Pràctica 4: El desenvolupament de l’escriptura

A través d’aquesta pràctica es pretén iniciar l’alumnat en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura. Per això, analitzarem i descriurem les diferents etapes del desenvolupament de l’escriptura des d’un enfocament constructivista segons Emilia Ferreiro (1998) i Ana Teberosky (1992), les quals han establit una progressió del procés d’aprenentatge del sistema d’escriptura desenvolupant 5 hipòtesis sobre la llengua escrita. També es pretén que l’alumnat conega les diferents teories i metodologies de la lectoescriptura que aborden l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquest procés.

Pràctica 5: Coeducació

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips que ens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i no se’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a les mateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la cultura de l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacions quotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavorisca les relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resolució pacífica de conflictes. Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa que promoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.

Pràctica 7: Penalty. Impacte de la violencia familiar en el desenvolupament

El desenvolupament integral dels xiquets i les xiquetes depèn en gran mesura de les experiències viscudes en l’entorn familiar. La cura, l’afecte i, per tant, la inclinació mantinguda entre els pares i mares i el xiquet o xiqueta generen vincles afectius fonamentals que repercuteixen directament sobre el benestar i desenvolupament del menor. No obstant això, i per desgràcia, la desprotecció infantil (maltractament i negligència) continua sent un flagell per a la nostra societat que també es troba present a les aules d’educació infantil. En aquest context, és fonamental que els futurs mestres siguen capaços de detectar i manejar eficaçment possibles casos de maltractament o negligència infantil dins de la família, amb la finalitat de minimitzar l’impacte que tenen en el desenvolupament del xiquet o xiqueta. En aquesta pràctica se sensibilitzarà l’estudiant i es farà visible la problemàtica del maltractament a la llar i les eines que té com a docent per a intervenir en casos de desprotecció infantil.

Pràctica 8: La importància dels afectes en la infància

Un dels aspectes més importants que té rellevància quan tractem amb l’alumnat de segon cicle d’educació infantil és l’afecte, terme dins del qual també se n’engloben d’altres, tals com l’estima, la protecció, la violència o el maltractament. Per tant, es fa necessària dins d’aquesta assignatura una pràctica que faça al·lusió a la importància dels afectes en la infància. Podem disposar de l’entrevista gravada que se li fa a una especialista en el tema, Pepa Horno, psicòloga i consultora independent en infància, afectivitat i protecció des de 2004 fins a 2009 a temps parcial i des de desembre de 2009 fins a l’actualitat a temps complet com a membre del grup Espirales Consultoría de la Infancia. Les paraules de Pepa Horno, a més de les qüestions plantejades a classe, ajudaran que el nostre alumnat reflexione sobre aspectes bàsics dels afectes en la infància.

Pràctica 10: Actituds vers l’ús de les tic en l’entorn familiar

Quan parlem de les TIC estem fent referència a un concepte relativament modern sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, com per exemple l’ús de l’ordinador, Internet, la càmera digital, els mòbils de tercera generació, l’ús de la pissarra digital i un llarg etcètera. En les últimes dècades s’ha produït un increment molt gran de l’ús de les TIC en quasi tot el món. Espanya no s’ha quedat al marge i a través de diferents estudis publicats es constata que les noves tecnologies ja formen part de la vida quotidiana de les famílies espanyoles. Com que la família és el primer agent de socialització del xiquet o xiqueta, factors com l’actitud de la família vers l’ús de les TIC i els recursos socioeconòmics de la família, influenciaran el desenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta. Al llarg d’aquesta pràctica, l’alumnat reflexionarà sobre els avantatges i desavantatges de l’ús de les TIC en xiquets i adolescents a través del capítol de Carl Honoré (2009), i duran a terme una anàlisi sobre els hàbits dels xiquets d’educació infantil sobre l’ús de les TIC i de l’actitud dels pares i les mares vers aquestes. Per a fer aquesta anàlisi hauran de fer unes enquestes a les famílies amb aquesta finalitat.

Annex 7.2. Fitxes d'activitats de lectoescriptura

El document inclou un conjunt de fitxes de lectoescritura per a elaborar la pràctica 4.

Annex 7.7. Jocs intel·ligències múltiples

Jocs per a treballar les intel·ligències múltiples.

Práctica 1. Aspectos del desarrollo evolutivo en la legislación

Esta práctica pretende que el alumnado tenga un acercamiento al Decreto que establece el currículo del segundo ciclo de Educación Infantil en la Comunidad Valenciana desde el enfoque de la psicología evolutiva. Se analizarán los aspectos principales del desarrollo: físico, cognitivo, afectivo, social y moral que aparecen en el Decreto y su importancia para la evolución del niño/a. Del mismo modo, se estudiarán las variables contextuales (familia, escuela, entorno próximo, etc) que influyen en dicho desarrollo.

Práctica 2. Análisis comparativo de los sistemas educativos japonés y español

El currículo del segundo ciclo de Educación Infantil en la Comunidad Valenciana queda regulado en el Decreto 38/2008. En él se recogen las distintas dimensiones y contenidos a trabajar, y el sistema de evaluación más propicio para esta etapa evolutiva. Este currículo se basa en los principios madurativos, así como los aspectos que como sociedad valoramos fundamentales para el desarrollo integral del niño. Sin embargo, estos valores sociales no siempre coinciden entre culturas o países, lo que puede hacer variar sensiblemente el currículo final. En esta práctica se analizarán las similitudes y diferencias existentes entre los valores y procedimientos de nuestro sistema educativo y el sistema educativo japonés. A través de este análisis el alumno podrá reflexionar y poner en cuestión diferentes aspectos de los sistemas educativos y valorar críticamente los puntos fuertes y débiles de cada uno de ellos.

Estilos de referencia APA

El estilo de referencia de la Asociación Psicológica Americana (APA) es el formato más aceptado y comúnmente utilizado por profesionales e investigadores de ciencias sociales, como Psicología, Magisterio, Enfermería, Criminología, Relaciones públicas, entre otras. La adopción de un estilo de referencia compartido facilita la elaboración y redacción de trabajos, así como la comprensión por parte de otros profesionales interesados por disciplinas afines. Por ello, es imprescindible que los futuros profesionales de la educación posean habilidades para referenciar trabajos elaborados por otros autores en sus informes y dosieres. En este apartado, se describirán brevemente las distintas formas de redactar las citas y referencias en un texto que mantiene el APA, así como el estilo de redacción de los trabajos citados en el apartado de Bibliografía.

Encuesta sobre el uso de las tecnologías de la información y la comunicación en la infancia (para docentes)

El objetivo fundamental de esta encuesta es conocer la percepción que tienen los docentes sobre el uso continuado y sistemático de las tecnologías de la información y la comunicación por parte de los/as alumnos/as de manera temprana.

Dinámica de grupos. Contribuciones de la mujer al desarrollo de la Psicología

En el ámbito científico existe una invisibilización de las aportaciones realizadas por las mujeres a la ciencia y a la tecnología. Su trabajo realizado no ha recibido la suficiente difusión ni el reconocimiento que se merecen. Por este motivo, el introducir la perspectiva de género en esta asignatura, favorece una mirada diferente, con el fin de descubrir las contribuciones que las mujeres científicas han realizado. Con esta metodología de asignación de nombres de científicas destacadas, estaremos dando valor al trabajo realizado por ellas y que ha pasado desapercibido en los manuales de Psicología y Pedagogía.