La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l’episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d’aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l’obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d’adaptació teatral de la Legenda aurea.

Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

Dos lecturas de la vida de María: la Vita Christi de Isabel de Villena y la Vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres

La Vita Christi de Isabel de Villena y La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres son dos obras devocionales surgidas en la Valencia de finales del siglo XV, y caracterizadas ambas por su temática mariana. Sin embargo, nunca se han analizado conjuntamente para ver posibles dependencias o divergencias. Este trabajo expondrá por primera vez cómo, pese a la proximidad temática, cada autor ofrece un texto diferente para abordar el protagonismo de la Virgen en los hechos evangélicos.

Seguimiento del Grado en Humanidades

La Red de investigación en docencia universitaria Seguimiento del Grado en Humanidades ha llevado a cabo una revisión de la implementación del mismo interesada en analizar el desarrollo del plan de estudios y su coherencia. Para ello, se ha partido de las consideraciones recogidas al respecto en los informes de la Comisión Académica del Grado, diseñándose y pasándose sendas encuestas para el profesorado implicado en la titulación y para el alumnado de tercero y cuarto curso, cuyas resultados han permitido recabar y contrastar sus respectivas perspectivas sobre la titulación. A continuación, se ha procedido a desarrollar una comparación entre el plan de estudios de la titulación de la Universidad de Alicante y el de las otras universidades españolas en las que se imparte, haciéndose igualmente un estudio comparativo del perfil profesional de la titulación. Finalmente, se han propuesto algunas acciones dirigidas a mejorar la coherencia de la titulación y su proyección profesional.

Traducción de literatura catalana en Polonia (2004-2015)

El presente trabajo analiza la distribución de obras escritas en catalán que han sido traducidas al polaco desde la entrada de Polonia en la Unión Europea hasta el año 2015, este último incluido. Para ello hemos realizado una bibliografía en la que se incluyen todos los libros catalanes publicados en Polonia y hemos comentado los datos más relevantes de dicha bibliografía. En estos datos hemos incluido los principales actores del mundo literario, es decir los autores, los traductores y las editoriales, además de los años de publicación de las traducciones que nos han servido para observar la evolución de la presencia de la literatura catalana en Polonia. Por último, hemos analizado los diferentes factores socio-económicos y políticos que han tenido alguna influencia en el desarrollo de las publicaciones de obras catalanas en Polonia.

Acción tutorial y competencias transversales: alcance de la contribución de los/as tutores/as de Filosofía y Letras, UA

La contribución que nos proponemos presentar atiende dos vertientes de la investigación que hemos llevado a cabo en este curso 2014/2015 en la red en investigación en docencia universitaria dedicada a la Acción tutorial de nuestro centro (Filosofía y Letras, UA). En un primer tiempo, daremos cuenta brevemente del análisis de los resultados obtenidos en las ediciones anteriores. Para ello expondremos cuestiones organizativas que han pretendido conseguir un mayor alcance de la labor de los tutores en colaboración con los tutores par, analizaremos y evaluaremos las medidas de mejora implementadas en el transcurso de las ediciones. En un segundo tiempo, analizaremos y evaluaremos el alcance del equipo de la Acción tutorial en su apoyo a los estudiantes en la adquisición de las competencias transversales. Nuestra investigación tiene como objetivo principal la medición de resultados obtenidos desde la implementación de la figura del tutor par en colaboración con el tutor docente así como la ideación de medidas de optimización para asegurar el espacio necesario para el funcionamiento correcto y pleno de la Acción Tutorial en todas sus dimensiones.

Elaboració de la guia docent de l’assignatura Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

El propòsit de la xarxa 3252 ha estat el de plantejar una sèrie de canvis en la guia docent de l’assignatura «Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport» (codi 16830), la qual, al nostre parer, acompleix els requisits de llengua d’ús homologable a d’altres d’impartides pel Departament de Filologia Catalana de la UA a la Facultat d’Educació, però no compta amb un inseriment adient en el marc dels estudis del grau que l’acull, ço és, CAFE. En aquest sentit, la memòria present vol ser testimoni dels canvis suggerits en pro d’un encaixament més orgànic i esclaridor d’acord amb una visió fonamentada en el Tractament Integrat de Llengua i Continguts.

Literatura catalana infantil: continguts, metodologia i avaluació

En aquest article presentem els resultats de la reflexió, l’estudi i la discussió que s’ha produït sobre la metodologia docent de l’assignatura Literatura catalana infantil (17557), a partir dels nous enfocaments relacionats amb les TIC i les possibilitats que ofereix la xarxa, i de la recerca sobre altres experiències docents vinculades a l’ensenyament de la literatura, amb especial interès per l’Aprenentatge Basat en Projectes (sobre el qual hem organitzat, amb el suport de l’ICE, un curs de formació per al professorat del Departament de Filologia Catalana). La investigació sobre metodologies ha propiciat una revisió i modificació de l’avaluació de l’assignatura així com també d’alguns continguts específics, com ara la narrativa audiovisual, que s’incorporarà en forma de discussió als continguts relacionats amb el gèneres de la literatura infantil i juvenil. Al capdavall, el treball realitzat contribueix a generar un discurs propi sobre l’ensenyament de la literatura, especialment dirigit a l’educació primària i, per tant, incideix directament en la formació de l’alumnat de la Facultat d’Educació en la qual s’imparteix aquesta assignatura.