110 resultados para Cultura Benin
Resumo:
El treball de fi de grau La Gesti dels Costos a la regidoria de cultura de lAjuntament de Ripoll ha estat elaborat mitjanant la collaboraci de lAjuntament de la vila de Ripoll i el projecte planteja elaborar un estudi que serveixi per a portar un control exhaustiu dels costos a una regidoria en concret daquest ajuntament, la regidoria de cultura, que engloba les rees de cultura i joventut, fires i festes. Per tant, mitjanant aquesta gesti dels costos sha pogut determinar quin s el cost per habitant en aquestes tres rees de la regidoria de cultura i quins ingressos shan obtingut al llarg del perode 2011.
Resumo:
Sntesis actualizada de los estudios monogrficos realizados sobre las cermicas comunes y nforas de la ciudad de Tarraco desde finales del s. IV hasta inicios del s. VIII. Se hace especial hincapi en los ltimos hallazgos del siglo VII que reflejan una intensificacin de la presencia de materiales orientales en la ciudad.
Resumo:
El siglo XX podra caracterizarse por su sobreproduccin tanto de bienes de consumocomo de imgenes, gracias a los avances tecnolgicos que tienen sus primeros orgenesen la Revolucin Industrial. El nuevo siglo se presentaba como el escenario de unanueva sociedad que no tardara en denominarse a s misma Moderna. Adems, trajoconsigo algo nunca antes visto: la produccin en masa cuyo baluarte principal fueHenry Ford (1863 1947), fundador de la Ford Motor Company (1903 ). Este nuevomtodo de produccin, que no tard en ser absorbido por las distintas industrias (entreellas la de la moda y la prensa, como veremos), se caracterizaba por producir de manerarpida, efectiva y, sobre todo, a costos reducidos, un producto determinado en enormescantidades para satisfacer la demanda de esta nueva sociedad. Por otro lado, este tipo deproduccin no daba cabida a demasiada variedad, por lo cual se homogeneiz la base deconsumo; es decir, muchos posean copias genricas de un mismo producto.
Resumo:
L"aven cap a una nica i homognia societat del coneixement implicar una prdua irrecuperable de diversitat cultural
Resumo:
En una coyuntura en la que la pervivencia de los servicios pblicos (de radiodifusin) es cuestionada a diario, la funcin cultural de stos es presentada como elemento diferenciador fundamental con respecto a los medios pblicos y por ende, razn para su supervivencia. Esta circunstancia ha propiciado que se haya extendido el uso del trmino cultura en todo lo relativo a los medios pblicos, aunque no se haga explcita su definicin. Con este trabajo nos proponemos aproximarnos al uso de cultura que presentan los textos legislativos e institucionales de dos corporaciones pblicas autonmicas: la CCMA y la RTVA.
Resumo:
La msica t el poder de fer moure persones de totes les cultures perqu utilitza els mateixos circuits neuronals que el moviment
Resumo:
El objetivo de este artculo es doble. Por un lado, cuantificar el nivel de cultura fiscal de los alumnos de Administracin y Direccin de Empresas y de Economa antes de empezar a cursar asignaturas especficas de economa del sector pblico y de fiscalidad. Y, por otro lado, analizar los posibles factores determinantes de dicho nivel de cultura fiscal. Al tratarse de alumnos de segundo ciclo, stos ya deberan conocer el funcionamiento de una economa de mercado y el papel que juega el sector pblico, lo que les debera comportar un mayor inters y una mayor motivacin. La idea surgi del convencimiento de los profesores de que saber cul es el nivel de conocimiento previo sobre cuestiones fiscales que tienen los estudiantes que van a cursar asignaturas de contenido fiscal es un input importante a considerar en el planteamiento de la docencia, puesto que permite mejorar el funcionamiento del curso, motivar el estudio de las asignaturas y mejorar los resultados.
Resumo:
El objetivo de este artculo es doble. Por un lado, cuantificar el nivel de cultura fiscal de los alumnos de Administracin y Direccin de Empresas y de Economa antes de empezar a cursar asignaturas especficas de economa del sector pblico y de fiscalidad. Y, por otro lado, analizar los posibles factores determinantes de dicho nivel de cultura fiscal. Al tratarse de alumnos de segundo ciclo, stos ya deberan conocer el funcionamiento de una economa de mercado y el papel que juega el sector pblico, lo que les debera comportar un mayor inters y una mayor motivacin. La idea surgi del convencimiento de los profesores de que saber cul es el nivel de conocimiento previo sobre cuestiones fiscales que tienen los estudiantes que van a cursar asignaturas de contenido fiscal es un input importante a considerar en el planteamiento de la docencia, puesto que permite mejorar el funcionamiento del curso, motivar el estudio de las asignaturas y mejorar los resultados.
Resumo:
Ensayo sobre las placas-nicho visigodas y el mihrab y macsura de la mezquita de Crdoba centrado en sus aspectos formales e iconolgicos y sus referentes en la arquitectura de poder y la representacin simblica de la divinidad.
Resumo:
The main goal of this paper is to analyse gender differences in the use of ICT among university students. We present the results of a study about the uses and the perception in relation to ICT in everyday life and in academia. The study is based on a statistical simple of 1042 students from 5 different universities. The results show gender differences, both with respect to use as their perception of technology.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Resumo:
El sistema educatiu de lImperi Austrohongars intentava dunir Tradici i Modernitat. Aquesta va ser laposta des de Humboldt i aquesta pretensi va marcar la formaci de tots els intellectuals de lpoca. Fins a lpoca de Freud la gent era educada en una cosmovisi centrada en les humanitats. En aquest article aspirem a mostrar loriginalitat de Freud, que deixa en segon terme els paradigmes grecollatins i mira de fonamentar la cincia i ltica en el judaisme.
Resumo:
Resea de: Entre la pluma y la pared: una historia de la cultura escrita en los Siglos de Oro. Castillo Gmez, Antonio. Madrid: Akal, 2006; 303 p.: il.; 22 cm. (Akal Universitaria. Historia Moderna; 248)
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
