Discourse, knowledge, power and politics: towards critical epistemic discourse analysis

Although both are fundamental terms in the humanities and social sciences, discourse and knowledge have seldom been explicitly related, and even less so in critical discourse studies. After a brief summary of what we know about these relationships in linguistics, psychology, epistemology and the social sciences, with special emphasis on the role of knowledge in the formation of mental models as a basis for discourse, I examine in more detail how a critical study of discourse and knowledge may be articulated in critical discourse studies. Thus, several areas of critical epistemic discourse analysis are identified, and then applied in a study of Tony Blair’s Iraq speech on March 18, 2003, in which he sought to legitimatize his decision to go to war in Iraq with George Bush. The analysis shows the various modes of how knowledge is managed and manipulated of all levels of discourse of this speech.

Women at home, at school and in the factory. The particular discourse of domesticity done by the Spanish Escuela Economista (1861-1909)

The texts by the Spanish Economist School (second half of the 19th century) contain an assessment of the role of women in the economy and society that is transgressor in front of the prevailing discourse that defended a unique and exclusive role for all women: being at home and a mother. Most members of that economic trend defended female work in the factories, basing themselves on wage arguments and even asked for a professional training for those who in many cases could not even write and read for the fact of being a woman. The texts of those economists give new ideas about the economic and social role of women in a Spain dominated by a discourse that denied the necessity of female work for the working families.

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

El paper del capital social en l'organització d'esdeveniments

La intenció d'aquest article és detallar l'abast del capital social als esdeveniments culturals celebrats a Catalunya i analitzar la influència sobre l'atracció turística dels mateixos. Es pretén determinar també quin és l'impacte que tres elements de capital social que intervenen en l'organització d'esdeveniments (elements de motivació, creació de xarxes internes i lideratge) tenen sobre el sector turístic local. L'estudi parteix d'una mostra de 263 esdeveniments als quals s'ha adreçat una enquesta per determinar la presència i pes dels factors de capital social. Aquesta informació s'ha creuat amb dades sobre impactes i atracció turística obtingudes també a partir de la mateixa enquesta i, a partir de l'aplicació del test del chi quadrat, s'ha contrastat si les diferències existents entre els diferents factors del capital social són estadísticament significatives. Les conclusions principals obtingudes indiquen que els esdeveniments que tenen elements de capital social que els reforça la seva cohesió social entenen i justifiquen la celebració com a fet socialitzador, independentment del seu abast turístic. A més es detecta que la creació de xarxes de relació enforteix la cohesió interna, la representativitat i el sentit d'identitat de la comunitat. Finalment es constata que la presència d'elements de lideratge que donen visibilitat i vinculen l'esdeveniment amb xarxes externes explica la diferència existent en la capacitat d'atracció i impactes turístics dels esdeveniments. La principal aportació del treball és posar de manifest el paper del capital social com a factor que incideix en la repercussió social i turística dels esdeveniments catalans. La diagnosi efectuada permet recomanar la incorporació del capital social com un actiu estratègic per a la gestió i per a la creació de nous productes i polítiques turístiques centrades en els esdeveniments culturals.

The relationships between technology and open education in the development of a resilient higher education

The place of technology in the development of coherent educational responses to environmental and socio-economic disruption is here placed under scrutiny. One emerging area of interest is the role of technology in addressing more complex learning futures, and more especially in facilitating individual and social resilience, or the ability to manage and overcome disruption. However, the extent to which higher education practitioners can utilise technology to this end is framed by their approaches to the curriculum, and the socio-cultural practices within which they are located. This paper discusses how open education might enable learners to engage with uncertainty through social action within a form of higher education that is more resilient to economic, environmental and energy-related disruption. It asks whether open higher education can be (re)claimed by users and communities within specific contexts and curricula, in order to engage with an uncertain world.

La construcció del coneixement pràctic. Una anàlisi integrada des dels plans social i individual

La tesi doctoral aborda la relació entre coneixement i pràctica en l’àmbit de la pràctica professional dels mestres. Aquest problema s’aborda des de la psicologia històrico-cultural, la qual implica un trencament amb la “racionalitat tècnica” des de la que s’ha abordat el problema tradicionalment. Aquest nou abordatge de la problemàtica implica una considerable elaboració teòrica, que en la tesi es vehicula mitjançant dos constructes fonamentals: la situació i els conceptes pràctics. Les dades de la tesi consisteixen en les converses face-to-face i on-line entre un estudiant de Mestre en pràcticum i el seu tutor en el centre de pràctiques. L’estudi analitza dos casos d’uns quatre mesos de duració cadascun. L’anàlisi es porta a terme mitjançant anàlisi de discurs, utilitzant diverses unitats d’anàlisi i diverses dimensions, les quals fan possible una anàlisi integrada que permeti considerar de manera relacionada l’activitat conjunta (pla social) i l’ús individual de conceptes (pla individual). Els resultats preliminars suggereixen una especificitat estructural i genètica dels conceptes pràctics (en contrast amb els espontanis i científics), i l’existència de mecanismes d’activitat conjunta que potencien especialment el desenvolupament d’aquests conceptes.

