A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o bé si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, també són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. També s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simbòlica i cultural. Si bé els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.

We set the theoretical and methodological basis to investigate the question "stateless nations have the right to control their own communication space?". The research fits the concept of communication space in political theory, searching for its limits on individual rights and, from the perspective of liberalism 2, providing the justification of its control in terms of a platform that focuses on conservation and survival of a national culture. The first phase and article of the thesis is the adaptation and definition of the concept of communication space. Until now, researchers have proposed different models of space communication understood if it is a vision emphasizing the production and distribution of material marked with the symbols of national identity of the issuing society, or whether emphasizing the idea of a 'space of traffic flow communication line to an area traditionally associated with national identity or nation without a state. Similarly, we distinguished two dimensions of the communication space. One is emission, from territory to the world, and the other is reception, which meas the information flows received from the world into territory, specifically, received by the citizens. The role in intervention of democratic institutions is different in one dimension or another and therefore are also affected different rights and principles or theories that deny or justify the control of the communication space. We have also explored the theories of media cognitive effects to relate them to nation-building as a symbolic and cultural cohesion. While the media can not change your mind immediately, they may comprise a long-term overall national perception. A community is imagined, given the physical distance of its components, and social communication, along with education, is the main ingredient of nation building nowadays.