OECD countries using previously unexploited sources. We follow a heuristic approach to obtain plausible time profiles for attainment levels by removing sharp breaks in the data that seem to reflect changes in classification criteria. We then construct indicators of the information content of our series and a number of previously available data sets and examine their performance in several growth specifications. We find a clear positive correlation between data quality and the size and significance of human capital coefficients in growth regressions. Using an extension of the classical errors in variables model, we construct a set of meta-estimates of the coefficient of years of schooling in an aggregate Cobb-Douglas production function. Our results suggest that, after correcting for measurement error bias, the value of this parameter is well above 0.50.

Absolute and relative deprivation and the measurement of poverty

This paper develops the link between poverty and inequality by focussing on a class of poverty indices (some of them well-known) which aggregate normative concerns for absolute and relative deprivation. The indices are distinguished by a parameter that captures the ethical sensitivity of poverty measurement to ``exclusion'' or ``relative-deprivation'' aversion. We also show how the indices can be readily used to predict the impact of growth on poverty. An illustration using LIS data finds that he United States show more relative deprivation than Denmark and Belgium whatever the percentiles considered, but that overall deprivation comparisons of the four countries considered will generally necessarily depend on the intensity of the ethical concern for relative deprivation. The impact of growth on poverty is also seen to depend on the presence of and on the attention granted to concerns over relative deprivation. }

Regional income inequalities in Europe: an updated measurement and some decomposition results

In this paper well-known summary inequality indexes are used to explore interregional income inequalities in Europe. In particular, we mainly employ Theils’population-weighted index because of its appealing properties. Two decomposition analysis are applied. First, regional inequalities are decomposed by regional subgroups (countries). Second, intertemporal inequality changes are separated into income and population changes. The main results can be summarized as follows. First, data confirm a reduction in crossregional inequality during 1982-97. Second, this reduction is basically due to real convergence among countries. Third, currently the greater part of European interregional disparities is within-country by nature, which introduce an important challenge for the European policy. Fourth, inequality changes are due mainly to income variations, population changes playing a minor role.

Variables efectives de l'empowerment

Aquest treball que porta per títol variables efectives de l’empowerment es el treball investigació del programa de doctorat Interuniversitari en Organització i Administració d’Empreses. El treball està composat per tres parts diferenciades. La primera part del treball consisteix amb el comentari de vint articles relacionats amb la motivació, el downsizing i l’empowerment. Els resums exposats han servit per establir els fonaments teòrics previs al model proposat de variables efectives d’empowerment. La segona part consisteix amb l’elaboració d’un article que resumeix les principals fonts consultades i proposa un model de classificació de les variables que poden contribuir a aconseguir amb èxit un procés d’empowerment. Les variables efectives es poden dividir en variables recíproques, variables unidireccionals, variables compartides i variables reflexives. La tercera part i amb l’objectiu de comprovar la validesa de model s’ha desenvolupat un qüestionari per mesurar l’estat de les variables anomenades efectives d’empowerment i la seva contribució amb l’èxit del procés. Es descriu l’eina desenvolupada, el tractament i la representació de les dades obtingudes. Finalment es pot trobar els primers resultats de la prova pilot realitzada per provar el model conceptual proposat.

Relación entre tiempo de atención al espejo y conductas indicadoras de autorreconocimiento en orangutanes (Pongo pygmaeus ) y siamangs (Symphalangus syndactylus)

Para medir la capacidad de autorreconocimiento en el espejo en primates no humanos, el procedimiento usualmente utilizado consiste en registrar la frecuencia de comportamientos autodirigidos y autorreferidos. Los resultados obtenidos muestran una alta variabilidad entre sujetos pertenecientes a la misma especie. Este tipo de diferencias individuales no han podido ser explicadas. La hipótesis de trabajo establecer si pueden ser consecuencia de diferencias en el tiempo de atención al espejo. En la primera parte, se registró la cantidad de tiempo que los sujetos prestan atención al espejo y la cantidad de indicadores de autorreconocimiento que muestran. Los individuos que muestran mayores tiempos de atención también muestran frecuencias más altas de indicadores de autorreconocimiento, de acuerdo con una relación lineal entre ambas variables. En la segunda parte, se enriqueció el espejo para provocar un incremento del tiempo de atención en todos los sujetos. La frecuencia de indicadores de autorreconocimiento crece en comparación con una condición control. Los resultados demuestran que la frecuencia absoluta de indicadores de autorreconocimiento está fuertemente afectada por el tiempo de atención al espejo en sujetos de las mismas especies. Un análisis ad hoc. de los datos revela que la frecuencia relativa de conductas de autorreconocimiento sobre el número total de conductas está sólo ligeramente influida por el tiempo de atención y es independiente del nivel de actividad global y, por tanto, podría ser una medida más robusta de autorreconocimiento. De acuerdo a los resultados, los cambios en el tiempo de atención podrían explicar parte de la variabilidad intraespecífica hallada en los estudios de autorreconocimiento en el espejo. Las posibles implicaciones para las diferencias interespecíficas han de ser exploradas en diferentes estudios. Los experimentos han sido realizados en el Parque Zoológico de Barcelona de Febrero de 2007 a Julio de 2007. El proyecto ha tenido una duración global de 14 meses.

