Velar verbs and verbal classes in catalan

There is in Catalan a set of verbs, the so-called «velar verbs», whose differential characteristic consists in presenting a velar segment between the root and the inflectional suffixes in certain morphosyntactic contexts. This velar segment has traditionally been considered as being part of the root in the contexts where it occurs, and has been made responsible for the typical allomorphic character of velar verbs. Under the assumption that regular verbs are only one-root verbs, velar verbs have been treated as irregular verbs. Nevertheless, neither the phonic character of the velar segment nor the marginal character of velar verbs is clear. The aim of this paper is to present a different account of velar verbs on the basis of the inflectional morphological character of the velar segment. The work is split into two parts. The first one focuses on standard Catalan, and tries to show that in this variety velar verbs are better treated as regular verbs. The second one focuses on other Catalan varieties, and aims to exhibit the incoherence implied in the traditional treatment of velar verbs in the context of the Catalan language as a whole. The discussion is mainly developed on morphological grounds, halfway between theory and description.

Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation.

Keep on moving from English to Catalan : El determinisme lingüístic en la traducció del moviment

El propòsit d'aquest treball és fixar, basant-nos en l'anàlisi tipològica, les diferències lingüístiques en la construcció de les expressions de moviment de l'anglès i el català. Partim de la hipòtesi que en funció de l'origen de la llengua, s'apliquen solucions diferents a determinats problemes lingüístics que apareixen a l'hora de traduir un discurs. Analitzarem, doncs, el grau de fidelitat de la traducció quant a l'expressió del trajecte i de la manera. Per consegüent, estudiarem si hi ha cap pèrdua d'informació, de qualitat o de genuïnitat en relació amb el text original servint-nos de la comparació d'ambdós estils narratius.

ClInt: A bilingual Spanish-Catalan spoken corpus of clinical interviews

In this paper we present ClInt (Clinical Interview), a bilingual Spanish-Catalan spoken corpus that contains 15 hours of clinical interviews. It consists of audio files aligned with multiple-level transcriptions comprising orthographic, phonetic and morphological information, as well as linguistic and extralinguistic encoding. This is a previously non-existent resource for these languages and it offers a wide-ranging exploitation potential in a broad variety of disciplines such as Linguistics, Natural Language Processing and related fields.

Práctica educativa y adquisición de la lengua de la escuela

El trabajo que presentamos pretende establecer e implamentar criterios respecto la organización escolar y la práctica educativa para mejorar las competencias básicas del alumnado extranjero que participa en las aulas de Cataluña con una gran diversidad respecto el conocimiento de la lengua de la escuela. En concreto, buscamos profundizar y localizar los factores y elementos relevantes para la organización escolar y la práctica educativa en escuelas plurilingües con estas características

Machiavelli translated into Catalan: textuals and editorials choices

This article provides an appraisal of all published and unpublished, complete and excerpted translations into Catalan of Machiavelli's works, and reconstructs the cultural circumstances around their completion as a means to determine from which editions the various translators worked. It also explains how the translators confronted and resolved issues of language and syntax in The Prince .

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius

L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nominals al llarg del text, i l'efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l'estudi analitza des d'un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s'apliquen sovint aquesta mena de criteris. Paraules clau: català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil. The goal of this article is to analyse the main criteria recommended by style guides aimed at making women more visible or, in other words, to make a non-sexist use of language. I will concentrate on two main aspects: the syntactic-semantic and the discursive. From a syntactic-semantic point of view, the main elements being studied are those related to coordination, agreement and repetition or omission of elements (for instance, noun specifiers), and also the way the different options chosen affect the meaning of the sentence. From a discursive and stylistic point of view, the elements analysed are those related to coreference, that is, the relationship between the different ways of expressing a same referent through different elements in the text, and the effect they produce in the text as a whole. Having this as the main goal, the study analyses from a qualitative point of view the data from a corpus in three different areas (politics, administration and education), which often apply this kind of criteria. Keywords: Catalan, non-sexist language, female linguistic visibility, syntax, cohesion, co-reference, androcentric language, style

Melodic Analysis of Speech Method applied to Spanish and Catalan

In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language's intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan.

Algunes qüestions referides a l’aprenentatge lingüístic de la infància estrangera a Catalunya

L’article està organitzat en dues parts. A la primera, s’aborden algunes qüestions generals relacionades amb la integració i l’aprenentatge de llengües. A la segona, es discuteix la manera de fer possible l’aprenentatge de les llengües de l’escola a aquesta part de la infància, amb un èmfasi especial en el tractament de la seva pròpia llengua

La adquisición de la interrogación: las interrogativas parciales en catalán y castellano = The acquisition of interrogatives:Wh-questions in Catalan and Spanish

