Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Tecnologia i metodologia en l'ensenyament universitari

Aquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera és una aproximació conceptual a l'ús de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crítica de l'ús i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva teórica plantejada anteriorment i amb una dimensió practica i normativa explícita.

La investigació-acció, la formació i el desenvolupament professional del professorat. Superar l'hiatus entre la teoria i la pràctica

Si analitzem, tant históricament com actualment, els processos d'investigació en la formació del professorat, trobem diverses concepcions sobre qué és investigar en aquest camp, basades fonamentalment en la distinció entre una investigació sobre la formació del professorat i la investigació en la formació del professorat.

Conflictes ètics en la gestió de la informació: una mirada des de la deontologia professional

[eng] The text begins with a reflection on the scope and content of the concepts "ethics" and "deontology" and continues by addressing the steps and considerations that the professional community must take into account when analysing ethical and moral aspects of their work. Finally, some specific elements are set forth regarding ethics in information management, specifically ethical conflicts that need to be managed in the area of library and information sciences.

L'Educació secundària obligatòria: atendre la diversitat en el marc d'un ensenyament comprensiu

En els processos de reforma educativa, passa sovint que la necessitat de fer front a les dificultats i als obstacles amb que es troba inevitablement la seva posada en practica -i que són més grans com més gran és l'abast de les transformacions preteses- condueix a un cert oblit de la situació inicial, del diagnostic deis problemes i les disfuncions que hi ha al seu origen i, fins i tot de vegades, de les mateixes finalitats i de les opcions basiques que les presideixen i orienten. Just en aquest moment, quan la gravetat del problemes i les disfuncions originals empal·lideix i es desdibuixa davant la immediatesa i la vivència quotidiana deis obstacles i les dificultats que planteja la nova situació, se sol manifestar amb forga la temptació de tornar al punt de partida, a les solucions ja assajades, al que és conegut, oblidant que va ser precisament la insatisfacció generalitzada amb aquell punt de partida i aquel les solucions el que va motivar el procés de reforma empres. És el moment en que, si no es posen els mitjans necessaris per resistir la temptació, de fet es comencen a gestar -de vegades de forma oberta i declarada, de vegades de forma encoberta i dissimulada- els processos de contrareforma.

Aspectes econòmics de l'evolució del sistema públic d'ensenyament superior a Catalunya, 1985-1992

L'educació superior espanyola ha sofert un procés d'expansió generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansió no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix període es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educació a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme polítiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansió úniversitaria i el seu finançament, fent emfasi en els problemes derivats dé l'expansió i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la següent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procés d'expansió (especialment la creació de les cinc noves universitats) i la situació resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis més específiques sobre el finançament, que es presenten en els apartats 3 i 4.

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional

La recerca que es presenta té com a objectiu enfocar una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Per dur-ho a terme s"ha valorat l"encaix entre el marc didàctic i les competències que s"exigeixen als alumnes a l"hora d"incorporar-se al mercat de treball. S"ha partit d"una enquesta a persones acabades de llicenciar de la Facultat d"Economia de la Universitat de Barcelona, a docents d"aquesta mateixa Facultat i a empresaris. A partir dels resultats obtinguts s"ha fet una anàlisi de la situació dels joves treballadors en termes de competències instrumentals, interpersonals i professionals, centrada exclusivament en la percepció dels empresaris. Segons les conclusions, una planificació de la docència més centrada en l"estudiant, des del punt de vista de la seva formació integral, pot contribuir de forma essencial a incrementar la seva futura productivitat laboral.

Cuatro casos, cuatro historias de uso educativo de las TIC

[spa] Este informe presenta parte de los procesos y los resultados del proyecto de I+D+I: Políticas y prácticas en torno a las TIC en la enseñanza obligatoria: Implicaciones para la innovación y la mejora, parcialmente financiado por Ministerio de Ciencia e Innovación. SEJ2007-67562. Recoge los cuatro estudios de caso llevados a cabo en dos Institutos de Enseñanza Secundaria Obligatoria y dos centros de educación primaria de Cataluña, que nos han posibilitado elucidar el impacto de las políticas de uso de las TIC y de otras iniciativas políticas para favorecer la innovación y la mejora en cada centro, prestando especial atención a: (a) los temas organizativos relacionados con el tiempo y el espacio; (b) el desarrollo del currículum en el centro (visiones sobre el conocimiento, el aprendizaje, el papel del alumnado y el profesorado, el lugar de las TIC, etc.); (c) las condiciones de trabajo del profesorado (acceso a formación, espacios y prácticas de colaboración; desarrollo profesional); (d) los resultados del aprendizaje (valor intelectual, social y personal de lo aprendido; capacidad de transferencia para seguir aprendiendo

En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.

El secreto de Vera Drake (2004) y Las Normas de la Casa de la Sidra (1999): el aborto en el cine y su utilización en la docencia

El Secreto de Vera Drake (2004) de Mike Leigh y de Las Normas de la Casa de la Sidra (1999) de Lasse Hallström presentan la interrupción voluntaria del embarazo y las circunstancias que la rodean en un total de diez abortos y un parto. El Secreto de Vera Drake nos muestra a una mujer de clase media-baja que"ayuda a chicas jóvenes" a poner fin a embarazos no deseados sin aceptar dinero a cambio. Su secreto se desvelará cuando una de las jóvenes a la que practicó un aborto sufre complicaciones y es condenada. Las Normas de la Casa de la Sidra presenta la historia de Homer Wells, un joven que nace y crece en un orfanato donde su responsable, el Dr. Larch, le enseña a asistir partos y a practicar abortos. Un día Homer siente la necesidad de volar libre fuera del orfanato e inicia un viaje que le acercará a otras realidades que le llevarán a reconsiderar su postura en contra del aborto. Ambas películas pueden ser un material útil para estudiar aspectos clínicos, éticos y sociodemográficos del aborto inducido en las enseñanzas de medicina, enfermería y matrona.

L'avaluació de les competències transversals a l'ensenyament universitari

L'article recull i sistematitza les propostes sorgides al seminari sobre Avaluació de les Competències Transversals. S'hi analitzen les dimensions de la competència, en especial el component actitudinal que hi incorporen, i es fan suggeriments per a l'avaluació integral de les competències, destriant-ne les oportunitats i les dificultats associades a aquesta pràctica.

La qualitat de l'educació en el projecte per a la reforma de l'ensenyament

Definir el perfil y calidad del ·producto· regresado de las instituciones constituye uno de los objetivos básicos de cualquier proyecto de reforma educativa. Sin embargo, la dificultad que plantea tal objetivo hace que el tema de la calidad de la educación, pese a su atracción política, sea objeto de imprecisiones como consecuencia de la falta de univocidad en el mismo y del intento político de soslayar un compromiso ideológico. En este trabajo se analizan diferentes conceptualizaciones de la calidad de la educación, defendiéndose la necesidad de precisar y acotar el concepto de calidad que se explicitan en el Proyecto de Reforma de la Enseñanza a la luz de los objetivos generales para cada una de las etapas educativas. De dicho análisis se deriva una imprecisa y mutilada concepción de calidad de la educación.

El desenvolupament professional dels docents des de la perspectiva del professorat

Aquest article, en la seva primera part, presenta una revisió crítica sobre els elements que configuren l'actual debat sobre el professionalisme dels docents. Seguidament s'informa dels resultats d'una investigació sobre Desenvolupament Professional. Destaca l'interès per revisar i conèixer les perspectives sobre desenvolupament professional dels professors i professores de tots els nivells educatius.

Models de desenvolupament professional del professor

L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.