“El Mediterráneo en el di��logo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Di��leg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperaci�� que actuen a l’àrea i la política de la Uni�� Europea a la zona

Projecte de la intal·laci�� de calefacci�� i ACS amb energia solar i caldera de biomassa en un edifici de quatre vivendes.

Projecte de la instal•laci�� de calefacci�� i agua calenta utilitzant energia solar tèrmica i ajudant-se d’ una caldera de biomassa en un edifici en construcci�� situat a Colera (Alt Empordà). Es tracta d’un bloc de quatre vivendes distribuïdes en dues plantes, soterrani i terrassa superior

Estudi, disseny i implementaci�� d'un gestor d’incidències online

L’objectiu d’aquest projecte és la realitzaci�� d’un gestor d’incidències que doni suport a l’àrea de sistemes de la informaci�� i comunicaci�� d’una organitzaci��. Per assolir aquest objectiu, és important tenir un bon control de les incidències generades mitjançant una base de dades que ens permeti organitzar la informaci�� de manera eficient i d’una interfície Web que permet de forma simple, ràpida i ordenada gestionar la informaci�� recopilada.

Instal·laci�� elèctrica i de climatitzaci�� d'una mútua mèdica

L’objecte del Projecte es la climatitzaci�� i electrificaci�� amb la seva corresponentventilaci��/renovaci�� d’aires per part de la climatitzaci�� i la il·luminaci�� per partde la electrificaci��, d’una mútua medica de prevenci�� d’Igualada anomenada“Prevenmupa Sociedad de Prevencion S.L.”.El Projecte compren els càlculs de ventilaci�� natural, il·luminaci�� interior,climatitzaci�� i electrificaci�� del recinte, que esta dividit en quatre plantes.També s’inclouen els plànols de execuci��, l’estudi econòmic del cost de lesinstal·lacions i totes les condicions tècniques i legals per la realitzaci�� d’aquestes.En els “Annexes” figuren a mes tots i cadascun dels càlculs i materials a usar,junt amb les característiques tècniques i tota la documentaci�� necessària per larealitzaci�� adequada de la instal·laci��.La motivaci�� d’aquest Projecte es conseqüència de l’interès per la realitzaci�� deprojectes d’instal·lacions de diferents tipus en un edifici, i mes concretament enl’àmbit professional on moltes empreses tenen les oficines i llocs de treball enedificis, distribuïts en varies plantes.

Disseminaci��, integraci�� i visualitzaci�� de dades biològiques

La recent revoluci�� en les tècniques de generaci�� de dades genòmiques ha portat a una situaci�� de creixement exponencial de la quantitat de dades generades i fa més necessari que mai el treball en la optimitzaci�� de la gesti�� i maneig d'aquesta informaci��. En aquest treball s'han atacat tres vessants del problema: la disseminaci�� de la informaci��, la integraci�� de dades de diverses fonts i finalment la seva visualitzaci��. Basant-nos en el Sistema d'Anotacions Distribuides, DAS, hem creat un aplicatiu per a la creaci�� automatitzada de noves fonts de dades en format estandaritzat i accessible programàticament a partir de fitxers de dades simples. Aquest progrtamari, easyDAS, està en funcionament a l'Institut Europeu de Bioinformàtica. Aquest sistema facilita i encoratja la compartici�� i disseminaci�� de dades genòmiques en formats usables. jsDAS és una llibreria client de DAS que permet incorporar dades DAS en qualsevol aplicatiu web de manera senzilla i ràpida. Aprofitant els avantatges que ofereix DAS és capaç d'integrar dades de múltiples fonts de manera coherent i robusta. GenExp és el prototip de navegador genòmic basat en web altament interactiu i que facilita l'exploraci�� dels genomes en temps real. És capaç d'integrar dades de quansevol font DAS i crear-ne una representaci�� en client usant els últims avenços en tecnologies web.

Proposta de desenvolupament urbanístic per un municipi turístic de la Costa Brava : pla parcial evolutiu i d’ús mixt al municipi de Calonge

Anàlisi de les pautes de creixement que han seguit els municipis turístics de la Costa Brava a fi i efecte de proposar un nou model de desenvolupament per la demanda creixent de sòl i allotjament. Tenint en compte la incertesa del sector turístic, es pretén repensar el model actual de tendència a l’especialitzaci�� en segona residència mitjançant un cas pràctic de planejament urbanístic de caràcter mixt (residencial, comercial i hoteler), transformable i evolutiu

Paper de l’ Haemophilus influenzae en les exacerbacions de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC): tipificaci�� molecular i factors de virulència

