A structural model of cognitive-motivational variables as explanatory factors of academic achievement in Spanish Language and Mathematics

In recent years, several explanatory models have been developed which attempt to analyse the predictive worth of various factors in relation to academic achievement, as well as the direct and indirect effects that they produce. The aim of this study was to examine a structural model incorporating various cognitive and motivational variables which influence student achievement in the two basic core skills in the Spanish curriculum: Spanish Language and Mathematics. These variables included differential aptitudes, specific self-concept, goal orientations, effort and learning strategies. The sample comprised 341 Spanish students in their first year of Compulsory Secondary Education. Various tests and questionnaires were used to assess each student, and Structural Equation Modelling (SEM) was employed to study the relationships in the initial model. The proposed model obtained a satisfactory fit for the two subjects studied, and all the relationships hypothesised were significant. The variable with the most explanatory power regarding academic achievement was mathematical and verbal aptitude. Also notable was the direct influence of specific self-concept on achievement, goal-orientation and effort, as was the mediatory effect that effort and learning strategies had between academic goals and final achievement.

Competence profile differences among graduates from different academic subject fields: implications for improving students’ education

The aim of a university education is the intellectual development of citizens, and the training of professionals for their subsequent entry into the workforce. However, this entry into the workforce, following the theoretical education usually provided by the university, implies that students have to manage this difficult transition by themselves. Society, in a continual process of transformation, requires of universities that they adjust, adapting the education they offer to comply with the demands of society and the workplace. Socio-emotional skills would seem to have influence predicting professional performance. These skills also influence job-finding and employability. Consequently, providing teachers with an education in socioemotional competences is becoming a necessary task within universities, and the majority of teaching staff consider these skills to be fundamental to the personal and socio-emotional development of students. The objective of our proposed work is to establish the characteristic profile of competences of a sample of teachers in training, and compare it with the competences profile of graduate students belonging to the fields of law sciences, social sciences, humanities, science and technology, and health. Starting from results, implications will be derived for the development of generic competences of socio-emotional type in the framework of the European Frame of Higher Education.

Coeducación en el contexto escolar 1

Presentación de experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad, y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 2

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 3

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 4

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 5

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 6

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Coeducación en el contexto escolar 7

Presentación sobre diferentes experiencias coeducativas desarrolladas en el CEIP Maestro D. Ricardo Leal de Monóvar (Alicante). Esta escuela fue galardonada con el premio Activa 09 de la Diputación de Alicante al mejor trabajo coeducativo de la Provincia y Mención honorífica del Consejo Escolar Valenciano. La exposición tiene el propósito de proporcionar reflexiones que ayuden al alumnado a desarrollar actitudes que impacten en contra de la desigualdad y herramientas pedagógicas que favorezcan el aprendizaje y la convivencia en una sociedad de igualdad y respeto.

Pràctica 2: Anàlisi comparativa dels sistemes educatius japonès i espanyol

El currículum del segon cicle d’educació infantil a la Comunitat Valenciana queda regulat en el Decret 38/2008, que arrepleguen els diversos continguts i les diferents dimensions que cal treballar, com també el sistema d’avaluació més propici per a aquesta etapa evolutiva. El currículum es basa en els principis maduratius, així com en els aspectes que, com a societat, considerem fonamentals per al desenvolupament integral dels xiquets. No obstant això, aquests valors socials no sempre coincideixen entre cultures o països, la qual cosa pot fer variar sensiblement el currículum final. En aquesta pràctica s’analitzaran les similituds i les diferències que hi ha entre els valors i els procediments del nostre sistema educatiu i el sistema educatiu japonès. A través d’aquesta anàlisi, l’alumne podrà reflexionar sobre els diferents aspectes dels sistemes educatius, posar-los en qüestió i valorar críticament els punts forts i dèbils de cadascun.

Pràctica 3: Desenvolupament psicomotor de 3-6 anys

Al llarg d’aquesta pràctica pretenem conèixer els aspectes fonamentals del desenvolupament psicomotor dels xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys a partir de l’anàlisi i l’estudi de diferents enfocaments d’ensenyament-aprenentatge, centrant-nos fonamentalment en l’enfocament de la psicomotricitat relacional, per a conèixer les possibilitats que té per a la contribució al desenvolupament global d’aquests.

Pràctica 4: El desenvolupament de l’escriptura

A través d’aquesta pràctica es pretén iniciar l’alumnat en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura. Per això, analitzarem i descriurem les diferents etapes del desenvolupament de l’escriptura des d’un enfocament constructivista segons Emilia Ferreiro (1998) i Ana Teberosky (1992), les quals han establit una progressió del procés d’aprenentatge del sistema d’escriptura desenvolupant 5 hipòtesis sobre la llengua escrita. També es pretén que l’alumnat conega les diferents teories i metodologies de la lectoescriptura que aborden l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquest procés.

Pràctica 5: Coeducació

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips que ens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i no se’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a les mateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la cultura de l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacions quotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavorisca les relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resolució pacífica de conflictes. Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa que promoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.

Pràctica 6: El desenvolupament del grafisme

L’expressió plàstica és un mitjà d’expressió i de comunicació fonamental en l’etapa d’educació infantil durant la qual el xiquet o xiqueta té la possibilitat de manifestar els seus desitjos, les seues emocions i els seus sentiments. Per tant, els futurs docents han de conèixer aquest llenguatge per a comprendre com el xiquet percep el món exterior i interior i determinar el moment evolutiu en el qual es troba. Aquesta pràctica pretén analitzar els diversos aspectes i característiques més rellevants en relació als dibuixos dels xiquets prenent com a referència les etapes del grafisme proposades per Lowenfeld (1980).