103 resultados para Scientific communication
Resumo:
Aquest article se centra en les implicacions de la difusi electrnica per al sistema de publicaci de revistes basat en la revisi per parells [peer-reviewed]. Per donar sentit a un assumpte tan complex, s de molt ajut mirar-s'ho des de la perspectiva dels orgens del sistema i de les seves tres funcions nuclears: el rnquing en la recerca, facilitar la comunicaci interactiva entre els estudiosos i crear un arxiu global del coneixement cientfic. Cadascuna daquestes funcions principals t requeriments diferents que, en certa mesura, se sobreposen per que tamb entren, d'alguna manera, en conflicte. Internet obre la possibilitat de desenvolupar una varietat de models distints de comunicaci cientfica modulant la intensitat de cadascun d'aquests tres rols que les revistes en paper han desenvolupat i, possiblement, d'altres funcions que no eren ni tan sols imaginables abans del desenvolupament de les xarxes electrniques d'abast planetari. Les implicacions de la distribuci electrnica per a la propietat i accs a la literatura cientfica sn profundes i tendeixen a agreujar la ja seriosa crisi dels preus de les revistes que est frenant l'accs a la informaci cientfica. La comunitat d'estudiosos, que s autora del material que aquestes publicacions contenen i, al mateix temps, n's el principal consumidor, est en possessi de la clau per a solucionar aquesta crisi tot permetent a Internet ser un vehicle que faciliti la difusi duna recerca finanada des del sector pblic en comptes de crear una situaci de propietat privada d'aquesta recerca.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
Resumo:
En els darrers temps el debat dels agrocombustibles sha caracteritzat per laparici dincerteses cientfiques i la discussi dels impactes ambientals i socioeconmics, sovint difcils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementaci de la poltica pblica dimpuls daquesta nova font energtica. Els sistemes tradicionals davaluaci experta i les eines de decisi poltiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com s el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsi, sense considerar de forma explcita les incerteses. En lestudi del debat i del procs delaboraci de la poltica pblica sha percebut una manca despais de comunicaci i presa de decisions estructurats i integradors. Davant daquest context, en aquest treball sha dissenyat un procs participatiu davaluaci de la implementaci de la poltica pblica. La proposta elaborada consta duns escenaris de futur sobre laplicaci dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussi. La identificaci de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procs, esdevindrien la informaci per a reiniciar un nou procs davaluaci. Laplicaci de nous procediments i noves eines danlisi pot ser til per reestructurar el problema i fonamentar les decisions poltiques, per tal daugmentar-ne leficcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de Toronto, Canad, des doctubre del 2006 a febrer del 2007. El projecte Barchito s un projecte Interrnacional que va involucrar tres universitats: La Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Toronto (Canad) i la Universitat de Roosevelt (USA). El seu objectiu principal era posar en contacte estudiants de les tres universitats (de tres cursos diferents) per discutir al voltant de temes com ara l'ensenyament/aprenentatge i elements culturals de cada pas. Aquest projecte presenta la natura de l'experincia des de la visi dels participants: alumnat i professorat. Superant diferncies inicials de llengua, els participants van aprendre d'altra cultura, van aprendre sobre altres maneres d'ensenyar i van aprendre, en definitiva, sobre ells mateixos. L'eina d'aprenentatge col.laboratiu els va ajudar a sobrepassar el context immediat, emprant per aix, l'eina tecnolgica anomenada: Knowledge Forum.