The Measurement of social polarization in a multi-group context

Polarization indices presented up to now have only focused their attention on the distribution of income/wealth. However, in many circumstances income is not the only relevant dimension that might be the cause of social conflict, so it is very important to have a social polarization index able to cope with alternative dimensions. In this paper we present an axiomatic characterization of one of such indices: it has been obtained as an extension of the (income) polarization measure introduced in Duclos, Esteban and Ray (2004) to a wider domain. It turns out that the axiomatic structure introduced in that paper alone is not appropriate to obtain a fully satisfactory characterization of our measure, so additional axioms are proposed. As a byproduct, we present an alternative axiomatization of the aforementioned income polarization measure.

Estudio exploratorio sobre tareas traductoras: informe de la estancia de investigación

Investigación elaborada a partir de una estancia en el Centre de Formation de Traducteurs-Localiseurs, Terminologue et Rédacteurs (CFTTR) de la Université Rennes 2 Haute Bretagne, Francia, entre los meses de abril y julio del 2006. El proyecto constituye la fase exploratoria de la tesis doctoral desarrollada en el Departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona en torno a la organización del trabajo en las empresas proveedoras de servicios de traducción e interpretación. Se ha recabado información y opiniones sobre la identificación de tareas desempeñadas en el ámbito laboral de quatro empresas sobre la traducción e interpretación y las tareas ajenas a la actividad traductora. Los resultados obtenidos permiten identificar una gran variedad de tareas próximas a la actividad traductora pero distintas de ella. El estudio exploratorio efectuado ha contribuido a mejorar el diseño de la investigación empírica prevista para la tesis doctoral: aportó información sobre la importancia del enfoque cualitativo, las hipótesis por contrastar, la definición del colectivo, la delimitación formal de las unidades de análisis, y sobre las principales variables de estudio y su medición.

Efficient knowledge retrieval to calibrate input variables in forest fire prediction

Forest fires are a serious threat to humans and nature from an ecological, social and economic point of view. Predicting their behaviour by simulation still delivers unreliable results and remains a challenging task. Latest approaches try to calibrate input variables, often tainted with imprecision, using optimisation techniques like Genetic Algorithms. To converge faster towards fitter solutions, the GA is guided with knowledge obtained from historical or synthetical fires. We developed a robust and efficient knowledge storage and retrieval method. Nearest neighbour search is applied to find the fire configuration from knowledge base most similar to the current configuration. Therefore, a distance measure was elaborated and implemented in several ways. Experiments show the performance of the different implementations regarding occupied storage and retrieval time with overly satisfactory results.

Identificació de variables d'estat del sistema costaner sensibles a la càrrega de nutrients

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Napier University, Gran Bretanya, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. Els ecosistemes marins costaners són sistemes complexos, tant pel que fa a l’estructura de les comunitats que hi viuen com per la seva dinàmica, amb processos que impliquen múltiples escales d’espai i de temps. Aquesta complexitat natural s’ha incrementat al llarg de les darreres dècades com a conseqüència directa del creixement urbà al litoral. L’augment de població a les zones costaneres ha comportat no només un augment generalitzat en l’aport de nutrients inorgànics al mar, sinó també una forta intervenció sobre la línia de costa –construcció de ports, dics- i canvis en el moviment de les masses d’aigua. En aquest context, la interacció entre els factors turbulència-nutrients a la zona costanera pot ser clau per a millorar la nostra comprensió sobre el funcionament dels sistemes planctònics i, en darrer terme, per a derivar-ne mesures de gestió. A diferència de treballs experimentals previs, que adrecen els efectes de la turbulència i/o els nutrients sobre grups específics de plàncton, per avaluar la resposta conjunta de la comunitat necessitem paràmetres integradors, que relacionin diversos processos i donin una idea general de l’estat i funcionament de l’ecosistema. Durant l’estada de recerca alguns dels algoritmes que es fan servir per la costa escocesa van reformular-se i recalcular-se amb dades de la Mediterrània (dades procedents de la badia de Blanes i de la costa de Barcelona). Els resultats mostren una capacitat de resposta molt ràpida del plàncton als increments de nutrients, una variabilitat anual marcada (quant a diversitat d’organismes planctònics) i apunten el fòsfor com a principal limitant del creixement dels organismes en aquesta zona de la Mediterrània.

