Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

The ‘Global Dimension’ of Contemporary Politics. An Argument for Taking ‘Global’ Seriously

Recent years have seen a striking proliferation of the term ‘global’ in public and political discourse. The popularity of the term is a manifestation of the fact that there is a widespread notion that contemporary social reality is ‘global’. The acknowledgment of this notion has important political implications and raises questions about the role played by the idea of the ‘global’ in policy making. These questions, in turn, expose even more fundamental issues about whether the term ‘global’ indicates a difference in kind, even an ontological shift, and, if so, how to approach it. This paper argues that the notion of ‘global’, in other words the ‘global dimension’, is a significant aspect of contemporary politics that needs to be investigated. The paper argues that in the globalization discourse of International Studies ‘global’ is ‘naturalized’, which means that it is taken for granted and assumed to be self-evident. The term ‘global’ is used mainly in a descriptive way and subsumed under the rubric of ‘globalization’. ‘Global’ tends to be equated with transnational and/or world-wide; hence, it addresses quantitative differences in degree but not (alleged) differences in kind. In order to advance our understanding of contemporary politics, ‘global’ needs to be taken seriously. This means, firstly, to understand and to conceptualize ‘global’ as a social category; and, secondly, to uncover ‘global’ as a ‘naturalized’ concept in the Political and International Studies strand of the globalization discourse in order to rescue it for innovative new approaches in the investigation of contemporary politics. In order to do so, the paper suggests adopting a strong linguistic approach starting with the analysis of the word ‘global’. Based on insights from post-structuralism as well as cognitive and general constructivist perspectives it argues that a frame-based corpus linguistic analysis offers the possibility of investigating the collective/social meaning(s) of global in order to operationalize them for the analysis of the ‘global dimension’ of contemporary politics.

Embrutar-se les mans : una aproximació al pensament de la novel·la d'Ian McEwan

El treball pretén fer una aproximació al pensament de la novel·la de l'autor britànic Ian McEwan, fent especial èmfasi en els trets postmoderns de la seva producció enmarcats dins la nova ficció britànica.

"Maurice" de James Ivory . ¿Traïció a la Tradició Clàssica en adaptar la novel·la d'E. M. Forster?

D'acord amb els estudis sobre literatura i cinema i des del punt de vista de la influència de la Tradició Clàssica -Tradició Grega Clàssica, en aquest cas-, aquest article és una anàlisi acurada de les traïcions inevitables -fins a un cert punt- dels guionistes respecte dels textos literaris que adapten. Tanmateix, malgrat ser pràcticament inevitable, el Dr. Pau Gilabert Barberà indica quins són en opinió seva els límits que Ivory/Hesketh-Harvey no haurien d'haver ultrapassat a fir de no diluir el temperament hel·lènic de "Maurice" d'E. M. Forster.

Grècia i amor platònic a Maurice d'E. M. Forster, o la grandesa i els límits de l'Antiguitat com a inspiració.

L'objectiu d¿aquest article és mostrar com, malgrat la idealització evident de Grècia i l'amor platònic en diferents autors de l'Anglaterra Victoriano-Eduardina, ambdós tenen els seus límits. Per explicar-ho, doncs, l'autor presenta una anàlisi minuciosa del text anglès i, alhora, fa constants referències al textos grecs implícits, com ara el Simposi i el Fedre de Plató i tal vegada fins i tot l'Eròtic de Plutarc en cerca d'una tradició clàssica que és cabdal per entendre l'Anglaterra de principis del segle XX.

Grecia y amor platónico en Maurice de E.M. Forster, o la grandeza y los límites de la Antigüedad como inspiración

El objetivo de este artículo es mostrar cómo, pese a la evidente idealización de Grecia y el amor platónico en la Inglaterra Victoriano-Eduardina, ambos tienen sus límites. Para explicarlo, pues, el autor presenta un análisis minucioso del texto inglés y, a la vez, se refiere constantemente a los textos griegos implícitos como el Simposio y el Fedro de Platón y tal vez incluso el Erótico de Plutarco en busca de una tradición clásica que es capital para entender la Inglaterra de principios del siglo XX

Greece and Platonic Love in E. M. Forster's Maurice, or the greatness and limits of Antiquity as a source of inspiration.

