284 resultados para Morfología [lingüística]
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El espaol y el cataln no son lenguas con morfología inacusativa (el pronombre “se” puede explicarse en su propia reflexividad), sino con morfología causativa: ncleos verbales ligeros que forman predicados transitivos por incorporacin (“quemar”) o que se manifiestan como unidades independientes con la forma de significado mnimo “hacer”. La construccin y obtencin de significado de unos y otros es sintctica (de acuerdo con la Morfología Distribuida). El espaciamiento de las formas ms complejas da cabida a informacin funcional de naturaleza temporal y aspectual, para codificar con precisin el grado de separacin que media entre el evento causante y el causado
Resumo:
Aquest treball analitza quines deficincies es poden detectar en el diaris generalistes espanyols, tant des del punt de vista lingstic com organitzatiu, i com la interrelaci entre aquestes carncies influeix en detriment de la qualitat lingstica dels textos periodstics que es publiquen.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en l'elaboraci d'un protocol per a l'anlisi del nivell de competncia lingstica en aspectes semntics i morfo-sintctics en catal i en el perode d'educaci infantil. Es va demanar l'ajuda per a la realitzaci del protocol bsic i per a realitzar les primeres proves pilot. Aquest projecte va sorgir de la demanda tant a l'escola com en la clnica de tenir material d'anlisi en catal i empricament fonamentat per poder establir el nivell de competncia en comunicaci lingstica, determinar la necessitat d'intervenci i per a establir els objectius de reeducaci. A partir del treball pluridisciplinar entre professionals en audici i llenguatge del CREDA Narcs Mass de Girona i els investigadors de la UB, s'ha prets establir les fites bsiques d'adquisici del llenguatge i confeccionar un instrument per a mesurar-les.(...)
Resumo:
S'ha realitzat un estudi retrospectiu de 41 casos clnics de queratocon mesurant les variables abans i desprs de la intervenci (al primer mes postoperatori, als 3 mesos i als 6 mesos). El crosslinking corneal amb riboflavina i radiaci ultraviolada sembla ser un procediment segur i efectiu, que ha assenyalat la parada a la progressi del queratocon, una reducci, encara que no estadsticament significativa de la curvatura corneal, de l'equivalent esfric i de l'astigmatisme en ulleres a pacients que prviament havien manifestat una progressi del queratocon. Conclusions que podem treure d'aquest estudi: 1) Es pot esperar una mnima millora de l'agudesa visual o una detecci la prdua d'aquesta en els casos de queratocon progressiu. Encara que aquesta millora no va ser estadsticament significativa. 2) No es demostra que el crosslinking freni la progressi del queratocon, per s observem un augment de les mitjanes dels valors que ens indiquen el grau de duresa corneal comparant els valors abans de la intervenci, i als 3 i 6 mesos, encara que no hagi diferncia estadsticament significativa. Podem constatar que el Crosslinking s una tcnica ms que podem emprar en el tractament del queratocon. Possiblement el seu efecte en la visi no ser molt apreciable, per davant de casos amb alt risc de progressi pot ser factible el seu s ja que no t efectes secundaris d'importncia.
Resumo:
Davant dels nous reptes educatius que planteja l’augment de la diversitat lingstica i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Catal, el present treball descriu els resultats i experincies obtinguts en les tres primeres fases d’un projecte de recerca centrat en la identificaci d’indicadors vlids que permetin dissenyar i implementar estratgies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingstica i cultural present als nostres centres. La part central de la memria descriu les primeres dades d’un estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del perode d’escolaritzaci (Prvuls 5 anys , segon i sis de Primria i segon d’ESO) a quatre centres pblics de Vilafranca del Peneds a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de catal i de castell i les possibles influncies que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingstica i cultural. El segon bloc d’aquest projecte presenta un seguit d’experincies i propostes d’assessorament centrades en el procs de sensibilitzaci inicial sobre les implicacions educatives a nivell d’aula i de centre de la diversitat lingstica i cultural. Tamb es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procs d’intervenci en centre. A la part final del treball, s’hi desenvolupa una reflexi sobre les condicions que poden afavorir la implementaci d’aquestes estratgies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
Aquest treball explora les possibilitats de basar l'ensenyament de la gramtica en les aportacions teriques de la lingstica cognitiva, concretament en la teoria de prototipus, i se centra en el cas concret dels verbs inacusatius. N'ofereix una anlisi del comportament i acaba amb una proposta d'activitats prctiques per a treballar-los a l'aula des dels pressupsits terics assenyalats.
Resumo:
Treball que analitza, mitjanant l'entrevista, l'enquesta i l'observaci, quin s fan de la llengua les persones amb discapacitat intel·lectual i quina s la seva percepci de la realitat lingstica.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Esta investigacin se centra en el anlisis de los verbos medievales que manifiestan alternancia en lo referente al prefijo a-. Aunque este tema se ha tratado en distintos estudios de carcter diacrnico —Malkiel (1941), Garca Medall (1988), Snchez Gonzlez de Herrero (1992), Snchez-Prieto (1992)— los resultados alcanzados ponen de relieve la necesidad de profundizar en la descripcin de las caractersticas de este tipo de formaciones cuyas implicaciones van ms all de la propia morfología
Resumo:
Sobre la histria, tasques i treballs de l'Oficina Romnica de Lingstica i Literatura
Resumo:
Trabajo fin de carrera sobre la violencia verbal en las aulas del tercer ciclo de primaria del colegio Santa Mara de los Reyes de Sevilla.
Resumo:
L'objectiu bsic del TFC s aprofundir en l'estudi diacrnic des del llat al catal del canvi de les desinncies -am/au del Present d'Indicatiu de la 1a conjugaci a -em/eu en la major part del catal. L'estudi t dues parts diferenciades. Una primera part dna compte de l'evoluci etimolgica d'aquestes formes del Present d'Indicatiu fins a l'poca del catal medieval. I una segona part, que s la central, estudia el procs mitjanant el qual aquestes formes arizotniques del Present d'Indicatiu de la 1a conjugaci han convergit amb el Present de Subjuntiu i l'Imperatiu en la major part del territori de parla catalana.
Resumo:
El objetivo de este trabajo de investigacin es profundizar en las interferencias lxicas en los medios de comunicacin escritos en castellano editados en Catalua durante los aos 1998-2008. En concreto, se analizan seis casos de interferencia lxica (paleta, lampista, pescatero/a, pescatera, parada y paradoxal) en La Vanguardia. El trabajo pretende ampliar los estudios realizados en el mbito de la escritura del espaol en Catalua. Para ello, se utiliza una base de datos. Se evalan las informaciones extradas de la herramienta informtica y se presentan las conclusiones, teniendo en cuenta posibles condicionantes (tanto lingsticos como extralingsticos) para justificar los resultados
Resumo:
Aquest treball estudia els fenmens de contacte de llenges que apareixen a la llengua oral catalana d'una mostra d'adolescents de primera llengua castellana de Manlleu en dos punts temporals (6 de primria i 1r d'ESO) i compara els resultats obtinguts amb dos estudis precedents (Vila, 1996; Galindo, 2006)
Resumo:
Avaluem la importncia relativa dels processos demogrfics i lingstics en l’evoluci de la competncia per comprendre, parlar, llegir i escriure catal en el Pas Valenci. Basades en les projeccions d’una vasta srie d’escenaris, les anlisis de regressi mltiple mostren que l’adquisici de la llengua prpia durant l’escolaritzaci, la immigraci i la integraci lingstica dels immigrants tenen ms pes que altres processos demolingstics en els efectes a llarg termini dels nivells de competncia.
