Public-private sector wage differentials by type of contract: evidence from Spain

The article examines public-private sector wage differentials in Spain using microdata from the Structure of Earnings Survey (Encuesta de Estructura Salarial). When applying various decomposition techniques, we find that it is important to distinguish by gender and type of contract. Our results also highlight the presence of a positive wage premium for public sector workers that can be partially explained by their better endowment of characteristics, in particular by the characteristics of the establishment where they work. The wage premium is greater for female and fixed-term employees and falls across the wage distribution, being negative for more highly skilled workers.

Evolución de las diferencias salariales por razón de sexo

El artículo examina los determinantes del diferencial salarial por razón de sexo y de sus cambios entre 1995 y 2002 mediante una extensión de la metodología propuesta por Juhn et al. (1991, 1993) adaptada a los microdatos emparejados empresa-trabajador de la Encuesta de Estructura Salarial. La evidencia obtenida muestra que el origen fundamental del diferencial radica en la influencia del establecimiento de filiación de los trabajadores y de factores inobservables. Se constata también que la exigua reducción del diferencial con el transcurso del tiempo se debe a que la intensificación de la segregación de las mujeres en establecimientos que pagan salarios comparativamente bajos (caracterizados fundamentalmente por una elevada feminización de su fuerza laboral) contrarresta en buena medida el efecto que en sentido contrario ejercen diversos factores, especialmente la mejora de las cualificaciones relativas de las mujeres. La intensificación de este tipo de segregación es más pronunciada en el caso de las mujeres de mayor cualificación, hasta el punto de que esta circunstancia da lugar, de forma diferenciada para este colectivo, a una ampliación de la brecha salarial frente a hombres de características equivalentes.

El dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formació d’una consciència democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constitució de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucció, a partir de l’any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l’educació és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuració d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidació, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

Les dones i la nova ciutadania: cap a una educació per a la igualtat des de la diferència

En aquest article es presenten els interrogants clau que avui dia planteja l'educació per a la ciutadania paritària. S'analitzen dues dicotomíes bàsiques en aquest camp: "àmbit públic/àmbit privat" i "igualtat/diferencia". Aquestes dicotomíes s'han construït sobre la diferenciació sexual entre home i dona. De tal forma que l'esfera d'allò públic, de la política, de la ciutadanía, se l'hi ha adjudicat a l'home, mentre que la dona ha quedat relegada a l'àmbit del privat, d'allò quotidià, de la família. S'aporten evidencies que posen de manifest en què moment estem. Així, se planteja la situació de les dones en diferents esferes: en el món educatiu i de la docència, en el món del treball i en els mitjans de comunicació. Per altra lloc, es recullen els principis i assumpcions bàsiques d'una educació per a la igualtat des de la diferència. Conclou l'article amb una sèrie de reptes que té pendent l'educació per a la ciutadanía paritària en aquest mil·lenni.

Taller Igualtat UB

Taller dins la VII Trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia Campus Pedralbes. 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013. http://www.ub.edu/trobades/. Taller 1: Què s’ha fet en el pla d’igualtat de gènere?

Què prefereix el teu cervell, jerarquia o igualtat?

Un grup de científics suggereix una base neurobiològica per a les actituds socials i polítiques

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Selectivitat renovada. Les proves d'accés a la universitat afavoreixen la igualtat d'oportunitats

Milers d'estudiants estan pendents de les proves d'accés a la universitat, la famosa selectivitat, per accedir als estudis desitjats. Unes proves d'estructura i continguts renovats, però amb temes per resoldre.

Classical horizontal inequity and reranking: an integrated approach

The last 20 years have seen a significant evolution in the literature on horizontal inequity (HI) and have generated two major and "rival" methodological strands, namely, classical HI and reranking. We propose in this paper a class of ethically flexible tools that integrate these two strands. This is achieved using a measure of inequality that merges the well-known Gini coefficient and Atkinson indices, and that allows a decomposition of the total redistributive effect of taxes and transfers in a vertical equity effect and a loss of redistribution due to either classical HI or reranking. An inequality-change approach and a money-metric cost-of-inequality approach are developed. The latter approach makes aggregate classical HI decomposable across groups. As in recent work, equals are identified through a nonparametric estimation of the joint density of gross and net incomes. An illustration using Canadian data from 1981 to 1994 shows a substantial, and increasing, robust erosion of redistribution attributable both to classical HI and to reranking, but does not reveal which of reranking or classical HI is more important since this requires a judgement that is fundamentally normative in nature.

Absolute and relative deprivation and the measurement of poverty

This paper develops the link between poverty and inequality by focussing on a class of poverty indices (some of them well-known) which aggregate normative concerns for absolute and relative deprivation. The indices are distinguished by a parameter that captures the ethical sensitivity of poverty measurement to ``exclusion'' or ``relative-deprivation'' aversion. We also show how the indices can be readily used to predict the impact of growth on poverty. An illustration using LIS data finds that he United States show more relative deprivation than Denmark and Belgium whatever the percentiles considered, but that overall deprivation comparisons of the four countries considered will generally necessarily depend on the intensity of the ethical concern for relative deprivation. The impact of growth on poverty is also seen to depend on the presence of and on the attention granted to concerns over relative deprivation. }

An Atkinson-Gini family of social evaluation functions

We investigate the properties of a family of social evaluation functions and inequality indices which merge the features of the family of Atkinson (1970) and S-Gini (Donaldson and Weymark (1980, 1983), Yitzhaki (1983) and Kakwani (1980)) indices. Income inequality aversion is captured by decreasing marginal utilities, and aversion to rank inequality is captured by rank-dependent ethical weights, thus providing an ethically-flexible dual basis for the assessment of inequality and equity. These ocial evaluation functions can be interpreted as average utility corrected for the illfare of relative deprivation. They can alternatively be understood as averages of altruistic well-being in a population. They moreover have a simple graphical interpretation.