Presentacio. Tecnologies de la informació a l'educació: una perspectiva europea

El present número de la revista Temps d'Educació conté el text de les ponències presentades al Congrés Europeu sobre Tecnologia de la Informació a l'Educació: una visió crítica1 ¿ En aquest article es fa una introducció al contingut d'aquest exemplar de la revista, que consta de tres parts. En un primer moment es presenten els antecedents i el context que va portar a l'organització d'aquest acte i a continuació s'expliquen els aspectes més rellevants del seu desenvolupament en la practica per acabar amb algunes de les reflexions i aportacions que podrien considerar-se més significatives.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

Autobiografia, identitat i educació

Después de presentar la construcción de la identidad personal a modo de un proceso resultante de una tensión dialéctica entre el olvido y el recuerdo, entre la tradición y la innovación, la autora analiza las literaturas del yo ofreciendo una clasificación tipológica: autobiografía, memoria de vida, novela personal, diario íntimo, epistolario y autorretrato o ensayo. Finalmente, se insiste en la importancia de la construcción de uno mismo a través del relato destacándose la relevancia de la experiencia en el proceso educativo a través del cual uno da forma a su propia identidad personal.

Educació per a la seguretat i prevenció d'accidents a les institucions educatives.

Per lluitar contra els accidents és necessari establir programes educatius,entre els quals destaquen els escolars. Durant les primeres etapes de la vida i fins a l'adolescència, l'educació en la seguretat esdevé primordial pel fet que els infants són molt vulnerables, perquè els adolescents i joves s'exposen voluntàriament al risc i també perquè els uns i els altres estan en una etapa de la vida molt plàstica i receptiva per incorporar hàbits sans i segurs. Quan aquests programes es duen a terme a les institucions educatives és més fàcil d'assolir els objectius, perquè hi ha la possibilitat de sistematitzar les experiències d'aprenentatge i es disposa de més recursos i de més oportunitats per incidir en el tema de manera continuada i progressiva.

De desencerts i fal·làcies. A voltant de l'Educació Ambiental

En aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?

Opinions al voltant de les relacions entre l'economia i l'educació

La influència decisiva que té l'economia en la majoria deis aspectes que configuren la vida humana és una evidencia, i l'educació no constitueix cap excepció. Philip H. Combs, prestigiós expert en temes relacionats amb els problemes educatius en general i més concretament en la seva dimensió econòmica i social, en analitzar els factors que caracteritzaven la crisi educativa a escala mundial a partir deis anys seixanta, va destacar com a essencials: el desbordament estudiantil (augment de la demanda). L'aguda escassesa de recursos, l'augment deis costos, la inadaptació del producte i la inercia i ineficiencia.

Bases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.

Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.

Educar en valors és educar sentiments morals

En aquest article presentem una proposta del que significa educar en valors partint d'una concepció activa del subjecte en desenvolupament. Per aquesta raó, considerem que educar en valors consisteix a crear condicions per aprendre èticament. L'aprenentatge ètic és un procés que ateny tant els àmbits d'educació formal com els no formals i informals, ja que la seva naturalesa no descansa exclusivament en un coneixement reglat sinó que es fonamenta en les relacions establertes en els diferents contextos a partir dels quals anem construint, elaborant i reelaborant els nostres esquemes cognitius i també afectius. S'aposta pel cultiu de l'autonomia personal, de la voluntat, del respecte a la diferència, per l'acceptació de la contrarietat i la disponibilitat cap al diàleg com a valor i com a mitjà per afrontar les relacions amb els altres. L'abordatge de tot això ens obliga a considerar, en els plantejaments i en les accions pedagògiques, els raonaments i els sentiments, i més concretament els sentiments morals, amb la mateixa intensitat si volem aconseguir fer real la màxima d'educar en la integralitat i si volem donar una resposta des de la globalitat.

Presentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats

La idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

L'Educació secundària obligatòria: atendre la diversitat en el marc d'un ensenyament comprensiu

En els processos de reforma educativa, passa sovint que la necessitat de fer front a les dificultats i als obstacles amb que es troba inevitablement la seva posada en practica -i que són més grans com més gran és l'abast de les transformacions preteses- condueix a un cert oblit de la situació inicial, del diagnostic deis problemes i les disfuncions que hi ha al seu origen i, fins i tot de vegades, de les mateixes finalitats i de les opcions basiques que les presideixen i orienten. Just en aquest moment, quan la gravetat del problemes i les disfuncions originals empal·lideix i es desdibuixa davant la immediatesa i la vivència quotidiana deis obstacles i les dificultats que planteja la nova situació, se sol manifestar amb forga la temptació de tornar al punt de partida, a les solucions ja assajades, al que és conegut, oblidant que va ser precisament la insatisfacció generalitzada amb aquell punt de partida i aquel les solucions el que va motivar el procés de reforma empres. És el moment en que, si no es posen els mitjans necessaris per resistir la temptació, de fet es comencen a gestar -de vegades de forma oberta i declarada, de vegades de forma encoberta i dissimulada- els processos de contrareforma.

Stuka (Plastyka, Muzyka): una veu a favor de l'educació a través de l'art

Traducció comentada del pròleg d¿un llibre on la seva autora, amb motiu de presentar les propostes dels seus estudiants sobre activitats integrades de plàstica i música per a l¿escola i l'institut, ens parla de la necessitat d¿activar la situació creadora en els individus per millorar el seu excel-lent procés educatiu, a la manera com ho feien els antics.

Us explico un conte? Ús de llibres il·lustrats per a la didàctica de l'educació visual i plàstica

L'objectiu d'aquest article és promoure la incorporació de llibres il-lustrats a l'espai docent, tot defensant la interacció entre escola i entorn. Amb aquesta intenció es presenta una experiència docent que es du a terme a les classes de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica (UB), en la formació inicial del professorat d'educació primària, que empra el llibre il-lustrat com a eina docent. Es tracta d'un corpus d'obres de gran qualitat, la temàtica dels quals està relacionada amb el fet artístic i la seva didàctica. Amb l'ús a les aules universitàries d'aquest tipus de llibres es volen aconseguir principalment tres objectius: donar-los a conèixer als futurs mestres per a la seva formació i perquè els puguin compartir amb els seus futurs alumnes a les aules d'Educació Primària; tractar temes específics de l'àrea de plàstica, i fomentar la reflexió sobre la pràctica docent o altres temes específics.

La didàctica de l'educació visual i plàstica, entre el discurs visual i el discurs estètic. La perversió del model

El presente trabajo es el resultado de un año de investigación de campo y de estudio bibliográfico, que se formalizó en un proyecto educativo dirigido a alumnos de 3 de secundaria en la área de educación visual y plástica. " Las manos" , título del proyecto, se presentó como una alternativa en la didáctica de la educación visual y plástica cuando se plantea desde un aprendizaje lineal, desde un modelo. El planteamiento consistió en potenciar la comprensión y expresión artísticas a partir de la interrelación de otras áreas de conocimiento con la visual y plástica para sensibilizar al alumno en la importancia que tiene el proceso en el acto creativo. Valorar el proceso facilitó la asimilación de conceptos como figuración, abstracción y síntesis tan importantes para entender el hecho artístico. La valoración positiva del proyecto no pretende contraponer dos metodologías diferentes: la lineal con modelos y la que se presenta en espiral, inductiva, con referentes que no tienen que ser necesariamente visuales. Las dos opciones pueden actuar en simbiosis siempre que el alumno sepa percibir el significado que quiere dar a su obra y que todo no quede en una pura representación decorativa.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.