En este trabajo se describe la naturaleza y secuencia de adquisición de las preguntas interrogativas parcialesen niños de habla catalana y/o castellana dentro de un marco de análisis según el cual la adquisición de lasestructuras lingüísticas se construye gradualmente desde estructuras concretas hasta estructuras más abstractas.La muestra utilizada se compone de 10 niños y niñas procedentes de corpus longitudinales cuyas edades van delos 17 meses a los 3 años. El análisis se ha realizado atendiendo a la estructura sintáctica de la oración, loserrores, los pronombres y adverbios interrogativos, y la tipología verbal. Los resultados muestran que la secuenciade adquisición pasa por un momento inicial caracterizado por producciones estereotipadas o fórmulas,durante el cual sólo aparecen algunas partículas interrogativas en estructuras muy concretas. Posteriormente lainterrogación aparece con otros pronombres y adverbios y se diversifica a otros verbos, además, no se observanerrores en la construcción sintáctica. Estos resultados suponen un hecho diferencial respecto de estudios previos enlengua inglesa

Ús social del català: el català als immigrants

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí¬fic del Jovent l'any 2009. El treball pretén aconseguir quatre objectius. En primer lloc, comprovar l’estat de la llengua catalana entre els immigrants catalans i cerdanyolencs. Per altra banda, conèixer les institucions o serveis que vetllen per l’extensió de l’ús social del català. També determinar quins factors impulsen la població immigrada a aprendre català. I, per últim, diferenciar l’ús del català entre la població immigrada dels anys 60 i l'actual. La recerca portada ha terme ha mostrat que hi ha un bon nombre de població immigrada de països llatinoamericans i del Nord d’Àfrica que s’interessa per l’aprenentatge del català. El motiu sembla ser laboral i d’integració cultural. En canvi, s’observa que la immigració interna en fa un ús més oral i de relació amb les noves generacions. Alhora, no consideren necessari l’ús del català per a poder viure a Cerdanyola.

El català, llengua d'oci en els joves

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca consisteix en una anàlisi de la llengua catalana en l'àmbit de l'oci en els joves. Fent aquesta anàlisi es pretén arribar a saber quina llengua predomina en l'ús dels joves quan escolten música, llegeixen, miren la televisió, juguen amb els amics, naveguen per internet, etc.,també es vol obtenir resultats fiables per saber la situació de la llengua catalana en l'oci d'aquests joves així com les causes i les variables d'aquesta situació. A partir d'unes 173 enquestes realitzades al curs de 2n de batxillerat de l'IES Antoni de Martí i Franquès, s'ha pogut dur a terme aquest estudi. Per fer aquest treball, en primer lloc es va procedir a la lectura de bibliografia relacionada amb la sociolingüística catalana. Després es va analitzar el concepte d'oci, i es va formular una enquesta que pogués resoldre els objectius. Un cop fetes les 173 enquestes se'n van codificar i tractar els resultats. A partir de les dades es van fer uns gràfics tot analitzant-les i així veure la situació real de la llengua catalana. També es va comparar aquest treball amb un altre estudi anterior realitzat per l'Institut de sociolingüística catalana. I després d'haver parlat sobre la situació de la llengua catlana entre els joves amb diversos experts en el tema se'n van treure unes conclusions.

Mirall trencat, del llibre a la televisió: anàlisi comparativa dels personatges femenins

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Partint de l’obra ‘Mirall trencat’ de Mercè Rodoreda, una de les més grans escriptores catalanes de tots els temps nascuda enguany fa un centenari, hem pretès fer una anàlisi interdisciplinària en relació amb l’adaptació televisiva duta a terme per J. M. Benet i Jornet. Amb la documentació prèvia com a antecedent, hem pres els personatges femenins principals (aquells més ben dibuixats en la novel•la) com a objecte del nostre estudi de manera que el treball pugui ser el més rigorós possible. Així doncs, el nostre resultat és una extensa anàlisi comparativa que parteix dels trets més característics de Teresa, Sofia, Maria i Armanda per arribar a reflectir la manera com aquests mateixos personatges són retratats a la sèrie.

Els refranys: estudi i equivalències

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El treball es divideix en tres grans blocs temàtics, seguint una seqüència lògica: teoria dels refranys, recull de refranys catalans i els seus equivalents (inclou la creació d un diccionari) i l’aplicació pràctica del treball en un lloc web. Dins del bloc teòric es tracten amb profunditat àmbits de la fraseologia i la paremiologia (ciència dels refranys i les unitats fraseològiques) com ara la formació dels refranys, la seva estructura, el seu significat i el seu ús. També s’hi inclou un criteri de comparació de refranys de llengües diferents, tenint en compte aspectes com el seu grau d idiomaticitat (possibilitat d’establir el significat d’una unitat pel seu sentit figurat i a la vegada pel seu sentit literal). Cal destacar que l’estudi teòric dels refranys és gairebé inexistent en llengua catalana, i que en conseqüència l’elaboració d’aquesta part del projecte ha requerit un esforç suplementari. En el segon bloc, partint d’un recull de refranys pertanyent al besavi de l’alumna, on hi constaven refranys catalans amb els seus equivalents en francès i castellà, s’elabora un diccionari de refranys, explicant el significat d’aquests i afegint-hi l’equivalent en anglès, i en alguns casos, fins i tot es comenta l’antecedent llatí del refrany. Per tal de trobar una dimensió pràctica al nou recull, es procedeix a la creació d’un lloc web, amb la intenció de difondre el contingut del diccionari. Aquest seria el tercer bloc que conforma el treball.