Resumo:
This note reviews the political-scientific literature on European competition policy (ECP) in the 2000s. Based on a data set extracted from four well-known journals, and using an upfront methodology and explicit criteria, it analyzes the literature both quantitatively and qualitatively. On the quantitative side, it shows that, although a few sub-policy areas are still neglected, ECP is not the under-researched policy it used to be. On the qualitative side, the literature has greatly improved since the 1990s: Almost all articles now present a clear research question, and most advance specific theoretical claims/hypotheses. Yet, improvements can be made on research design, statistical testing, and, above all, state-of-the-art theorizing (e.g. in the game-theoretical treatment of delegation problems). Indeed, it is paradoxical that ECP specialists do not pay more attention to theoretical questions which are so central to the actual policy area they study.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball s una creaci dun projecte empresarial, s a dir, una planificaci estratgica que t per objectiu analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients del mateix. Aquest projecte final est enfocat al turisme i consisteix en crear una agncia de viatges. Sha decidit crear una agncia de viatges de baix cost destinada principalment als joves, ja que aquest sector de poblaci busca una manera de viatjar econmica que combini diversi i cultura. El treball es basa en la recerca i aplicaci de la informaci sobre la idea inicial. En primer lloc, per tal de realitzar-lo sha fet un projecte dempresa, un estudi de mercat i de lentorn amb les seves corresponents enquestes i un pla de marketing. En segon lloc, sha realitzat una definici del mercat i la comunicaci, una determinaci dels preus i organitzaci de les vendes aix com una identificaci i organitzaci de lempresa i els seus productes. Per ltim, sha fet un estudi econmic i financer del projecte i, les conclusions extretes daquest, diuen que el nostre projecte ser viable i tindr un xit tcnic.
Resumo:
Presentamos una experiencia exitosa de aprendizaje que parti de Criptogamia (asignatura optativa de segundo ciclo de Biologa), que dio lugar a un proyecto de investigacin gestionado por los propios alumnos. La iniciativa se consolid estableciendo una Asociacin de Estudiantes centrada en investigacin y divulgacin. En poco tiempo, los participantes han presentado comunicaciones cientficas, y organizado actividades dirigidas a diversos pblicos, dentro y fuera de la comunidad universitaria. Actualmente se plantea una colaboracin multidisciplinar con otros organismos de investigacin y la extensin de su mbito de estudio. Abordamos su incidencia en el aprendizaje en varios aspectos: cientfico (tcnicas especficas, rigor, bsqueda de informacin e interpretacin de resultados), comunicativo (estructuracin y presentacin de la informacin obtenida, para diversos pblicos), y organizativo, incluyendo el trabajo en equipo. Aunque de carcter espontneo, esta experiencia muestra rasgos evaluables en cuanto a sus posibilidades para otras asignaturas. Analizamos las caractersticas y planteamiento de esta optativa, el perfil de sus alumnos, y el contexto universitario que la acoge. Detectamos como factores principales los aspectos participativos de la asignatura, la cohesin del grupo, el carcter voluntario de la implicacin, los beneficios percibidos por los estudiantes, y la disponibilidad de recursos humanos (supervisin) y materiales (equipamiento y subvenciones).
Resumo:
A review article of the The New England Journal of Medicine refers that almost a century ago, Abraham Flexner, a research scholar at the Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching, undertook an assessment of medical education in 155 medical schools in operation in the United States and Canada. Flexners report emphasized the nonscientific approach of American medical schools to preparation for the profession, which contrasted with the university-based system of medical education in Germany. At the core of Flexners view was the notion that formal analytic reasoning, the kind of thinking integral to the natural sciences, should hold pride of place in the intellectual training of physicians. This idea was pioneered at Harvard University, the University of Michigan, and the University of Pennsylvania in the 1880s, but was most fully expressed in the educational program at Johns Hopkins University, which Flexner regarded as the ideal for medical education. (...)
Resumo:
Ante el nuevo reto que supone la adaptacin al Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) con una accin poltica que propone introducir importantes modificaciones en la concepcin del proceso de enseanza-aprendizaje entre las que se encuentran el replanteamiento del papel del profesor y del alumno, y el proceder metodolgico en la accin docente, todos los agentes educativos deben aunar esfuerzos para articular medidas que posibiliten la adaptacin a este nuevo escenario de manera ptima. Las universidades estn ofreciendo a los docentes herramientas que puedan facilitar el acceso a los procesos de innovacin educativa que exige el nuevo espacio de formacin. En este marco es donde nace el proyecto titulado 'Programa de Introduccin a la Investigacin y al Desarrollo de las Destrezas Comunicativas (hablar y escribir correctamente)' que, valindose de los recursos tecnolgicos que nos ofrece el Servicio de Innovacin Educativa de la Universidad de Mlaga, busca mejorar las competencias de expresin oral y escrita de los alumnos, as como la capacidad para organizar sus trabajos de investigacin de manera rigurosa y ordenada, siguiendo una secuenciacin razonada y cientfica. En la presente comunicacin se detallan los objetivos del proyecto, la descripcin del mismo, el modo de proceder en su desarrollo, las partes de las que ha constado y las conclusiones a las que se ha llegado.