Espacio y tiempo en el imaginario digital. La construcción técnico estética de la espacio-temporalidad contemporánea.

Partiendo de la idea ampliamente aceptada de que las TIC (Tecnologías de Información y Comunicación) han tenido una profunda influencia en los modos en que la sociedad contemporánea experimenta y concibe las nociones de espacio y tiempo, y sustentándose en el contexto de la importancia adquirida por dichas nociones en la comprensión de los procesos sociales en general y estéticos en particular, esta investigación ha tenido por objetivo analizar la espacio-temporalidad en el contexto específico de la era digital. Poniendo en relación la fenomenología de los dispositivos tecnológicos con las nuevas estrategias de representación y puesta en imagen del espacio y el tiempo, nuestro propósito ha sido mostrar no sólo cómo a través de las prácticas artísticas digitales puede identificarse y analizarse el imaginario espacio-temporal de la era digital, sino también cómo éstas –basadas en una larga trayectoria estética de intersecciones entre arte y tecnología- han revestido al espacio y al tiempo de nuevas fenomenologías posibles, dando lugar a nuevas formas de percibirlos y cumpliendo, por tanto, un papel activo en la configuración de dicho imaginario y sus sucesivas transformaciones. La perspectiva teórica adoptada para esta investigación parte de las teorías postmodernas del espacio y el tiempo –considerando autores como Harvey o Jameson-, recurriendo a la sociología del Imaginario Social desarrollada por Castoriadis, Castro-Nogueira o J. L. Pintos para comprender cómo el espacio y el tiempo adquieren significaciones particulares. Combinando estas bases teóricas con los estudios visuales y los trabajos de teóricos de los medios como McLuhan, De Kerckhove o Lev Manovich, se establecerían las posibles relaciones entre las tecnologías, las representaciones sociales del espacio y el tiempo – analizadas a partir de metáforas como “compresión espacio-temporal”, “espacio de los flujos” o “tiempo atemporal” y sus relaciones con el Ciberespacio- y la fenomenología espacio-temporal de las prácticas artísticas y sus estrategias de representación visual –tomando como objeto de estudio tipologías artísticas que van desde el Hipercine a la Realidad Virtual y Aumentada, los Medios Locativos o la Telepresencia. La conclusión que hemos podido extraer de este estudio es que si bien distintos tipos de tecnologías afectan operacional y perceptivamente a la construcción social de la espacio-temporalidad, los modos en que estas tecnologías han estetizado la propia realidad y los modos en que condicionan la construcción estética de las nociones de espacio y tiempo, tanto a partir de la propia fenomenología del dispositivo como de la experimentación creativa con el mismo, ejercen una profunda influencia sobre el imaginario social y espacio-temporal propios de la era digital.

Incidència de l’entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d’origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelona’s metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

Urban mobilities: the anglo-catalan production of the Barcelona model

The aim of the project was to gauge the extent to which the so-called ‘Barcelona Model’ of urban transformation has been ‘exported’ to Britain and whether Barcelona has learned from British cities. We engage with the literature on successive British governments’ strategies for cities, focused on collecting data on contemporary policy initiatives and debates in the UK, did interviews in Manchester, London Barcelona and participated in the official visit of Leeds to Barcelona in March. Our research findings to date suggest that there is a good deal of mobility and interaction between Barcelona and the UK. However, it is by no means certain that this has resulted in definite instances of policy transfer. While the ‘Barcelona model’ has indeed featured in oficial discourse on urban regeneration in the UK, it does not appear to be the preferred best practice ‘model’ – other North American and European cities figure discursively as much, if not more. Where Barcelona does feature in official discourse, it is usually as an example of good design and an appealing urban aesthetic, rather than in terms of economic or social policy best practice. Our research suggests that the Barcelona model is seen as non-transferable to the UK due to the relatively more centralised governance structure therein.In contrast, evidence collected suggests that the Barcelona model is not influenced by UK British cities experiences but there is small evidence of being influenced by UK-based professionals.

