341 resultados para necesitats educatives especials
Resumo:
The aim of this communication is to describe the results of a pilot project for the assessment of the transversal competency "the capacity for learning and responsibility". This competency is centred on the capacity for the analysis, synthesis, overview, and practical application of newly acquired knowledge. It is proposed by the University of Barcelona in its undergraduate degree courses,through multidisciplinary teaching teams. The goal of the pilot project is to evaluate this competency.We worked with a group of students in a first-year Business Degree maths course, during the firstsemester of the 2012/2013 academic year. The development of the project was in two stages: (i)design of a specific task to share with the same students in the following semester when the subjectwould be economic history; and (ii) the elaboration of an evaluation rubric in which we defined thecontent, the aspects to evaluate, the evaluation criteria, and the marking scale. The attainment of theexpectations of quality on the specific task was scored following this rubric, which provided a singlebasis for the precise and fair assessment by the instructor and for the students' own self-evaluation.We conclude by describing the main findings of the experience. There particularly stood out the highscore in the students' self-evaluation given to one aspect of the competency – their capacity forlearning – in stark contrast to their instructor's quite negative evaluation. This means that we have towork both to improve teaching practice and to identify the optimal competency evaluationmethodology.
Resumo:
Aquest projecte ha estat impulsat per l’Observatori de la Divulgació de la Ciència (ODC) de la UAB i dut a terme a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA). Està emmarcat dins el marc del nou Programa Europeu Horizon 2020 i més específicament dels conceptes establerts per la RRI. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar la comunicació científica que duu a terme l’ICTA cap a al societat i conèixer la filosofia, els incentius i la motivació de l’ICTA i els seus investigadors per donar a conèixer la seva recerca a la ciutadania. L’anàlisi de la comunicació de l’ICTA consta d’un anàlisi del contingut de la pàgina web del centre de recerca, una entrevista feta a la directora de l’institut i un qüestionari realitzat a 14 investigadors Les formes de comunicació que més utilitzen són els articles científics en revistes dirigides a públic acadèmic. Respecte la comunicació no acadèmica, s’ha pogut observar que la majoria dels investigadors, tot i la manca de facilitats realitzaven activitats per interès personal, molts cops però, no comuniquen la seva recerca, principalment perquè tenen altres tasques de docència, de recerca i gestió per atendre. Hi ha una minoria que es refereix a la comunicació científica com un “estil essencialment vocacional”. Per tal d’impulsar i promoure una estratègia contínua i efectiva de comunicació científica cal definir un pla de comunicació a nivell institucional que contribueixi a millorar les capacitats divulgatives, comunicatives i educatives de l’ICTA per tal d’ajudar a les persones que hi fan recerca a apropar la seva tasca a la societat a la que pertanyen.
Resumo:
El dolor post-operatori és un dels problemes més importants que segons la OMS afecta als pacients intervinguts quirúrgicament i el que més els preocupa. Any rere any hi ha un increment del nombre de pacients intervinguts per Cirurgia Major ambulatòria al nostre país de manera que ha de ser el mateix usuari i la família els que facilitin les cures als pacients al propi domicili. Aquest estudi planteja si introduir intervencions educatives al servei disminueix el dolor post-operatori dels usuaris Objectiu general: Dissenyar un programa d’informació que realitzarà infermeria dirigit als cuidadors i pacients del servei de CMA i que han de ser intervinguts de hèrnia engonal. Avaluar l’eficiència del mateix programa educatiu. Metodologia: l’àmbit d’estudi d’aquest treball serà les unitats de Cirurgia Major ambulatòria de qualsevol centre de Catalunya. Es realitzarà un estudi comparatiu quantitatiu entre dos grups independents integrants per 30 participants en cadascun d’ells (total de 60 participants). Grupo A: protocol habitual de la unitat Grup B: intervenció educativa dissenyada Els participants seran pacients majors d’edat, que compleixen els requisits per ser intervinguts per Cirurgia Major Ambulatòria de Hèrnia inguinal. El participant ha de fer-ho amb un familiar responsable de les seves cures. Es realitzaran 3 enquestes al pacient i 3 al familiar responsable de les cures, la primera a les 24 hores després de la intervenció, la segona a la setmana i l’última a les 2 setmanes. Limitacions de l’estudi: en cas de que el pacient que ha de formar part de l’estudi requereixi ingrés hospitalari per alguna complicació durant la cirurgia el pacient deixa de participar en l’estudi automàticament. En cas que el pacient o familiar no contestin al telèfon el dia i l’hora pactada prèviament també deixarà de formar part de la investigació. Per aquest motiu es tindran 10 pacients de reserva per si calgués reemplaçar el subjecte d’estudi.
