17 resultados para Língua inglesa Gramática
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Aquest treball explora les possibilitats de basar l'ensenyament de la gramtica en les aportacions teriques de la lingstica cognitiva, concretament en la teoria de prototipus, i se centra en el cas concret dels verbs inacusatius. N'ofereix una anlisi del comportament i acaba amb una proposta d'activitats prctiques per a treballar-los a l'aula des dels pressupsits terics assenyalats.
Estudio contrastivo de transposicin semntica entre el lenguaje metafrico en lengua inglesa y espaola
Resumo:
El projecte de tesi doctoral que estem portant a terme requereix una mitjana de quatre anys de durada. A hores dara, nou mesos desprs de la concessi de lajut, estem treballant per a la defensa del projecte, que farem en el primer trimestre de lany 2012. El nostre treball pertany al camp de la lingstica i est directament relacionat amb la lexicografia i la semntica. Lobjectiu final s el disseny de materials per a la traducci i lensenyament de llenges. Ls de lxic s el tema escollit. Duna banda, volem esbrinar com autors consagrats de literatura utilitzen el llenguatge. Per aix, mirem de diferenciar el que es consideran usos normals del llenguatge del que serien explotacions, especialmente aquelles relacionades amb lextensi de significat i, ms especficament, amb la metfora. Daltra banda, perseguim fer una proposta de material destinat tant a lensenyament de llenges estrangeres com a la traducci (els idiomas amb els quals treballem sn angls i espanyol). Les teories que utilitzem en la nostra recerca sn la teoria del lxic generatiu (de J. Pustejovsky) i la teoria de normes i explotacions (de P. Hanks). Encara no hem decidit quins autors estudiarem, tot i estar consultant obres descriptors com V. S. Naipaul i J. Maras. El treball de recerca desenvolupat fins avui ha consistit en la redacci de la memria final de mster (Mster Oficial en Formaci de Professors dEspanyol com a Llengua Estrangera) en qu sestudiava el tractament de la metfora en diferents diccionaris dELE i dEFL i en la cerca, lectura i seleccin de documents que podran ajudar-nos en la nostra empresa.
Resumo:
En el segent estudi sanalitza en profunditat el cinema de Philippe Garrel a travs dels parmetres fotogrfics de la seva obra. Centrat fonamentalment en les primeres pellcules de la seva trajectria underground de Le Rvlateur (1968) a LEnfant secret (1979) aquesta recerca sarticula al voltant de la repercussi simblica, plstica i narrativa dels usos lumnics, definits com la gramtica de la llum i de lombra. La memria presenta, en primer lloc, la llum com a essncia reveladora, abordant el paradigma solar, les fonts de llum artificials els canelobres i les lmpades i la plasticitat blanca derivada duna sobreexposici lluminosa. En segon lloc, sintrodueix el rol de la ombra com a contrapunt fotogrfic de natura englotidora per, finalment, exposar la dualitat visual interactiva del blanc i negre aix com la dimensi fsica de la matria pellicular.
Resumo:
El conocimiento del lenguaje de interrogacin es una herramienta imprescindible para la recuperacin de informacin. En este artculo se ofrece una gramática formal (sintaxis y semntica) para ese tipo de lenguaje. Esta gramática nos permite, por un lado, conocer el lenguaje de interrogacin desde un plano sistemtico y conceptual y, por otro lado, nos permite obtener ciertos beneficios prcticos de tipo sintctico y de tipo semntico relacionados con los procesos de recuperacin de informacin.
Resumo:
'Problemas fundamentales de la gramática del espaol como 2/L' es un volumen que apreciarn y agradecern todos aquellos profesores o futuros profesores y aprendices de nivel superior que cuenten con un bagaje formativo filolgico-lingstico, ya que el metalenguaje que se emplea en las explicaciones y en los epgrafes har sentir cmodo y seguro a este tipo de lector, hispanista, ya acostumbrado a reflexionar sobre la lengua espaola pero que necesita aprender a analizarla desde la perspectiva de quien no la tiene como lengua materna.
Resumo:
Desarrollo de un videojuego para Android, Kamikawa, que sirve para practicar el vocabulario de la lengua inglesa.
Resumo:
Aquest estudi s una aproximaci crtica a la dicotomia establerta per Saussure entre la lingstica interna i la lingstica externa i l'aplicaci que se n'ha fet als tractats historiogrfics de la llengua anglesa. Pel carcter ontolgic de la investigaci diacrnica, aquestes consideracions saussurianes posen les bases empriques per teoritzar sobre el canvi lingstic en la llengua anglesa. D'altra banda, la distinci ms o menys explcita entre la histria interna de la llengua anglesa i l'externa s un fet comunament acceptat i utilitzat pels tractats historiogrfics consultats. A l'hora de dur a terme la investigaci diacrnica, per, la histria interna necessita, per a la delimitaci cronolgica, les aportacions de l'externa; aix, encara que els condicionants sociolgics es considerin marginals, els factors externs adquireixen importncia no noms pel fet d'incloure el context social on s'emmarquen els fenmens lingstics, sin tamb per les consideracions de tipus sociolingstic que en resulten, les quals aporten noves lnies de recerca historiogrfica, basada en els models de variacions en el registre escrit de la llengua anglesa.
Resumo:
En este artculo analizo las afinidades existentes entre la"tradicin inglesa", en sus expresiones filosficas y literarias, y la obra de Borges, quien lleg a considerarse"escritor ingls en lengua espaola". En la primera parte estudio la enorme simpata filosfica y esttica que Borges senta por el pragmatismo de William James. En la segunda parte trato de mostrar que dicha simpata no se detena en el autor de Pragmatism sino que se extenda a toda la"tradicin inglesa". Ciertamente, lo que podemos considerar las caractersticas generales de la tradicin inglesa-escepticismo, nominalismo, antisistematismo, librepensamiento y un determinado sentido del humor-, forman un temperamento filosfico-literario enormemente afn al que constatamos en la obra de Jorge Luis Borges. En la tercera y ltima parte analizo cmo dicho"espritu" filosfico no forma parte de una supuesta idiosincrasia nacional, concebida en trminos esencialistas, sino de un determinado proceso histrico que hizo que permiti que en Inglaterra perdurasen ciertos valores del humanismo mientras que en el resto de Europa el racionalismo arramblaba con ellos. De este modo, tanto el temperamento filosfico de Borges como el de la tradicin inglesa se remiten a una tradicin humanstica que supuso, a su vez, en el siglo XVI, el renacimiento de una milenaria tradicin escptica que haba sido arrinconada por el dogmatismo de la era medieval.
Resumo:
Nota on s'intenta mostrar, amb pretensions essencialment pedaggiques, alguns fets lingstics que permeten determinar l'ordre en qu s'apliquen les transformacions en una gramtica generativa i transformacional
Resumo:
La presencia en espaol de dos construcciones la perfrasis IR A+Infinitivo y lasformas verbales sintticas terminadas en r que pueden alternarse en determinadoscontextos como mecanismos para expresar la futuridad en espaol ha llevado a unageneralizacin en el uso de tales construcciones descuidando la vertiente pragmtica delas mismas, y, en consecuencia, se ha tendido a ofrecer al estudiante de ELE unaconsideracin bsicamente gramatical de los usos de la perfrasis y del futuro sinttico. Eneste sentido, el objetivo de nuestra propuesta busca establecer las principales divergencias de carcter pragmtico que creemos deberan incorporarse a la explicacin de estos contenidos gramaticales.