Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

L'avançament de la introducció d'una llengua estrangera: un fugida cap enrera?

The age at which school children begin instruction in the foreign language has been brought forward on two main grounds: (1) young children are better language learners than older children, and (2) bilingualism brings cognitive advantages to children. Both statements are critically analysed in this paper. First of all, recent research findings show that the advantage that younger learners show in a naturalistic language learning situation (or through school immersion) disappears in a formal language learning situation with very limited exposure to the target language. Secondly, the positive effects on cognitive development that have been revealed through research correspond to situations of balanced bilingualism, that is, situations in which children have a high command of the two languages. In contrast, children¿s command of the foreign language in our context is very limited and hence far from the situation of balanced bilingualism (or trilingualism) that is said to bring positive cognitive effects.

L'avançament de la introducció d'una llengua estrangera: un fugida cap enrera?

The age at which school children begin instruction in the foreign language has been brought forward on two main grounds: (1) young children are better language learners than older children, and (2) bilingualism brings cognitive advantages to children. Both statements are critically analysed in this paper. First of all, recent research findings show that the advantage that younger learners show in a naturalistic language learning situation (or through school immersion) disappears in a formal language learning situation with very limited exposure to the target language. Secondly, the positive effects on cognitive development that have been revealed through research correspond to situations of balanced bilingualism, that is, situations in which children have a high command of the two languages. In contrast, children¿s command of the foreign language in our context is very limited and hence far from the situation of balanced bilingualism (or trilingualism) that is said to bring positive cognitive effects.

Infancias y adolescencias rumanas,en las migraciones transnacionales

Este libro ofrece al lector el estudio y las conclusiones obtenidas en la investigaciónrealizada en España en el marco del proyecto JUST/2009/FRAC/AG/0933,“Children’s rights in action. Improving children’s rights in migration across Europe.The Romanian case”, proyecto financiado por la Dirección de Derechos Fundamentalesy Ciudadanía de la Comisión Europea. Esta investigación se ha llevadoa cabo en España, Italia y Rumanía entre octubre de 2010 y junio de 2012, realizándoseacciones de difusión de los resultados obtenidos hasta marzo de 2013.

Roumanian childhood and adolescence in transnational migrations

This book offers the reader the study and the conclusions obtained from theresearch made in Spain in the frame of the JUST/2009/FRAC/AG/0933 project,“Children’s rights in action. Improving children’s rights in migration acrossEurope. The Romanian case”. A project funded by the Department of FundamentalRights and Citizenship of the European Commission. This research wascarried out in Spain, Italy and Romania between October 2010 and June 2012,performing activities to spread the results obtained until March 2013.

Análisis de dos traducciones de la obra The Importance of Being Earnest, de Oscar Wilde

El siguiente trabajo consiste en el análisis de dos traducciones, una al catalán y otra al castellano, de la comedia The Importance of Being Earnest de Oscar Wilde. El análisis se centra en los aspectos más problemáticos de la traducción de esta obra

Anàlisi del doblatge al castellà de la sèrie Polseres Vermelles

Aquest treball presenta una anàlisi d’aspectes sempre problemàtics en traducció, i encara més en doblatge, mitjançant exemples extrets de traduccions reals del primer i segon capítols de la sèrie catalana Polseres Vermelles. Aquests aspectes són: el llenguatge col•loquial, l’humor, la intertextualitat, els referents culturals i l’expressió d’estats d’ànim.

Contemporary engagements within corridors of the past: temporal elasticity, graffiti, and the materiality of St. Rock Street, Barcelona

In a medieval Barcelonan side-street, urine, rubbish, and a bewildering array of graphic imagery splatters the narrowing walls between two major thoroughfares. A contemporary conflict between residents, unknown artists and others is played out using banners, bottles, stickers, posters, stencils, spray paint, and bodily substances. In this shadowed liminality, local and global debates are superimposed upon substructures constructed from disease, prostitution, and the Saint of the Plague. The continuing urban struggle constitutes temporal statements of dirt and purity, violence and humour, dominance and resistance, death and salvation. Like the renovated facades masking the crumbling remains of structures long neglected, the government’s literal whitewashing of the art is a temporal cover-up of a discursive symptom stretching from deeply embedded preconditions. However, from his niche in the angular bend of the alley bearing his name, the statue of St. Rock remains unblinkingly staring, raised above the contestations expressed below.

Hablando de emociones fingidas: la relación entre la sintaxis de la complementación y la comprensión de la simulación emocional

Este trabajo se centra en investigar la relación entre el uso de la sintaxis de la complementación y la capacidad infantil para comprender la simulación emocional. Un total de 337 niñas y niños de cuatro a doce años realizaron cuatro tareas en las cuales los personajes fingían una emoción, para jugar o para engañar a un observador. Se preguntó a los participantes por la emoción externa e interna del protagonista, y también por las creen-cias del observador, solicitando la justificación de sus respuestas. Se analiza-ron tanto la capacidad para comprender las emociones fingidas como el uso de distintos tipos de oraciones completivas en las justificaciones de las res-puestas. Los resultados mostraron una contingencia significativa entre la comprensión de la simulación emocional y la utilización de oraciones com-pletivas con verbos cognitivos o comunicativos, aunque el uso de este tipo de oraciones no se mostró necesario ni suficiente para esta comprensión. Finalmente, se discute el alcance de la relación entre la comprensión de la simulación emocional y la utilización de oraciones completivas con verbos comunicativos o cognitivos