Resumo:
Jugar no és només un sinònim de diversió, sinó que darrera d’aquesta acció s’amaguen molts elements que són imprescindible per al desenvolupament infantil, ja que l’afavoreix en tots els àmbits de la seva vida. Un nen amb Necessitats Educatives Especial té el mateix dret de gaudir d’una estona de joc, i desenvolupar-‐se com a persona. De fet, el joc és considerat una eina d’aprenentatge a l’edat infantil. Per això, el present treball de grau té com objectiu principal analitzar la importància del joc com a eina educativa amb infants amb un Trastorn de l’Espectre Autista. S’utilitza una metodologia qualitativa, i a través de l’observació, s’analitza com el joc ajuda a un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista a adquirir determinades habilitats i capacitats que li permeten tenir certa autonomia. Els resultats obtinguts, permeten afirmar que la Unitat de Suport a l’Educació Especial utilitza el joc com un recurs didàctic per a treballar amb infants amb Autisme. Per això, es planteja una proposta d’intervenció dins d’aquesta unitat.
Resumo:
Actualment l’educació està patint un seguit de canvis deguts a la presa de força del concepte d’escola inclusiva. Aquest treball pretén esdevenir una investigació de la metodologia de “l’Emozione di conoscere e il desiderio di esistere” d’un pedagog italià i observar com aquesta afavoreix la presència, la participació i el progrés dels vint-i-set infants d’una classe, independentment de quines siguin les seves necessitats educatives. Així doncs, per tal de conèixer aquest fet, hem realitzat un estudi de cas de la metodologia que es duu a terme a l’escola parroquial de la infància Villa Gaia, situada al nord d’Itàlia, a través de l’anàlisi de documents, la involucració en el projecte, l’observació i la realització d’entrevistes.
Resumo:
El Projecte Educatiu de Poble (PEP) és un instrument que s’utilitza per establir les línies pedagògiques del municipi amb la participació de tots els agents i sobretot per fomentar un aprenentatge al llarg de la vida de les persones que hi viuen. En aquest treball es presenta un marc teòric per tal de contextualitzar el tema i s’analitzen conceptes com poble educador, ciutat educadora, en relació a l’evolució d’aquests i l’atenció a la diversitat. A continuació, es descriuen i comparen dues experiències, la de Sant Bartomeu del Grau (Osona) i la de Borredà (Berguedà) i s’avaluen les activitats educatives que es porten a terme a Olost (Osona) amb l’objectiu de fer una proposta de projecte de poble educador per aquest municipi.
Resumo:
Aquest estudi consisteix en l’anàlisi de les practiques educatives que porta a terme una escola pública d’Educació Infantil i Primària, en relació a les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències. Per aquest motiu, es presenta què proposa actualment la recerca educativa sobre l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, la qual emfatitza en la necessitat de situar l’infant en el centre del seu procés educatiu, partint del seu coneixement intuïtiu, per tal que pensi, faci i comuniqui d’una manera similar a la que segueix la comunitat científica. Aquesta manera d’entendre l’educació científica és, segons els estudis actuals, condició sine qua non per a que l’alumne desenvolupi la competència científica, és a dir, aprengui ciència, aprenent com funciona la ciència i aprenent sobre la ciència. En base a aquesta teoria, s’han portat a terme observacions directes a diferents cursos, les quals s’han recollit en un diari d’observacions, per tractar d’analitzar com el centre escolar desenvolupa la pràctica educativa de les ciències en el seu dia a dia.