Objetivos: 1.-Identificar los factores clínicos y microbiológicos que ayuden a predecir la aparici��n de exacerbaciones en la EPOC. 2.-Diagnóstico y cuantificaci��n de las especies bacterianas aisladas en esputo (fase de exacerbaci��n y estable) .3.- Tipificaci��n genotípica secuencial de las cepas de H. influenzae y P. aeruginosa. 4.- Impacto del tratamiento antibi��tico en la aparici��n de resistencias en estos patógenos. 5.- Diseño: Estudio prospectivo (3 años). Ámbito del estudio: Hospital Universitario de tercer nivel. Pacientes con EPOC grave atendidos en la Consulta Monográfica de EPOC del Servicio de Neumología. Métodos microbiológicos: Cuantificaci��n de la carga bacteriana en muestras respiratorias en fase estable y en exacerbaci��n. Estudio de la sensibilidad “in vitro”. Tipificaci��n molecular (PFGE y MLST) de H. influenzae y P. aeruginosa. Estudio de los genes de virulencia de H. influenzae mediante PCR. Resultados: Desde Febrero de 2010 a Julio de 2011 se han incluido 77 pacientes. Los microorganismos más frecuentemente aislados en fase de exacerbaci��n fueron: P. aeruginosa (29.3%), H. influenzae (15.92%), M. catarrhalis (12.74%), S. pneumoniae (10.19%) y S. aureus (5.10%). En los 88 episodios por P. aeruginosa se detectaron 38 genotipos diferentes. En los 41 episodios por H. influenzae se detectaron 39 genotipos diferentes. El 10% de los episodios fueron polimicrobianos. Los episodios de EAEPOC y de fase estable tuvieron una distribuci��n de microorganismos similar. Sin embargo, cuando se cuantificaron las cargas bacterianas fueron mayores en EAEPOC (intervalo 4x107 -2x108) que en fase estable (intervalo 2x105 -4x107). Conclusiones: El genotipo de las cepas de P. aeruginosa y H. influenzae aisladas en EAEPOC difieren de un paciente a otro, sin embargo la mayoría de los episodios de cada paciente están causados por un genotipo único.

La valoraci�� del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisi�� de places del personal al servei de l’administraci�� de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci�� del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi�� de les places judicials. L’anàlisi de la tramitaci�� parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoraci�� del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisi�� de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinaci�� dels barems de puntuaci�� concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoraci�� de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitaci�� lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritaci�� puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressi�� oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Assetjament entre iguals i ciberassetjament

El tema escollit per realitzar aquesta investigaci�� és el de l’ assetjament entre iguals , i com les noves formes de comunicaci�� a través de les TIC poden produir nous riscos. S’ha analitzat com, des de l’escola i/o instituts, s’han de tenir eines per poder detectar aquest abús de poder i protocols d’actuaci�� per afrontar-los. La finalitat del treball és poder conèixer perquè es produeixen relacions desiguals, o de violència, per poder elaborar instruments de detecci�� i abordatge, per disminuir els danys que es produeixen, des de la vessant professional de la intervenci�� social

El treball amb alumnat TDAH : El treball de les habilitats socials i les emocions

El treball presenta una intervenci�� que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals de l'alumnat amb Trastorn per Dèficit d'Atenci�� amb Hiperactivitat (TDAH). La intervenci�� té en compte l'enfocament cognitiu-conductual, a més del model constructivista de l'ensenyament i el model d'assessorament col·laboratiu. A més, s'ha elaborat un programa d'activitats per a l'ensenyament de les habilitats socials i emocions basat en els programes desenvolupats per Monjas (1993) i Orjales (2010).

Pla de dinamitzaci�� turística de Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany

La situaci�� del sector turístic evoluciona de forma constant i els destins han d’encarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge més que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinaci�� que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacci�� dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinaci��. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamitzaci�� Turística de Banyoles i el la de l’Estany, que, dins les seves possibilitats, pretén ser una eina útil al territori en matèria de planificaci�� i desenvolupament turístic. Aquest és el segon estudi d’aquestes característiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment s’havia realitzat un Pla Estratègic, l’any 1996

Anàlisi i projecte educatiu i cultural a Sant Aniol de Finestres

Aquest Treball de Pràcticum és un anàlisi del municipi de Sant Aniol de Finestres per conèixer quines són les potencialitats i necessitats i a posteriori presentar una proposta de projecte participatiu amb l’objectiu de dinamitzar el territori. L’anàlisi es realitza a partir d’un treball de camp i d’entrevistes realitzades a diferents habitants del municipi. Finalment, la proposta que es presenta és un espai de criança per infants del municipi menors de 3 anys. Aquest espai vol contribuir en la cohesi�� social del territori

El Conflicte a l'educaci�� infantil: pautes i activitats per gestionar el conflicte positivament

La violència i els conflictes escolars malauradament són presents en el dia a dia de l’escola. De totes maneres, els conflictes no són dolents en si mateixos si són gestionats positivament. Només si aquests no són tractats de manera adequada es converteixen en violència. Aquest treball neix, doncs, amb la necessitat de diferenciar aquestes dues paraules i proporcionar pautes per gestionar el conflicte positivament sota un clima de convivència. A la vegada, vol mostrar la potencialitat de treballar-los a l’etapa d’Educaci�� Infantil, a través d’unes activitats clares que donin les eines necessàries als més petits, per resoldre els seus conflictes positivament

Pautes de classificaci�� i desclassificaci�� de sòl en nuclis petits de l’Empordà en aplicaci�� de la normativa territorial vigent

Estudi sobre la classificaci�� i desclassificaci�� de sòl en nuclis petits de l’Empordà en aplicaci�� de la normativa territorial vigent

Els Actors de l’Euroregi�� Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives

Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l’Euroregi�� Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d’implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s’adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l’hora de definir una estratègia de cooperaci�� d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest document és explicar els resultats de l’enquesta duta a terme amb un miler d’actors públics i privats de l’EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s’insereix el projecte, així com informaci�� rellevant per definir estratègies d’actuaci�� que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organitzaci�� complexa com aquesta. L’estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d’anàlisi: 1r) el present de l’Euroregi��; 2n) El posicionament respecte l’EPM i 3r) El futur de l’EPM