Relació entre la lateralitat i els aprenentatges escolars

Hi ha molts autors que relacionen els problemes d’aprenentatge d’un nen amb la seva lateralitat, i que atribueixen a la lateralitat contrariada, creuada o no definida els problemes en l’adquisició, entre altres, d’habilitats lectoescriptores. En aquest treball hem passat un test de lateralitat a 170 nens d’entre 6 i 7 anys (primer i segon de primària) amb proves de membre superior, membre inferior i ull, igual com de discriminació de dreta-esquerra i d’orientació espacial. Alhora, els professors tutors han valorat diversos ítems de l’aprenentatge escolar dels nens, amb qüestions sobre la seva comprensió lectora, el seu raonament matemàtic i la seva atenció a classe, entre d’altres. Segons els nostres resultats, els nens amb lateralitat homogènia destra són els que obtenen millors valoracions a tots els ítems d’aprenentatge respecte als homogenis esquerrans, els creuats i els no confirmats; els pocs casos que tenim d’homogenis esquerrans (un 3 % de la mostra) són els que tenen pitjors valoracions. A més a més, els nens que discriminen entre dreta i esquerra també tenen millors aprenentatges que no pas els que no ho fan; també s’orienten bé en l’espai en relació als que s’orienten malament.

Relación entre la lateralidad y los aprendizajes escolares

Muchos son los autores que relacionan los problemas de aprendizaje de un niño con su lateralidad, achacando a la lateralidad contrariada, cruzada o no definida los problemas en la adquisición, entre otras, de habilidades lecto-escritoras. En el presente trabajo hemos pasado un test de lateralidad a 170 niños de entre 6 y 7 años (primero y segundo de primaria) con pruebas de miembro superior, miembro inferior y ojo, así como de discriminación de derecha-izquierda y de orientación espacial. A su vez, los profesores tutores han valorado varios ítems del aprendizaje escolar de los niños, con cuestiones sobre su comprensión lectora, su razonamiento matemático y su atención en clase, entre otras. Según nuestros resultados, los niños con lateralidad homogénea diestra son los que obtienen mejores valoraciones en todos los ítems de aprendizaje con respecto a los homogéneos zurdos, los cruzados y los no confirmados, siendo los pocos casos que tenemos de homogéneos zurdos (un 3% de la muestra) los que tienen peores valoraciones. Además, los niños que discriminan entre derecha e izquierda también tienen mejor sus aprendizajes con respecto a los que no lo hacen, así como los que se orientan bien en el espacio con respecto a los que se orientan mal.

Carme Serrallonga, el plaer de traduir

Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997) començà a traduir als anys seixanta, en moments de represa de consciència ideològica i literària. Bona coneixedora de diversos idiomes, especialment l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià, girà al català unes vint obres del teatre universal dels grans autors. Serrallonga explicava que havia començat a aprendre alemany per poder conèixer a fons l’obra de Brecht, del qual el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de Ricard Salvat, i cinc obres més. De l’alemany també portà al català autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart o Alfred Döblin. A més de l’alta literatura alemanya, Serrallonga féu petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i, fins i tot, la sud-africana. El 1983 l’editorial La Galera li encarregà la traducció d’En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende. En sis anys traduí més de trenta títols de literatura infantil. Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, es posà a estudiar rus pel plaer de poder llegir Anna Akhmàtova i Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir, treballava en la traducció d’un llibre de poemes de l’autora russa.

La influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es realitza una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per tal d’avaluar la seva incidència en relació a la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre i post intervenció per tal d’identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis a nivell de cohesió de grup ni d’estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació a l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

De Dallas als "Friquis": El llenguatge col·loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners

“De Dallas als “friquis”: El llenguatge col•loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners” és una proposta de doblatge en el que es dóna una importància equitativa a les dues parts del procés: la traducció, en la qual s'analitzen principalment el tractament del llenguatge col•loquial, el sentit de l'humor i els trets específicament culturals i l'ajust del text.

El Grafisme al parvulari. Observació i anàlisi de l’espai en els dibuixos dels infants.

Els dibuixos dels infants són petites marques de la personalitat i del caràcter de cadascú. Cada infant tendeix a representar i a dibuixar d’una determinada manera i és això el que fa que els seus dibuixos siguin únics. Aquest treball és un estudi qualitatiu sobre l’evolució de la percepció de l’espai en els dibuixos dels infants d’entre tres i cinc anys. L’estudi està format a partir de la recerca i comparació de teories de diferents autors sobre el dibuix i d’un mostreig de 61 dibuixos de diferents infants. Els instruments que s’utilitzen són l’observació directe, a partir de graelles d’observació, notes de camp, fotografies i gravacions. Un cop fetes les intervencions convenients s’extreuen uns resultats, analitzant dibuix per dibuix, per més tard, fer una comparació del que s’ha vist amb el mostreig obtingut i amb el que deien els autors.