Resumo:
El treball Identificació d’estratègies d’atenció a la diversitat als centres educatius de Pistoia, pretén mostrar i donar a conèixer diverses estratègies que fomenten i enriqueixen la diversitat que trobem dins les aules. S’explica a través de l’anàlisi de diferents situacions educatives, com es tracta la diversitat, entesa com una escola per a tots, i com a través de les metodologies que utilitzen inclouen a tots els infants.
Resumo:
L’estudi que es presenta a continuació pretén indagar en una part concreta i en auge constant del món educatiu: l’atenció a la diversitat mitjançant l’estructura cooperativa d’aprenentatge. L’estudi ha estat realitzat a partir d’un estudi de cas, l’objectiu del qual és analitzar, comprendre i plantejar pràctiques educatives dirigides a promoure la inclusió satisfactòria de tot l’alumnat; siguin quines siguin les seves característiques individuals vers l’aprenentatge. Els resultats observats mostren l'existència d'un fort vincle entre la millora de la cohesió del grup i la capacitat de rebre i donar ajudes per part de l'alumnat.
Resumo:
The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.
Resumo:
La màster tesi consisteix en la creació i desenvolupament del pla de màrqueting del nou producte de Lloret Turisme i el Lloret Convention Bureau, el “Festivals & Events”. A la primera part del treball es fa una presentació de la metodologia seguida, de la presentació del cas, amb l’anàlisi de l’estat de la qüestió i la presentació de l’àmbit d’estudi. Seguidament es procedeix a desenvolupar el cos del treball, és a dir, les diferents parts del pla de màrqueting, així com el desenvolupament de la matriu de la base de dades pel nou producte “Festivals & Events” del Lloret Convention Bureau de Lloret de Mar
Resumo:
El procés de convergència vers l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), iniciat a partir de la declaració de Bolonya, col·loca l"assignatura del Pràcticum en una situació fonamental dins dels plans d"estudi de les titulacions. Això ens obliga a repensar-lo a partir dels nous paràmetres didàctics i organitzatius de l"EEES. El projecte de recerca Millora i reorientació del Pràcticum de Pedagogia vers l"EEES s"ha proposat una revisió del Pràcticum de Pedagogia de la UB des de diferents angles: l"estudi de l"ocupabilitat i la inserció laboral dels titulats de Pedagogia, la gestió i l"organització virtual de les tasques relacionades amb la coordinació del Pràcticum, així com l"elaboració d"un pla docent i un dossier de recursos per als tutors i tutores. En aquest article ens centrem exclusivament en el treball realitzat en relació a l"anàlisi de les competències que el Pràcticum de Pedagogia ha de permetre desenvolupar entre els estudiants. Aquest treball té especial vinculació amb l"elaboració d"un pla docent, però a la vegada és transversal als altres eixos esmentats.
Resumo:
Las autobiografías como recurso de formación e innovación docente para los profesores de educación artística. La autobiografía proporciona recursos de reflexión sobre conocimientos implícitos y genera una mayor conciencia de sus potencialidades y limitaciones. Estimula una auto-formación del propio estilo docente. Se reflexiona sobre la posibilidad de constituir la autobiografía docente como un área de formación docente.
Resumo:
Aproximació a la traducció de guions d'humor per a doblatge i subtitulació. En el treball es tracten temes referents a l'humor com l'especificitat depenent de la cultura i els tipus d'humor que es poden trobar en les pel·lícules. A banda, s'exposen els problemes que comporta la traducció de films còmics als traductors audiovisuals i com els solucionen. Per arribar a això, en el treball primer s'estudien els processos de doblatge i subtitulació i les característiques especials a l'hora de traduir per a cadascun d'ells. Finalment, faig una proposta de traducció d'una escena de la sèrie d'humor The Office, posant en pràctica el que es comenta durant el treball i exposant els problemes amb els quals m'he trobat.
Resumo:
Funcions de la sala: Coordinació d’ajuts; Suport operatiu a les regions; Coordinació externa; Desconnexió; Coordinació dels recursos logístics generals; Coordinació del grups operatius especials; Supervisió de procediments