Job accessibility and employment probability

The objective of this paper is to estimate the impact of residential job accessibility on female employment probability in the metropolitan areas of Barcelona and Madrid. Following a “spatial mismatch” framework, we estimate a female employment probability equation where variables controlling for personal characteristics, residential segregation and employment potential on public transport network are included. Data used come from Microcensus 2001 of INE (National Institute of Statistics). The research focuses on the treatment of endogeneity problems and the measurement of accessibility variables. Our results show that low job accessibility in public transport negatively affects employment probability. The intensity of this effect tends to decrease with individual’s educational attainment. A higher degree of residential segregation also reduces job probability in a significant way..

Calculation of the variance in surveys of the economic climate

Public opinion surveys have become progressively incorporated into systems of official statistics. Surveys of the economic climate are usually qualitative because they collect opinions of businesspeople and/or experts about the long-term indicators described by a number of variables. In such cases the responses are expressed in ordinal numbers, that is, the respondents verbally report, for example, whether during a given trimester the sales or the new orders have increased, decreased or remained the same as in the previous trimester. These data allow to calculate the percent of respondents in the total population (results are extrapolated), who select every one of the three options. Data are often presented in the form of an index calculated as the difference between the percent of those who claim that a given variable has improved in value and of those who claim that it has deteriorated. As in any survey conducted on a sample the question of the measurement of the sample error of the results has to be addressed, since the error influences both the reliability of the results and the calculation of the sample size adequate for a desired confidence interval. The results presented here are based on data from the Survey of the Business Climate (Encuesta de Clima Empresarial) developed through the collaboration of the Statistical Institute of Catalonia (Institut d’Estadística de Catalunya) with the Chambers of Commerce (Cámaras de Comercio) of Sabadell and Terrassa.

Avaluació de variables estàtiques i dinàmiques predictives del risc de reincidència en delinqüents sexuals: estudi d’una mostra dels interns de les presons de Catalunya

Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidència d’un grup de 315 delinqüents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total d’interns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigació té dues parts. Una primera quantitativa on s’analitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, l’incompliment de les mesures de supervisió a la comunitat, la conflictivitat a la presó, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un període de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos s’ha enregistrat la reincidència en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidència general. A la segona part, qualitativa, s’han fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqüents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si bé les variables més comunes a la investigació sobre delinqüència general han mostrat relació amb la reincidència general, només tres variables de la carrera delictiva han mostrat relació amb la reincidència sexual. L’estudi qualitatiu ha permès obtenir informació sobre la influència de les variables dinàmiques més importants. A partir de l’anàlisi del procés del delicte es configuren tres perfils de delinqüents sexuals que ja s’havien trobat a altres investigacions. A partir de la informació obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.

Estudi de les variables presents en els penats per delictes de conducció sota els afectes de l’alcohol: (contra la seguretat viària)

S’han estudiat els interns per delictes contra la seguretat viària de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles característiques diferencials respecte dels altres interns i de la població general. Especialment s’ha estudiat si són persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o bé són socialment i psicopatològicament normatives però han patit un cúmul de circumstàncies fortuïtes relacionades amb la conducció i l’alcohol que els ha dut a la presó. Els principals resultats són: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum d’alcohol. Aquest és un percentatge prou alt que indica la influència de l’alcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els àmbits sanitari i social i que desmitifica la imatge “socialitzadora” de l’alcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador d’alcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viària cal un patró estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum d’alcohol, com és l’alcoholisme. És improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb l’abundància dels diagnòstics d’alcoholisme, l’elevada comorbiditat psiquiàtrica dels malalts alcohòlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cànnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos símptomes psicològics conjunturals relacionats amb l’internament, però alhora una elevada ocultació, o manca de consciència de la patologia crònica, prèvia a l’internament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que és una població aparentment normalitzada i adaptada socialment (de més edat, amb més feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: l’alcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment “bevedora social” pot acabar en una espiral de reincidència penitenciària desencadenada per l’alcohol.