Canonical correspondence analysis in social science research

The use of simple and multiple correspondence analysis is well-established in socialscience research for understanding relationships between two or more categorical variables.By contrast, canonical correspondence analysis, which is a correspondence analysis with linearrestrictions on the solution, has become one of the most popular multivariate techniques inecological research. Multivariate ecological data typically consist of frequencies of observedspecies across a set of sampling locations, as well as a set of observed environmental variablesat the same locations. In this context the principal dimensions of the biological variables aresought in a space that is constrained to be related to the environmental variables. Thisrestricted form of correspondence analysis has many uses in social science research as well,as is demonstrated in this paper. We first illustrate the result that canonical correspondenceanalysis of an indicator matrix, restricted to be related an external categorical variable, reducesto a simple correspondence analysis of a set of concatenated (or stacked ) tables. Then weshow how canonical correspondence analysis can be used to focus on, or partial out, aparticular set of response categories in sample survey data. For example, the method can beused to partial out the influence of missing responses, which usually dominate the results of amultiple correspondence analysis.

Job satisfaction and life satisfaction: Analysis of a reciprocal model with social demographic moderators

The general objective of the study was to empirically test a reciprocal model of job satisfaction and life satisfaction while controlling for some social demographic variables. 827 employees working in 34 car dealerships in Northern Quebec (56% responses rate) were surveyed. The multiple item questionnaires were analysed using correlation analysis, chi square and ANOVAs. Results show interesting patterns emerging for the relationships between job and life satisfaction of which 49.2% of all individuals have spillover, 43.5% compensation, and 7.3% segmentation type of relationships. Results, nonetheless, are far richer and the model becomes much more refined when social demographic indicators are taken into account. Globally, social demographic variables demonstrate some effects on each satisfaction individually but also on the interrelation (nature of the relations) between life and work satisfaction.

El Misterio de la biblioteca Mil.lènium o cómo promover relaciones colaborativas desde la participación del alumnado = The Mystery of the Mil.lènium Library: How to Promote Collaborative Relationships Through Student Participation

La pedagogía crítica acentúa la falta de neutralidad de la escuela respecto a las relaciones de poder que existen en la sociedad. Su propuesta consiste en modificar las relaciones de poder en el aula en el sentido de transformar las relaciones coercitivas –las que reproducen las relaciones existentes– en relaciones colaborativas partiendo del reconocimiento y la participación de los alumnos en las actividades escolares. Desde esta perspectiva, uno de los objetivos de las actividades es que los niños produzcan «textos identitarios», entendidos como artefactos que los alumnos se pueden apropiar para promover su desarrollo cognitivo. El artículo muestra el trabajo educativo integrado desde Educación Infantil hasta 6.º de Primaria de una escuela de la provincia de Girona en la que el 97% de los alumnos es de origen extranjero y cuyo propósito es incrementar las habilidades lingüísticas orales y escritas en la lengua escolar, así como la utilización de otros lenguajes multimedia. La unidad didáctica consiste en la elaboración de un cuento a lo largo de un curso escolar por parte de todo el alumnado con la ayuda de los profesores, de dos autores y de tres ilustradores. Cada ciclo escolar decide los personajes y el escenario y explicita textualmente el transcurso de la acción. Los ilustradores producen las imágenes y los autores posibilitan la transición de aquello que ha elaborado un ciclo al producto del siguiente. La actividad basada en la participación y la utilización de procedimientos democráticos de decisión se inserta en la propuesta educativa y lingüística de la escuela, así como en sus concreciones curriculares. Los resultados muestran que los textos construidos por los niños se apoyan en sus «fondos de conocimiento» sociales y familiares y constituyen una fuente de progreso en la consecución de las competencias básicas y en la construcción de valores democráticos

Psychosocial analysis of ETA's violence legitimation discourse

This study analyses the fundamental components shaping the violence legitimation discourse of ETA (Euskadi Ta Askasuna). With this aim, a category system has been built, which organizes the psychosocial processes identified in previous studies related to violence legitimation. Based on the proposed category system, a content analysis was conducted on 21 statements of ETA, released between 1998 and 2011. An intraobserver and inter-observer reliability analysis reveals high level stability and replicability of the categorization. The results show, firstly, that outgroup components have a predominant presence over ingroup components. Secondly, in the components hierarchy, we observe that elements referring to identity come in first place, followed in similar frequencies by those related to violence representation and the definition of the situation.

Psychosocial analysis of ETA's violence legitimation discourse

This study analyses the fundamental components shaping the violence legitimation discourse of ETA (Euskadi Ta Askasuna). With this aim, a category system has been built, which organizes the psychosocial processes identified in previous studies related to violence legitimation. Based on the proposed category system, a content analysis was conducted on 21 statements of ETA, released between 1998 and 2011. An intraobserver and inter-observer reliability analysis reveals high level stability and replicability of the categorization. The results show, firstly, that outgroup components have a predominant presence over ingroup components. Secondly, in the components hierarchy, we observe that elements referring to identity come in first place, followed in similar frequencies by those related to violence representation and the definition of the situation.