Resumo:
Hem establert les bases metodolgiques i teriques per investigar la pregunta Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicaci?. La investigaci ajusta el concepte despai de comunicaci a la teoria poltica, cercant els seus lmits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificaci del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservaci i supervivncia duna cultura nacional. El primer article i fase de la tesi s ladaptaci i definici del concepte espai de comunicaci. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models despai de comunicaci entenent si es tracta duna visi emfatitzant la distribuci i la producci de material marcat amb els smbols de la identitat nacional de la societat emissora, o b si emfatitza la idea dun espai de circulaci de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o naci sense estat. Igualment, es distingeix la dimensi demissi sortir del territori al mn- i la de recepci fluxos informatius rebuts des del mn al territori, concretament, al ciutad; el paper dintervenci de les institucions democrtiques s diferent en una dimensi o una altra i, per tant, tamb sn diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de lespai de comunicaci. Tamb sha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicaci per relacionar-los amb la construcci nacional com a cohesi simblica i cultural. Si b els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, s que poden conformar a llarg termini una percepci nacional general. Una comunitat s imaginada, donada la distncia fsica dels seus components, i la comunicaci social s, juntament amb leducaci, el principal factor de construcci nacional, avui en dia.
Resumo:
This paper explores the factors that determine firms R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners.
Resumo:
This paper explores the factors that determine firms R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners. JEL classification: O31, O33, O38. Key words: Determinants R&D cooperation, industry-university flows, PhD research workers.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a lSnider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. Lobjectiu daquest projecte s estudiar la relaci entre les estratgies de gesti del coneixement i les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en levoluci de les poblacions dorganitzacions i els seus efectes en els patrons industrials daglomeraci espacial. Per a aix sadopta una aproximaci fonamentada en la utilitzaci d'un model basats en agents per a obtenir hiptesis significatives i provables sobre levoluci de les poblacions dorganitzacions al si de clsters geogrfics. El model de simulaci incorpora les perspectives i supsits dun marc conceptual, lEspai de la Informaci o I-Space. Aix permet una conceptualitzaci basada en la informaci de lentorn econmic que t en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjanant els parmetres del model es dna la possibilitat dassignar estratgies especfiques de gesti del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posici de lespai fsic. La simulaci mostra com l'adopci d'estratgies diverses pel que fa a la gesti del coneixement influeix en l'evoluci de les organitzacions i de la seva localitzaci espacial, i que aquesta evoluci es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A travs de la modelitzaci de dos casos ben coneguts de clsters geogrfics dalta tecnologia, com sn Silicon Valley a Califrnia i la Route 128 als voltants de Boston, sestudia la interrelaci entre les estratgies de gesti del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localitzaci espacial, i tamb com aix s afectat per levoluci de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC). Els resultats obtinguts generen una srie dhiptesis de rica potencialitat sobre limpacte del desenvolupament de les TIC en la dinmica daquests clusters geogrfics. Concretament, es troba que la estructuraci del coneixement i laglomeraci espacial co-evolucionen i que aquesta coevoluci es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.
Resumo:
El usuario objetivo para el que queremos construr un LiveDVD, es elinvestigador/estudiante que necesita de unas herramientas concretas para la resolucinde problemas de carcter matemtico y estadstico, que, unido a generadores de grficos,son comunes a la mayora de reas cientficas y de investigacin. Otras reas de intersson construr aplicaciones en un entorno de desarrollo avanzado (IDE) e incluso un gestorde referencias bibliogrficas. Aadiremos tambin un editor de texto basado en LaTeXmuy til para la generacin de documentos de manera profesional y una herramienta deplanificacin de proyectos.