The aim of this article is to show how, although the evident idealization of Greece and Platonic love throughout the Victorian-Edwardian England, both also show their limits. In order to make it clear the author refers constantly to the implicit Greek texts such as Plato's Symposium and Phaedrus and perhaps even to Plutarch¿s Eroticus in search of a Classical Tradition which is highly significant in order to understand that England at the beginning of the twentieth century.

"Maurice" de James Ivory . ¿Traición a la Tradición Clásica al adaptar la novela de E. M. Forster?

De acuerdo con los estudios sobre literatura y cine y desde el punto de vista de la influencia de la Tradición Clásica -Tradición Griega Clásica, en este caso-, este artículo es un análisis minucioso de las traiciones inevitables ¿hasta un cierto punto- de los guionistas a los textos literarios que adaptan. Sin embargo, a pesar de ser prácticamente inevitable, el Dr. Pau Gilabert Barberà indica cuáles son en su opinión los límites más allá de los cuales Ivory/Hesketh-Harvey no deberían haber ido a fin de no diluir el temperamento helénico de "Maurice" de E. M. Forster.

Was the Classical Tradition Betrayed by J. Ivory's adaptation of E. M. Forster's "Maurice"?

According to Literature and Film studies and from the point of view of the influence of Classical Tradition on Western Culture -Classical Greek Tradition, in this case-, this article is an accurate analysis of the inevitable -to a certain degree- screenwriters betrayals regarding the literary texts that they adapt. However, in spite of being practically inevitable, Dr. Pau Gilabert Barberà indicates which are in his opinion the limits beyond which Ivory/Hesketh-Harvey should have not gone in order not to dilute the Hellenic temper of E. M. Forster's Maurice.

"Classicisme versus Medievalisme a l'Anglaterra Victoriano-Eduardina; "A Room with a View" d'E. M. Forster com a exemple

L'objectiu d'aquest article és il·lustrar la ben coneguda oposició classicisme / medievalisme a l'Anglaterra Victoriano-Eduardina tot analitzant acuradament A Room with a View d'E. M. Forster des de la perspectiva de la Tradició Clàssica i, consegüentment, parant esment especial en el significant i la importància del conjunt de les seves referències clàssiques -grecollatines.

"Classicism versus Mediaevalism in Victorian-Edwardian England: E. M. Forter's "A Room with a View" as an example

The aim of this article is to illustrate the well-known opposition classicism / medievalism in the Victorian-Edwardian England by analysing accurately E. M. Forster's A Room with a View from the point of view of the Classical Tradition and, therefore, focusing on both the meaning and significance of all its classical -Greek and Roman- references.

Oscar Wilde. 'Camma', una severa y hedónica corrección estética de la ética plutarquea

El objetivo de este artículo es presentar un análisis minucioso del poema « Camma » de O. Wilde en relación al referente griego: la Camma del Amatorius (Erótico) y del Mulierum Virtutes de Plutarco. Es precisamente esta lectura la que permite comprobar cómo la severa y rígida ética plutarquea es corregida desde el hedonismo del esteticismo que O. Wilde profesa, convirtiendo así a Camma en un símbolo del placer de vivir

Oscar Wilde. 'Camma', a severe and hedonic aesthetic correction of Plutarch's ethics

The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life.

"Clasicismo versus Medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina; "A Room with a View"" de E. M. Forster como ejemplo

El objetivo de este artículo es ilustrar la bien conocida oposición clasicismo / medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina analizando minuciosamente A Room with a View de E. M. Forster desde la perspectiva de la Tradición Clásica y, por consiguiente, centrando la atención en el significado e importancia del conjunto de sus referencias clásicas ¿grecolatinas.

Òscar Wilde. 'Camma', una severa i hedònica correcció estètica de l'ètica plutarquea

L'objectiu d'aquest article és presentar una anàlisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rígida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un símbol del plaer de viure.